Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

La primera de les normes legals esmentada només atribueix carácter públic al registre on es recullen potencials causes d'incompatibilitats i d'activitats, s'entén mes enllá de les inherents al cárrec. Que disposi d'aquesta naturalesa jurídica no comporta l'automatisme de lliure accés al mateix per part de tothom malgrat que la mateixa Constitució reconegui el dret d'accés a registres i arxius i també ho digui la Llei 4/1999 de Régim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Així, el seu accés es troba restringit a l'acreditació prévia de «la condició legal d'interessat legítim directe», segons el vigent Reglament d'Organització, Funcionament i Régim Jurídic de les Entitats Locals, Reial Decret 2568/1986, que el Tribunal Suprem ha reduit al quasi no-res: La legitimació només es troba reconeguda als mateixos regidors. Resti dit que la declaració d'interessos acull, per una banda, la identificació dels béns mobles i immobles integrants del patrimoni personal i, per l'altra, la relació d'activitats i ocupacions professionals, mercantils i industrials, treball per compte aliena i altres fonts d'ingressos privats amb exigéncia reglamentária d'especificació fins i tot registral.

Tanmateix, la Llei de Sól, en vigor a partir de l´1 de juliol com ja s'ha dit, es converteix en eina legal per modificar i endurir el régim d'incompatibilitats i el d'ingressos externs per als membres de les Corporacions Locals. La Disposició Addicional Novena introdueix substantives modificacions alhora que no poc confusionisme respecte de la praxi de la norma. Així, en primer terme, es parla del deure de formular declaracions «sobre causes de possible incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos económics» i, també, en relació amb «els seus béns patrimonials i de la participació en societats de tot tipus, amb informació de les societats per ells participades i de les liquidacions sobre la renda, patrimoni i, en el seu cas, societats». Aquestes declaracions, fe-tes en models oficials aprovats pel plenari de la Corporació, s'han de portar a terme abans de la presa de possessió -cosa impossible respecte a la data de constitució del Ajuntament de Argelaguer-, davant de qualsevol modificació del seu contingut que es produeix al llarg del mandat, en cessar en el cárrec o en el moment de fínalitzar el període de quatre anys pel que foren elegits. Segueixen observant-se dos tipos de registre en tot ens local: El Registre d'Activitats i el Registre de Béns i Drets Patrimonials, rebent per llei aquesta denominació, peró disposant-se, ara, que «les declaracions anuals de bens i activitats seran publicades amb carácter anual i, en tot cas, en el moment de finalització del mandat, en els termes que fixi l'Estatut municipal de Argelaguer»- s'haurá d'entendre, aquí, Reglament Orgánic Municipal o, en el seu cas, Reglament relatiu a l'organització interna de la Institució Municipal de Argelaguer la existéncia del qual es trobará protegida per Llei i integrará el nucli indisponible de 1'autonomia local.

L'expressió «publicades» no hauria de portar a cap mena de dubte sobre la publicitat (o donar a conéixer) de béns i d'activitats a diferéncia d'alló que fins ara ha estat vigent i a més protegit per senténcia del Tribunal Suprem, l'accés restringit i a més fonamentat, amb la qual cosa ens trobem davant d'una novetat realment important des de la vessant de la sempre exigible transparéncia dels actors polítics en els seus actes com a cárrecs i en el seus actes com a privats que transitóriament exerceixen responsabilitats públiques. El Legislador, ha canviat de ter i ha focalitzat amb intensitat zones on la penombra regna.

Aquest increment declaratiu i aquest fer públic alló que només es trobava a la práctica enregistrat i prou, excepció feta, és clar, d'actuacions judicialitzades, disposa d'un cert grau d'equitat quan la Llei parla de «compensació económica» pels supósits de responsables polítics del nostre Ajuntament ,que hagi disposat o disposim de «responsabilitats executives», en concret en ámbit de Planejament Urbanístic, general o derivat, o en alienacions patrimonials que superin el 10 per cent dels recursos ordinaris municipals i , en qualsevol cas, sempre que hagin practicat permutes de béns immobles. A aquests regidors li són d'aplicació les limitacions en l'exercici de 1'activitat privada establerta per la Llei 5/2006, de 10 d'abril, de Regulació de conflicte d'interessos dels membres del Govern i d'Alts cárrecs de l'Administració General de l'Estat, qüestió aquesta polémica donada la notable diferéncia entre ser ministre i ser regidor d'un poble de 400 habitants com Argelaguer, peró que els comporta a tots ells una etapa postpolítica de no exercici de la seva activitat professional, si aquesta té lligams amb les responsabilitat públiques de naturalesa executiva exercides al llarg del mandat.

El Legislador ordinari, com sol passar quan normativitza, no ha estat, crec, curós en la redacció de la Llei ni tampoc en llur impacte sobre regidors, diputats provincials i, en el seu cas,els consellers comarcals de la Garrotxa. Ara, feta la Llei, s'haurá de reglamentar per aclarir conceptes, assenyalar límits i posar-hi sentit comú. Tanmateix la Llei és la Llei i que la constitució del Ajuntament de Argelaguer s'hagi fet abans de la seva entrada en vigor no treu ni un mil-limetre a la seva allargada ombra damunt del mandat recentment obert. Qué vull dir? Doncs que prévia la constitució dels Ajuntaments, succeída el passat dia 16, s'havia d'aplicar una normativa sobre registre d'interessos que, a partir de 1'1 de juliol, s'haurá d'adaptar mitjangant correcció de continguts registrals i publicitat efectiva d'un d'ells, i que respecte de la Diputacio i del Consell Comarcal de la Garrotxa, entenc que es trobará en plena vigéncia la nova normativa per quan es constitueixi. En qualsevol cas, confusionisme redaccional al marge, que s'hi produeix i molt, lamentablement, els membres de les Corporacions Locals es troben, en aquest mandat, sota una norma legal endurida en la seva literalitat i en la voluntat política que l'acompanya, que no és altra que enfortir la transparéncia i la Democracia participativa, evitar práctiques de corrupció en 1'exercici de responsabilitats públiques.