Damasines setmanals III
Uniò Argelaguenca (Lejarza), Independents per Argelaguer (Tort), Esquerra Republicana (Mallol), Convergencia i Uniò (Dorca). Els rumors parlen d´un nou grup de joves, d´una llista blanca de tal o tal grup... Si aquell es presenta amb aquesta o aquella llista... A partir d´aquí, els mateixos veins expressan el tòpic de sempre: tots són iguals, això ja no hi ha qui ho canviï, faran el que voldran, total no servirà de res... I el que és curiós és que quan parles amb aquests veins i els expliques, els argumentes, els vols fer entendre que no ha de perquè ser així, o posen cara d´incrèduls o sembla que estiguis parlant amb un altre idioma. Per no parlar dels que encoratgen a un o altre candidat, però que, quan se´ls demana que formin part de la candidatura, uns diuen: «És que hi ha represàlies i no voldria tenir maldecaps», «tinc comerç i això ens perjudicaria» o «que la meva clientela no ho entendria»... Certament també he de dir que més que represàlies sovint són criaturades. Bé, ara i avui no toca parlar-ne, perquè el tema mereix una llarga reflexió. Un altre punt no massa ortodox quant a les eleccions és el que els veins votin un grup o altre i que qui acaba emportant-se el gat a l´aigua són els propis polítics. Potser seria més comprensible si els grups pactessin per anar “Tots Junts-Uniò Argelaguenca” entre dretes i esquerres, però dretes amb esquerres o la inversa? Aquests pactes a contra corrent són els que descol·loquen als “politics irresponsables“, siguin d´un o altre grup (ja o diu la dita: «Junts, però no barrejats»). Si, a més, hi afegim la falta d´informació, atenció, consideració i sensibilitat del govern municipal d´Argelaguer en vers els veins, fa que aquestes properes eleccions municipals puguin ser especialment incertes per tothom. (Aconsellem que el vei no deixi de votar.) I parlant de despropòsits, un té clar que un Ajuntament és sinònim de complexitat, però aquesta complexitat sovint esdevé provocada per algunes decisions poc encertades. Portem molt de temps parlant de la jardineria del nostre municipi, poc cuidada, menys regada, difícilment podada.
Ara és aquell moment àlgid en què tótem a Argelaguer,es pregunta quins grups polítics es presenten a les eleccions municipals, dons cuatre:
Tenim quasi de tot, però a aquest pas estaria bé (o necessari) un assessor d´imatge o simplement alguna persona amb sentit comú que pogués evitar aquestes excentricitats de candidatures municipals.24-03-2007

Meneame
del.icio.us



