La presidència del president de Caixa Girona
El PSC i Esquerra han pactat el relleu en la presidència de Caixa Girona per al 2009, any en el qual finalitza el mandat de l'actual president, Arcadi Calzada Salavecra (lo proposarem per als Premis Garrotxi de l´Any), exdiputat per CiU-PP al Parlament. Aquests contactes s'emmarquen en la negociació per a la constitució de la Diputació de Girona, que fins ara havia estat controlada per CiU i que, després de les últimes municipals, passarà a ser presidida per l'alcalde de Vilabrareix, el republicà Enric Vilert, si finalment prosperen les converses, que aquest cap de setmana han arribat al tram final, s'han assegurat la designació del nou president de la caixa gironina, que és una entitat d'estalvi de caràcter públic,públic,públic...(dons no u sembla, i es troba vinculada a la diputació provincial. Aquest pacte és un acord entre partits i s'espera que amb la nova presidència es reorienti l'Obra Social de Caixa Girona, que l'últim any tenia un pressupost de 9,6 milions d'euros. Les coses de Caixa de Girona.SiR Argelaguer Garrotxa.
El nou candidat a presidir Caixa Girona serà proposat pels socialistes, si bé formalment l'ha de nomenar el consell de Caixa Girona, encara que es vol buscar a un independent de consens, amb un perfil similar al de Gabriel Ferraté, president de Caixa Tarragona, segons van confirmar les mateixes fonts polítiques.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Caixa Girona va tancar l'any 2007 amb un benefici net de 39,49 milions d'euros, el que suposa un creixement del 7,1% respecte als guanys obtinguts l'anterior exercici. Amb un creixement de l'activitat a l'entorn del 20%, l'entitat gironina sembla haver esquivat les dificultats que han tingut altres entitats per la contenció experimentada pel sector immobiliari. De cara al 2008, Caixa Girona preveu menys activitat creditícia per la desacceleració immobiliària, però asseguren que, tot i les tensions del mercat, l'entitat disposa de liquiditat i té "una situació confortable". A més preveuen incrementar l'activitat en àrees com la banca privada o la banca d'empresa. Aquest 2008, Caixa Girona s'ha fixat com a objectiu créixer un 10%.
En total, l'entitat gironina va moure l'any passat 7.220 milons de recursos gestionats, incloent-hi els fons d'inversions, els plans de pensions i les assegurances, una quantitat que suposa un creixement del 16,9% respecte l'exercici del 2006.
Tant el president de Caixa Girona, Arcadi Calzada, com el director general de l'entitat, Aleix Gimbernat, van ressaltar que, en els darrers dotze mesos, Caixa Girona ha experimentat un important creixement del volum de negoci. Aquest augment s'estén tant a la inversió creditícia, com als recursos captats, fet que reverteix en tots els marges del compte de resultats.
El total de crèdits concedits a la clientela a finals del 2007 va ser de 5.976 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 20,6% respecte a l'any anterior. "Del total de crèdits, un 73% correspon a hipoteques, amb 4.400 milons, la qual cosa representa un augment del 22% en aquest tipus de crèdits", va destacar el director general de Caixa Girona. Pel que fa als préstecs personals -el 27% restantÉ, el creixement que han experimentat ha estat del 17%.
Desacceleració previsible i desitjable
Si s'atén a la tipologia dels clients que han sol·licitat préstecs, un 39% han estat empreses, un altre 38% particulars i, el 23% restant, promotors immobiliaris. L'entitat gironina va anunciar també que afronta aquest 2008 amb optimisme. Referint-se al sector immobiliari, Arcadi Calzada va indicar que era "previsible i desitjable" tenir un alentiment, però que les perspectives de negoci de l'entitat "no són dolentes, sinó tot al contrari".
En aquest sentit, Calzada va apuntar que això "permet assumir reptes" en altres camps, com els préstecs a empresaris.
Important creixement dels marges
A conseqüència de l'important creixement del volum de negoci, i de la gestió comercial i financera, Caixa Girona va assolir el 2007 uns importants creixements dels marges. El d'intermediació va pujar 128,6 milions d'euros, amb un augment del 19,7% respecte a l'exercici anterior. El marge ordinari va situar-se en 167,2 milions d'euros (amb un creixement del 17,1%) i el d'explotació, va pujar fins a 87,2 milions d'euros (amb un 20,9% més).
Aleix Gimbernat també ha ressaltat el creixement dels recursos propis computables. El 31 de desembre totalitzaven 694 milions, amb un coeficient de solvència de l'11,29%. D'altra banda, la ràtio d'eficiència de Caixa Girona és del 47,8%.
Increment de la morositat
L'única dada negativa de l'entitat va ser el repunt de la morositat, que va passar de poc més del 0,4% a l'1,1%. L'entitat va assegurar que la major part de l'increment és l'habitual que han tingut altres entitats financeres l'any passat.No obstant, dues o tres dècimes són atribuïbles a l'estafa patida per l'entitat a l'oficina de Malgrat de Mar.
No obstant, Gimbernat va indicar que morositat no significa un crèdit incobrable i que, en la majoria d'ocasions, acabaven recuperant els diners.
Caixa Girona guanya 39,49 milions euros € | 09-02-2008 - 08:20:08 GMT 1 #
¿Cómo es posible que entidades con tan elevados beneficios hayan tenido que pedir ayuda al Gobierno?
Un salvavidas para la banca, por Juan Francisco Martín Seco
(Püblico) El Gobierno acaba de aprobar un plan de salvamento para las entidades financieras. En una primera aproximación, algo no casa. ¿Cómo es posible que la banca, que presenta en líneas generales una abultada cuenta de resultados y elevados beneficios, haya tenido que recurrir al Gobierno suplicando que la salve? La respuesta debe buscarse en el enorme déficit exterior de nuestra economía, fruto del ingente endeudamiento de las familias y de las empresas. La mayor parte de estos pasivos se ha generado con créditos de las entidades financieras que, a su vez, se han refinanciado en los mercados internacionales.
En tiempos de bonanza y de abundancia de liquidez, los bancos han obtenido sin demasiadas dificultades los recursos necesarios del exterior, consiguiendo así pingües beneficios por su intermediación. El problema ha surgido cuando los mercados financieros se han colapsado debido a la desconfianza generada en la crisis de las hipotecas subprime. El grifo se ha cerrado y no tienen manera de renovar el monto de la deuda acumulada.
Afirman que es un problema de liquidez y es posible que tengan razón, pero los problemas de liquidez pueden transformarse fácilmente en problemas de solvencia. Aun suponiendo que sea verdad que los activos con que cuentan los bancos son de buena calidad, pueden dejar de serlo en cuanto nos adentremos en una recesión y se cierren los canales de financiación. Los créditos frente a una empresa en principio solvente pueden pasar rápidamente a incobrables si se la ahoga financieramente o no puede vender sus productos debido a la crisis económica; y una hipoteca que en un principio sería plenamente segura deja de serlo si la vivienda desciende de valor o se queda en paro el deudor. En ese caso, los beneficios de la banca podrían desaparecer e incluso incurrir en pérdidas. Es eso lo que temen los banqueros y aquellos que en la bolsa están apostando en contra de las entidades financieras; y por ello han ido a postrarse a los pies del presidente del Gobierno.
Objetivos básicos
Lo primero era evitar en lo posible que el dinero que estaba en la banca huyese del sistema, y en ese sentido se ha encaminado la medida de elevar de 20.000 a 100.000 euros la cantidad garantizada a los depositantes, que, como bien dice el gobernador del Banco de España, favorece más a los bancos que a los clientes, ya que en España estos nunca han perdido sus ahorros.
El segundo objetivo es inyectar a la banca la liquidez necesaria para que pueda renovar sus deudas y no se vea obligada a restringir los créditos. A tal efecto, se proyecta emitir deuda pública por 30.000 millones de euros, ampliable a 50.000, con los que obtener recursos destinados a comprar activos a las entidades financieras. Desde instancias oficiales se asegura que los activos a adquirir son de óptima calidad, que están calificados con la triple A por las agencias de valoración, lo que lleva a Solbes a afirmar que la operación no costará nada a los contribuyentes.
Ya se ha dicho que los activos solventes pueden transformarse muy pronto en insolventes; pero es que, además, la referencia a las agencias de valoración suena a chiste cuando estas han dado la máxima calificación a activos basura que estaban solo respaldados por hipotecas subprime. El erario público va a asumir en muchos casos un riesgo que no han estado dispuestos a tomar el sector privado ni los mercados financieros; es por ello, precisamente, por lo que se ve obligado a actuar el Tesoro. Para que sea verdad que el coste no termine recayendo en el contribuyente, el tipo al que tendría que prestarse a las entidades financieras debería ser lo suficientemente elevado para compensar las eventuales pérdidas y, desde luego, muy alejado del de suscripción de la deuda pública. De esa manera, serían las cajas y los bancos los que incurrirían en el coste de la operación porque también han sido ellos los que en los tiempos de auge han obtenido abultados beneficios y, al mismo tiempo, se repartiría en función de lo arriesgada que haya sido la conducta de cada uno.
En todo caso, lo que está por ver es la eficacia de la medida. Solo puede alcanzarse la finalidad perseguida si la deuda se suscribe casi en su totalidad en el exterior o con recursos ajenos al circuito financiero. De nada serviría que el Tesoro inyecte fondos a las entidades financieras si esos fondos han salido antes de ellas para suscribir deuda pública. El Tesoro está asumiendo una función que en puridad no le corresponde, es más propia de un banco central. El Banco de España ha tenido siempre la consideración de banco de banqueros. Una vez más, la Unión Europea adopta el papel de perro del hortelano, ni come ni deja comer. Priva de funciones a los bancos centrales nacionales, pero el BCE no actúa como tal.
¿Cómo es posible que entidades con tan elevados beneficios hayan tenido que pedir ayuda al Gobierno? | 13-10-2008 - 09:30:37 GMT 1 #
Caixa Girona i les eleccions municipals :
Lluís Sacrest, alcalde del Ajuntament d´Olot (PSC-PSOE-ApG) es substitut d'Arcadi Calzada de Convergéncia i Unió (CiU) a la presidència de Caixa Girona hipotecaria, és per qui aposta el PSC-PSOE, partit al qual correspon, segons el pacte amb ERC a la Diputació de Girona, elegir un candidat al càrrec. El relleu a la presidència es farà el 30 de juny de 2009 després d'una Assemblea General que posarà fi a tretze anys de presidència de CiU (crisi, atur, etc).
La Diputació de Girona va nomenar la renovació de divuit dels seus 36 representatns a l'Assemblea General de Caixa Girona, on és la corporació més representada en ser l'entitat fundadora. Sacrest ha estat un dels elegits per incorporar-se a l'assemblea, fet que li obre la porta al consell d'administració i a la presidència. Entre altres pesos pesants dels socialistes també hi figura Manel Serra, actual gerent del Consorci de la Costa Brava i exregidor d'Hisenda a l'Ajuntament de Girona.
La de Sacrest és la candidatura de la Diputació, que no coincideix amb la voluntat de bona part de l'actual Consell d'Administració de Caixa Girona. Aquest apostaria per un perfil menys polític i per un home amb experiència a l'entitat, com Pere Cornellà, industrial gironí que va incorporar-se al Consell d'Administració fa pocs anys.
Aquesta opció no sembla tenir gaires possibilitats de prosperar, atès el pacte existent entre el PSC i ERC després de les últimes eleccions municipals, segons el qual el partit republicà accedia a la presidència del president de la Diputació, mentre que el PSC, de forma consensuada, elegiria el futur president de Caixa Girona.
Entre els nous consellers elegits per la Dipuatació de la Caixa hipotecaria n'hi ha set de CiU, set del PSC i quatre d'ERC. La Diputació, com a entitat fundadora de Caixa de Girona, té 36 dels 120 membres de l'Assemblea General. A banda de la Diputació, els ajuntaments i consells comarcals elegiran 24 membres; els hipotecats (clients de l'entitat), 47, i els treballadors de la caixa, 13.
L'Assemblea General i el Consell d'Administració de Caixa Girona només es renovaran parcialment, el resultat de les eleccions municipals d'ara fa dos anys influirà decisivament en la composició dels òrgans de govern de l'entitat, els municipis guanyen pes en l'assemblea (setze representants) en detriment dels consells comarcals (vuit). Entre els municipis que ja han elegit conseller hi ha Girona (Maria Àngels Freixenet i Cristina Alsina) o Salt (Iolanda Pineda).
Els nous consellers que representen la Diputació són Josep Maria Calders, Josep Darnés, Francesc Ginés, Núria Gómez, Ramon Ramos, Jaume Torramadé i Agustí Vilà (CiU); Antoni Gustems, Enric Pérez, Josep Rodà, Ramon Romaguera, Ruth Rosique, Lluís Sacrest i Manel Serra (PSC), Xavier Albertí, David Grau, Rafael Martín i Joan Maria Serras (ERC). El Ple de la Diputació de Girona també ha consensuat una llistat amb nous consellers suplents, dels quals tres són de CiU, tres del PSC i tres d'ERC.
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.
Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid Lliurona Berga Berguedà
Politics i finançers ibex-35 atur
Caixa Girona i les eleccions municipals | 22-05-2009 - 18:42:45 GMT 1 #
Manel Serra (PSC-PSOE) nou president de Caixa Girona :
Després de les últimes eleccions municipals, el pacte PSC-ERC per a la Diputació de Girona preveia un acord tàcit segons el qual els republicans proposarien el nom del president de la corporació provincial i els socialistes el de l'entitat d'estalvi quan arribés el moment del relleu d'Arcadi Calzada. El primer nom ferm que va posar el PSC damunt la taula va ser el de l'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, però aquest va rebutjar la proposta. Atès que Sacrest no es presentarà a les pròximes eleccions locals, el PSC pretenia donar l'alternativa a un nou alcalde que tingués dos anys per endavant per donar-se a conèixer. La resposta de Sacrest va ser que el seu compromís amb els veïns d'Olot era per a tot el mandat.
L'alternativa socialista era Manel Serra, un home de confiança de Joaquim Nadal i ben vist a la Diputació. Serra és el gerent del Consorci de la Costa Brava des de 1983. El Consorci, tot i que és un organisme autònom amb personalitat jurídica, està format per la Diputació de Girona i els 27 ajuntaments de la Costa Brava. Serra ha merescut la confiança dels diferents presidents que ha tingut l'ens provincial en els últims 26 anys.
No obstant això, en les últimes setmanes també ha estat present la candidatura de l'empresari Pere Cornellà, a instàncies de l'actual Consell d'Administració de Caixa de Girona. Les negociacions han estat intenses, ja que no quedava clar cap on es decantaria la correlació de vots del consell. Finalment, si no hi ha un nou gir, Diputació i Caixa Girona han consensuat el nom de Manel Serra per evitar una votació entre dos candidats. El Consell d'Administració de Caixa Girona està integrat per disset membres: set corresponen als impositors; dos, als empleats i vuit, a les institucions públiques (Diputació i ajuntaments).
Manel Serra, de 57 anys, és economista, ocupa la gerència del Consorci de la Costa Brava i va ser regidor a l'Ajuntament de Girona entre 1987 i 1995 amb responsabilitats a l'àrea d'Hisenda.
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons
Manel Serra (PSC-PSOE) nou president de Caixa Girona | 26-06-2009 - 07:51:57 GMT 1 #
Banco de España da un respiro a los imprudentes :
Después de meses de presiones por parte del sector financiero, el Banco de España ha concedido un pequeño respiro a la banca. Aunque no lo ha presentado como tal, las más beneficiadas son las entidades que actuaron con menos prudencia en los años del boom inmobiliario.
Así, el supervisor ha relajado el nivel de exigencia de las provisiones que debe hacer la banca para cubrir el potencial quebranto que le supone que una hipoteca arriesgada (concedida por más del 80% del valor de tasación) entre en mora. A cambio, el organismo ha endurecido el nivel de exigencia de otros tipos de crédito, sobre todo de los de consumo.
Fuentes del Banco de España confirmaron que el organismo remitió el pasado lunes una carta a las organizaciones representativas de los bancos (AEB), las cajas (CECA) y las cooperativas de crédito (UNACC) explicando los cambios.
EFECTO NEUTRO / El supervisor sostiene que lo que ha hecho es «actualizar los criterios de aplicación de la circular contable 4/2004, no modificarla». Los cambios, afirma, no suponen que haya «ni menos provisiones ni una rebaja del nivel de exigencia». De hecho, añade, tendrán un «efecto neutro».
Otras fuentes del sistema financiero apuntan que la modificación sí va a tener un efecto positivo, aunque «casi neutro». El supervisor, añaden, no quiere suavizar el calendario y las exigencias de provisiones en exceso porque teme que ello desincentive o atrase las fusiones.
Antes, cuando una hipoteca con garantía efectiva (un piso terminado, por ejemplo) y concedida por un montante que superaba el 80% del valor de tasación entraba en morosidad (más de tres meses sin pagar las cuotas), el banco tenía que ir provisionando (meter en una hucha, en términos coloquiales) hasta alcanzar a los dos años el 100% de lo que al cliente le quedaba por pagar.
Este sistema, de los más exigentes del mundo, daba por sentado que el inmueble no tenía ningún valor. Pero lo cierto es que las entidades suelen quedarse con el piso y terminan por venderlo antes o después. Además, por más que pierda valor, el consenso es que los precios de la vivienda no caerán más del 30%.
Por ello, a partir de ahora, las entidades solo tendrán que provisionar por la parte que quede sin pagar y que supere el 70% del valor de tasación del inmueble.
---
VALL DEL LLIERCA Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol. FLUVIÁ Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Osona Vic Ripoll Ripollès Figueres Alt Empordà Garrotxa Girona Catalunya España Lejarza Madrid España Lliurona Berga Berguedà Bracons Llers
Banco de España da un respiro a los imprudentes | 18-07-2009 - 08:47:44 GMT 1 #
La Caixa, per A. González, Girona :
Una entitat, fins ara emblemàtica, resulta que menysprea els seus clients fent que, quan van a fer gestions a la finestreta del caixer, es troben, com si fossin immigrants, fent cua per aconseguir papers.
I dic això perquè tant si vas a la oficina central com a qualsevol sucursal de Girona, has de posar-te darrere d´una llarga cua perquè només un empleat atén als usuaris de la finestreta de la Caixa.
No sé la política de personal de La Caixa però sí sé que cap altra entitat bancària humilia així els seus clients.
Jo, d´entrada, faig el canvi a qui no em tracti tan despectivament
La Caixa | 24-07-2009 - 07:56:08 GMT 1 #
La banca aprovecha la crisis: cierra sucursales y despide miles de trabajadores
El Confidencial
La banca no ha tardado en ajustar sus plantillas y su red de sucursales para adaptarse a la crisis. Y la respuesta ha sido contundente: 10.600 trabajadores menos y el cierre de casi mil oficinas en un año. Pero lo peor está aún por venir, ya que éste parece sólo el primer paso de un proceso de "reestructuración" más profundo. Es decir, veremos más despidos (o prejubilaciones o extinciones de contratos) y más locales vacíos donde antes había una sucursal bancaria.
El ajuste, no obstante, no es ajeno al proceso que han vivido otros sectores empresariales en España después del largo período de expansión que ha atravesado la economía en la última década. Sobre todo las cajas de ahorros que, desde 2001, habían contratado más de 44.000 nuevos empleados y abrieron 5.000 nuevas oficinas para adaptarse a la elevada demanda de servicios bancarios.
Los bancos, por el contrario, han mantenido una política bien distinta, dominada por la prudencia y el ahorro. Elevaron el número de sucursales en poco más de 600 y sin embargo aprovecharon las nuevas tecnologías y la obsesión por la eficiencia para reducir sus plantillas en 20.000 personas.
Según los cálculos del FMI, en España podría haber un exceso de capacidad de un 20% en el sector financiero, es decir, unas 10.000 sucursales y alrededor de 30.000 empleados. Siempre tan preocupados por los trabajadores. Pero otros cálculos son más agresivos: la consultora PriceWaterhouse habla de un 30% de exceso en la red comercial, es decir unas 13.000 oficinas de las más de 45.000 que hay en España. El cierre de estas oficinas podría afectar a unos 35.000 puestos de trabajo de los 250.000 empleados de la industria financiera española. Que se preparen las oficinas del INEM.
BBVA, el que más ajusta, de momento
Entre las presentaciones de resultados de los grandes bancos en las últimas semanas, enterrados entre datos de beneficios, créditos dudosos, morosidad y provisiones, que es lo que más capta la atención de los inversores actualmente, se han ofrecido también las cifras de empleados y número de oficinas. Pues bien, BBVA es el que más agresivo se ha mostrado hasta hora en el ajuste laboral. En el último año ha reducido su plantilla en 8.404 empleados, el 7,5% del total, y ha cerrado 513 sucursales, es decir, el 6,4% de su red comercial. Después del banco presidido por Francisco González se coloca el Banco Santander, que en España ha reducido su red en 102 oficinas y su plantilla ha bajado en 934 trabajadores.
El cierre de sucursales del Santander en España se debe principalmente a Banesto, que ha recortado en 117 oficinas su red. No obstante, en el total del Grupo Santander, la incorporación del estadounidense Sovereign y de los bancos adquiridos en el Reino Unido han provocado el efecto contrario: en total el grupo suma 1.400 nuevas oficinas y más de 14.000 nuevos trabajadores que se incorporan al banco español. Aunque si sigue el ejemplo de Abbey, como ya ha reconocido el consejero delegado Alfredo Sáenz, el Santander no tardará en ajustar las plantillas de las nuevas entidades adquiridas.
El Banco Popular y el Sabadell han recortado su fuerza laboral en 590 y 563 empleados, respectivamente en los últimos doce meses, aunque en el número de oficinas ha sido el banco presidido por Ángel Ron el que ha sido más agresivo: tiene 123 sucursales menos que hace doce meses, por las 26 que ha cerrado el Sabadell. El Popular, en cualquier caso, tiene planes para clausurar 300 oficinas, es decir, que la reducción no ha llegado aún a la mitad de lo previsto. Completan el ajuste Bankinter, que ha reducido su plantilla en 200 empleados en el último año, y La Caixa, que ha cerrado 216 oficinas de las más de 5.300 sucursales que posee actualmente, la mayor red comercial de banca en España.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
La banca aprovecha la crisis: cierra sucursales y despide miles de trabajadores | 02-08-2009 - 07:50:05 GMT 1 #