Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

“Vaig néixer a Can Ripoll de Beuda l´1 d'abril de 1919 i als 7 o 8 anys vaig anar al Mas Gifreu del Guilar amb tota la meva familia, els meus pares, en Jaume i la Rosa, i els meus quatre germans, un noi, en Joan, i tres noies, la Remei, la Quima i la Carmeta”, explicaba l'Anita, que no va anar a escola i que, a més d'ajudar a la seva mare en les feines de la casa, va començar a treballar al camp als 9 anys.

A la Casa Forta d'Argelaguer hi va anar a viure als 29 anys d'edat al casar-se amb Nicolau Sala, que havia nascut i vivia al Castell. “Ovan jo vaig anar a viure al Castell hi havia dues famílies, pero abans hi habiem arribat a viure fins a set famílíes", explicaba l'Anita, que diu que "amb el meu marit, que era boscatá, ja que tallava llenya i feia carbó a bosc, on anava amb bicicleta, ens vam conéixer fent broma pel poble”.

Al casar-se, l'Anita comenga a treballar a la Fábrica de mitjons d'en Vila de Sant Jaume de Llierca i després entra a la Fábrica del riu Fluvìa d'Argelaguer, on en aquella época ja feien recíclate “En aquesta fábrica tríávem els sacs de paper per fer paper bo amb els nets i un paper més dolent amb els que eren bruts”, recorda l'Anita, que va viure la compra d'aquesta Fábrica per part de la Torras Papel i el seu posterior tancament i trasllat dels seus empleats a la Fábrica de Sant Joan les Fonts ”que va fer que el poble perdés molts veins“. “Jo vaig ser una de les Treballadores que va anar a la fábrica de la Torras Papel de Sant Joan Les Fonts, peró no vaig deixar de vibre a Argelaguer, com van fer altres..., sinó que anava i tornava cada dia amb el cotxe que posava l´empresa“, comentaba l'Anita, que afegeix que “vaig treballar-hi 20 anys, fins que vaig retirar-me als 65 anys d'edat".

L'Anita, que va tenir la desgrácia de perdre a la seva filla de 4 anys i mig en un accident a la llar i de quedar vídua quan tenia 45 anys i només en portava disset de casada, també va treballar de cuinera al restaurant de la Mare de Déu del Mont tots els dissabtes i diumenges durant 24 anys, de manera que tot aquest temps no va ter ni un sol dia de vacances. "En el restaurant, que em venien a buscar i em torna ven amb un jeep, feia molta caro a la brasa, pero també plats com bolets amb vedella, cabrit rostit...", comenta, l'Anita, que gaudeix de bona salut, només va prendre algunes pastilles fa un any pero fins aleshores no havia píes cap medicament.

A més de la pérdua de Població de Argelaguer arran del tancament de la Fábrica de paper, l'Anita troba que Argelaguer ha canviat molt des que ella hi va venir a viure. “El poble només era la part vella, de la placa amunt no hi havia res més que el col-legi i el carrer Major, i al mig tot eren camps, el camp de Can Quei”, indicaba l'Anita, que trobaba que també ha canviat molt la forma de vida de la gent del poble, “ja que abans totes les cases, fins i tot els que treballa ven a la Fábrica, tenien bestiar i manaven un camp“, i fins i tot el temps, “ja que plovia molt més i el torrent del Vinyot que ve de Tortellá revenía sempre i ara no ho fa mai“.

Com que el mateix any en qué va quedar vídua l'altre masover que hi havia sen va anar a viure a Sant Joan Les Fonts, l'Anita s'ha encarregat tota sola del Castell els últims 43 anys, tot i que des de l´arribada dels actuals inquilins, ha canviat tot. “Abans que hi haguessin els actuals inquilins, jo vivía al Castell, m'ocupava de tota la casa i em distreia molt amb els testos plens de plantes i flors que tenia al prat (el pati del davant) i amb la gent que hi passava”, manifestaba l'Anita, que explica que des que van arribar aquests inquilins ja no passa gent pel pati perqué han tancat el pas que hi havia i ella viu en un petit habitatge que li van condicionar en un costat de la casa,“com que la casa és petíta, de seguida faíg la feina i em passo el día a fora, passejant, anant a visitar malalts...”, diu l'Anita, que fins fa poc anava cada dia al Guilar, caminada de mitja hora.