Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Memoria historica: 498 Mártires 1934-36-37 que serán Beatificados el 28 de Octubre en Roma

Beatificación/es Martires de la Iglesia Guerra Civil Española;Memoria Historica,(Barbastro,Huesca) El Bisbat de Barbastre: Un cas especial.-Malgrat que cap indret del territori d'aquest bisbat no forma part de Catalunya, si no de Aragón, és oportú mencionar els esdeveniments que hi van ocurrir, ja que en tots hi van tenir protagonisme les columnes de milicians que de Barcelona sortien cap al front de Aragón amb 1'objectiu principal de recuperar la ciutat de Zaragoza.Tanmateix, les actituds repressives de les columnes, que volien deixar una clara empremta revolucionária, no es poden considerar un fet alié als comités aragonesos, sinó que, uns i altres, en una especie d'emulació o competencia, precipitaren esdeveniments.A dos quarts de 12 del matí del 18 de juliol de 1936, 200 milicians van ocupar el Ayuntamiento de Barbastro. L'endemá, un cop constituit en la seu municipal el comité revolucionario, tots els militants dels sindicats i partits que donaven suport al Front Popular van ocupar els carrers de la ciutat.A dos quarts de 6 del dilluns 20, 60 milicians van ocupar el convent dels Claretianos.Com sempre, el motiu era trobar-hi armas amagades. En realitat, només van fer-se amb una pila d'escopetes de fusta que eren les que usaven els novicis obligats per edat a participar de la instrucció militar que el governador militar feia fer a la plaza de toros de Barbastro. Malgrat aixó, van endur-se detinguts tots els membres de la comunitat. De primer, el superior i els directors de l'orde, que van ser tancats a la presó municipal —després, al convent de les capuchinas—, i, al cap d'una hora, els 54 religiosos i estudiants que van quedar reclosos al convent dels Escolapios, davant mateix de l'ajuntament. A les dependéncies superiors del monestir també va quedar detingut el bisbe amb dos familiars.Al cap de tres dies, ingressaven en el mateix centre de detenció vint Benedictinos del Monasterio de Nuestra Señora del Pueyo. Si als claretians i benedictins hi afegim la vintena d'escolapis que residien al convent abans de ser convertit en presó, obtindrem la xifra dels que hi estaven tancats, un total que superava els 90 eclesiástics.El dia de San Jaime va arribar a la ciutat de Barbastro la columna Durruti amb 1.500 homes i 80 milicianes. De 1'eufória de la rebuda es va passar en poques hores a la por de la devastació. Els anarquistes catalans van cremar i saquejar les esglésies i van crear el pánic a la presó on hi havia reclosos els religiosos. Només una rápida negociació entre el Comité Popular de Barbastro i un dels caps de la columna, Ramon Casanellas —fue el fundador del Partit Comunista de Catalunya, PSUC—, va impedir una matanza col-lectiva. Malgrat haver evitat la tragédia, l'ambient d'hostilitat dels grups anarquistes i comunistes de la ciutat cap als presos en general i cap als religiosos en particular va augmentar a partir d'aquella data.Aixó explica que quan el primer d'agost a la nit arriba un grup de milicians de Ginestar de Ebro reclamant que se'ls lliuressin vint presos, no hi oposaren resisténcia. De matinada, tots van ser assassinats a les portes del cementiri de la capital aragonesa,Zaragoza. Entre ells hi havia els tres superiors Claretianos, un escolapi, un benedictí i set capellans diocesans.La sensació d'impunitat va fer decidir els milicians de Barbastro a assassinar el seu bisbe, al quilómetre 3 de la carretera de Sariñena, el 8 del mateix agost.Tres dies més tard, a dos quarts de 4 de la matinada, un grup de quinze milicians van reclamar la preséncia dels sis religiosos més ancians.Al cap de vint minuts, el so dels trets en testimoniava la mort.L'endemá, a les dotze de la nit, van cridar vint presos més dels claretians, en aquest cas els més joves. Després de negar-se a formar part de les columnes militars que anaven al front, van ser afusellats també a la carretera de Sariñena. En anar-los a buscar, ja havien dit als vint-i-un claretians restants que l'endemá els tocaría a ells.En realitat, van passar dos dies. La nit del 14 al 15 d'agost, després que els religiosos es neguessin a formar part de les columnes militars, van ser executats també a prop del quilómetre 3 de la carretera de Sariñena.Restaven vius, només, els benedictins del Pueyo, els escolapis de la casa i el cuiner dels claretians, a qui havien tret de la llista perqué els convenia que continués amb la feina d'intendéncia.El 27 d'agost van ser morts als afores de la ciutat els benedictins. En van ser testimonis cinc nens estudiants que havien quedat a mans dels milicians.Quan tot feia pensar que els escolapis se salvarien de l'execució, la nit del 7 de setembre va arribar a la ciutat una columna de milicians, que havien participat en la frustrada expedició de Mallorca. La seva estranyesa per la supervivéncia dels escolapis va provocar la decisió de liquidar-los. Aquella mateixa nit, llista en má, van reunir-los a tots menys un, Mompel, qui, grácies a el error de no haver-lo anomenat, va poder escapolir-se. Lligats de dos en dos pels colzes, van ser executats als afores de la ciutat, prop de Creu Segura.Fora de la capital de Barbastro, a la resta de la diócesi, hi van morir 114 sacerdots seculars, el 90% del cens. Dos episodis d'aquesta persecució tenen relació amb Cataluña i Argelaguer Garrotxa. El primer és la matança col-lectiva de religiosos que es va produir a Graus el 2 d'agost, ja que entre els morts hi havia cinc eclesiástics de Lleida (Lerida). Dos claretians sud-americans, salvats per la seva condició d'estrangers, van ser testimonis directes d'aquest episodi. El segon episodi té lloc a Calanda quan el 27 de juliol hi arriba una de les columnes de milicians de Barcelona per reforzar el front de Aragón. Els executats aquell mateix dia a 1'indret anomenat Las Nueve Masadas van ser set dominics ancians —la resta havia pogut dispersar-se a temps— i un sacerdot catalá, mossén Manuel Albert. SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca