Borboneo: He vist el Rei, ves quin remei!
He vist el Rei, ves quin remei!/Salvador Garcia-Arbós: Abans d'entrar al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, em vaig mirar els pisos del costat mateix, apuntalats per causa de diverses malalties arquitectòniques i habitats per gent pobra. D'aquí a un parell d'anys, quan s'hauran enllestit les obres del Parc Científic i Tecnològic, que el Rei va inaugurar ahir a la tarda, aquells pisos de la Creueta ja hauran estat engolits pel creixement urbanístic. I adéu trist contrast.Un càrrec més que respectable de la UdG em va filtrar que la inauguració del parc abans de tenir-lo acabat s'ha d'atribuir a una capritxada del president de la FOEG i vocal del patronat del parc, Joan Fausto Martí. Hi hauria vist la justificació perfecta per acabar de convèncer la Casa Reial perquè donés el vistiplau de l'assistència de Joan Carles al sopar de la VII Nit de l'Empresari de les Comarques Gironines. L'any passat va venir-hi el príncep de Girona, que també va voler tornar per ser en un dinar de la Cambra de Comerç.És que els empresaris són cada cop més monàrquics? És possible, però, segons alts directius de la patronal, porten personatges d'alt rang institucional perquè els interessa molta difusió dels seus actes. Creuen que l'assistència del president Montilla acaba reduïda a una plana de diari, i encara gràcies. Si ve el Rei, s'hi aboquen tots els mitjans de comunicació, fins i tot de Madrid. Vet aquí, ahir érem més d'un centenar de periodistes acreditats.A la inauguració del Parc Tecnològic, a la Creueta, hi havia qui sap les personalitats del món polític, universitari, social, cultural i empresarial; fins i tot hi vaig saludar el nostre bisbe Carles, que diumenge va fer 75 anys i que preveu viatjar aviat a Madrid per lliurar la carta al nunci en què comunica al Papa que ja ha assolit l'edat de jubilació. Vaig veure-hi el president José Montilla, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans; quatre consellers –Josep Huguet, Joaquim Nadal, Marina Geli i Mar Serna– i dos ministres, Joan Clos i Mercedes Cabrera, el president de la Diputació, Enric Vilert, i el representant de l'Estat a Girona, Francesc Francisco-Busquets, i el de la Generalitat, Jordi Martinoy. D'ERC, ja n'he esmentat tres, però encara n'hi havia uns quants més, entre delegats i alts càrrecs del govern. Molta En el sopar dels empresaris, van parlar Fausto Martí, Pagans, Montilla i el Rei, que va fer una frase en català. Gent ben informada de la FOEG i de la UdG em va revelar que hi havien hagut cops de colze per assistir, com a mínim, a un dels dos actes que el Rei va presidir.Per fi, el Rei va parlar a Girona. Va estar a punt de no fer-ho. Ja se n'anava de l'escenari on havia repartit uns premis, que el van haver de cridar perquè reculés, perquè encara no havia acabat la feina. Havia de llegir un discurs, d'un parell de folis, al miler de convidats per la FOEG al pavelló de Fontajau.I va obrir la boca: «Molt bona nit. Mucho agradezco...» I vaig mirar la cara dels periodistes que tenia al costat: somreien com els de més enllà. Quinze segons més tard començo a sentir SMS i a rebre'n una colla: «És el millor imitador que mai he vist de Toni Albà.» I no és broma. Durant el pica-pica a la UdG el Rei es va atrevir a agafar tres canapès a la vegada davant la sorpresa d'algun estudiant de doctorat, que va somriure en veure que era el monarca qui ho feia. El Rei va reaccionar ràpid i va explicar un consell del seu pare per justificar el fet: «Menja ara i mira de no passar gana, que no saps quan podràs tornar a fer-ho.»SiR Argelaguer-Garrotxa Llierca 
gent presumia de republicà, però intentava justificar la seva assistència, com si algú els exigís explicacions per anar a veure aquest figura internacional i tan natural. «No he vingut a veure el Rei, ell ens ha vingut a veure a nosaltres», vaig sentir.Al Parc Tecnològic, Joan Carles de Borbó i Borbó no va pas dir ni piu en públic. Escortat per la rectora Anna Maria Geli, es dirigia, en petit comitè, als convidats que s'hi abocaven com noietes de club de fans.El Celler de Can Roca va servir el pica- pica a la UdG i el sopar de la FOEG a Fontajau. Encara a la UdG i ben assolellats, el Rei va tenir set i Josep Roca li va servir una copa d'aigua. El Rei va aprofitar per elogiar-lo: «Unos pinchos muy buenos.»
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Mi muy querido súbdito Lejarza: estos días me preocupan más otros problemas más de andar por casa. Que quemen mis fotos y las de mis suegros los Reyes nos va en el sueldo. Los republicanos tienen derecho a existir. Y a mi doncella Maripuri también le trae sin cuidado lo de las fotos porque ella es del Partido de la Pela (una bien mandada que sirve tanto para una Monarquía parlamentaria como para una República de cantones estilo Suiza que le pague el sueldo)
Besos de Princesa
Sar Princesa Letizia | 14-09-2007 - 21:12:10 GMT 1 #
La FOEG alerta que Girona ha perdut competitivitat per les pujades dels sous :
Girona està a la cua de l'Estat en creixement de la competitivitat en els últims anys, el que segons un estudi de la patronal gironina FOEG està directament relacionat amb una pujada dels costos salarials superiors a la mitjana. L'estudi, elaborat per professors de la Universitat de Girona, es va presentar ahir juntament amb l'Informe FOEG del segon trimestre de 2008, que alerta de la baixa productivitat de la demarcació, la frenada del sector de la construcció, la reducció de matriculacions i de l'elevada taxa d'aturats. Un dels únics punts positius són l'increment del nombre de viatgers a l'aeroport i el creixement de les exportacions.
La productivitat de la província de Girona en el període 2000-2006 situa la demarcació el lloc número 37 de les 50 províncies espanyoles. S'ha passat de la posició número 20 a un dels últims llocs de la llista. En canvi, Girona és la sisena província on més han pujat els costos salarials en el mateix període. L'autor de l'estudi, Modest Fluvià, va dir que la "clau" és millorar la productivitat el més ràpid possible per no quedar-se enrere i superar el sotrac econòmic amb agilitat. A curt termini, segons l'informe, la solució passa per lligar els increments salarials a la productivitat.
"L'economia gironina continua patint taxes d'inflació superiors, que justifiquen superiors increments salarials per no perdre salaris reals". "Més enllà dels cicles a curt termini, aquestes són les forces que determinen el nostre futur en un període més llarg", sosté l'informe.
Per posar fre a la situació, Fluvià ha recomanat que la solució "ha de basar-se necessàriament en lligar els increments salarials als de productivitat". Segons la seva opinió, "només és possible pagar salaris elevats i mantenir alts nivells de vida quan les empreses són capaces de competir amb productes nous i diferenciats obtinguts a través de processos de producció innovadors i sofisticats".
Per la seva part, el delegat general sortint de La Caixa a Girona, Rafael Garcia, va explicar que el problema de la "confiança és força preocupant perquè és un peix que es mossega la cua". Garcia va enviar un missatge de "tranquil·litat per delimitar els problemes" i es va preguntar quanta gent té més de 20.000 euros en les entitats bancàries. "Pocs", va concloure.
De la seva banda, el vicepresident executiu de la FOEG, David Hugas, va mostrar la seva "confiança cega" en les empreses gironines tot i les dificultats actuals.
----------------------
2 comentaris
Comentari enviat el dia 22-10-2008 a les 08:06:17
Tenen 20000 euros al banc :
Els empresaris que durant anys no han pagat els impostos reals , maquillan les nómines dels seus empleats , pagan per sota o pagan amb caler negre i així no pagaven impostos.
Autor: parat emprenyat
Comentari enviat el dia 22-10-2008 a les 07:56:39
Ja està ve de dir tonteries.
El que passa es que sempre l´empresari ha trobat solucions per no pagar el que tocava .
En primer lloc no pagava la seguritat social, els impostos que tocaven.
En segon lloc no es declarava el sou real, d´una banda es pagava per sota de la categoria i així durant anys i d´una altra banda no es feia la deducio d´impostos fent les retencions mínimes . El treballador es pensava que cobrava calers i al final hisenda li cobrava la diferencia.
En tercer lloc l´empresari pagava diferent si eres del país o no , es donaven dos casos molt significatius el primer era cobrar tot en oficial i el segon cobrar una part en oficial i l´altre en negre , així s´afavoria el diner en b.
Ara es proposa un altre sistema de no pagar el que toca, son els acomiadaments i l´import dels finiquits ARA ES DEMANA DISMINUIR EL NOMBRE DE DIES PER ANY COTITZAT.
I FINALMENT LA PRODUCTIVITAT i us recordo que com hi ha crisis no es produeix, com no es normal i així a disminuir la despesa .
Autor: aturat que busca una feina digna
La FOEG alerta que Girona ha perdut competitivitat per les pujades dels sous | 22-10-2008 - 08:09:27 GMT 1 #
Pimec Girona fa president Iñaki Frade com a expert davant la crisi :
L'empresari, consultor i professor Iñaki Frade ha estat escollit nou president de Pimec Girona per la seva dilatada experiència i com a expert per poder donar el màxim suport als associats de la patronal davant la situació de crisi econòmica actual.
La fins ara presidenta, Mariona de Puig, va explicar ahir que deixa el càrrec després de dos anys al capdavant perquè considera que els objectius de conduir la patronal cap a una posició de prestigi i representativitat ja s'han assolit i que ara fa falta una persona que «aporti el seu coneixement i pugui donar una resposta a les necessitats d'ajut que demanen les empreses en el moment actual». Frade és fundador i actual director general de Frade Gobeo (grup de capital inversió, direcció general d'empreses i consultoria) i és també soci d'Indústries Càrnies Vilaró SA, Matadero Salida 13 SA i Viva Food SA. Aquestes empreses gestionen en conjunt 300 milions d'euros i donen feia a 700 treballadors. Frade és doctor i màster en direcció d'empreses per la Universitat de Barcelona, entre altres títols acadèmics, i membre d'equips de recerca de diverses universitats.
El president de Pimec a Catalunya, Josep González, va agrair ahir la tasca feta per Mariona de Puig, que continuarà vinculada a la patronal, en una àrea des de la qual s'estan desenvolupant projectes internacionals, i a la junta de la Fundació Pimec, amb l'objectiu de desenvolupar projectes des de Girona.
Pimec té més de 7.000 empreses associades a les comarques gironines.
Pimec Girona fa president Iñaki Frade com a expert davant la crisi | 24-01-2009 - 09:17:30 GMT 1 #
El secretari general de CCOO no veu motius per fer una vaga general :
El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va dir a Múrcia (Espanya) que no veu motius per fer una vaga general en aquest moment perquè el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha compromès a impedir cap reculada en els drets laborals o de protecció social. Una altra cosa seria, segons va afirmar Fernández Toxo, que es preveiés un escenari d'abaratiment de l'acomiadament o que es posessin en risc els sistemes de protecció social, de la seguretat social o de les pensions. El dirigent sindical va remarcar que una vaga general «és una cosa molt seriosa per jugar-hi», tot i que va admetre que les darreres dades d'atur demostren que l'economia espanyola està destruint una gran part de l'ocupació que va generar en l'etapa de creixement econòmic. En aquest sentit, va alertar sobre l'augment de l'economia submergida com a conseqüència directa de les dificultats que passa l'economia regular.
El secretari general de CCOO no veu motius per fer una vaga general | 24-01-2009 - 09:19:59 GMT 1 #
La Fundació Príncep de Girona, per DOLORS BOSCH, GIRONA CATALUNYA :
Quina galledada d'aigua freda amb la «collonadeta» de la Fundació Príncep de Girona! Jo em pensava que això de reis, reines, prínceps i fades era cosa de temps de vassalls que es rendien fàcilment als seus amos. Que potser amb la crisi també hi va implicada a la baixa la monarquia? i cal que tots els oligarques i emancipats econòmics s'ajuntin a cantar les excel·lències d'aquests fantàstics i imponents aristòcrates? Apa aquí, quina colla de raspalls a tort i a dret per poder sentir els efectes de lluentors que dóna el pedigrí d'uns titulars de príncep. Realment no sé si és un mal somni o és real. Sabeu què us dic, sento una gran vergonya aliena, per tant penso enterrar-me ara mateix sota una d'aquestes llambordes, que en tenim una colla davant de la que serà la nova seu de la Generalitat. Veure-ho per creure-ho!
Olot Garrotxa Lejarza
La Fundació Príncep de Girona | 14-03-2009 - 08:20:31 GMT 1 #