Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Això dels Radicals fa por a tothom. Hi ha mitjans que no divulguen segons qué per Radical. I, dic jo, no pot, un, formar la seva opinió segons va veient el demble de les coses de Argelaguer, i fer-la Res-pública? 0 és que tots plegats som un ramat de xais? No era la democràcia I'estandard de les llibertats?, i entre elles la d'expressió?

Pero: "Lliberqué, senyor?" —em respon I'individu imaginari. "Llibertat d'expressió" -dic. "No senyor, vosté s'equivoca de botiga. D'això, no en venem pas. Només venem fum". "Així, algú m'ha enganyat". "Efectivament, senyor, l'han enganyat". "Doncs em permetrá seguir burxant botigues fins que hagi sargit els forats del món, vull dir fins que em mori". "Vosté mateix. Li cantaran unes absoltes amb final tranquil per que descansi: requiescat in pace". "Sí, però —dic jo-: CAT in pace. Oi que m'entén?"

El cert és que si ens diuen Radicals ens honoren. Segur que el lector ja sap que Radical vol dir provinent de l'arrel, fonamental, básic, substancial, essencial. 0 sigui, el contrari de superficial, anodí, frívol i, per analogía, estúpid i fatu. Aixó no obstant, resulta que a diari ens hem de justificar per ser, només per ser.

Es diu que els Argelaguencs patim d'autoodi. Vol significar que nosaltres mateixos ens odiem. Jo també ho pensava i ho deia, però després d´una reflexió acurada, ara m'adono que potser cal filar més fi, anar més al nucli, és a dir, ser més Radical. Provem-ho.

Pensem-nos-ho millor i fem una consideració Radical. Vejam. És què qui estima de debó Argelaguer, la seva gent , pot dir-nos Radicals? No tindria cap sentit, si no fos que es tractés d'un sonat, és clar. L´amor per Argelaguer, la terra i pel que ella representa, no funciona com l'amor entre humans, o sigui que alló de l'amor-odi de cap manera no vindria al cas. Tal i com ho veig, cap parroquia que no sigui desnaturalitzat, com ara l'atribolat integral o bé els pobrissons ciutadanets del món -ai tenyones!, són joves!, no renega de les própies coses. I les própies coses, d'una en una i de gota en gota -de vegades gotes vermelles-, són les que han anat formant el propi poble de Argelaguer. Vegem. si no, quants francesos volen ser anglesos i a la inversa, o quants americans volen ser alemanys. De manera que l'autoodi o, tal volta, endoodi, seria, en qualsevol cas, una malaltia mental greu. A part, el que, des de fa segles, es conrrea vers nosaltres per les contrades i rodalies, mal que uns pocs dels seus artífexs parlin en catalá, és un exoodi, aixó és, odi foraster. Ens hem acomodat a la colonització i la tendencia nostra és pensar que estem en una situació normal. integradora. Compte!, atenció,estem morint, !, no en som pas 400 i escaig, com afirma la propaganda de CiU-ERC d´Argelaguer, som una Orquestrina de quatre gats. Quatre: un, dos, tres i quatre.

Mentre, d'una banda, en Llach -tot un senyor- canta malalt d'amor pel meu País i posa la pell de gallina, per l'altre cantó apareixen els “irresponsables polítics“, de qui ja he parlat en altres ocasions perqué solc parlar de les plagues, i aquests s'autoqualifiquen d'intel-lectuals d'esquerra per veure si poden impressionar algun penjat sense nord. Tals putxinel^_lis, al servei de les dejeccions sobrants de la dictadura municipal, tals gérmens nocius que pateixen tuberculosi política —si no un sarcoma psíquic- i que aviat rebran el seu grapadet de vots de les cunyades i els cunyats i de les que venen castanyoles i barrets, han dit de nosaltres mil penjaments i ens han titllat de Radicals. Què deuen ser?, messies?, insensats?, malalts de l'átic?, simples estrangers busca-raons?, toreros?, botiflers panderetistes?, esnobs?, caçadors de notorietat? Vés a saber..., potser un aiguabarreig de tot.

"Per cert, individu imaginari, vosté que no ven llibertat, però sap parlar en anglés, alemany, francés i espanyol, què és? És anglés, alemany, francés i espanyol, tal vegada? Sí? Diu que sí? Doncs, per molts anys, que és de tot arreu, vosté no deu de ser pas Radical i no deu tenir problemes exògens per a identificar-se. .

Què potser n'hi ha prou? 0, tal vegada, val la pena que ens anéssim desvetllant? Perquè ells “irresponsables polítics” no dormen, això és segur.30-03-2007