La indiferència dels veïns passius
El pas dels anys decanta la balança en contra dels que foren protagonistes directes d'aquella ignomínia i de forma inexorable les dues generacions que els segueixen han de compensar aquestes pèrdues. En els cas dels Republicans d´Argelaguer, combatents pioners i idealistes de l'antifeixisme, la dilatada guerra, des de 1936 fins al 1945, els va acompanyar al llarg de la seva vida i de cap manera pogueren guarir les seves ferides físiques i morals, com tampoc trobaren consol a les pèrdues pares, vídues, fills i germans. Un gran buit afectiu, cultural i polític en Argelaguer, dominado per un Ajuntament i una Dictadura que esborrava, amb violència i humiliació, les empremtes dels seus fills. Els Republicans Argelaguencs, supervívens, uns proscrits als quals es negava el dol i el record compartit. Actualment, fills i néts, les dues generacions que seguim a la de la nostra guerra –encara avui camp de batalla ideològic–, viatgem al passat a través de la Memoria Historica, per tal de reconstruir vides i morts ocultes, cercar-ne les arrels i sobretot per comprendre l'abast temporal de les seves trajectòries. La seva il·lustració dels esdeveniments és la font més valuosa per compartir coneixements, en la mesura que la seva experiència substitueix tot allò que el temps, les mutacions de la natura i l'acció dels homes ha esborrat o esmorteït. Tanmateix, també existeix la memòria de Argelaguer amagada sovint en els racons insondables de la ment de les víctimes, sense gosar sortir a la llum de l´Argelaga, la memòria exculpatòria dels botxins i els seus còmplices, la dels veïnatges interessats i passius, a la qual no podrem tenir accés, però que roman en espera de les nostres reflexions i de la nostra predisposición Argelaguina a sentir les veus interiors que ens alertin de cara al futur. Destrucció dels rastres, sistemàtica o accidental, davant la qual ens queda el coneixement històric, per teixir els fils que ens apropin al projecte de destrucció d'un estat criminal i borbonic, que va comptar amb entusiàstiques adhesions municipals i col·laboracions, sobretot, amb veïns, obstinades a no veure i a no sentir el que succeïa davant dels seus propis ulls, sense que això signifiqui menystenir actes de resistència i solidaritat que es donaren a tot. Així els escenaris dels crims ens apropen a homes i dones comuns i obren un ampli ventall de reflexions entorn de la natura humana i la fragilitat de les conductes davant les cares en aparença inofensives dels botxins i davant la indiferència dels veïns passius. El testimoni del compromís travessa les generacions Argelaguines, però sobretot per aprendre i comprendre, per viure la història i transformar-la en memòria de futur.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
