Damasines setmanals V
En canvi ara molts dels peixos grossos de la política municipal d´Argelaguer, són individus sense ofici ni benefici, que no han fet cap mèrit abans d´entrar-hi. Vénen de la maquinària, de la grisor de la burocràcia de despatx i representen només la gent de la seva familia i coneguts. Van començar com a aprenents fent tasques menors ( APA i demes) i van anar escalant posicions tot teixint una xarxa d´influències, una endogàmia pura i dura. No tenen cap ideal que no sigui el poder pel poder i quan el tenen, el retenen, ho faran tot per romandre-hi, per no perdre´l. Estan dins la política perquè per a ells ha estat la forma més fàcil de sobresortir, d´adquirir protagonisme. Dominen com ningú la cuina i el rebost d´Argelaguer, el rebost on s´amaguen els secrets, i des de la cuina preparen les intrigues que s´aniran escenificant gradualment en les diferents conjuntures; són experts en l´art de la conspiració i de la manipulació, en tirar la pedra i amagar la mà i han après el domini del «tempus», una gran virtut, i saben intuir el moment just en què han d´actuar, el moment que totes les peces encaixen. No són brillants, menyspreen la cultura i la intel·ligència, n´hi ha que ni tan sols són bones persones. Són murris, perseverants, egoistes i amb el pas dels temps esdevenen envejosos i vanitosos. Políticament són plans, mediocres, sense cap ideologia concreta; ofereixen respostes de manual, ja que són incapaços d´improvisar ni d´oferir cap discurs intel·lectualment coherent. Coneixen les seves limitacions i per aquesta raó es rodegen de persones preparades a les quals saciaran amb prebendes; miren de passar desapercebuts però l´ambició pot més que ells i acaben posseint el poder, a vegades, és molt el poder que concentren. Poder que administren pel seu interès personal, ja que ells han fet de la política el seu modus vivendi i sense la política no destacarien gens. 
El noble exercici de la política no està renyit amb els ideals. De fet sense ideals no hi ha bona política. El polític municipal ha de tenir al cap una idea o un grapat d´idees, un ideal, per aplicar-lo al poble de Argelaguer, un cop ha aconseguit el poder, convençut que és l´òptima forma de millorar-lo. El poder és per a ell un mitjà, no un fi salarial.
El polític municipal ha de tenir al cap una idea de poble, una idea de com gestionar l´administració municipal, el desastros servei de neteja, una idea sobre les prioritats dels Argelaguecs socials i culturals i una idea de projecció de futur: com voldria que fos el poble al cap de deu anys, com el vol deixar, com li agradaria que el trobessin les noves generacions d´argelaguecs. Un polític de cap a peus no s´ha de limitar als beneficis personals, sinó que ha de covar un projecte de futur per Argelaguer. Ha de preveure què li pot passar al poble, quins mals poden danyar-le (riu Llierca-Fluvia) i quins béns cal mimar per fer-lo prosperar.
També estan dotats de l´instint de supervivència que van desenvolupar ben aviat dins l´engranatge municipal. Gràcies a aquest instint van saber triar en cada ocasió el nou guanyador i apartar-se del poble.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
