Memoria historica: els Mártirs de la Guerra Civil Argelaguer 1936-1939
La Secretaria d'Estat de la Santa Seu va anunciar, que el papa Entre aquests propers nous beats n'hi ha uns quants de la Garrotxa i de Argelaguer: Anastasi Maria Dorca i Coromina, carmelita, nat a Santa Margarida de Bianya el 1907; Ángel M. Presta i Batlle, carmelita, nat a Olot el 1915; Josep Santonja i Pinsach, dominic, nat a Olot el 1879 i mort a Madrid el 15 d'agost de 1936; Joan M. Puigmitjá i Rubió, carmelita, nat a Olot el 1919; Pere Tomás Prat i Colldecarrera, carmelita, nat a Sant Pere del Puig (Vall de Bianya) el 1919; i Miquel M. Soler i Sala, carmelita, nat a Olot el 1919. També es beatificaran les tres germanes, filies de Riudarenes, Magdalena, M. del Carme i M. Rosa Fradera i Ferragutcasas, missioneres del Cor de Maria considerades heroínes i que van ser martiritzades a Lloret de Mar l'any 1936, les restes de les quals es guarden a la casa mare de l'institut religiós femení, a Olot. En un missatge donat a conéixer el 27 d'abril passat, amb motiu d'aquesta massiva beatificació, la Conferencia Episcopal Espanyola va dir que la cerimónia del proper octubre contribuirá a que no s'oblidi «el gran signe d'esperança» que constitueix el testimoni dels Mártirs, tot recordant que dels del segle XX a Espanya n'han estat beatificats 497 en onze cerimónies, a partir de 1987, i onze ja són sants.“Gairebé cinc-cents han estat aplegats, aquesta vegada, en una celebració única, i com en les anteriors ocasions “cada cas ha estat estudiat” Els Martirs donaren la seva vida, en diversos llocs d'Espanya, e1 1934, 1936 i 1937. Són els bisbes de Conca i de Ciutat Real, diversos sacerdots seculars, nombrosos religiosos -agustinians, dominicos i dominiques, salesians, germans de les Escoles Cristianes, maristes, diferents grups de carmelites, franciscans i franciscanes, adoratrius, trinitaris i trinitáries, marianistes, missioners dels Sagrats Cors, missioneres filies del Cor de Maria—, seminaristes i laics, joves, casats, homes i dones. Pera la Conferencia Episcopal, aquesta beatificació és “una hora de gracia pera l'Església que peregrina a Espanya i per a tota la societat” i per aixó convida a preparar-se per a aquesta festa i participar-hi. Es recomana posar-se en contacte amb les parróquies respectives, centres religiosos o amb les respectives diócesis sobre qué cal fer per formar part del pelegrinatge a Roma, a la vegada que es recomana prendre part en les activitats que s'organitzin per preparar-se espiritualment per a la beatificación i als actes d'acció de grácies, tant els qui vagin a Roma com els qui no puguin fer-ho“. Segons una investigació histórica feta per Antonio Montero i publicada el 1960, les víctimes martiritzades en la darrera persecució religiosa a Espanya van ser 6.832, de les quals 4.184 pertanyien al clergat secular, 12 eren bisbes, 1 era administrador apostólic, diversos eren seminaristes, 2.365 eren religiosos i 238 eren religioses. Una investigació posterior, de l´historiador Vicente Cárcel, esmenta 10.000 mártirs espanyols assassinats durant l'esmentat període: 12 bisbes, 1 administrador apostólic, prop de 7.000 sacerdots, religiosos i religioses, i gairebé 3.000 seglars, la majoria dels quals pertanyien a Acció Católica. Els abans esmentats no seran, peró, els primers beats garrotxins, ja que anteriorment, el 1992, ho havien estat considerats oficialment per part de l´Església católica els Claretians de
Benet XVI havia concedit celebrar la beatificació d'un gran nombre de persones, vinculades a vinti-tres causes de Mártirs de l'Estat espanyol, cerimónia que tindrá lloc a Roma el diumenge 28 d'octubre de 2007. Les causes agrupen 498 Mártirs, principalment de la Guerra Civil 1936-1939, tot i que en el comunicat del Vaticá es parla «dels anys trenta del segle XX a Espanya», perqué n'hi ha que van ser martiritzats el 1934, abans de l'inici de la guerra. Properament, ha avangat la Conferencia Episcopal Espanyola, es presentará a l´opinió pública el llibre Quiénes son y de dónde vienen. 498 mártires del siglo XX en España, amb les biografies i les fotografies dels qui seran beatificats i la seva relació amb la diócesi respectiva.
Argelaguer Esteve Casadevall i Puig, nat a Argelaguer el 1913, i Jaume Falgarona i Vilanova, també de Argelaguer i nat el 1912. També hi ha l'olotí Enric Canadell i Quintana, nat a Olot el 1890 i que va ser beatificat per l´octubre de 1995, a Roma, les despulles del qual van ser traslladades préviament a l´església parroquial de Sant Esteve, d'Olot

Meneame
del.icio.us



Hola,
estic fent una recerca dels espais de memòria de la guerra civil a la garrotxa i voldria saber si em pot dir alguns dels espais on van ser martiritzades aquestes persones i si al cementiri d'Argelaguer hi ha algun element que els recordi. Gràcies
Els Claretians celebren els 25 anys del temple:
Els Missioners del Cor de Maria han celebrat els 25 anys de la dedicació de l'actual temple a la ciutat de Girona, al xamfrà dels carrers Sant Antoni Maria Claret i Joan Maragall. És coneguda com l'Església dels Claretians. Jordi Masgrau i Narcís Negre en van ser els arquitectes i té obra de Fita. Enguany se celebra el bicentenari del naixement del Pare Claret.
Els Claretians celebren els 25 anys del temple | 21-06-2008 - 14:34:39 GMT 1 #
La Tarde con Cristina la gorda, la Onda de la Cadena COPE Gerona :
La Cadena COPE prosigue durante la presente semana con una programación especial realizada desde Cataluña, para reivindicar una mayor presencia de la cadena en esa comunidad autónoma. Como ya contó diasderadio, COPE se ha mostrado indignada con el reciente reparto de licencias llevado a cabo por el Consejo Audiovisual de Cataluña (CAC).
Así, el martes, los boletines horarios y el informativo La Palestra se realizarán desde Gerona. Un día después, será el programa socio-religioso El Espejo del Rouco el que se emita desde la emisora gerundense. El jueves, “La Tarde con Cristina la gorda” se despide de Gerona Girona. Para el viernes está previsto que tanto los boletines horarios, como La Palestra, La Tarde con Cristina y el informativo nocturno La Linterna se realicen desde la capital de Cataluña, Barcelona.
La presentadora de Obegras Keren-2, Cristina López Schlichting, entrevista a unas niñas con Síndrome de Down que participan en un espacio de la emisora llamado La nostra tarda: "Meritxell, si yo te digo que ya no vais a poder hacer La nostra tarda porque el CAC de Catalunya ha decidido que hay que cerrar el programa, ¿tú qué opinas?" La niña titubea un instante y responde: "No lo sé, no tengo ni idea". No contenta con la respuesta, la presentadora insiste. "¿Te da pena no poder hacer el programa?". Y la niña concede: "Sí, me da un poco de pena".
La Cope ha llevado a su programación su particular batalla contra el Consejo Audiovisual de Catalunya, que no le ha concedido dos frecuencias, una en Lleida y una en Girona (esta última, de radiofórmula), en el concurso público que se resolvió el 7 de noviembre. La cadena aduce que se las han "retirado", ya que las explotaba desde 2003 de manera provisional. Pero el CAC recuerda que las frecuencias no estaban adjudicadas legalmente y que no eran propiedad de nadie.
Argumentos de unos y otros al margen, la realidad es que éste no es el primer choque entre el CAC y la Cope. El organismo catalán emitió una nota en diciembre del año 2005 (dos meses y medio después de la aprobación de un ambicioso proyecto de Estatut en el Parlament) donde aseguraba que las emisoras de la cadena "han incurrido en una vulneración de los límites constitucionales al ejercicio legítimo de los derechos fundamentales a la libertad de información y expresión". El CAC añadía que algunas expresiones analizadas "se orientan claramente al insulto y a la vejación pública de determinadas personas y a crear un estado de opinión pública de animadversión hacia representantes democráticos".
Hay que señalar que por aquel entonces Jiménez Losantos todavía no había sido condenado ni una sola vez por un delito de injurias. Tres años después ya acumula cinco condenas.
Sentencia judicial
Quizá previendo la que se les venía encima, la cadena llevó a los tribunales el dictamen del CAC para que fuera declarado "contrario a derecho" ya que consideraba que le provocaba "prejuicios".
En abril pasado, el juzgado contencioso-administrativo número 13 de Barcelona, en su sentencia número 94, desestimó el recurso con el argumento de que el dictamen del CAC era "inocuo" ya que no afectaba para nada a la actividad comercial que siguió manteniendo la emisora.
El juez añadió que "no es de recibo (ni es equitativo) que aquellos que, por su condición de operadores en el sector audiovisual, gozan de una posición privilegiada y, por esa misma razón, pueden desempeñar su función crítica hacia los demás apurando los límites constitucionales, pretendan para sí un trato susceptible de excluir de raíz cualquier género de reproche, por inocuo que sea". En otras palabras, el juez criticaba que la Cope, que se llena tanto la boca de libertad de expresión, intentase por la vía judicial acallar la crítica vertida por alguien que, como el CAC, está muy lejos de contar con la potencia mediática de la cadena.
La Cope ya ha anunciado que impugnará el concurso de frecuencias. Mientras tanto ya ha puesto toda su artillería apuntando al CAC. Y, por lo que se ve, eso incluye también a niñas con síndrome de Down.
La Tarde con Cristina la gorda, la Onda de la Cadena COPE Gerona
Cope Cristina López Schlichting | 26-11-2008 - 16:00:24 GMT 1 #