Damasines setmanals XXI
Les devastadores conseqüències en les que està entran el poble de Argelaguer -foscor els carrers, clavegueram insaluble, escola-polivalent-urbanització-plaça-carrers-carreteres- TOT. Tot a mig fer. Els carrerons sense sortida ens donen la metàfora del nostre poble. On hi ha la sortida? Davant d´aquesta maledicció, per els últims resultats electorals de la vil.la -son molts qui ho pensen i no ho diuen, per allò de la Inquisició, en el poble-. els valents d´esperit i cor de la vil.la de Argelaguer, pensem optar per posar fi en aquesta maledicció electoral i decidim començar, en primer lloc, oferin un remei de dita popular en el Santuari del Guilar, a la Lluna plena, invocan la protecció del nostre patró de la vil.la Sant Damas I, Papa de Roma (Argelaguer/riu Fluvià 304 - Roma 384). “Circundit, núbol, lo Deu Pare. Circundit lo Deu fill. Circundit lo Deu Espirit Sant. Detruescat lo Deu Pare. Detruescat lo Deu Fill. Detruescat lo Deu Espirit Sant. Comprimescat lo Deu Pare. Comprimescat lo Deu Fill. Comprimescat lo Deu Esperit Sant. Amén. “Conjur. Sant Mateu, Sant March, Sant Lluch, Sant Joan Evangelista, que divulgáren l'Evangeli de Cristo per les quatre parts del mon, logrin del mateix Senyor Nostre Jesucrist fer fugir y allunyar ab llurs mérits y prechs aquesta tempestat de aquest terme de Argelaguer y de tots los límits dels cristians. »Exorcismo. Y jo pecador y sacerdot de Cristo, encara que indigne, investit y con f iat, no en mon poder, sino en la virtut del mateix Deu y Senyor Nostre Jesucrist, per sa santissima Encarnació per son Sant Naixement, per son baptisme y dejuni, per sa santíssima Creu y Passió, per sa santa Resurrecció, per sa admirable Ascensió, per son Adveniment y Judici, per los mérits del Santíssim Sant Damàs I papa de Roma que neix de Argelaguer y pe'ls mérits de tots los sants, que sortin deis nubols y'ls disperséis pe'ls llochs silvestres y erms, de manera que no puguin fer mal als homes, animals, fruyts, herbas, arbres, o quelcom més que destinat sía als usos dels homes. Pe'l mateix Senyor Nostre Jesucrist, que ha de venir á judicar als vius y als morts y al sigle pe'l foch. Amén.» 21-09-2007
La setmana passada va haver-hi una tempesta de pluja a Argelaguer, del malmés campanar de l´esglèsia de Santa Maria i Sant Damas I van caure unes lloses, i sembla que van fer desperfectes en un cotxe. De qui va èsser la idea genial de fer un aparcament de vehicles en el petit prat de darrera de l´esglèsia, un dia terra santa de cementiri ?. Ja fa molts segles, tanmateix, que els veïns d´Argelaguer -com de totes les contrades de Catalunya i exterior- imaginaban que les tempestes eren produides per les bruixes endimoniades, doncs creian en l´existència de poders malèfics i demoníacs. El cristianisme va convertir en dimonis a tots els deus pagans i més tard les moder-nes eleccions ens permeten crear els nostres dimonis particulars del segle XXI. Però, hi ha un fet en l´inconscient col.lectiu que ens agrupa: els veïns d´Argelaguer d´aquells segles comprendrien que part del campanar cauria degut al vol empipador de les bruixes, els veïns actuals d´Argelaguer tornen la seva mirada extraviada als seus representants polítics municipals i pensen que potser també son una maledicció per Argelaguer.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Santa Maria extramurs. per MAGALI PÉREZ I SANTI PÉREZ, GIRONA :
La notícia publicada en el seu diari (El Punt 30/01/10) sobre les restes trobades a l'església anomenada de Sant Feliu (abans Nostra Dona dels Àngels, abans Santa Maria) on llegim qualificatius com «primera», «única»... ens convida a escriure aquestes ratlles des de la perspectiva de gironins de peu:
Sembla ser que el cristianisme a Girona s'inicià ja en època romana. De la primera comunitat cristiana gironina hi ha qui assenyala l'existència de persecucions i màrtirs. Hi ha qui indica l'existència de necròpolis. Hi ha qui assenyala activitat de culte en cases de gironins (-es). Tot plegat per indicar l'existència de temples cristians o cristianitzats després de promulgar-se la llibertat de culte per l'Edicte de Milà de l'any 313 i el Concili de Nicea del 325, en època de l'emperador romà Constantí; sobretot, si es tenen en compte actes principals d'aquesta religió com ara l'eucaristia i que ja podien reunir-se amb plena llibertat. En relació al període assenyalat a la notícia (del segle VI a IX), creiem que a Girona, a més dels edificis o llocs de culte de Santa Maria extramurs (Sant Feliu) i de Santa Maria (l'actual catedral) n'hi havia d'altres com, per exemple, el de Sant Martí Sacosta, el Mercadal, Santa Llúcia (abans de Santa Eulàlia) o el monestir de Sant Pere de Galligants. A més, cal tenir present la coexistència del call jueu, amb les seves sinagogues.
La notícia ens porta a proposar, sobretot ara que tothom està per la qüestió, a les autoritats universitàries, civils i eclesiàstiques, anar més enllà en el temps per resoldre interrogants que presenta l'església de Sant Feliu, com: s'hi ubicava el temple de la primera comunitat cristiana gironina?; s'hi troben les tombes dels primers cristians gironins?; què hi ha al subsòl de la capella de Sant Narcís?
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza
Santa Maria extramurs | 05-02-2010 - 10:49:31 GMT 1 #