Els preus pugen aigua, llum, gases i segueix...
L'índex de preus al consum (IPC) ha pujat al maig un 0,1% a la municipalitat de Argelaguer, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La inflació interanual a Argelaguer se situa en un 2,4%. El principal grup responsable d'aquest increment dels preus ha estat el transport amb una taxa mensual de l'1% i una interanual del 0,2%. A la Garrotxa l'IPC ha pujat al maig un 0,3%, i la inflació interanual s'ha situat en un 2,6%, mentre que en el conjunt de la demarcación de Girona va repuntar un 0,3% al maig i puja un 2,3% en termes interanuals, sense contar la puyada de la electricitat del Bassols Energia. Per la seva part, el sindicat CC.OO va mostrar la preocupació
A Argelaguer, amb una pujada dels preus al maig d'un 0,2% es troben els grups d'aliments i begudes no alcohòliques; les begudes alcohòliques i tabac; el vestit i calçat; l'habitatge i els serveis. La interanual d'aquests apartats ha estat del 4,5%, 4,9%, 1,1%, 1,8% i del -1,6%, respectivament.
L'ensenyament i els serveis, cafès i restaurants no han experimentat cap variació en els preus en relació amb el mes d'abril. No obstant això, els preus de l'ensenyament són un 5,7% més alts que el maig del 2006, i els d´cases Rurals, cafès i restaurants, un 4,5%.
D'altra banda, els grups menys inflacionistes han estat l'oci i la cultura, amb un 1,3%; el servei de comunicacions, amb un 0,4%; altres béns i serveis, amb un 0,3%; i el parament de la llar, amb un 0,1%. La taxa interanual d'aquests apartats ha estat del 0,8%, -0,3%, 3,5% i un 1,4%, respectivament.
per l'augment de l'IPC a la Garrotxa durant el mes de maig, ja que les pujades més elevades han estat en alimentació i habitatge del veïns de Argelaguer, despeses que repercuteixen de manera directa sobre les familias argelaguens, especialmente sobre la Gent Gran del poble que tenen menys ingressos.

Meneame
del.icio.us



El año 2008 ha arrancado hoy con la electricidad, el gas y los transportes más caros para los consumidores, pero frente a esta subida de tarifas que se notará en los bolsillos de los consumidores algunos colectivos verán mejoradas sus rentas con la subida de las pensiones y del salario mínimo.
Desde la pasada medianoche han aumentado los precios en servicios esenciales como el transporte, el gas natural y la electricidad, junto a la subida de otros parcialmente intervenidos, como la cuota por tener línea de telefonía fija.
En la mayoría de los casos la subida de tarifas es inferior a la inflación -que fue del 4,1 por ciento en noviembre y estará en niveles similares en diciembre según los expertos-, aunque superior al objetivo de incremento de precios para el ejercicio, establecido en el 2 por ciento.
Frente a estas subidas de precios, el último Consejo de Ministros de 2007 aprobó un incremento del 5,15 por ciento del Salario Mínimo Interprofesional (SMI), que se sitúa así en los 600 euros mensuales.
También es efectiva desde hoy la subida de las pensiones aprobada en el mismo Consejo, por la que se revalorizan estas prestaciones entre el 4,1 y el 6,5 por ciento.
Con carácter general, las pensiones suben el 4,1 por ciento (un 2 por ciento de revalorización igual a la inflación prevista para 2008 y el 2,1 por ciento para consolidar la desviación de la inflación en 2007), mientras que los incrementos de las pensiones mínimas van del 5 al 6,5 por ciento.
El recibo de la luz, que pagan más de veinte millones de consumidores, ha subido un 3,3 por ciento tanto para los clientes domésticos como para los industriales.
El precio del alquiler de los contadores se ha incrementado en la misma cuantía, excepto los de los aparatos electrónicos que todavía son minoritarios.
Además, la tarifa del gas natural para los hogares y pequeñas empresas aumenta una media del 4,7 por ciento debido al alza de las variables utilizadas en la fórmula de actualización que se aplica cada trimestre.
El gas es desde hoy el 4,93 por ciento más caro para los usuarios con un consumo igual o inferior a 5.000 KWh al año y el 4,83 por ciento para los que consumen entre 5.000 y 50.000 KWh anuales, que son la mayoría de los clientes.
La bombona de butano también se encarece desde hoy, ya que su precio máximo pasa de los 12,29 euros actuales a 12,94 euros, lo que supone un incremento del 5,2 por ciento.
Por otra parte, Telefónica ha subido la cuota de abono un 2 por ciento, hasta los 13,97 euros, mientras que sus tarifas nacionales se incrementan entre un 2 y un 2,7 por ciento.
El aumento de la cuota de abono afectará a los más de 15,8 millones de usuarios, mientras que la subida de tarifas no se aplicará a los más de 3,5 millones de clientes que tienen contratado alguno de los paquetes con tarifas planas de llamadas (dúo o trío).
En cuanto al transporte, Renfe Operadora eleva desde hoy sus tarifas en Cercanías y Regionales un 4 por ciento y aún no se han acordado las nuevas tarifas en los trenes de alta velocidad y largo recorrido, aunque el Consejo de Administración va a solicitar que se le permita un aumento del 3,5 por ciento.
Para el transporte público por carretera, cuyas tarifas se suben en abril de cada año, el Ministerio de Fomento tiene previsto solicitar un aumento de un 4,1 por ciento.
Los metros de Madrid y Barcelona también incrementan sus tarifas en línea con el aumento de precios, 4,1 por ciento en la capital y un 4,2 por ciento para la Ciudad Condal.
Las compañías aéreas no han anunciado ninguna subida.
Correos también ha actualizado sus tarifas para este año y ha acordado una subida media de precios de todos sus servicios del 2,89 por ciento.
La carta de curso nacional ordinaria sube un céntimo de euro, lo que supone que las cartas con un peso de hasta 20 gramos costarán a partir de ahora 0,31 euros y las de entre 20 y 50 gramos 0,42 euros.
2008 Año con subidas en los servicios básicos | 01-01-2008 - 17:09:03 GMT 1 #
FRANCESC ALIER PRAT. BADALONA.
En els casaments religiosos que tots hem vist celebrar a les nostres parròquies, en un moment determinat el celebrant planteja a la gent que assisteix a la cerimònia la famosa frase: «Si algú te un impediment que no permeti que aquest sagrament se celebri que ho digui ara o calli per sempre.»
Doncs bé, seguint la litúrgia del casament: que callin per sempre els d'avui, els d'ahir i tots els que han permès que facin estada en aquest país:
-El desastre en matèria educativa
-La degradació moral i educativa de molta de la nostra joventut, que solament entén de drets i diversió i no vol saber res de deures i esforç
-Els que permeten que es produeixi el segrest de milers de persones en un aeroport i que després no passi res
-Els que, amb la seva incompetència, han enfonsat pisos i túnels, han permès apagades elèctriques i incendis d'hospitals
-Els que permeten baralles entre els partits que governen
-Els que exerceixen la prepotència institucional
-Els que han permès l'obligatorietat d'una assignatura titulada de ciutadania i que recorda molt l'antiga formación del espíritu nacional i que, com es fa avui, un personatge de temps passats també va imposar
-Els que permeten la degradació de les costes i els pobles amb l'únic afany de recaptar mes diners
-Els que permeten la pèrdua de temps que han de sofrir els que viatgen en tren, carreteres, cinturons, autopistes i els soferts ciutadans a qui no queda altre remei que anar a l'ICS, etc.
-Els que, donant-se la mà, es fan la foto i en lloc de mirar a l'altre solament miren a la càmera per tenir un lloc a les portades dels diaris de l'endemà
-Els que diuen i no fan
-Els que repartint els nostres diners volen assegurar el vot
-Els que, amb les seves lleis, han transformat Barcelona en la ciutat que atrau més dones d'Europa per provocar l'avortament o la mort de ciutadans a qui la llei nega tota defensa començant pel dret a la pròpia vida
-Els pares que han renunciat a ser pares per ser amics dels seus fills, i ara resulta que els seus fills són orfes
-Els que, per mitjà de la televisió pública pagada per tots nosaltres, permeten la mofa de creences religioses catòliques de molts ciutadans
Polítics, per favor, si no sou capaços d'arreglar-ho, calleu si us plau.
Calleu si us plau | 02-01-2008 - 09:30:13 GMT 1 #
Propostes de CCOO per incloure al Pla Director de Mobilitat de les Comarques Gironines
Integració tarifària del transport públic
Per a promoure l’ús del transport públic s’ha d’implantar una tarifa única per a tots els mitjans de transport públic
Creació de títols de transport socials
Crear nous títols de transport socials i de fidelització subvencionats per a tot els mitjans de transport públic (T-social, T-laboral, T-infant)
Homogeneïtzar i millorar la informació als usuaris
Establir un model únic d’informació a l’usuari que garanteixi una fàcil i ràpida comprensió
Pla d’intercanviadors
§ Prioritzar la intermodalitat entre diferents modes de transport públic promovent un sistema únic de transport públic connectat i coordinat horàriament
Pla de promoció de la bicicleta
§ Condicionar una xarxa d’itineraris segurs i confortables i implantar serveis públics de préstec de bicicletes
Pla de carrils bus i priorització semafòrica
§ Garanteixen la velocitat i la regularitat i en conseqüència augmenta la fiabilitat del transport públic
Pla d’aparcaments de dissuasió
§ Construir aparcaments de dissuasió de l’automòbil a les estacions ferroviàries i d’autobusos.
Gestió sostenible dels peatges
§ Utilitzar els peatges com un instrument per promoure la mobilitat sostenible amb descomptes als cotxes compartits i gratuïtat per al transport públic col·lectiu regular i discrecional
Implantació de la flota multiusuaris (carsharing)
§ És una modalitat de compartir la propietat del cotxe, en la qual pagues per temps i quilometres i suposa un estalvi econòmic i energètic.
Central del cotxe compartit
§ Central de reserves del cotxe compartit de gestió pública i amb garanties de servei
Implantació de busos llançadora
§ Servei de bus exprés que enllaça una estació ferroviària amb els centres de treball i està adequat als horaris laborals
Bonificació del Transport públic
§ Bonificar fiscalment els imports dedicats al transport públic per part dels treballadors/es i les empreses
Pla d’accessibilitat logística
§ Realitzar un pla d’infraestructures i serveis ferroviàries per al transport de mercaderies amb accés als polígons industrials, parcs Logístics i grans empreses
Creació de l’observatori de la mobilitat
§ Instrument de recollida i difusió de la informació que serveix per avaluar i fer el seguiment dels efectes que té l’ejecució del PDM
Elaborar un Pla de serveis del transport públic
Programació de l’oferta de serveis del transport públic, horaris i recorreguts
El pla de serveis dels autobusos i trens ha de contemplar l’increment de la capacitat, la freqüència de pas i la cobertura horària del transport públic
Establir serveis de bus exprés que cobreixin polaritats de mobilitat elevada principalment en aquells corredors sense servei de ferrocarril
Crear una xarxa nocturna eficient de transport públic que cobreixi bàsicament les zones amb més densitat d’activitat nocturna
Creació de serveis de transport públic a la demanda per cobrir les necessitats de mobilitat de les zones menys densament poblades d’àmbit rural i/o de muntanya.
Crear la Xarxa de Rodalies Renfe a les Comarques de Girona
La xarxa ferroviària de les comarques gironines pel que fa al tronc central s’hauria de gestionar com un servei de rodalies que estructurés i cohesionés el territori
La reconversió en serveis de Rodalies hauria d’abastar tot el corredor ferroviari des de Blanes fins a Portbou
Planificar els serveis i les infraestructures segons les necessitats internes gironines i en conseqüència ampliar millorar l’oferta ferroviària
Facilitaria l’integració tarifària d’aquest servei i, per tant, incloure la RENFE com un operador més de la xarxa de transport públic de Girona. La qual cosa facilitaria l’intercanvi modal bus-tren
Reobertura de les estacions ferroviàries tancades i sense prestació de serveis. Això ha d’incloure l’obertura i dignificació dels vestíbuls i la prestació d’uns serveis mínims de venda de bitllets, atenció i informació al client, lavabos, etc…
Elaborar un Pla d’accessibilitat als grans centres de treball
q Pla de xoc per garantir els desplaçaments dels treballadors/es a tots els grans centres d’activitat productiva amb modes alternatius al vehicle privat
§ Ha d’incloure la relació de polígons industrials i grans centres d’activitat econòmica subjectes al pla
§ Com a màxim l’any 2012 s’ha d’haver intervingut a tots els grans centres d’activitat productiva subjectes al pla.
§ S’haurà de comptar, en el procés d’elaboració i execució amb la participació sindical.
q Per planificar i gestionar la mobilitat per accedir als centres de treball, s’ha de comptar amb:
§ Pla de mobilitat per configurar les estratègies de mobilitat sostenible a partir de la diagnosi de la mobilitat. Concretar objectius temporals, fer propostes operatives i establir indicadors de control i seguiment del pla.
§ Taula de mobilitat: àmbit de participació i concertació dels agents socials (sindicats i organitzacions empresarials), administracions públiques i operadors de transport.
§ Gestor de la mobilitat: responsable de la gestió, control i organització de la mobilitat del polígon.
Promoure Plans de mobilitat d’empreses
q El pla ha de configurar les estratègies per fomentar la mobilitat sostenible. A partir de l’anàlisi dels hàbits de mobilitat dels treballadors/es. Marcar els objectius temporals, fer propostes d’actuacions i establir indicadors de seguiment del pla
q Elaborar un Pla de mobilitat als centres de treball d'administracions públiques i d'empreses públiques amb més de 50 treballadors propis o externs.
q Elaborar un Pla de mobilitat als centres de treball amb més de 200 treballadors propis o externs o centres generadors de mobilitat amb més de 500 visitants habituals.
Algunes de les actuacions que hauria de contemplar són:
§ Garantir l’accessibilitat mitjançant itineraris segurs i confortables als vianants i ciclistes
§ Facilitar aparcament segur per les bicicletes
§ Gestionar una flota de bicicletes d’empresa
§ Implantar busos llançadora d’empresa
§ Facilitar títols de transport públic als treballadors/es
§ Incentivar l’ús del cotxe compartit
§ Promoure el teletreball
Pla d’accessibilitat logística
Per a promoure el trasvassament de mercaderies del camió al tren s’ha de realitzar un Pla d’infraestructures i serveis ferroviàries per al transport de mercaderies amb accés als polígons industrials, parcs Logístics i grans empreses. El pla ha d’incloure una diagnosi del transport de mercaderies actual i propostes d’actuacions per promoure el canvi modal.
PROPOSTES D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT PÚBLIC
Proposta de traçat del tram- tren de l’anella de les Gavarres
Una de les propostes consistiria en la implantació d’una infraestructura ferroviària híbrida entre un tramvia i un tren anomenat tram-tren. Es tracta d’un mitjà de transport que funciona com un tramvia en els nuclis urbans i com un tren en els espais lliures. Així doncs, garanteix la velocitat dels trens quant circula entre poblacions i pel seu interior ofereix serveis de proximitat amb un alt grau d’accessibilitat a tot el territori per on transcorre.
Proposem un tram-tren, en forma d’anella ferroviària, per comunicar el litoral gironí amb la ciutat de Girona. En concret, el recorregut proposat enllaçaria els municipis costaners de Calella de Palafrugell amb Sant Feliu de Guíxols passant per Palamós i Platja d’Aro. Posteriorment, avançaria cap a l’interior passant per Llagostera, Cassà de la Selva i l’aeroport de Girona per arribar a la trama urbana de l’àrea metropolitana de Girona. Desprès, pel nord s’encaminaria cap a la Bisbal d’Empordà passant per Celrà i Flaçà. Finalment, es tancaria el circuit enllaçant altre cop amb Calella de Palafrugell.
Al seu pas per la ciutat de Girona s’hauria d’aprofitar el viaducte ferroviari existent per fer-hi circular els servies de tram-tren, amb la qual cosa l’inversió i l’obra en infraestructura seria mínima. A més permetria intercalar, en aquest recorregut urbà per la ciutat de Girona, totes les noves estacions i els servies de tramvia necessaris sense interferir en els altres serveis de tren convencional que circularan soterrats.
En una fase posterior es podria construir un nou tram que connectés de forma més directa Cassà de la Selva amb Girona passant per Lambilles, Quart i Palol d’Onyar per acabar enllaçant amb l’extrem de la proposta de tramvia Salt-Girona que es localitzarà al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
El conjunt de poblacions que conformen el sistema global de l’Anella de les Gavarres, genera un total de 852.605 viatges setmanals intermunicipals, un 86% dels quals es realitzen en cotxe privat, com a conductor o acompanyant.
Proposta de traçat del perllongament del tram-tren de les Gavarres fins a Olot
Un altre proposta de tren-tramvia recorreria l’eix interior que enllaça les ciutats de Girona, Banyoles i Olot i tots els municipis d’aquest corredor.
Setmanalment, al llarg de l’eix interior es realitzen un total de 353.890 desplaçaments intermunicipals, amb un clar predomini del vehicle privat (cotxe i moto), amb un 90%.
Perllongament Blanes-Lloret
Proposem un perllongament ferroviària que abasti els municipis de Blanes i Lloret. La llunyania de l’estació de ferrocarril de Blanes del nucli urbà fa necessària la construcció d’una nova estació més cèntrica. Els gairebé 40.000 habitants de Blanes i els més de 30.000 habitants de Lloret de Mar, més la multitud de turistes que hi fan estada, justifiquen que el tren arribi fins aquestes dues poblacions del litoral gironí.
Entre els dos municipis es produeixen setmanalment un total de 89.799 desplaçaments interurbans.
És la relació intermunicipal, comparant amb totes les anteriors, que mostra un ús més elevat del transport públic, amb un 12%, i de la moto, amb un 18 %.
Proposta de traçat del tramvia Girona-Salt
La sòlida relació intermunicipal dels dos nuclis de població presenta un bon potencial de captació per al transport públic, en forma de tramvia, i al mateix temps, en funció de la localització de les estacions, podria servir a una bona part dels fluxos interns de cada localitat.
La proposta és enllaçar amb un tramvia el conjunt metropolità gironí format per les ciutats de Salt i Girona. El tramvia s’iniciaria al polígon Torre Mirona de Salt a continuació donaria servei al centre Comercial i d’oci Espai Gironès i a la zona circumdant de nova urbanització, posteriorment a l’Hospital Narcís Júlia, al mercat i a tota l’àrea residencial propera de Salt i Girona, després connectaria amb l’estació intermodal de Girona que aglutinarà serveis ferroviaris del tram-tren, de rodalies, de regionals i d’alta velocitat i, igualment, amb l’estació central d’autobusos de Girona.
Continuaria el seu recorregut fins la Plaça Països Catalans de Girona per després descendir per l’avinguda Motilivi fins al campus de Montilivi de la Universitat de Girona i el camp de futbol, finalment arribaria fins al futur desenvolupament urbanístic de la Universitat de Girona el Parc Científic i Tecnològic.
Setmanalment, a l’eix urbà Girona–Salt es realitzen un total de 238.333 desplaçaments interurbans. És la relació intermunicipal que mostra un ús més moderat del vehicle privat (61%), i una quota de viatges a peu, en bici i en transport públic més elevada del conjunt d’àrees analitzades (gairebé un 30%), deguda en bona part a la proximitat dels dos municipis, que conformen un veritable continu urbà.
Quant als viatges interns de la ciutat de Girona, aquests ascendeixen fins gairebé el milió i mig de desplaçaments setmanals, on la majoria es realitzen a peu o en bici (66%), seguits del cotxe i la moto (31%) i un percentatge de transport públic molt baix (3%).
Pel que fa als viatges interns del municipi de Salt, aquests sumen un total de 288.492 desplaçaments setmanals, amb un clar predomini dels caminants i ciclistes (75%), i en menor mesura del cotxe (22%).
Baixadors laborals
Aprofitant el pas de les línies de Renfe properes a polígons industrials que generen un gruix destacat de mobilitat proposem l’obertura d’una sèrie de nous baixadors vinculats amb l’activitat laboral.
Aquest baixadors haurien de tenir oferta de serveis coincidents amb les hores de màxima concentració de desplaçaments per entrar i sortir dels centres de treball localitzats als voltants del baixador.
El principal motiu de desplaçament és per motius laborals i a més acostuma haver-hi una certa concentració dels horaris en que s’originen aquests desplaçaments. Així doncs, l’objectiu seria ofertar serveis amb un mitjà de transport públic d’elevada velocitat i capacitat per captar aquest mobilitat. La localització d’aquests baixadors a prop dels centres de treball poden evitar haver de realitzar transbordaments entre diferents modes de transport que penalitzen el temps de viatge i poden arribar a ser dissuassoris.
L’objectiu és que el transport públic sigui competitiu i es converteixi en una veritable alternativa a l’ús massiu del vehicle privat per accedir al lloc de treball.
En concret proposem la construcció de baixadors laborals, a la zona central de Girona, als següents polígons industrials:
Polígon industrials de Riudellots
Polígon industrial de Fornells
Polígon industrial del Perelló
Polígon industrial Mas Xirgu
Polígon industrial de Celrà
Propostes de CCOO per incloure al Pla Director de Mobilitat de les Comarques Gironines | 28-05-2008 - 12:33:43 GMT 1 #