Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Reflexions encadenades.-En aquests darrers temps moltes coses que giren al voltant de la política, en els seus diferents nivells, semblen allunyar-se de la reflexió per entrar en un desconcert que només transmet confusió a la ciutadania, quan el que és requereix dels dirigents i governants és una dosi elevada de responsabilitat i serenor per tal de donar respostes adequades als problemes dels ciutadans.En aquesta línia de confusió hem de situar el diputat Jordi Xuclá, que en l'ofrena institucional del 11 de setembre, a Olot, s'exclamava intentant ressaltar la coherencia de la nova proposta estratégica de CiU enfront al -segons ell- desgavell del Govern de la Generalitat.A mes de la manca de respecte d'aprofitar un acte institucional per carregar contra les mes altes institucions del país, el president de la Generalitat i el Govern de Catalunya (de mínim sentit patriótic, encara que no siguin del partit propi), el discurs de Xuclá aplicava l'estratégia de fugida endavant de Convergencia, clarament evidenciada pocs dies després per la crisi generada entre els seus simpatitzants moderats i amb Unió. Efectivament, és de plena actualitat la posició de Duran i Lleida d'ajornar la formalització de la seva candidatura per encapgalar la proposta electoral de CiU fins que Convergencia s'aclareixi sobre quina línia pensa seguir, atesa la proposta de Artur Mas de «refundar» el catalanisme.Les declaracions i els comunicats mes recents no fan mes que evidenciar un notable desconcert - anem cap a la radicalització o cap a la moderació?— a les files de CiU en un moment delicat de preparació de les propostes per a les properes eleccions generals.La manca de respecte institucional no va ser, pero, patrimoni exclusiu de Xuclá en ocasió de la Diada; el mateix president del Consell Comarcal de la Garrotxa i amfitrió de la trobada va seguir una tendencia semblant i no es va estar de parlar dels polítics mediocres que, a alguns, ens va deixar amb la curiositat de saber en qui estaba pensant quan ho deia.Es clar, pero, que demanar coherencia i responsabilitat quan hi ha micrófons i s'acosten unes eleccions és prou difícil, fins i tot per a persones de natural assenyades, com aquell alcalde de CiU que escrivia, fa pocs dies, un article on, a part d'altres consideracions, s'entestava en desprestigiar la majoria dels polítics (nosaltres pensem força al revés, sempre hi ha una minoría, pero la majoria dels alcaldes i regidors, diputats i dirigents dels diferents partits són persones respectables i de bona fe) i, per fer-ho més evident, criticava les retribucions económiques dels electes locals. Llástima que no hagués explicat que, aquells mateixos dies a ell mateix, com a vicepresident del Consell Comarcal i en concepte d'assisténcia, sense cap incompatibilitat ni dedicació especial, se li havia aprovat una important assignació económica que superava amb escreix una retribució mitjana.