Argelaguer rescloses d’en Bassols i del Molí de Sant Damàs I
Les rescloses d’en Bassols i del Molí de Sant Damàs I pertanyen al nostre municipi d’Argelaguer. Es tracta de dues petites resclosesn del riu Fluvià que s’utilitzen per a la generación d’electricitat. Ocupen una superfície d’unes 9 hectàrees. La resclosa d’en Bassols queda situada en una plana, cosa que permet una bona ocupació de terreny per part de la vegetació de ribera i helofítica, i la fa molt atractiva per a la fauna. La resclosa del Molí de Sant Damàs I, en canvi, es troba més encaixonada per l’obaga de la serra de Fontanals. Pel que fa a la vegetació, sota les aigües hi creixen herbassars de Potamogeton i també hi ha yenties d’aigua. A les vores (especialmente a la resclosa d’en Bassols) hi prolifera el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha dominguensis), L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservat fa que aquestes rescloses siguin un punt important de descans de molts ardèids. Així mateix, a la zona hi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi observen amb regularitat diversos limícoles. Els impactes que amenacen la integritat d’draque espai són la substitució del bosc de ribera per plantacions de pollancres i altres conreus, l’abocament d’aigües residuals industrials i d’algunes granges; i la presència de deixalles en sectors concrets. Es tracta, malgrat tot, d’un espai de notable interès ecològic i d’un gran potencial per a determinats grups faunístics. Tipologia.- Embassaments i masses d’aigua originades per assuts, rescloses i altres. Usos.- Aprofitament hidroelèctric. Particularitats ecològiques i biològiques.- Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Europea d´hàbitats. - Presència d’una comunitat forestal de ribera be estructurada i amb genotips propis de la zona. - Elevada diversitat biològica i representativitat. Alteracions hidrològiques.- Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions,(Bassols) extraccions i bombeig. Alteració qualitat de l’aigua.- Vessaments aigües residuals industrials, residus tòxics, carburants i lubrificants d’embarcacions a motor. Alteracions sobre la flora i la fauna.- Extensió camps i plantacions. Valoració general de l’indret. Espai que destaca pel seu bosc de ribera. Constitueix un punt important per la dispersió de llavors d’arbres de ribera autòctons. Així mateix, és una zona de nidificació i hivernada d’ardèids.10-04-2007 
les jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus), el càrex pèndul (Carex pendula), els herbassars de gram d’aigua (Paspalum paspaloides),etc. La vegetació forestal de ribera hi està molt be constituïda, amb vernedes (hàbitat d’interès comunitari prioritari: codi 92E0) i salzedes (hàbitat d’interès comunitari: codi 92A0) i espècies com el vern (Alnus glutinosa), el salze (Salix alba), la sarga (S. elaeagnos), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), etc.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Medi Ambient seguirà l´evolució de les meduses de la conca alta del Fluvià
VALL D'EN BAS | XAVIER VALERI
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha informat que seguirà l'evolució de les meduses detectades en basses de la conca Alta del Fluvià a la Vall d'en Bas. Fonts del Departament han informat que en un principi la medusa Craspedacusta Sowerbyi no produeix cap alteració ni en la qualitat de l'aigua, ni en les espècies aquàtiques. Segons l'estudi de la Fauna Aquàtica de les Gavarres el 2005 hi havia constància de la presència de la medusa Craspedacusta Sowerbyi a l'estany de Banyoles. El treball puntualitza que fins a la data de la finalització de l'estudi el 2005 no hi havia constància de la presència de meduses a les vies fluvials i basses de les Gavarres.
El Departament de Medi Ambient ha assenyalat que té constància de la detecció de meduses en una bassa de rec d'una propietat privada de la Vall d'en Bas. La presència de la medusa és considerada a Françà com un bioindicador d'aigua neta.
Va ser el propietari de la bassa de la Vall d'en Bas el que quan va veure que l'aigua havia agafat un color rosat va donar l'avís del fet que hi havia una presència extranya i llefiscosa que tenyia el líquid. El regant va posar-se en contacte amb tècnics mediambientals que li van confirmar que estaven davant la presència d'una quantitat important de meduses d'aigua dolça. Els tècnics van agafar meduses amb un salabre i les van posar dins de recipients d'aigua, on les van poder fotografiar.
Fins ara a Europa les meduses d'aigua dolça s'han trobat, sobretot, a estanys i canals. És a dir on hi ha grans acumulacions d'aigua amb molt poc corrent. Normalment passen inadvertides a l'ull humà: són transparents i agafen el color que les envolten. Encara que en ocasions solen prendre un color rosat o lilós. L'animal, que en un 90% és aigua, està considerat com un dels més bells del món.
Les temperatures altes les fan pujar a la superfície en grans quantitats els dies de sol de l'estiu. A més de la Vall d'en Bas testimonis s'han dirigit per escrit al Diari de Gironaindicant la presència de meduses al Llierca, a l'alçada de Sant Jaume de Llierca, i d'altres han indicat que n'havien vist al Llierca al costat del pont romànic de Tortellà.
El Departament de Medi Ambient ha concretat que desconeix la manera com han arribat les meduses a la Garrotxa. Això no obstant, el Departament ha reconegut que fa uns dos anys també se'n van veure a Osona.
La Crapedacusta Sowerbyi té un origen molt primitiu. Es veu que el seu origen està vinculat a l'època en què el mar ocupava la major part de la Terra. En retirar-se progressivament l'aigua salada la Craspedacusta Sowerbyi va evolucionar fins a convertir-se en un animal d'aigua dolça.
A Europa va ser vista per primer cop en un estany artificial d'Anglaterra. Dècades més tard se'n van trobar als canals d'Anglaterra i als anys 90 van arribar al riu Tàmesi. El comerç internacional de plantes aquàtiques ha fet que en els darrers anys se n'hagin detectat a França i Itàlia. A França se n'han vist al llac blau de Roueax, prop de Calais, i és on se les relaciona amb una bona qualitat de l'aigua. Al llac blau de Roueax les meduses sobreviuen a una temperatura molt freda comparada a les de les aigües de les basses de la Garrotxa. Això no obstant, l'animal quan l'aigua ha passat dels 15 graus de temperatura ha pujat a la superfície en diverses ocasions.
La medusa caça de dalt a baix. És a dir, puja amunt i després va baixant amb els tentacles oberts per arreplegar tot el zooplàncton que troba i menjar-se'l. Actualment, un 10% de les meduses del món són d'aigua dolça.
---
Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya
Medi Ambient seguirà l´evolució de les meduses de la conca alta del Fluvià | 25-08-2009 - 07:27:32 GMT 1 #