11 de septiembre de 1714: Pa, i totes hi anirem!?
11 de septiembre de 1714.- Pierre Vilar, historiador gens sospitós d´anticatalanisme, va escriure: «... la representació de la burgesia urbana... féu decidir, per 78 vots contra 43, la lluita a ultrança contra els Borbons. I sembla clar que aquesta classe mitjana -mercaders, artistes i menestrals- hagi estat l´ànima de la resistència durant el setge... El poble pròpiament dit... ha seguit? Ha pres de segur part en la lluita; però com cal interpretar aquesta resposta als caps, que els darrers dies del setge cridaven a les armes, per part de les
dones barcelonines: Pa, i totes hi anirem!? És un crit de patriotisme o un crit de misèria?»
Seguint la tesi de l´il·lustre acadèmic, la participació a la guerra de Successió no va ser un esdeveniment espontani, violent, popular i defensiu sinó «un moviment polític de partits i dirigents, conscient i... ofensiu... Entre els dos pretendents, un grup de dirigents de l´opinió catalana aprofitava la disputa dinàstica per a assegurar el màxim els interessos...(que) ja havia definit feia temps». SiR Lejarza Argelaguer-Garrotxa

Meneame
del.icio.us


