Damasines setmanals XI
La vis còmica dels polítics Argelaguens s'engreixa fins al límit del grotesc, on hi hauria d'haver proposicions i idees hi ha rialles de carnaval, sardanes mal comptades i pasdobles toreros. Els nostres pobres candidats sempre están obligats a ballar amb la més lletja i fer veure que somriuren, com si fos l'amor de la seva vida. Net i pelat, fer l'hipócrita, transvestisme sentimental, transfuguisme de classe. Sort que la campanya només dura un parell de setmanes, deuen pensar, i aviat seuran a la sala de plens. Perqué, els que fan més comédia sempre són els que tenen placa assegurada. Han de justificar les becaines, les abséncies, els pica-pica, els tiberis d´entitans... Amb l´acta a la mà, desaran la caçadora, raspallaran el vestit i... a sopar s'ha dit. Reunions de treball... “I el senyor rector que ja s'ha oblidat que un dia va ser vicari, que va ha-ver de fer de pallasso i dir que eren molt bones, les olives del bacallá.” I els veïns Argelaguer que es treguin les castanyes del foc... els solets¡ 17-05-2007
Hi ha poques imatges tan patètiques com veure tot un senyor alcaldable repartint petons on mai a comprat ni una samarreta. Poques estampes tan recargoladament postisses com la d´uns futurs regidors repartin tríptics com si fossin xecs al portador. Per fer de candidant , sembla imprescindible tenir la capacitat de fer el ridícul.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
