Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/directors/territorials/garrotxa/index.jsp 

JMG/LCO.-Al començament de juliol passat, el Departament de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat va aprovar inicialment e! Projecte de Pla director territorial de la Garrotxa, elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial a través del Programa de Planejament Territorial. El Projecte í el seu Informe de Sosteniment Ambiental han estat a informació pública per un període de tres mesos, perqué es puguin presentar, durant aquest temps, les al legacions oportunes. A la vegada, s'ha posat a consideració i consulta de les corporacions, associacions i entitats interessades en el desenvolupament del territori. La documentació és extensa i, per tant, és obligat resumir-la a l´hora de donar una informació básica sobre qué diu i preveu aquest Projecte, que afecta els 21 municipis que formen part de la comarca de la Garrotxa.

Abast i finalitat del Projecte: El Projecte de Pla director territorial de la Garrotxa constitueix ja un document complet del Pla director que incorpora, a més, nombroses esmenes derivades de les observacions i els suggeriments presentats al llarg del període de consulta pública de l'avantprojecte. El Projecte de Pla va ésser aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Publiques, d'acord amb el procediment previst a la legislació territorial i, en concret, amb el Decret 142/2005 del Reglament pel qual es regula el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials.Durant el període d'informació pública, tant el Projecte de Pla com el Informe de Sostenibilitat Ambiental poden, com ja s'ha dit abans, ésser objecte d´al.legacions per part de les administracions, entitats i ciutadans que ho considerin convenient. Les al-legacions poden ser causa d'esmenes a introduir en el Projecte de Pla i en l'Informe Ambiental, encaminades a millorar en el possible el seu contingut per tal que el Pla que s'aprovi definitivament respongui duna manera més precisa a les necessitats del territori i garanteixi en major grau el seu desenvolupament sostenible.La documentació que s'ha sotmés a consulta comprén el Projecte de Pla i el Informe Ambiental de les propostes que conté l'avantprojecte. Aquestes propostes s'articulen en els tres sistemes básics que el Programa de Planejament Territorial de la Generalitat ha adoptat com a estructura de proposta tipus dels plans territorials parcials que cal elaborar: sistema d'espais oberts, sistema d'assentaments i sistema d'infraestructures de mobilitat.Els plans directors territorials, com és el cas del de la Garrotxa, adopten el seu grau de proposta máxim, que d'acord amb la seva definició legal (article 86 de la Llei 31/2002) és el que correspon al contingut d'un pla territorial parcial. Per raó del seu contingut es podrá, doncs, entendre el PDT de la Garrotxa com una part avangada del Pla territorial parcial de les comarques gironines, al qual s'haurá d'integrar finalment. Les determinacions del sistema d'espais oberts tipifiquen el sól no urbanitzable entres categories: de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva, segons el grau de preservació que cal aplicar en funció dels seus valors naturals i agraris o per la existencia de riscos.Les determinacions del sistema d'assentaments se centren básicament en la definició d'estratégies de desenvolupament urbanístic a cada nucli del territori. D'acord amb aquestes estratégies, el planejament municipal definirá l'ordenació urbanística de cada área o nucli. En cas que, d'acord amb la estrategia establerta, els instrumenta urbanístics municipals proposessin nou sól urbanitzable, aquest es delimitará dins del sól tipificat pel PDT com de protecció preventiva.Les determinacions del sistema d'infraestructures de mobilitat defineixen, en coherencia amb el planejament sectorial d'infraestructures del transport, la estructura viária del territori i les actuacions necessáries (nous tragats, condicionaments...) per tal d'assolir-la progressivament.Els documents que formen part de l'avantprojecte són la memoria, les normes, i els plánols i l'estudi económic i financer. El informe ambiental del projecte també forma part de la documentació que es troba a consulta pública.La Garrotxa i els seus ámbits funcionals.-Des d'un punt de vista funcional, i partint de diferents models que tenen com a base principal els fluxos de mobilitat laboral diaria, a la comarca es dibuixa com a element definidor i mes rellevant la centralitat inequívoca i sense competencia d'Olot. A partir de la variable mobilitat es pot definir a l'entorn de la ciutat una área o sistema urbá principal que marca la dinámica del territori de la Garrotxa i que implica, en aquests moments, 12 municipis dels 21 que té la comarca.A l'entorn immediat d'Olot hi ha una área amb una gran afinitat fisiográfica, amb fluxos complementaris i amb una cada cop mes elevada densitat edificatória, que es pot anomenar área urbana intensa. Aquesta conforma la primera corona de relació i és formada pels municipis de Castellfollit de la Roca, les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, la Vall de Bas i la Vall de Bianya. A l'entorn d'aquesta primera corona hi ha una segona anella, on també es donen relacions intenses de mobilitat laboral, conformant tot plegat el que s'anomena l'área urbana extensa, formada pels municipis de Argelaguer, Montagut i Oix, Sant Feliu de Pallerols, Sant Jaume de Llierca i Tortellá. Tots els municipis de la primera corona, més Sant Jaume de Llierca de la segona, estableixen una intensa relació de fluxos amb Olot, no només de la periferia cap al centre, sinó també del centre cap a la periferia. D'aquesta manera, la funció centralitzadora d'Olot ha anat evolucionant i mostra ja els signes d'un canvi de funcionalitat en la dinamització de l'espai que l'envolta. Es va conformant, en definitiva, un territori que funciona com una unitat, on la dependencia entre la capçalera i els municipis de el área és cada cop més recíproca, malgrat que existeixin encara força trets de polarització del nucli d'Olot i que aquest mantingui el paper de capitalitat.A la comarca es pot identificar un altre centre, o millor dit sub-centre, Besalú,que opera amb independencia d'Olot, centralitzant i formant una área cohesionada amb Beuda, Maiá de Moncal i Sant Ferriol. Aquests municipis, a més de nodrir-se dels serveis que els pot oferir Besalú, tenen una part important dels seus llocs de treball ocupats per residents a Besalú. La resta de municipis de la comarca presenten una inclinació cap a altres zones d'influéncia extra-garrotxina. Sant Aniol de Finestres té una relació de fluxos important amb Girona, fins al punt que es pot dir que forma part de la seva área de cohesió. Les Planes de Hostoles está més relacionat amb l'activitat de Anglés i Mieres es decanta cap a Banyoles, si bé la influencia de l'área urbana de Girona és també per aquests dos municipis molt forta.El Projecte tracta de l'evolució de la població, del creixement natural negatiu, que és una conseqüéncia de l'envelliment de la població, sense deixar de banda el moviment migratori, que és considera ^“clau de la dinámica poblacional“. També tracta de l'estructura familiar, amb un augment important de les Llars formades per una i dues persones, i aprofundeix en la distribució de la població a la comarca, amb un augment de la població activa i ocupada i el procés de terciarització que s'está produint en l'estructura socioeconómica de la Garrotxa. Es parla, aixi mateix, de l'estabilitat económica comarcal, de la reordenació de l'espai económic, de l'especialització industrial de la comarca, de la manca de definició d'un model agrari i de l'aposta per un model turístic que compagina medi natural, Parc Natural i patrimoni cultural.En aquest sentit es diu que el de serveis ha esdevingut un dels sectors económics més importants, per davant d'altres de forta tradició urbana com la industria, que va perdent terreny en benefici d'activitats terciáries com el comerç, els serveis a les empreses i l'oci i la recreació. A Olot, les anomenades “altres activitats empresarias” esdevé el subsector que ha experimentat un increment net més important, situant-se entre els cinc primers amb més ocupats. El comerç també incrementa la seva ocupació a la capital comarcal i, óbviament, les necessitats de la demanda comercial de la comarca i la vocació d'Olot expliquen la importancia d'aquest comerç, pero, segurament, és l'oferta singular d'un comerc fortament especialitzat, com son les galeries d'art, el que mostra la potencialitat de la ciutat com a capital de l'art. També es diu que avui la Garrotxa s'está perfilant com una comarca potencialment turística, pero no disposa d'una important estructura turística, sobretot si es compara amb altres territoris turístics com la Costa Brava. Aixó fa que no existeixi una dependencia económica de la població envers el fenomen turístic ni una degradació ambiental important atribuible a aquest fenomen.Objectius del Pla territorial de la Garrotxa.-El Projecte preveu una població de 61.450 habitants per a la Garrotxa de l'any 2026, mentre que al conjunt de les comarques gironines será de 698.939 i de 7,8 milions d'habitants per a tot Catalunya. Sobre l'habitatge, es diu que s'ha registrat un increment quasi constant en els darrers anys pel que fa a la creació de noves residéncies, creixement que es produeix de manera més important en els municipis de l'área urbana d'Olot. Es concreta. en un subtitular: “un habitatge per cada nou habitants“, prou indicador de com s'ha anat evolucionant des de la década passada a factual. Aixó está lligat a un procés de suburbanització creixent, amb una urbanització poc densa.El Pla persegueix els objectius generals següents: a) en relació al sistema d'espais oberts, el planejament territorial proposa: protegir els espais naturals més singulars de la Garrotxa; garantir la connectivitat entre els diferents espais d'interés natural; definir la xarxa de connectors ecológics de la comarca; protegir els sóls d'especial valor agrícola, i protegir el paisatge com a valor patrimonial i identitari. Aquests objectius generals es concreten en dotze objectius específics, que son aquests: 1) recuperar i protegir especialment el riu Fluviá com a identificador humá, ambiental i cultural; 2) valoritzar i potenciar les valls agrícoles; 3) garantir una protecció especial als sóls agrícoles de la Vall de Bas; 4) donar protecció als sóls agrícoles de les valls de Riudaura i de Bianya i de les planes de Tapioles i de Mieres; 5) protegir les corones urbanes; 6) tractar els espais protegits, dins i fora del PNZVG, com un sistema territorial integral; 7) definir les zones de connectivitat ecológica i paisatgística; 8) minimitzar la petjada ecológica; 9) impulsar un Pla de protecció integral dels espais fluvials comarcals; 10) evitar l'artificialització i la periurbanització del sól no urbanitzable; 11) significar en el planejament la singularitat del territori, i 12) establir un régim de protecció preventiva per a aquells espais del sól no urbanitzable no sotmesos a altres tipus de protecció i on els plans urbanístics municipals establiran les seves propias estratégies.En relació al sistema d'assentaments, el Pla es proposa: reforçar la vertebració urbana dels municipis de la comarca; perseguir un model de desenvolupament sostenible; evitar la consolidació dels continus urbans sobre els principals eixos viaris; procurar la planificació supramunicipal en els nous espais de creixement, i fomentar alta diversificació de l'activitat económica i del turisme. Aquests objectius, per la seva banda, es concreten en aquests altres vuit d'especifics: 1) reforçar la xarxa d'assentaments urbans i ordenar el seu creixement tot limitant els nous assentaments residencials i industrials dins el PNZVG; 2) en els sóls urbans, avançar en un model de creixement i máxima ocupació dels sóls ja ordenats; 3) incentivar la recuperació de les estructures urbanas obsoletes; 4) programar els creixements del sistema; 5) orientar i incentivar la cooperació intermunicipal; 6) limitar els sóls urbanitzables industrials, situats fora dels espais especials protegits, als sóls ja ordenats dins els planejaments locals vigents, a excepció feta de les árees que formen els municipis de la Vall de Hostoles i els de area de Besalú, que podran plantejar opcionalment nous assentaments industrials d'ámbit supramunicipal; 7) incentivar els municipis per tal que plantegin politiques actives de producció de sól per a activitats económiques i serveis especialitzats sobre el sól urbá i els nous creixements ja ordenats, que evitin la retenció dels mateixos, i 8) incorporar els criteris de connectivitat ecológica i paisatgística, de manera explícita i concreta en el planejament urbanistic, com la no coalescéncia dels nuclis urbans, industrials i comercials.Pel que fa al sistema d'infraestuctures, els objectius són: completar la xarxa d'Infraestructures de mobilitat de forma que garanteixin l'accessibilitat exterior del territori; millorar la integració del sistema urbá de la comarca de la Garrota amb la xarxa básica de mobilitat, i concretar el traçat i les principals característiques de les infraestructures de mobilitat viária i ferroviaria per tal d'afrontar aquesta necessitat dins el marc general que estableix el model territorial definit i la protecció del paisatge. Aquests objectius, perla seva banda, es concreten en els setze següents: 1) reforçar el principal eix viari comarcal, la A-26-Eix Pirinenc, de manera que es completi el seu traçat Besalú-Olot-Bianya i s'adapti a la seva funció complementária d'estructura dels sistemes urbans; 2) tractar la C-63 com a via de connexió entre l'Eix Pirinenc i l'Eix Transversal, la qual cosa suposa completar les variants de la C-62 fins a les Preses, executar les variants de les Preses i Olot i connectar aquesta variant d'Olot amb Bianya, per sota de Sant Andreu del Coll, amb l'eix del Capsacosta; 3) considerar com a via de connexió comarcal l'eix que uneix les valls del Ges (Osona) i de Bas (Garrotxa); 4) definir la confluencia de la C-37 amb els variants de Sant Esteve de Bas i de les Preses; 5) definir la variant urbana de les Preses, tot concretant les característiques i el seu traçat; 6) adaptar la variant urbana d'Olot a les noves funcions de l'eix comarcal Vic-Olot, pel que fa a les seves característiques i traçat, sobre la base ja definida pel POUM d'Olot; 7) concretar la xarxa viária básica interna del sistema urbá; 8) protegir la xarxa de camins que configuren l´estructura viária del sól no urbanitzable; 9) orientar els planejaments urbanístics i els projectes de grans infraestructures que puguin causar impactes severs en la connectivitat ecológica definitiva pel Pla; 10) considerar, com a requeriment dins l'ámbit del Pla, la permeabilitat de les grans infraestructures lineals; 11) concretar les principals traces per tal que els planejaments derivats facin les reserves de sol necessáries per tal de garantir l'execució de les infraestructures programarles; 12) plantejar un model integral de mobilitat que minimitzi els desplaçaments habituals, garanteixi l'accesibilitat a les residencies, als llocs de treball i als centres de serveis, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més segura; 13) potenciar el transport públic i col-lectiu dins del sistema urbá, ajustant els sistemes de transport a la demanda i garantint la intercomunicació entre els diferents municipis que formen el sistema; 14) relacionar la planificació de l'ús del sol amb l´oferta de transport pública 15) potenciar la xarxa ciclista básica, dins el sistema urbá, com a alternativa per a una mobilitat sostenible, i 16) definir la conveniencia de plantejar per al futur la reserva d'un corredor ferroviari que connecti Olot amb Girona.Sistema d'espais aberts.-El Projecte parla, així mateix, del sistema d'espais oberts de la Garrotxa, de la xarxa d'espais naturals i connectors de la Garrotxa, dels sóls de valor agrícola i de valor forestal, i també del paisatge. Sobre els eixos de connexió, tant fluvials com terrestres, s'identifiquen com a punts febles l'eix de ponent, un eix terrestre muntanyós que permet connectar el conjunt del Collsacabra, les serres de Milany, Santa Magdalena, Puigsacalm-Bellmunt amb la Alta Garrotxa. La Vall de Riudaura i la de Bianya esdevenen els espals claus per al manteniment de l'eix, pero hi ha alguns punts crítics, com el tram de carretera que va des de Sant Martí del Clot a Hostalnou de Bianya, que es considera l'área més conflictiva, amb l'afegit del continu urbá que s'está creant entre Sant Andreu de Socarrats i Llocalou, a la Vall de Bianya.Hi ha també l'eix del Llierca i el Borró, amb la riera de Buaranc, que esdevenen claus per al manteniment de la connectivitat de tot el sector de Llevant de la comarca, amb dos punts crítics; l'eix de Bas-Mieres, terrestre, que és un dels indrets paisatgísticament més interessants de la comarca, amb dos punts crítics, com és el cas del futur eix Vic-Olot i el traçat del pas de la C-26 pel centre-nord de la comarca; l'eix del Fluviá, ja que és l'únic riu de Catalunya que no presenta, en el seu recorregut, cap gran embassament, cosa que facilita el seu paper de connector ecológic; l'eix de l'Alta Garrotxa-Santa Magdalena-la Creu, eix terrestre que abasta la zona coneguda com els terraprims del Empordá i estableix la connectivitat entre el terraprim de l´Alta Garrotxa i la Garrotxa del Empordá o Aspres occidentals; l'eix fluvial de la Vall de la Llémena, amb un elevat contingut terrestre, ja que abasta tota la conca del Llémena; l'eix Puig de Helena-Pla de Sant Roc, zona de connexió que permet establir un continu ecológic entre el PNZVG i altres espais d'interés natural de la Selva; l'eix de Llevant, entre l´Alta Garrotxa i els espais d'interés natural de la Selva, on domina la coberta vegetal arbrada i inclou grans árees naturals caracteritzades perla quasi inexistent presencia de població, i l'eix del Brugent, que presenta un estat de conservació bo, amb domini de les vernedes i amb trams de gran interés ecológic, sobretot a la riera de Cogolls, peró amb un punt crític, caracteritzat pel nucli urbá de les Planes d'Hostoles.Entre el espais amb valor natural i connexions ecológiques proposats hi a la capçalera de la riera de Bianya, la Vall i Riera de Riudaura, la Miana, la Vall de Bas, la Vall de Mieres i el Torn, la Vall de Bianya amb el sector de Capsec, la Vall del riu Borró, el riu Fluviá, la conca alta de la Llémena, les Guixeres de Tortellá, Santa Magdalena-la Creu, el riu Llierca, el Pla de Sant Roc-Puig Prunell, el curs mitjá de la Llémena, i el Brugent-Riera de Cogolls. Quant als espais agraris, es diu que el sol agrícola de la Vall del Llierca ocupa menys de 1.000 ha i es considera, pertant, de valor agrícola, peró no d'alt valor. Destaquen els sóls d'alt valor agrícola que es troben a la Vall de Bas, zona que compleix tres criteris: és la de major extensió (és una de les valls més extenses del Fluviá), els pendents són inferiors al 10% i posseeix uns sóls excepcionalment fértils. També es parla dels sóls de valor forestal i, pel que fa al paisatge, es concreten diverses unitats espacials significatives (UES): Volcans de la Garrotxa, Serra de Finestres, Vall de Mieres, Eix del Fluviá, Vall de Bianya, Vall de Bas, Vall del Brugent i Riera de la Llémena.Aquest és, en resum, el Projecte de Pla director territorial de la Garrotxa, que en tot el seu extens contingut es pot consultar a la web del DPTO. La documentació és a disposició de les persones interessades a la seu central del Departament, a Barcelona, i al Servei Territorial d'Urbanisme de Girona. També, previa citació, es pot consultar a la seu del Consell Comarcal de la Garrotxa, a Olot. SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca