President (II):Ens hi posem?
La setmana passada parlava de la gent que es «desenganxa»
de la política. No ho nego: hi ha un cert desencant i cansament de la manera d'exercir la democràcia, que era vàlida fins ara però que potser va deixant de funcionar. Canvia l'entorn, canvia la manera de comunicar-nos i canvia, per força, la relació entre la ciutadania i els representants polítics. Ha de canviar per força.
Només cal veure les xifres de participació de les eleccions municipals del diumenge 27 de maig -va votar un escàs 53,8%- per a adonar-nos que alguna cosa falla. Si, a aquesta alta abstenció, hi sumem el vot en blanc (3,1%) tenim l'expressió clara i directa de la queixa sobre els partits polítics. Que no fem prou per a motivar la participació política de la ciutadania és un fet provat i reconegut. Ara bé, és igual de cert que els ciutadans hi han d'aportar el seu gra de sorra, s'hi han d'interessar, han de participar i implicar-se en la cosa pública. I també han de fugir del desconeixement, la mandra i la desinformació. Si totes dues parts tornen a trobar-se, si ens connectem de nou, la política recuperarà el respecte de la ciutadania.
Una última reflexió. La política és alguna cosa més que un enfrontament constant entre partits o faccions, on un guanya i l'altre perd. La política no és aquesta reducció a la batalla mediàtica entre el Govern i l'oposició. Creure, o encara pitjor, fomentar aquesta idea és injust i fals. Fer política significa posar en comú visions diferents d'un país, trobar aquell terreny compartit mitjançant l'ús de la paraula, el diàleg raonat i la discussió argumentada. Estem, en definitiva, obligats a començar a mirar més enllà, a entendre que el segle XXI, de la mateixa manera que canvien les maneres de produir, de treballar i de viure, obliga a transformar el rol dels partits i a canviar mecanismes i formes de la democràcia participativa. Ens hi posem?

Meneame
del.icio.us


