Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Des de la seva estrena, l'Ajuntament i les entitats del poble van mantenir la tradició del «Ball de Capgrossos» en algunes festes del poble (Festa del Roser i Festa de Sant Damas). A partir de la constitució deis Geganters d'Argelaguer com associació cultural s'ha anat consolidant la promoció i el creixement de la farándula.

L'any 1996, a partir d'un curset d'iniciació, es crea el Grup de Xanquers, que actualment és una entitat autónoma. El mateix any, els socis, sota la direcció de artista Toni Tort, creen un altre capgros: en Toni del porró.

L'any següent, el 1997, la figura d'en Gervasi Cassoles va ser cedida a la colla gegantera per la seva autora, Dolors Boquet, mestra de I'escola del poble, i el gegant Mássio es va estrenar per la Festa Major. El bateig d'en Mássio es va dur a terme el 14 de desembre en el decurs d'un acte que va registrar una notable participació de veins del poble, que van donar la benvinguda al gegant amb mol-ta alegria. Eis primers balladors del gegant van ser en Josep Dorca i en Pere Fábrega.

Per altra part, la tasca del Talleret de Música d'Argelaguer, dirigit per Francesc Tomás i Montserrat Massana, comenga a donar fruits i els seus joves alumnos s'encarreguen d'amenitzar els balls i les cercaviles.

Durant I'any 1998, l'Associació Geganters d'Argelaguer ens plantegem dur a terme una serie d'activitats que tenen com a finalitat potenciar la relació i la convivencia entre veins, fo-mentant la identitat de comunitat del nostre poble, i donar a conéixer Argelaguer arreu de Catalunya. Així, ens proposem augmentar la nostra participació en les festes dels pobles veíns i d'altres comarques -de moment ja hem concretat la nostra participació a la festa de Sales de Llierca-, finalitzar la construcció de la geganta Irene i promoure al-tres activitats de tipus artístic i cultural, com ara la creació d'un Grup d'Estudis d'Argelaguer.

A més a més, durant l'any 1998 iniciárem contactes amb la Coordinadora Gegantera de les Comarques de Girona, participárem en la VI Trobada de Gegants de les comarques de Girona, que se celebrará els propers dies 6 i 7 de juny a Anglés, serem socis de l'Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya, subscriurem una asseguranga d'accidents i organitzarem una excursió a la Trobada d'Acordionistes del Pirineu, que es porta a terme el mes de julio) a Arséguel, tal com várem informar als nostres socis en el Full Informatiu de l'associació del passat mes de marg.

História d'un gegant

En la construcció d'en Mássio han participat moltes persones. El cap és obra de escultora de Sant Jaume de Llierca Angels Figuerola, que va fer servir de model l'Artur Ginesta, veí d'Argelaguer i un dels promotors de la colla. El cap está fet de paper cartró i les mans de fibra de vidre. L'estructura del cos és de reixat metál-lic i tub d'alumini sobre un cavallet de fusta construít per en Jordi Subirós.

El gegant, que va carregat amb un sac de farina a l'esquena, vesteix una camisa de color cru sense col, faldó de pana marró i faixa negra, roba que va ser confeccionada per la modista Carme Jodar.

En Mássio és un moliner en homentage a un de tants oficis tradicionals que malauradament s'han anat perdent i que en el nostre poble, com en d'altres indrets, varen tenir malta incidéncia. Així mateix, aquest gegant ens recorda existencia d'un moliner d'Argelaguer que va acollir un infant per criar-lo junt amb els seus propis fills i que, segons ens expliquen, va ser Sant Damas, patró del nostre poble.

Tant se val la precisió d'aquesta historia si ens serveix perqué el nostre gegant moliner difongui pels pobles i ciutats aquest exemple de solidaritat i bondat que expressa en les seves faccions. Amb les seves sortides els dies de festa grossa, en Mássio també vol recordar i celebrar que les coses quotidianes, petites i senzilles, son esencialment importants, ja que són les que fan el dia a dia a casa nostra i al nostre poble i, per tant, contribueixen a unir-nos.Llarga vida al gegant Mássio!

Albert Nebot i Obón Geganters d'Argelaguer Revista l´Argelaga- NÚM. 1 MAIG 1998