Repúblicanas
El princep Felip,completem la memòria En el darrer número del setmanarí(La Comarca d´Olot nùm 1402), la gent El Príncep Felip i en Bramon L’Albert Bramon, com a militant del PSC, signava un escrit en l’edició de la setmana passada. Per descomptat, no pretenc entrar en un debat públic a través d’aquest setmanari ni en un encreuament de declaracions, però si que vull apuntar algun aspecte. Jaume Cabanyes Militant d’ERC Garrotxa/font “La Comarca d´Olot nùm 1404” PS - Avís per a navegants en busca de segones intencions: evidentment, com sempre que discrepo amb algú d’alguna cosa, respecto el parer de l’altre; el fet que l’Albert Bramon militi en un partit i jo en un altre no ho fa diferent. 
d´ERC feia un repàs de la historia de la monarquía española daban del fet de la vinguda del princeps Felip a Olot (Garrotxa). Deixeu-me recordar també que portem trenta anys de democràcia i el període més gran d´autogovern de Catalunya que hem conegut des de fa molt de temps. Això és gràcies a la feina de molta gent. Entre ells,és just recordar-lo, pel paper i la posició destacada que ha tingut el rei Joan Carles a la transició. A mi m´agradaria més que tinguéssim una República, però cal fer memòria i recordar que, com que no tótem pensa com jo, les persones que van saber fer la Constituciò española varen trobar en la monarquía, tant en el concepte, com per la persona, una manera de trobar un equilibri estable per tal de mantenir la democràcia i la pau. Ara que no hem de patir tant i que el poder del rei es limita a representar l´Estat, el princep Felip, pel que hem vist, sembla seguir els passos del seu pare.Albert Bramon Militant del PSC Garrotxa/font: “La Comarca d´Olot” nùm 1403 de 5 de juliol de 2007
Diu: «...la gent d’ERC feia un repàs de la història de la monarquia espanyola...» i, pel títol i pel que argumenta, sembla que li dol que ens hàgim oblidat alguna cosa en aquest —segons ell— repàs històric. L’escrit de la gent d’ERC (jo també sóc d’aquesta gent) era una carta oberta al príncep, on s’explicava que no vèiem bé que sigui ell (el príncep) qui vingui a presidir l’acte del «Garrotxí de l’any». Ho respectem, per descomptat, però com que no ho compartim ho vàrem voler fer públic i aquesta va ser una manera i una altra fou participar en una botifarrada popular festiva per donar a conèixer el nostre desacord.
En el repàs històric de la monarquia, que en Bramon hi veu, només es parlava de dues coses: de la crema de Xàtiva de fa 300 anys i de «qui» i «com» es va nomenar el successor del cabdill Francisco Franco i, per tant, no es varen deixar una cosa, sinó moltíssimes. Es varen deixar no per oblit, sinó perquè no era cap repàs històric.
Quan recorda «...el període més gran d’autogovern de Catalunya que hem conegut des de fa molt de temps» i n’atribueix part de mèrit al rei Joan Carles, penso que potser per algú del PSC aquest minso autogovern és molt (i per algú del PSOE massa), però per als que aspirem a la independència és molt poc i el paper del rei no em satisfà, sinó que em preocupa, doncs l’article 56 de la Constitució espanyola el defineix com a símbol de la unitat de l’estat.
També diu: «A mi m’agradaria més que tinguéssim una república...»; suposo que no tindrà inconvenient en, com a mínim, concedir-me el benefici del dubte, doncs en la lectura del text no hi trobo el més mínim sentiment republicà.
Finalment, en referència a la Constitució i a la monarquia, quan llegeixo: «... un equilibri estable per tal de mantenir la democràcia i la pau», em provoca desconcert. Primer, no em sembla cap garant de pau qui té, segons la Constitución Española, el comandament suprem de les Forces Armades i, segon, per a mi, monarquia i democràcia estan en absoluta oposició; la monarquia és hereditària, passa de pares a fills (potser en un futur, menys masclista, també a filles) sense cap necessitat de ser escollit pels ciutadans i, en canvi, la democràcia és una forma de govern que defensa la intervenció del poble en l'elecció dels governants; jo hi veig una flagrant contradicció!
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Mori el Borbó!, per MIQUEL PAIROLÍ :
Tal com ha argumentat, a la defensiva i amb astúcia, el diputat Tardà, a Catalunya, «Mori el Borbó!» és un crit històric, del temps de la guerra de Successió. Qui vulgui entendre'n les raons només ha de fer que llegir el llibre Felip V contra Catalunya, de Torras i Ribé. Allà es comprèn a bastament. És com «Visca la terra! Mori el mal govern!» que just la setmana passada encapçalava una manifestació de pagesos. Encara és més antic i rural, de la guerra dels Segadors. En aquest país, de vegades sembla que desconeixem o oblidem la història, però sempre s'infiltra en el present, i la història de Catalunya en va plena de visques i moris. De vegades tot es barreja. En les frases amb què Tardà va acabar el seu discurs, el visca i el mori corresponen a èpoques diferents. «Visca la República» és més modern que «Mori el Borbó», que va exclamar tot seguit. A la guerra de Successió la pugna era entre dues monarquies, no pas entre monarquia i república. Aquest veïnatge d'exclamacions que pertanyen a moments històrics diferents deu ser un exemple de postmodernitat. Al cap del temps tot es barreja. A quina república cridava visques Tardà? A la república espanyola, que és allò a què es referia tradicionalment aquest crit? A una república catalana que només va existir durant pocs dies del 1931? A la república en abstracte? Quin és el Borbó que vol que es mori? Felip V, atenent al sentit històric que ara invoca? Alfons XIII? Joan Carles I? Pel que pugui ser, Tardà ha aclarit que, tot i cridar «Mori el Borbó», ell no vol que es mori ningú. És un dels aspectes curiosos d'aquesta mena d'exclamacions. Als anys vint i principis dels trenta, per aquí es va cridar molt allò de «Visca Macià i mori Cambó!» No n'hi ha versió a la inversa, que sapiguem. Molts que ho cridaven tampoc no volien que Cambó morís. Es conformaven amb el triomf polític de l'Avi i la derrota del financer. En darrer terme, però, sempre guanya la mort. Macià es va morir el 1933, Cambó el 1947, i l'actual Borbó també es morirà, igual com tots els precedents, tant si li desitgen com si no...
Mori el Borbó! | 10-12-2008 - 13:53:26 GMT 1 #