Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El municipi d’Argelaguer presenta una superfície de 12,73 km2 i limita al nord amb els municipis de Montagut-Oix, Tortellà i Sales de Llierca; a l’est i al sud amb Sant Ferriol; i a l’oest Sant Jaume de Llierca. La població és de 408 habitants (2005) i el municipi presenta una densitat de 32,5 hab/km2. El 76% de la població resideixen al nucli urbà d’Argelaguer i el 6% al barri d’Hostalnou del Llierca o barri del Pont que, per raons de proximitat, estableix les seves relacions amb el municipi de Sant Jaume de Llierca.

Geografia: Des del punt de vista orogràfic, Argelaguer presenta dos sectors clarament diferenciats, el planer i el muntanyós, separats pel riu Fluvià que és el curs fluvial de més entitat del terme.

El sector planer, amb menys d’un 10% de pendent, representa un 25% de la superfície municipal i està ocupat pels assentaments urbans i industrials, els conreus i la xarxa viàriaprincipal, amb un índex d’ocupació d’aquest zona planera del 6%.

Estructura urbana bàsica:  El nucli d’Argelaguer s’estructura en dues unitats principals, les edificacions construïdes a banda i banda de la carretera N-260 i el nucli antic, de tipologia rural, amb edificis històrics ben conservats. Els buits urbans que quedaven entre ambdues unitats s’han omplert amb edificacions residencials aïllades i s’han relligat amb la creació de nous carrers donant al conjunt una estructura compacta. El planejament vigent preveu un creixement substancial del nucli al sector del camps d’en Morató, amb una oferta residencial de 103 nous habitatges.

El cens de 2001 situa a Argelaguer un total de 203 habitatges familiars dels que 138 són principals.

El planejament urbanístic:  Argelaguer compta amb unes Normes Subsidiàries de planejament, aprovades el 1989, que s’han anat adaptant a les noves necessitats del municipi si bé amb una visió sectorial i fragmentada de la seva estructura.

La comarca ha multiplicat la consolidació de polígons industrials dispersos a les zones planeres, cosa que ha permès el trasllat d’indústries ja existents als centres urbans, especialment d’Olot i la seva àrea pròxima, a aquesta segona corona urbana-industrial de municipis formada per Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca o Les Preses, sense que aquest procés hagi estat fruit d’una reflexió territorial d’daba supramunicipal ni, per tant, d’una planificació conjunta. Seguint en aquesta tònica comarcal, Argelaguer preveu doblar la seva superfície industrial amb l’ampliació del polígon pròxim a la zona residencial existent.

Estructura territorial:  El municipi està situat entre dos espais naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’EIN de l’Alta Garrotx a. En termes ecològics, la connexió amb el PNZVG és bona degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a lavall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. En canvi, la connectivitat amb l’Alta Garrotxa es fa difícil degut a la carretera N-260, actualment en la fase de construcció de la variant del nucli d’Argelaguer, que fragmenta el municipi d’est a oest. Per aquestes circumstàncies, el riu Fluvià, el riu Llierca i la riera de Sales configuren l’única possibilitat connectora amb l’Alta Garrotxa.

El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de bosc de ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l’existència de rescloses. No passa el mateix amb el Llierca que, amb la pràctica desaparició del bosc de ribera al seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada.

L’espai agrari d’Argelaguer, en clara regressió, representa actualment el 29% de la superfície del terme municipal. Quan es consolidin els nous sòls industrial i residencial previstos i finalitzin les actuacions sobre la nova autovia, l’espai agrari disminuirà en un 13%.

Aquest, que té un paper fonamental en les connexions ecològiques, és un espai fonamental de transformació, creació i manteniment del paisatge.

El principal espai forestal està localitzat a la part meridional i muntanyosa del terme i a la ribera del Fluvià. Aquest darrer és gestionat per la Generalitat de Catalunya. Presenta una densa cobertura vegetal i el seu estat de conservació és bo. L’espai agrari i forestal estan regulats per les Normes Subsidiàries de 1989, però sense criteris de protecció ni un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Els cursos d’aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanística específica. No reben un tractament que permeti la seva conservación com a corredors biològics que són.

El paisatge no s’ha considerat com un factor de base més en el planejament urbanístic municipal, i això ha donat lloc a creixements urbanístics residencials i industrials poc integrats en l’entorn que van desvirtuant el fons escènic que es podria classificar de mosaic agrícola forestal amb nucli i edificacions rurals disseminades.

Per una banda, el riu Fluvià actua de connector entre el Parc Natural de la Zona Volcànica i el dels Aiguamolls de l’Empordà, ja que presenta una estructura de bosc de ribera i de cabal suficients per garantir-la.