Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

10/05/2007 GMT 1

Molt alta tensiò 66 kV. a 132 kV. la M.A.T. petita Argelaguer

lejarza @ 13:37

MAT petita Argelaguer 66 kV. a 132 kV.-Sense estudi Medi AmbientalExtracte:  “DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL, de 5 de setembre, del projecte "Reforma de la Línia Elèctrica S.E. “OLOT”-ARGELAGUER- S.E. “SERINYÀ” per canvi de la seva tensió nominal de 66 kV a 132 kV.", als municipis de (Argelaguer) Olot, Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Montagut, Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, Tortellà, Sales de Llierca, Sant Ferriol, Besalú, Beuda (Garrotxa) i Serinyà (Pla de l’Estany).

L’actual línia de 66 kV es preveu sigui desmantellada en la seva totalitat. El contingut dels estudis d’impacte ambiental, per bé que dividits en dos volums independents, T.7 a T.26 i T.26 a T.95 respectivament, s’adeqüen al previst a l’article 2 del Decret 114/1988. Ambdós efectuen un anàlisi d’alternatives d’aquells trams on la proposta és diferent del corredor actual per on discorre la línia existent de 66 kV.

Les variants proposades al traçat actual de la línia de 66 kV Linea electrica Basools 66 kV-Pla de Tapioles Argelaguer- increment de tensio a 132 kV-reforma sense estudi Medi Ambientalsón les anomenades "Aiguanegra" amb una longitud de 1.077 metres i dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, "La Cometa" de 1.665 metres a l’entorn de l’enllaç de la A-26 a Montagut, “Cycosa” amb un nou traçat de 662 metres sobre l’activitat extractiva del mateix nom, "Plandiura" amb 1.208 metres en l’entorn del Pla de Tapioles, "Autovia" de 554 metres per adaptar-se al traçat de l’autovia A-26 entre els suports T.61 i T.63, “Caulipes” de 1.064 metres al terme de Sant Ferriol i la variant de "Besalu" entre els suports T.70 i T.88 i amb una longitud total de 4.900n metres.

El projecte es situa parcialment dins els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (T.7 a T.26) i alhora creua en dos punts l’espai proposat per a formar part de la Xarxa Natura 2000 corresponent al rius Llierca i Fluvia, amb codi ES 5120021. No s’afecten però zones incloses dins el Catàleg d’espais preferents del Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa.Tanmateix, els rius Fluvià, Llierca i Junyell es troben inclosos en l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de conservació de la llúdriga.

Ponencia completa:

Argelaguer la MAT petita-Ponencia de la empresa Bassols S.A.-Sense estudi Medi Ambientals

Argelaguer Bassols Energia S.A.-Empresa irresponsable con el Medi Ambient en el Municipi de ArgelaguerAlgunos detalles o carencias de la normativa relacionados con la ubicación de las líneas electricas: Salvo en los casos que a continuación se señalan se evitará en lo posible el tendido de líneas eléctricas aéreas de alta tensión de primera y segunda categoría en terrenos que según la Ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana de 12 de mayo de l960, estén clasificados: Como suelo urbano cuando pertenezcan al territorio de municipios que tengan plan de ordenación o como casco de población en municipios que carezcan de dicho plan. A petición del titular de instalación, cuando las circunstancias técnicas o económicas lo aconsejen, podrá autorizarse par el órgano competente de la Administración el tendido aéreo de dichas zonas en las líneas indicadas.
Queda autorizado el tendido aéreo de líneas eléctricas de alta tensión en las zonas de reserva urbana con plan general de ordenación legalmente aprobado y en zonas y polígonos industriales con plan de ordenación aprobado, así como en los terrenos de suelo urbano no comprendidos dentro del casco de la población en los municipios que carezcan de plan de ordenación. Las líneas aéreas situadas en zonas de reserva urbana podrán ser variadas en su trazado o transformadas en subterráneas a partir del momento en que se apruebe un plan de ordenación para dichas zonas. Para ello deberá tenerse en cuenta lo dispuesto en el reglamento de la ley 10/1966,de 18 de marzo, aprobado par Decreto 2619/1966,de 20 de octubre. Para que la transformación de las líneas aéreas en subterráneas sea exigible, será necesario que los terrenos estén urbanizados o en curse de urbanización, tengan las cotas, de nivel previstas en el proyecto de urbanización y se hayan cumplido las formalidades previstas en el Decreto citado en el párrafo anterior.

En el paso sobre edificios, construcciones y terrenos..., deberán cumplir las condiciones de seguridad reforzada puesta en el articulo 32 del Reglamento.

Las distancias mínimas que deberán existir en las condiciones más desfavorables entre los conductores de la línea eléctrica y los edificios o construcciones que se encuentren bajo ellas serán las siguientes:

Puntos accesibles a las personas:

3.3 + U / 100 metros con una distancia mínima de 5 metros.

Sobre puntos no accesibles a las personas:

3.3 + U /150 metros con un mínimo de 4 metros. Se procurará asimismo en las condiciones más desfavorables el mantener las anteriores distancias en proyección horizontal, entre los conductores de la línea y edificios y construcciones inmediatas.

Vías de comunicación.

Se prohibe la instalación de apoyos de líneas eléctricas de alto tensión en las zonas de influencia de las carreteras a distancias inferiores a las que se indican a continuación, medidas horizontalmente desde el eje de la calzada y perpendicularmente a éste:

En las carreteras de la red estatal N-260 i A-26 (nacionales, comarcales y locales), 25 metros. En carreteras de la red vecinal ,15 metros.

En otros aspectos relativos a los efectos de los campos sobre el ser humano no se hace ninguna alusión en la normativa que pudiera repercutir en la fijación de las distancias mínimas a situar la línea respecto a los núcleos habitados.

Hemos visto que la normativa se limita a exigir unas distancias mínimas "de seguridad" a que deben colocarse las líneas aéreas respecto a las zonas habitadas, dependiendo de la tensión de la misma. Ello es motivo de que los campos eléctricos asociados puedan alcanzar valores elevadísimos.

No menciona los campos magnéticos creados por la línea y, claro está, las consecuencias que se pudieran derivar. A las carencias anteriores se unen otras como el impacto en el paisaje rural o urbano, prevención de incendios, etc.

http://nomat.org/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1&lang=es

Comentarios
VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau.

Un Comentario »

  1. Ciutadans de Bescanó, Anglès, Bonmatí, la Cellera de Ter i Osor han fet seva la frase del mediador europeu per la MAT, Mario Monti, quan va afirmar que els pobles que no es mobilitzen i pressionen no tenen res a fer, i han creat Avismat, que agrupa veïns i afectats per la línia de 400.000 volts a la comarca del Gironès. La primera protesta es va traslladar a l'església de Vilanna, al terme municipal de Bescanó, un dels molts indrets que seran afectats pel traçat de la MAT. Els membres de la nova associació, un centenar, van encendre espelmes i les van alinear al terra de la nau principal de l'església formant les paraules «No MAT». Amb ironia, tres participants es van posar una careta de José Montilla, Joan Saura i Josep-Lluís Carod-Rovira, i van «demanar» ajuda i protecció a sant Mateu «perquè els nostres polítics i institucions no ho fan i a sobre ens amaguen informació sobre la línia» va dir Albert Serra, portaveu d'Avismat. Els membres de l'entitat consideren la línia «un autèntic cop d'estat elèctric al territori», diu Serra. I hi va afegir: «A més de la línia d'alta tensió, n'hi hauran més de dotze pels voltants de Vilanna, i una central tèrmica de cicle combinat que ocuparà 55.000 metres quadrats de terreny i que gastarà 61.000 litres de gasoil o 59.000 metres cúbics de gas cada hora.» Una altra membre d'Avismat i propietària d'una casa de turisme rural a la zona, Cristina Bas, va dir de la línia: «No és més que un negoci que destruirà altres negocis del territori com ara la pagesia i el turisme rural.» Els col·lectius contraris a la MAT, que aposten per les energies netes com la solar i l'eòlica, tenen convocades dues manifestacions per al març: el dia 1 a Perpinyà i el dia 31 a Girona.

    Neix una altra associació contra la línia de molt alta tensió | 24-02-2008 - 08:47:05 GMT 1 #

Dejar un Comentario


<a href> <em> <blockquote> <strong> <cite> <code> <ul> <li> <dl> <dt> <dd>