Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Pacte nacional per a l’habitatge,negocis inmobiliaris.-La política d’habitatge l’any 2007, a Catalunya, ha de fer front a la greu dificultat de moltes llars per accedir, poder rehabilitar o poder pagar l’habitatge en què han de viure habitualment. Un llarg període de deu anys de forta inflació de preus en el mercat immobiliari ha portat a una discrepància   extraordinària entre l’evolució dels salaris i l’evolució del cost de l’habitatge:entre l’any 1997 i l’any 2006, els salaris mitjans de Catalunya han crescut un 30%, mentre que els preus mitjans dels habitatges han pujat un 245%, com a mitjana de Catalunya, i han passat dels 1.500 euros/m2 als 3.280 euros/m2; a l’entorn metropolità de Barcelona, dels 1.700 euros/m2 als 3.700 euros/m2; i a la ciutat de Barcelona, dels 1.900 euros/m2 als 5.800 euros/m2.Aquests preus assolits pel mercat residencial lliure han obligat les llars que durant els darrers anys han pogut accedir a un habitatge de compra, tant d’obra nova com de segona mà, a endeutar-se fins a límits que posen en perill no només la seva solvència davant els crèdits compromesos, sinó també la seva capacitat de consum, o el manteniment necessari de l’habitatge. La contractació de préstecs hipotecaris amb terminis d’amortització cadaa vegada més llargs, i majoritàriament a tipus d’interès variable, fa que un elevat nombre de famílies endeutades estiguin subjectes a riscs i a incerteses d’allotjament davant de futurs canvis, ja siguin laborals o familiars.Al mateix temps, el mercat d’habitatge de lloguer no ha estat una alternativa a la compra per als segments de població amb menys recursos. Malgrat l’increment del nombre de nous contractes de lloguer dels darrers anys, s’està demostrant que l’oferta d’habitatges de lloguer ésmanifestament insuficient, i en la seva immensa majoria es troba ubicada en el mercat lliure,el qual, des de la desregularització que va suposar la Llei d’arrendaments urbans, també haexperimentat un encariment molt fort, i ha deixat de ser una opció competitiva respecte dela compra. Les rendes dels lloguers de Catalunya, en efecte, s’han situat molt per sobre de la capacitat de pagament de moltes llars amb necessitat de llogar, ja que només un percentatge molt petit dels habitatges té avui preus per sota de 600 euros mensuals.D’altra banda, la política de promoció de l’habitatge amb protecció oficial, que ha estat la fórmula tradicional d’atenció de les necessitats d’habitatge de la població amb ingressos mitjans o baixos (per sota de 5,5 vegades el salari mínim) i exclosa del mercat lliure, en els darrers anys ha experimentat una davallada històrica, que l’ha convertit en un recurs pràcticament inexistent.Les fortes pujades dels preus dels habitatges han envaït el mercat del sòl, de manera que s’ha arribat a una situació en què és pràcticament impossible obtenir sòls en el mercat privat lliure a un cost de repercussió que encaixi amb els preus màxims de venda dels habitatges amb protecció oficial. La forta dinàmica del mercat de l’habitatge lliure, juntament amb les dificultats per disposar de sòl per a habitatges amb protecció oficial, ha fet decantar els promotors privats cap a la promoció lliure, i ha deixat la promoció protegida en mans exclusives dels promotors públics, i les promotores sense ànim de lucre com les cooperatives amb aquesta consideració, les fundacions i altres entitats de caire social que operen fonamentalment sobre sòls públics.Text aprobat complert: http://mediambient.gencat.net/Images/43_127253.pdf  SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa Llierca