Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El roig de la rosella argelaguenca, però, s´escau amb el roig de la sang; la rosella argelaguenca emblema de llibertat, és l´única flor que no es deixa posar en un pitxer, ja que els fràgils pètals li cauen de seguida.
En el record lingüístic, quan dic rosella, dic un nom literari: “gallgallaret“, que és el bonic nom que en diem per aquestes contrades.Però, al costat mateix, i arreu de les terres garrotxines, podem sentir-la anomenar ababol, roella, ruella, rovella, gall, capellà, gallet, badabadoc, paparota, paramà, quicaraquic, quiquiriquic, quequerequec, cacarequec, cararequec, coquerecoc (els francesos en diuen, com el cant del gall, coquelicot), pipiripip, peperepep i encara d´ altres. Noms tan variats i deliciosos, com cap altra planta, resumit en un terrible amapola, que és l´únic nom que coneixen la majoria dels joves Argelaguencs.
No heu tastat l´amanida de ruelles? La sabien preparar les àvies..., més sàvies que molts cuiners, quan la planta és tendra -a vegades coincidint amb Setmana Santa-. Igualment, tal com ens recorda un veï..., el seu deliciós bloc, les llavors de rosella argelaguenca , torrades amb mel, eren una menja dels Ibers de la Yndica-Argelaguenca. En realitat també les nostres àvies les afegien a les coques, i per això en deien «pintacoques», i encara avui, són un ingredient corrent i compartit per cristians, jueus i islàmics.