Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Fa aproximadament uns 15 anys, amb la Cimera de Río sobre el medi ambient, es va començar a difondre àmpliament el concepte de desenvolupament sostenible. Eren uns anys molt esperançadors, en els quals semblava que la preocupació per medi ambient i la sostenibilitat s’escamparia com una taca d’oli i els poders polítics i econòmics incorporarien aquestes noves idees als seus “xips”. Encara hi havia esperança per dissenyar una profunda reforma econòmica i social encaminada a la sostenibilitat. Però mirant en perspectiva els canvis introduïts han estat més bé estètics, no pas ètics... unes pinzellades de verd i ja podem dormir tranquils... Ràpidament els que manen van donar-li la volta al terme i el van transformar en “creixement sostenible”, és a dir, creixement permanent... just el contrari de la sostenibilitat ! I així hem continuat al “món ric” durant aquests anys: segueix pujant el PIB, la borsa, el consum d’energia i materials, la població mundial, etc. Però “l’èxit” d’aquests anys ha accelerat el camí cap a la insostenibilitat, i ara ja no podem parlar de desenvolupament sostenible com alternativa real, ja hem perdut aquest tren... Ara toca ja parlar de “decreixement sostenible” entès com una reducció controlada del consum i de l’activitat econòmica, com a alternativa a una reducció descontrolada, és a dir, el col.lapse. Aquests són els dos únics escenaris possibles davant un futur proper de limitació de recursos (energètics, alimentaris, etc.) i de població creixent. No és cap concepte nou, existeix ja fa anys un moviment pel “decreixement sostenible”, i a nivell teòric va ser ja formulat a l’any 1971 per l’economista nordamericà Georgescu-Roegen en el seu llibre “La llei de l’entropia i el procés econòmic”. A França existeix fins i tot un “Institut d’Estudis Econòmics i Socials pel Decreixement Sostenible”. Ara ens tocarà aplicar el concepte a nivell pràctic... si no volem estrellar-nos. Carles Ibañez