S.A.R. Príncipe Felipe de Borbón: Crónicon de la revista “La Comarca de Olot”
Crónicon de la revista “La Comarca de Olot” núm 1403/5 de *** 
juliol de 2007 FELIP DE BORBÓ VISITÀ OLOT Com era previst, Felip de Borbó, príncep d'Astúries i de Girona, va fer una visita oficial a la Garrotxa (Argelaguer) el dijous de la setmana passada, 28 de juny. Va arribar en cotxe a Olot al migdia (pasam per Argelaguer) i marxà de la ciutat (per Argelaguer) després que acabés el sopar de la Nit del «Garrotxí de l'any». Tornà a Madrid per via aèria, des de l'aeroport de Girona. A destacar que durant la seva presència a Olot i comarca hi hagué, per raons de seguretat, un gran desplegament policial mai vist en diverses zones de la ciutat i també a la Fageda d’en Jordà, a Santa Pau, per on s’ha de passar per tal d'accedir a la Cooperativa la Fageda. Els accessos als llocs on va estar i visitar el príncep van ésser totalment controlats per policies i Mossos d’Esquadra i s’aplicaren estrictes normes de seguretat. Al Restaurant les Cols, el príncep Felip de Borbó utilitzà dos pavellons que havien estat expressament reservats perquè pogués descansar i canviar-se de roba. Trobada amb joves empresaris garrotxins La Cambra de Comerç de Girona va organitzar, primer, una trobada del príncep d’Astúries i de Girona amb una representació de joves empresaris garrotxins, acte que es desenvolupà en un dinar dut a terme al Restaurant les Cols, d’Olot, amb assistència d'empresaris de diversos sectors econòmics de la Garrotxa, des de l'industrial, el tèxtil, el turístic, l'agroalimentari, etc. Hi assistiren una trentena d’empresaris, cadascun dels quals va exposar al príncep les característiques i les peculiaritats del seu sector.
El president de la Cambra va remarcar la importància d’apostar per les infraestructures a Girona, porta del país i punt de connexió amb Europa, i va subratllar que aquestes infraestructures són vitals per a les exportacions i el turisme gironí i català.
Tant el president com els empresaris van manifestar al príncep Felip que la importància de l’economia garrotxina es caracteritza per tenir sectors molt especialitzats, com la imatgeria religiosa i l’artesania, com també productes d’alta gamma dels sectors tèxtil, químic, alimentari, articles de la llar, cera, productes que tenen tots un gran valor afegit i amb moltes possibilitats de cara a l’exportació. La valoració que van fer-ne va ser totalment positiva, alhora que van destacar la preparació demostrada pel príncep, la disponibilitat d'interlocució i la capacitat de recepció i de coneixements. El príncep visita La Fageda A mitja tarda, el príncep d’Astúries i les autoritats que l'acompanyaven van travessar la Fageda d’en Jordà i arribaren a la Cooperativa la Fageda per tal de conèixer els seus treballadors i les instal·lacions. La Cooperativa, com se sap, celebra enguany el seu vint-i-cinquè aniversari i són ja diverses les visites de personalitats que ha rebut en els darrers mesos, essent la de Felip de Borbó, sens dubte, la de més alt nivell. Unes 500 persones esperaven al príncep Felip, que va ser saludat per l’alcaldessa de Santa Pau, Esther Badosa. Entre els assistents hi havia també la pubilla de Catalunya, Anna Domènech, santapauenca, i l’hereu de Catalunya, Ignasi Valeriano.
Un cop acabada la visita a les instal·lacions de la Cooperativa, on hi ha una granja amb 400 vaques lleteres, un viver per a la reforestació i la planta de productes làctics, el príncep va saludar els treballadors i va voler fer-se una fotografia «de família» amb tots ells, a la vegada que va berenar prenent un iogurt líquid de la casa, amb coca d’Olot.
Va ser precisament durant aquesta visita que es van viure les escenes més espontànies de l’estada del príncep a la Garrotxa. A més de saludar els treballadors, també s’apropà al públic assistent a l’acte, format principalment per familiars i amics dels socis-treballadors, i va estrènyer la mà a molts d’ells. D’aplaudiments, de fotografies fetes amb telèfon mòbil i d’entusiasme n’hi va haver a dojo, a més d’algun petó per part de treballadores. Felip de Borbó lliura els premis de
la Nit del «Garrotxí de l’any» Més de cinc-centes persones assistiren a la Nit del «Garrotxí de l’any», que per segon any consecutiu va organitzar el Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot. El lliurament de les distincions va fer-se al Restaurant la Deu, per a accedir al qual calia superar uns quants controls policials i passar borses, rellotges, etc. per un detector de metalls, per qüestions de seguretat. Es va servir un aperitiu a la terrassa i puntualment, a les nou tocades, va entrar el príncep Felip, que va saludar una vintena de persones, prèviament escollides pel CIT, i va entrar al menjador per la zona propera a l’escenari allà existent. Al sopar hi havia un bon nombre d’autoritats comarcals i provincials i els assistents eren, de fet, molts diversos, ja que hi havia empresaris, treballadors, periodistes, membres dels diferents jurats, comerciants, polítics, etc.
Abans d’iniciar-se el sopar va tenir lloc, prèvia presentació feta pel periodista Josep Puigbó, que va conduir tot l'acte, un petit recital a càrrec del tenor olotí Dalmau González i Albiol, que va ésser acompanyat al piano per Anna Ferrer i seguidament es va fer l’acte dels premis de la Nit del «Garrotxí de l’Any», que va lliurar el príncep Felip. Ramon Sala, en nom de tots els premiats, va agrair amb poques paraules el reconeixement rebut, no sense deixar d’afegir que hi ha moltes persones que es mereixen una distinció com aquesta.
El príncep Felip va fer un discurs, la major part en un català perfecte (més d'un alcalde comentà que donava deu voltes al català de José Montilla), durant el qual explicà que havia pogut fer realitat el desig de venir a la Garrotxa, comarca que ja havien visitat els seus pares, els reis d’Espanya, pel febrer de 1976, i en nom d’ells va transmetre una salutació a tots.
Aquest acte de lliurament dels premis acabà puntualment a les deu de la nit, tal com s’havia previst, i començà tot seguit el sopar, que va ser servit amb l’habitual rapidesa i eficiència per part del personal del Restaurant la Deu. Havent sopat se serví el cafè als jardins del restaurant, i això va permetre que el príncep, després de signar en un llibre d’honor, rebés la salutació de molts dels assistents, encaixés la mà a moltes persones i, sobretot, es fotografiés amb totes aquelles persones que li ho van demanar i aconseguiren poder fer-ho. Va estar sempre envoltat de membres de la seva escorta de seguretat, que recomanaven que se l’anés a saludar sempre per davant, sense empènyer. El príncep, com la majoria dels assistents, també va prendre cafè a peu dret.
Després, amb les salutacions d’acomiadament, el príncep sortí del restaurant i donà per acabada la seva estada a la Garrotxa, dirigint-se a Girona passant per Argelaguer (SiR)i Besalú. CV / JM / LCO
Polítiques
Unes dues-centes persones participaren en el recorregut festiu per la República El vespre del dijous de la setmana passada, coincidint amb l’estada a la Garrotxa de Felip de Borbó, príncep d’Astúries i de Girona, unes dues-centes persones van manifestar-se, de manera festiva, pel centre d’Olot, fent un recorregut des de la plaça del Rector Ferrer fins al puig del Roser, al Turín, on tingué lloc una botifarrada gratuïta. Aquesta manifestació, a favor de la República i que comptà amb algunes pancartes reivindicatives, va dur-se a terme sense cap incidència. El concurs d’acudits sobre la monarquia no va dur-se a terme, però si el concert de Josep M. Cantimplora. L’acte, com se sap, era organitzat per ERC, ApG, Maulets i Estelada 2014 i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Com va destacar l’endemà mateix el periòdic El Punt, formar part del poder té coses sorprenents. Així, Josep Huguet (ERC), conseller de la Generalitat, hagué de fer els honors al príncep, a Barcelona, on va inaugurar el Recinte de Gran Via de Fira de Barcelona; al vespre, membres d’ERC es manifestaven a Olot, junt amb ApG, després que la seva única alcaldessa a la comarca, la de Santa Pau, assistís als actes duts a terme a la Cooperativa la Fageda.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
I Visca el príncep!, per FRANCESC CRUANYES :
Si la Trinca encara cantés hauria d'adaptar la Dansa del sabre a l'hereu de la Corona. A la cançoneta que el trio de Canet va dedicar al cop fallit del 23-F s'hi recollia un lacònic "I visca el Rei, ves quin remei". Avui, a Girona, l'exercici de la gara-gara s'encomana al príncep Felip, i pobre d'aquell que gosi arrufar el nas i no ballar la trompeteria de palau.
Argumenten els més pragmàtics: què hi ha de dolent a voler potenciar els estudis, les beques, els recursos per a la recerca i el desenvolupament? La societat gironina en sortirà beneficiada, és l'únic que compta. Els capitostos de les institucions i els organismes que apadrinen la nova fundació es vanten de magnanimitat. Totes les formacions polítiques aplaudeixen la iniciativa. Ningú no fa fàstics a la inversió acadèmica i monetària. Només els republicans alcen tímidament la veu contra el patró major... als mítings i als actes de cara a la galeria. Als despatxos que governen, com ara la Diputació, no consta cap veto a la implicació de Caixa de Girona en el monàrquic projecte.
I que visca el Príncep, ves quina il·lusió! Hauria estat bonic que, en un acte de sinceritat periodística, algun mitjà hagués titulat: "La societat civil gironina fa una manifestació de desgreuge a la crema de retrats de Joan Carles". I ja sabem que quan es fa servir l'expressió "societat civil" no ens referim a la gent del carrer, sinó als que remenen les cireres. Sens cap mena de dubte, els rèdits materials de la fundació seran positius. Les comarques d'aquesta antiga terra federal i republicana hi sortiran ?guanyant. Tampoc seria sobrer admetre sense embuts que l'autèntica victòria moral se l'endurà -la regalarem, ben embolicada- la corona espanyola. Mentre els politiquets perden el temps parlant d'autodeterminació i de sobirania, ja s'encarreguen la patronal, la banca i el museu Dalí d'indicar-nos que de sobirà només n'hi ha un.
Garrotxa Girona Catalunya Olot
I Visca el príncep! | 15-03-2009 - 08:53:46 GMT 1 #
el príncep de girona
Aquest text correspon al pròleg del llibre "El Príncep de Girona" (Ed. Gothia, 1982) escrit pel que fou destacat polític i activista cultural Francesc Ferrer i Gironès (Girona, 1935-2006)
FRANCESC FERRER I GIRONÈS Amb la promulgació de la Constitució de 1978, l'Estat ?espanyol ha adoptat la forma política de Monarquia Parlamentària, i naturalment el Principat de Catalunya n'ha quedat afectat, perquè la major part de la nostra nació catalana hi està integrada, i per altra banda, en ser la Casa de Borbó la dinastia que n'ha heretat la Corona, hi conflueixen tots els títols que hereditàriament i per successió pertanyien al Casal d'Aragó.
En conseqüència, segons l'art. 57.2 de la Constitució de bell nou existeix una possibilitat efectiva i legal, que el títol de "Príncep de Girona" pugui ésser utilitzat pel primogènit i príncep hereu com havia estat tradicional al Casal d'Aragó.
És cert que la Casa de Borbó ha estat una dinastia enfrontada amb Catalunya, i també amb les Illes, i el País Valencià, ja que des de la seva introducció en començar el Set-cents, per la força de les armes (1), en Felip V, ens va treure les nostres llibertats nacionals, eliminà les nostres Institucions, i lluità aferrissadament contra la nostra cultura, i en especial esmerçà els mitjans més perfidiosos contra la llengua catalana (2). En aquest mateix sentit, els seus prínceps hereters tampoc no varen usar els títols catalans que els pertocava pel Casal d'Aragó, atesa la gran castellanització i centralisme que van implantar.
Ara bé, aquesta realitat indiscutible, té actualment una notòria dissemblança. El rei Joan Carles I, que és alhora Cap d'Estat, després de portar a terme el trànsit de la dictadura Franquista cap a la Democràcia, i propiciar l'etapa Constituent, ha demostrat de forma inequívoca en moments difícils i greus, que respecta la sobirania del poble, i dóna suport al règim Democràtic suara instaurat per la Constitució de 1978.
Com a paradoxa, si un Borbó ens va condemnar a la provincianització, un altre Borbó ha promulgat l'Estatut d'Autonomia, ha restaurat la institució de la Generalitat, i a més SM En Joan Carles I, coneix i respecta la realitat cultural de Catalunya.
Tradicionalment la Corona amb el Principat de Catalunya, havia mantingut uns lligams afermats sempre en el pacte i el compromís, i fruit d'aquest esperit podem recordar la famosa Constitució de "l'Observança", la qual el rei Ferran II, signà a les Corts de 1481, i que començava així: "Poc valria fer Leys e Constitucions, sino eren per Nos, e nostre Officials observades...".
I avui també seguint aquesta tradició, i l'exemple donat pel monarca, podem estar tranquils perquè la Constitució de 1978, serà observada, amb la seguretat de continuar gaudint com a poble de l'Estatut d'Autonomia, i com a persones de les llibertats individuals que s'hi proclamen.
I aquesta confiança assossegada en l'acompliment de la Constitució de 1978, per a nosaltres té una perspectiva molt important, i és la d'haver obert finalment les portes per a l'oficialitat de la llengua catalana, i establir que totes les modalitats lingüístiques de l'Estat, seran "d'especial respecte i protecció". Sabem que la Corona és senible a la realitat idiomàtica de Catalunya, car molt abans de la promulgació de la Constitució, ja s'havia inclinat cap al seu coneixement.
Per això, l'hereu de la Corona, i per tant, portador del títol "Príncep de Girona", l'Infant el príncep Felip, és coneixedor de la nostra llengua, i de la nostra cultura, i en conseqüència, serà un digne continuador dels reis del Casal d'Aragó, i les nostres relacions, per força, hauran de ser dintre de la màxima cordialitat.
Des d'una perspectiva local, també existeix un altre contrapunt. Quan en el 1414, en el moment de l'erecció del Principat, existí una certa oposició dels Jurats de la ciutat de Girona, gràcies a la negociació amb el rei Ferran d'Antequera, ell els prometé que "...se pot fer sens derogació o lesió de vostres privilegis e contractes...".
Ara que a diferència dels seus conciutadans del Quatrecents, han estat els edils de la ciutat de Girona, els que han demanat reinstaurar el "Principat de Girona", estem segurs que, no solament seran respectats els nostre "privilegis", sinó que la compenetració de Catalunya amb la Corona, no serà només en el terreny simbòlic i nominal sinó que el "molt car e molt amat primogènit" l'Infant Felip, s'endinsarà en les nostres formes de vida, i en la nostra cultura diferenciada.
En definitiva, en la nova realitat jurídica i política, podem contemplar dintre de les Institucions estatals, que la Corona, és l'única que pot integrar els diferents pobles i nacionalitats que conviuen en el si de l'Estat. I perquè aquesta integració sigui participant, i compartida, cal que arreli en el camp del respecte i del pacte.
Aquesta integració compartida, no s'obtindrà seguint els consells del Comte-Duc d'Olivares, quan recomanava al Rei: "Tenga V.M. por el negocio más importante de su Monarquia, el hacerse rey de España; quiero decir, Señor, que no se contente V.M., en ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barelona, sino que trabaje y piense con consejo mudado y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España, al estilo y Leyes de Castilla, sin ninguna diferencia, que si V.M. lo alcanza, será el Príncipe más poderoso del mundo...".
Tampoc no s'hagués pogut aconseguir, si tal com es va manifassejar per la dictadura Franquista, i des d'una unitat totalitària i uniformista, hagués reexit el títol de "Príncipe de España".
Perquè aquesta integració sigui real, acceptada, i duradora, el primogènit de la Corona, cal que sigui, de noms i de fets, Príncep d'Astúries, de Girona, de Viana, etc...
Cal treure del cap dels centralistes distorsionadors de la història, i tergiversadors de la realitat, que la unitat tan pregonada, no s'obté per la força, ni amb violència, ni amb el genocidi. L'autèntica unitat, és aquella que s'aconsegueix quan es tracta diferent, allò que no és igual.
Per totes aquestes motivacions i sentiments, hem considerat convenient preparar aquest volum sobre l'origen, i evolució posterior del títol "Príncep de Girona", ja que malgrat existir una abundosa bibliografia sobre el tema, hom pot comprovar que existeix una profunda desconeixença a nivell popular, fruit potser de tants anys d'amagar-nos la nostra pròpia història.
Aquesta idea és la que ens ha mogut a divulgar tot allò que s'havia escrit sobre el Ducat i el Principat de Girona, i per poder oferir uns materials que per estar escampats i dispersos la seva consulta es feia molt difícil, i gairebé impossible.
I així com en el segle passat varen ser arxivers municipals els que varen publicar treballs històrics sobre el tema, ara ha estat En Ramon Alberch i Fugueres, actual Arxiver Municipal de Girona, el que ha rebut l'encàrrec de l'Editorial Gòthia, d'aplegar tots els articles i llibres escrits en diferents èpoques.
L'interès més remarcable d'aquest volum, precisament, és el de reunir totes i cada una de les aportacions relatives al "Príncep de Girona", que s'han escrit a través del temps, i poder-les gaudir sota un mateix exemplar. Ara bé, la dificultat era donar coherència a diferents treballs, que corresponen a diferents autors, i d'èpoques diferents. Per respectar les característiques de cada un dels treballs, hem presentat en català els que corresponen als autors vivents, i pel que fa als treballs del Noucents, els publiquem en facsímil, ja que per trobar-se l'edició exhaurida la seva reedició serà agraïda, i perquè avui la lectura només és possible en comptades biblioteques i arxius de Catalunya.
La confecció del volum ha estat molt encertada. El treball intitulat "El Príncep de Girona, assaig de síntesi" de Ramon Alberch i Fugueres, que ha escrit especialment per aquest recull, és un intent reexit de sintetitzar les aportacions fetes al tema, i una introducció molt ben feta per a tots els llegidors. Segueixen articles dels Drs. Pelai Negre i Pastell, i de Lluís Batlle i Prats. Com apèndix o annex s'acompanya en reproducció facsímil els treballs diem-ne "clàssics" com són els fulletons escrits al segle dinovè per Antoni de Bofarull, Enric-Claudi Girbal i Julián de Chía. Tant de bo, en aquests moments que el Principat de Catalunya està vivint uns temps de recuperació històrica, aquesta aportació serveixi i col.labori perquè siguem més conscients del nostre passat i aquesta consciència, cada vegada més afermada, ens intensifiqui la voluntat de continuar aprofundint cada dia el nostre sentiment de Nació.
Girona, 11 de setembre de 1981
el príncep de girona | 15-03-2009 - 09:03:19 GMT 1 #
Quan es reivindicava el Principat :
"L'hereu de la Corona, i per tant, portador del títol "Príncep de Girona", l'Infant el Príncep Felip, és coneixedor de la nostra llengua, i de la nostra cultura, i en conseqüència, serà un digne continuador dels reis del Casal d'Aragó i les nostres relacions, per força, hauran de ser dintre de la màxima cordialitat". Aquest text forma part del pròleg del llibre El Príncep de Girona (Ed. Gothia, 1982) i porta la firma del que fou destacat polític i activista cultural gironí Francesc Ferrer i Gironès, mort el 17 de febrer de 2006. Francesc Ferrer, que fou diputat i senador amb CDC, PSC i ERC, i que en els últims anys de la seva vida es va convertir en un gran referent intel.lectual de les noves generacions d'ERC, va ser, juntament amb l'exalcalde Ignasi de Ribot, un dels principals impulsors de la recuperació de la figura històrica del Príncep de Girona.
Per aquest motiu, Francesc Ferrer va promoure l'elaboració del citat llibre a través de l'editorial Gothia, de la seva propietat: "Tant de bo, en aquests moments que el Principat de Catalunya està vivint uns temps de recuperació històrica, aquesta aportació serveixi i col·labori perquè siguem més conscients del nostre passat i aquesta consciència, cada vegada més afermada, ens intensifiqui la voluntat de continuar apropfundint cada dia el nostre sentiment de Nació", explicava en un pròleg escrit en una data prou significativa: 11 de setembre de 1981. Francesc Ferrer sostenia que "si un Borbó ens va condemnar a la provincianització, un altre Borbó ha promulgat l'Estatut d'Autonomia, ha restaurat la institució de la Generalitat, i a més SM En Joan Carles I coneix i respecta la realitat cultural de Catalunya". El llibre era un treball de tres reconeguts investigadors gironins: Ramon Alberch, Lluis Batlle i Pelai Negre. L'obra també aporta documentació d'Antonio Bofarrull, Julian de Chia i Enric Claudi Girbal.
El 1984 el president de la Generalitat, Jordi Pujol, va regalar al Rei Joan Carles I el llibre El Príncep de Girona editat per Francesc Ferrer durant l'audència posterior a les segones eleccions catalanes de la democràcia. Amb aquest motiu, Francesc Ferrer va escriure una carta a Jordi Pujol en la qual li demanava que a Catalunya el Príncep Felip fos només Príncep de Girona. L'aleshores senador socialista anava més enllà: "La investidura del Príncep de Girona no és ni una qüestió municipal ni estatal, sinó de tot l'àmbit dels Països Catalans". Ferrer proposava que, abans de preparar els actes per investir el Príncep de Girona "hi hagués una consulta prèvia, tant al Govern autonòmic de València, com el de l'Aragó i al de les Illes". Segons deia Francesc Ferrer, "és indiscutible que la Casa Reial no usarà mai el títol de Príncep de Girona, com la Constitució reconeix, si els mateixos catalans no ho fem". Ferrer no va aconseguir la major part dels seus propòsits i la investidura no es produiria fins el cap de sis anys a l'Ajuntament de Girona.
Del Duc al Príncep de Girona
L'arxiver Ramon Alberch explica en el llibre El Príncep de Girona que el 21 de gener de 1351 el rei Pere IV d'Aragó va nomenar el seu fill Joan Duc de Girona. Va detentar aquest títol fins al 1387. La jurisdicció del nou duc comprenia el territori comprès per les viles i ciutats de Girona, Manresa, Vic, Berga, Besalú, Camprodon, Santpedor, Vescomtat de Bas, Castellfollit, Torroella, Figueres i Pals. El nomenament va generar una tibantor entre el Rei i els Jurats de Girona, en creure que perjudicaria els privilegis, llibertats i franquícies de què gaudia la ciutat. Va ser Ferran I, extingida la dinastia de la Casa de Barcelona, el que va intentar enaltir la figura instituint el Principat de Girona. El 16 de novembre de 1414 el rei Ferran I va nomenar el seu primogènit Alfons com a Príncep de Girona tot i que l'elecció formal no tingué lloc fins al 19 de febrer de 1416. Julian de Chia, secretari i arxiver a l'Ajuntament de Girona el segle XIX, ho va considerar un "acte de despotisme del Monarca". El títol va quedar en desús a finals del segle XVII malgrat els intents gironins per aconseguir que la monarquia tornés a dotar els infants primogènits amb aquest títol.
Explica Ramon Alberch que el 28 d'agost de 1871, el Ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar un acord per demanar al rei Amadeu I el restabliment del títol quan vingués a visitar Girona. Tot i que Amadeu I va visitar la ciutat, el tema tornà a quedar aturat sense cap mena de resolució ni a favor ni en contra. El Principat de Girona va quedar en letargi durant un llarg període fins que el 22 d'abril de 1926 es va tornar a formular la petició. Va quedar sense resposta.
Recuperació del títol
El que no s'havia obtingut durant dècades ho va aconseguir l'alcalde Ignasi de Ribot amb la reinstauració de la democràcia i de la Monarquia. L'any 1976, amb motiu de la visita de Joan Carles I a la ciutat, li va mostrar el desig de recuperar la figura del Príncep de Girona. Un any després es va sol·licitar formalment i una delegació municipal es va desplaçar a Madrid per lliurar al Rei els atributs de Príncep de Girona, atès que Felip de Borbó encara era menor d'edat. Quedava només la visita oficial per realitzar el protocol·lari acte d'investidura. Haurien de passar 13 anys. El primer ajuntament democràtic va reactivar el tema el 1981. A principis de 1982, la premsa informava que la investidura podria celebrar-se el mes de maig. I així any rere any fins el 21 d'abril de 1990. Una vintena d'anys més tard s'ha anunciat la constitució de la Fundació Príncep de Girona.
garrotxa catalunya
Quan es reivindicava el Principat | 15-03-2009 - 09:04:47 GMT 1 #