President (III):Una mala salut de ferro. La realitat dels mitjans de comunicació en català
El mercat audiovisual en català té un públic potencial de més
de 12 milions de persones, comptant els quatre milions i mig de persones del País Valencià, els set milions i mig llargs de Catalunya, les Illes i la Catalunya Nord. El públic, doncs, hi és i conforma un dels mercats europeus més significatius i també hi són les condicions tecnològiques que ens permetran fer-ho. El què falta ara com ara, i és ja un repte urgent, molt urgent de país, és consolidar un espai català de comunicació que s'expressi en llengua catalana i que potenciï un conjunt de mitjans de comunicació potents, de qualitat i plurals.
No tenim més temps per perdre. El sector i les administracions en tenim la responsabilitat. Es tracta d'una qüestió massa sensible per al nostre sistema d'organització polític, econòmic i cultural, massa important com per deixar-lo només en mans de grups de comunicació europeus i estatals sense una idea de país, sense compromís amb la nostra identitat.
La reflexió la faig just després de la publicació de l'Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006 que apunta una tendència preocupant cap al debilitament de l'espai de comunicació català, així com la concentració empresarial en grans grups multimèdia i la convergència tecnològica entre l'audiovisual i les comunicacions.
Més conclusions. D'una banda el sistema català de comunicació cada vegada està més integrat en el sistema de mitjans espanyols, cosa que li fa que perdre perfil propi, i de l'altra, Internet i especialment el domini .cat, han situat l'espai virtual català com a una de les comunitats més actives de la xarxa. Una de freda i una de calenta, doncs!
Com titulava el diari Avui en la seva pàgina de comunicació, l'espai comunicatiu català té una mala salut de ferro.

Meneame
del.icio.us



