Històries i referències d'Argelaguer (II)
Les notícies documentals sobre Argelaguer apareixen el 982 en un precepte del Rei Lotari a favor del Monestir de Santa Maria de Ripoll. No obstant aixo tradició ens ha transmés la seva plausible existéncia molt abans -en el segle IV- basant-se en el fet llegendari de que el segon papa de la Història, Sant Damas I, successor de Sant Pere, era fill del lloc. Aquesta creença ve refermada pel cronista Bernat Boades en els “Fets d´armes de Catalunya“, malgrat que la fantasia fluctua en els seus escrits i no deixa d'ésser una conjectura. Francisco Zamora recollia la tradició esmentada en el segle XVIII en els seus viatges i afegia que la relació del Sant amb la vila es fonamentava per la Capella que li era dedicada en el Temple parroquial, les relíquies del qual es trobaven en un Reliquiari Gótic de plata. Tanmateix, en la casa que havia estat un molí, l'existéncia d'un Pou anomenat de Sant Damas I donava peu a l'opinió que aquella casa era el bressol del Sant i de la seva germana Santa Irene. Peró, tot i que no hi hagi cap fonament de credibilitat en el fet, alló indubtable és que la devoció a Sant Damas I ha quedat fortanment arrelada en el poble, que fins i tot l'ha adoptat com a Patró i en la seva Festivitat (11 de desembre) celebra la Festa Major. La Història de Argelaguer está molt vinculada al seu Castell de Montpalau, d'antuvi propietat dels senyors de Sales. Aquests nobles, l'any 1212 segons uns historiadors -d'altres fixen la data del 1216- concediren en Feu el terme d'Argelaguer als senyors del Castell de Montpalau, mitjancant un contracte d´infeudació entre Alamanda, vídua d'Arnau de Sales i Dolça de Montpalau. El Castell primitiu esta situat a la muntanya on es dreça la Capella dedicada a Santa Magdalena de Montpalau, erigida pels senyors de Sales el segle XII, molt a prop de la qual hi ha les ruínes de la Fortalesa, emergint la torre entre la boscúria. Segons s´ha vingut a dir, Santa Magdalena era la capella del Castell. La família dels Montpalau decidiren bastir la seva Casa-forta al pla, donat l'isolament del Castell primitiu. I s'hi instal-laren en l'edifici del segle XV que s´alça prop de l'Església parroquial. La nissaga Montpalau excel-lí de manera molt notable en la história del país i són molts els seus membres que destacaren en el món de la política i de les arts. A Argelaguer no s'hi ha desenvolupat cap fet transcendental de caire bél-lic (excepte la batalla de Plandiure) Els seus habitants, de taranná pacífic, han destacat per l'amor al treball. La pagesia ha estat la tasca prioritaria. A les lleres del Fluviá, Llierca i del Borrór hi havien petits molins fariners on els camperols hi molien el gra. La profusió de pollancres donà lloc a l'establiment de petites indústries d'esclopers. Durant l'época feudal, els Argelencs estaven sotmesos a la jurisdicció dels senyors del lloc als quals havien de donar els Delmes. Consta que en el segle XI el bisbe de Girona reclamó els Drets a Bernat Tallaferro de Besalú. La major part d'aquests Delmes corresponien als petits molins fariners i van pertáryer al bisbe de Girona fins al segle XV que els va vendre a diversos cavallers que se n'adjudicaren els drets. L'any 1698 era Lloc Reial i fins el 1716 forma part de la Sotsvegueria de Besalú. Des d'aquesta data al 1833 pertangué al Corregiment de Girona. Durant la guerra del 1936 en la zona del Pla de Tapioles existí un camp d'aviació, aeródromo republica. L'etimologia d'Argelaguer sembla que prové de 1'abundor de la planta argelaga. L´any 1004 figura el topónimo “Argelagario” i a partir del 1017 ja es troba el d'Argelaguer.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Històries i referències d'Argelaguer (I)
lejarza @
Vall del Llierca, Argelaguer: Ben segur que molta gent tan sols té constància d'aquest poble garrotxí d´Argelaguer quan transcorre per la carretera en direcció a Olot i que es troba travessant la primera localitat que apareix després de Besalú tot seguint cap a la capital de la Garrotxa.
Dons bé, caldria aturar-se en el trajecte per conèixer a fons un de tants llocs vinculats a la història com ho constaten les edificacions notables de caire religiós i civil que enclou.
Argelaguer, enclavat entre els rius Fluvià, Llierca i la riera de Borró, és constituït per dos nuclis ben diferenciats: l'antic queda situat entre la carretera i el riu Fluvià. La part moderna o eixample, es troba a banda i banda de la carretera d`Olot, a la dreta de la qual, venint de Besalú. un camí mena al veïnat de Tapioles, amb diverses masies escampades. En direcció al riu hi ha el complex de les fàbriques que s'han vingut instal.lant, i en travessar el passallís del Fluvià, camí del Santuari del Guilar, s´estén el veïnat del seu nom. Entre la zona de les fàbriques i el nucli antic, hi ha el barri de Sant Sebastià.
Ja en direcció a Sant Jaume de Llierca, a partir del mas Morató fins a tocar aquest municipi, trobem el veïnat de Santa Magdalena de Montpalau i, finalment, el d´Hostal Nou de Llierca, el punt limítrof d'ambdós municipis, que separa el Llierca abans de la seva desembocadura amb el Fluviá al seu pas pel municipi Argelaguer.
El terme limita al nord amb Tortellà; al sud i a l'est amb Sant Ferriol; Sant Jaume de Llierca i Montagut-Oix a l'oest i al nord-est amb Sales de Llierca. La superfície total que engloba és de 12,7 km2.
Si bé a partir del regle XIX assolí un augment poblacional molt considerable, gràcies a l'expansió agrícola i al naixement d'una indústria reduïda generada per la instal-lacio de dues fàbriques de sabó, tres telers de llenços ordinaris i la continuació de les activitats pròpies dels molins, a finals d`aquella centúria minvà notablement. Aquesta davallada ha anat en augment per l'emigració del jovent a les properes àrees d`influència tals com Olot, Banyoles i Besalú; si concretament l`any 1860 comptava amb un cens de 939 habitants, el Padró Municipal l'1 de maig de 1998 ens dóna la xifra de 365. No obstant això, malgrat aquesta reducció, l`activitat persisteix i el poble dóna sensació de vitalitat i, si bé hi ha cases que s'han abandonat, d`altres s`han reconstruït i moltes famílies foranes han adquirit i restaurat vells habitatges com a segona residència.
Hi predomina el conreu de secà, granges i alguna explotació agrícola de vaquí. Les terres són menades majoritàriament per arrendataris.
En el pla de can Portella, hi ha establerta la zona industrial: congelats, plaques de guix, destriament de carns, etc. També a tocar el Llierca, en direcció a Montagut-Oix, s`instal-là la indústria de calç.
Lamentablement no s`ha aprofitat suficientment la proximitat del riu Fluvià, ja que les seves aigües haurien constituït un factor excel-lent per propiciar una indústria potent a la zona. Ens fem ressò de les paraules que l'escriptor garrotxì Ramon Grabolosa diu al respecte: “El riu Fluvià que en tot el seu curs no fa més que treballar i, de sempre ha estat l´esca de la industrialització, quan passa per Argelaguer fa festa. Passa de llarg...”.
Les escoles que havien romàs tancades molt de temps per manca de mainada, tornen a funcionar a l`actualitat donat que s`ha incrementar el nombre de matrimonis joves amb descendència.
Als nostres dies, Argelaguer compta amb diverses instal-lacions culturals i esportives; un casal que conté sales de ball i teatre, camp de Futbol i una pista poliesportiva.
Històries i referències (I) | 01-12-2008 - 19:03:02 GMT 1 #
Castell medieval de la Vall d´Hostoles Garrotxa :
L'erosió ha provocat la caiguda de les pedres que conformen una important part de la base d'un dels principals murs del castell d'Hostoles. En concret es tracta del mur més llarg que es conserva, en el qual se sosté la placa que commemora el paper de la fortalesa durant l'Edat Mitjana. Es tracta d'una fortalesa medieval ja documentada el 1.020, quan el comte de Besalú Bernat Tallaferro el cedí al seu fill Guillem. És el principal castell de la Vall d'Hostoles i és recordat perquè després d'haver estat un focus de feudalisme va convertir-se en el quarter general del cabdill, Francecsc Verntallat, cap de la Revolta Remença del final del segle XV. El castell, que està en estat ruïnós, encara conserva la seva estructura de murs i fossars. Això no obstant, l'erosió ha anat arrencant les pedres que encastades a la roca viva formaven part d'un mur. El problema és que l'enderroc ha tingut lloc a la base i, segons la llei natural, les pedres medievals s'aniran descalçant fins deixar la pedra totalment nua. Les pedres que han caigut estan amuntegades en diferents punts de la rodalia de la fortalesa perquè els excursionistes les han ajuntat per evitar que es perdin. A més abans d'arribar al darrer camí que porta a la torre, on hi ha una bandera catalana, dues pedres d'unes 2 tones cadascuna s'han desplaçat uns 20 centímetres de manera que afecten l'estructura de la part principal del castell i poden caure turó avall.
La responsabilitat municipal del castell està compartida entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes perquè en el darrer atermenament, la fortalesa va quedar repartida entre els dos límits. L'edifici és una propietat privada.
El castell, que està situat sobre un pujol de 500 metres amb accés per la ruta del carril bici Olot-Girona, és un dels principals atractius turístics de la Vall d'Hostoles. Per això grups d'excursionistes de la zona en mantenen els accessos i la rodalia nets.
Castell medieval de la Vall d´Hostoles Garrotxa | 11-03-2009 - 07:53:16 GMT 1 #