Argelaguer fauna rural: pinsans i durbecs
La cardina, el verdum, el gafarró i el passerell; tots ells són de la família dels fringíl·lids, terminologia que reben a partir del nom llatí del més conegut dels ocells de la família, el pinsà (Fringilla coelebs).
Si bé el pinsà és de colors grisosos, pissarrencs i lleugerament rogencs per primavera, els seus parents propers com el pinsà mec i el pinsà borroner són lluents i acolorits: El pinsà mec (només present a l´hivern i sempre en els espais de conreus de Argelaguer) combina el negre amb el carabassa i el groc, mentre que el pinsà borroner (propi de la nostre serra de Fontanals i Montpalau, on cerca els borrons incipients entre el brancam), és d´un vermell carmí que el delata entre la letargia i discreció del bosc invernal de Argelaguer.
D´altra banda, el durbec és un dels ocells més singulars del nostre Municipi. Amb un bec enorme i imponent, és capaç de trencar pinyols de cirera i d´oliva, o de partir pel mig ametlles, avellanes i lledons, la seva debilitat. Per a fer-ho, es dota d´uns grans músculs a la base del bec (que li confereixen un aspecte d´ocell desproporcionat, amb un cap immens) que permeten al durbec fer una força de fins a 80 kg! Imagineu-vos la potència d´aquestes mandíbules...En alguna ocasió han arribat a trencat dits. Tanmateix, els durbecs són ocells
preciosos, que combinen coloracions negres, taronges, groguenques i que en vol són "cuacurts" i compactes. A, Argelaguer freqüenten espais oberts amb arbres fruiters espontanis (sobretot lledoners) i sovint els hem observat a la Resclosa d´Argelaguer,i al Moli de Sant Damàs ,a Pladiure, a Pla de Tapioles i a la Cantera d´Argelaguer al Fluvia, o fins i tot al bell mig del poble; ara bé, hi són presents només a l´hivern.
Els pinsans, per contra, són abundants a pràcticament tots els espais oberts de Argelaguer, entre l´octubre i l´abril. A la primavera i estiu, però, resten confinats a zones forestals humides, Reclosa i Moli d´Argelaguer, on crien algunes parelles dins el nostre terme municipal. És en aquests moments quan, si parem bé l´orella, sentirem el cant alegre del pinsà; com una font que brolla, descendent i potent, emet una sonora melodia, presagi de la primavera Argelaguenca que tot just encetem.
Meneame
del.icio.us
ARGELAGUER Juan R. Lejarza
Ratpenats, ocells, plantes i roques :
Els principals fronts que el consorci té oberts en l'àmbit científic i de conservació es mantenen aquest any 2009. És el cas de la campanya d'eradicació de la senecio inaquidens (seneci del Cap), una planta invasora que darrerament s'havia estès molt; la lluita contra un fong que està perjudicant les teixedes; el seguiment de sis espècies d'aus protegides i, en especial, de l'àliga daurada (s'analitzaran les imatges que l'any passat es van registrar en un niu); el control de la presència del trencalòs a la serra Llarga de Monars o l'estudi de les poblacions de quiròpters (ratpenats) que s'han descobert a l'Alta Garrotxa els darrers anys i per als quals s'han instal·lat algunes caixes niu.
Com a novetat, aquest any es vol fer un catàleg d'elements interessants des del punt de vista geològic, com ara coves, tutes, tarteres o cingleres que fins ara no s'han inventariat. La llista s'afegiria a la de les onze àrees geològiques més importants, que ja van ser identificades fa sis anys.
Ratpenats, ocells, plantes i roques | 14-01-2009 - 09:20:46 GMT 1 #