Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat d'Argelaguer Fase 1 - DOCUMENT III. Diagnosi municipal ARGELAGUER DINS DEL CONTEXT COMARCAL: La relació entre l'ordenació del territori i el medi natural fa factible l'elaboració d´una diagnosi conjunta dels dos vectors. Argelaguer forma part d'una área urbana funcional que s'articula al llarg de l'eix de la conca alta del riu Fluvià, des de Sant Esteve d'en Bas fins a Argelaguer, amb capital a Olot, dins la qual s'estableixen relacions de cohesió més enllà dels límits administratius. La futura (actual) autovia A-26 i l'increment de sól industrial dins aquesta corona urbano industrial poden enfortir els vincles del municipi amb aquesta àrea. Argelaguer compta amb unes Normes Subsidiàries aprovades el 1989 i s'han anat realitzant modificacions per tal d'adaptar-les a les necessitats del municipi. Però quan es modifica, és necessari tornar a equilibrar, ja que el planejament no s'entén com un disseny a'illat, sinó que ha de conformar una imatge de territori ordenada i integradora. LA CONFIGURACIÓ I ESTRUCTURA DEL MUNICIPI: Argelaguer presenta dos sectors clarament diferenciats, el planer i el muntanyós, separats pel riu Fluvià que és el curs fluvial de més entitat del terme. El sector planer, amb menys d'un 10% de pendent, representa un 25% de la superfície municipal i està ocupat pels assentaments urbans i industrials, els conreus i la xarxa viària principal, amb un índex d'ocupació de la seva zona planera del 6%. El 76% dels seus habitants resideixen al nucli urbà d'Argelaguer i el 6%, al Barri d'Hostalnou del Llierca o “barri del Pont” que, per raons de proximitat, estableix les seves relacions amb Sant Jaume de Llierca. El nucli d'Argelaguer s'estructura amb dues unitats principals, les edificacions construides a banda i banda de la carretera (N-260) i el nucli antic, de tipologia rural amb edificis histórics ben conservats. Els buits urbans que quedaven entre ambdues unitats s'han omplert amb edificacions residencials a'illades i s'han relligat amb la creació de nous carrers, donant al conjunt una estructura compacta. Si es consolida el Projecte d'Urbanització dels Camps d´en Morató, amb l'edificació de 103 habitatges, l'estructura del poble canviarà. El nucli gravitarà al volt d'una rótula central, configurada per un espai verd travessat pel torrent d'en Vinyot, que unirà el nucli antic amb els creixements residencials projectats i els que ja s'han consolidat, mantenint la linealitat amb la carretera. Els guixos existents en el subsól de la zona on está projectat el creixement residencial (Can Jan) poden formar dolines i provocar esfondraments. Un estudi geotècnic podria assegurar la viabilitat del projecte. EL PAPER DE CONNECTOR BIOLÒGIC: El municipi está situat entre dos Espais Naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i l'Espai d´Interes Natural de l'Alta Garrotxa (EIN). Amb el PNZVG presenta una bona connectivitat degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la Vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. En canvi, la connectivitat amb l'Alta Garrotxa es fa difìcil degut a la carretera N-260 que fragmenta el municipi d'est a oest. Aquest fet s'agreujarà amb la construcció de l'autovia (A-26), que farà molt improbable el pas de la Fauna, ja que hi haurà un sol Connector Faunìstic per unir els terrenys a banda i banda de la carretera. Per tot aixo, la Xarxa Hidrográfica té un paper de vital importància i es converteix en l'únic espai amb possibilitats connectores entre els Espais Naturals protegits. El riu Fluvià i el riu Llierca i la riera de Sales configuren la Xarxa Hidrogràfica connectora dins del terme municipal. El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de Bosc de Ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l'existència de Rescloses. No passa el mateix amb el riu Llierca que, amb la pràctica desaparició del Bosc de Ribera en el seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada. L'ESPAI AGRARI I FORESTAL: L'espai agrari d'Argelaguer està en clara regressió. Actualment representa el 29% del terme municipal i es troba en la seva zona planera. Quan s'urbanitzi el sól industrial i residencial previst i es construeixi l'autovia (actual A-26) disminuirá en un 13%. No es pot oblidar que l'espai agrari té un paper fonamental en les Connexions Ecològiques i que l'activitat agrària és un element fonamental de transformació, creació i manteniment del paisatge. Al municipi es troba una comunitat de gramínies (Thero-Brachypodietalia), considerada segons la Directiva d'Hàbitats com d'Interés Comunitari Prioritari (codi 6220). El principal Espai Forestal està localitzat a la part meridional i muntanyosa del terme i a la ribera del Fluvià, aquest darrer gestionat per la Generalitat de Catalunya. Presenta una densa cobertura vegetal i el seu estat de conservació és bo. L'espai agrari i forestal estan regulats per les Normes Subsidiáries de 1989, peró sense Criteris de Protecció i tampoc se'ls dóna un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sól, flora, fauna i paisatge. Els cursos d'aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanìstica específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a Corredors Biològics que són. EL CREIXEMENT DEL SÓL INDUSTRIAL: La tendència actual, a nivell comarcal, és la proliferació de Polígons Industrials dispersos a les zones planeres. S'está donant una reubicació de les indústries ja existents, creant-se una segona corona urbano-industrial arrel del trasllat d'indústries d'Olot a d'altres municipis com Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca o Les Preses, sense que aquest procés es basi en cap Planificació conjunta. Seguint la tónica comarcal, Argelaguer dobla la seva superfície industrial, per tal de permetre la ubicació de noves indústries forànies al municipi. S'ha de tenir present però que amb la remodelació de la recaptació de l'IAE, segons la facturació de les empreses que s'instal-lin al municipi, aquest impost podría no revertir directament a l'Ajuntament. En canvi, generen costos municipals elevats en quant a necessitats i manteniment de serveis i d'infraestructures. Amb l'ampliació del Polígon, les noves indústries estaran molt próximes a la zona residencial existent. Aquest fet obligará a extremar les mesures en quan a Contaminació Acústica, Lumínica i Atmosférica i donar al conjunt un acurat tractament Paisatgìstic. LA XARXA DE COMUNICACIONS, PRESENT I FUTUR: Argelaguer està travessat per la N-260 (A-26) que el comunica amb Olot, Girona i Figueres. Actualment s'està construint una Autoría (actual A-26) que fragmentarà més el municipi, fent més difícil la Connectivitat faunìstica entre la part Nord i Sud del terme, alhora que implica una important ocupació de la zona planera del municipi. Aquesta nova construcció suposa una gran millora en la xarxa viária. Amb aquesta nova infraestructura Argelaguer será un dels nuclis de la comarca que tindrà l'accés i la sortida de l'Autovia més rápid i senzill. Aquest fet planteja la possibilitat de convertir el municipi en una zona residencial i de serveis, tot conservant la seva identitat. La solució de desviar la carretera de Tortellá per sobre del fals túnel permetria que l'actual tram de la N-260 que travessa el nucli passés a ser una via urbana, i es poguès reordenar com a Passeig. De la xarxa viària interna quedará per solucionar l'accés al Camp de Futbol i a Cementiri, ja que actualment cal travessar tot el nucli antic per accedir-hi. ELS CRITERIS D'INTEGRACIO PAISATGÌSTICA: El paisatge no s'ha considerat com a un factor de base més en el Planejament Urbanístic Municipal, donant lloc a creixements urbanìstics residencials i industrials poc integrats amb l'entorn, que van desvirtuant el fons escènic que es podría classificar de mosaic agrícola forestal amb nucli i edificacions rurals disseminades. El nucli históric d'Argelaguer está ben conservat, el conjunt és harmónic i no hi ha elements dissonants que el pertorbin. Els creixements residencials amb edificacions aillades modernes contrasten amb la ruralitat de l'entorn, especialment el nou Ajuntament. Les diferents naus que ocupen el sól industrial són de volum mitjà i presenten un aspecte disgregat, ja que estan separades per solars o altres espais buits. Segueixen la tónica general en quant a Estética Industrial amb una rigidesa geométrica de les estructures, ignorant l'entorn, amb nous materials i nous colors diferents als existents. Balanc, d'aigua. EL CONTROL DE LES AIGÜES SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES: Al municipi d'Argelaguer s'hi troben dues unitats hidrogeológiques: l'aluvial — lacustre, on es situen els materials sedimentats per l'acció dels diferents cursos fluvials, i la pliocena. No es disposen de dades per a realitzar una análisi de tendéncies de la qualitat de l'aigua ni dels nivells piezométrics de les aigües subterrànies. Un estudi geotécnic realitzat l'any 1999 en la parcel-la on es troba ubicat l'actual Ajuntament d'Argelaguer, determina que l'alçada piezomètrica es troba entre 7,10 i 7,50 metres. L'analítica d'aquesta aigua mostra que presenta una elevada concentració de Sulfats, fruit de la seva circulació a través de guixos. A Argelaguer, segons dades de l'Agéncia Catalana de l'Aigua, al 2002 hi havia 19 Pous legalitzats per a usos Industrials i Agrícoles. Aquesta xifra no reflecteix la realitat del municipi, ja que una part de la població viu disseminada i s'abasteix de Fonts o Pous propis, sense tenir en compte els que hi puguin haver al mateix nucli urbà i en indústries o explotacions ramaderes. Tot i que amb aquestes mesures no es pot definir el comportament de la zona, la tendéncia a mantenir uns nivells baixos observada i la preséncia de captacions fan pensar que el nivell piezométric descendeix al llarg de l'any, sobretot a l'estiu i tardor, i en els punts allunyats de les influències dels rius. Els anys amb quanties de precipitació menors a la mitjana comporten un descens important dels nivells, perquè sol donar-se, a més, una major extracció relacionada amb l'ús agrícola. Pel que fa a la qualitat de les aigües subterrànies, dins el terme municipal d'Argelaguer no s'han dut a terme Analítiques per conéixer el seu l'estat fisicoquímic ni microbiológic. Próximament está previst analitzar les aigües superficials dels rius i rieres al seu pas pel municipi, degut a les obres de desdoblament de la carretera N-260 (A-26). Des de l'1 de gener de 2000, els Ajuntaments són responsables de la qualitat de l'aigua de les Fonts del seu municipi. A Argelaguer no hi ha cap Font Pública, totes són de titularitat privada i no es disposa de controls analítics que determinin la qualitat de les seves aigües. CAPTACIÓ I POTABILITZACIÓ D'AIGUA, LA SEVA QUALITAT I EL SEU COST: El nucli urbà d'Argelaguer reuneix el 75% de la població, la qual cosa facilita l'abastament d'aigua potable. El “Barri del Pont“ (Hostalnou de Llierca), amb un 6,4% de la població, rep l'aigua potable de la Xarxa d'Abastament del municipi de Sant Jaume de Llierca. Per l'ampliació prevista del Polígon Industrial Pla de Politger, la Xarxa d'Abastament d'Aigua Potable d'Argelaguer, consorciada juntament amb Montagut i Tortellà podria arribar a ser insuficient. Referent al sistema de fiscalitat de l'aigua d'Argelaguer, s'apliquen els principis de subsidiarietat i de corresponsabilitat, i es té en compte que per l'ús d'un recurs s'han de internalitzar els costos del conjunt de la gestió, posant-lo a l'abast de tothom i per igual. Tot i no fer distincions entre Abonats doméstics i industrials, s'apliquen diferents tarifes segons els volums consumits. Es pot considerar que el sistema de Potabilització emprat és correcte, ja que les analítiques realitzades no reflecteixen signes de contaminació microbiológica. Una de les característiques remarcables de l'aigua d'aquest municipi és la seva elevada concentració de Sulfats. Cal tenir en compte peró que una fracció de la població s'abasteix d'aigües procedents de Pous particulars i Fonts, no integrats en el sistema municipal. EL SANEJAMENT DE L'AIGUA: La xarxa de clavegueram d'Argelaguer és vella, es troba en força mal estat i en ocasions ha quedat obstruida. Actualment el nucli d'Argelaguer no disposa de Sistema de Sanejament de les seves aigües residuals i s'aboca directament al Fluvià, en un punt próxim al Molí d´en Carlot. Aquesta situació és d'especial importància, ja que a més d'aigües d'origen doméstic, se n'aboquen també d'industrials i, malgrat que algunes indústries disposin d'un sistema de Depuració propi, es fa necessária la implantació del servei. Actualment no es realitzen estudis de qualitat de les aigües del riu Fluvià posteriors al seu pas pel municipi. La construcció de la Planta Depuradora (EDAR) no está prevista fins a l'any 2006. Situada dins el terme municipal d'Argelaguer, la Planta sanejaria les aigües residuals dels municipis de Sant Jaume de Llierca, Argelaguer, els Polígons Industrials del Molinot i Pla de Politger i també les aigües residuals procedents de la Cometa (Montagut i Oix). Des del 1998 el “Barri del Pont” (Hostalnou de Llierca) disposa d'un sistema de depuració de les seves aigües residuals, que consisteix en un tanc decantador seguit d'un filtre biològic. A partir del 2006, les aigües residuals generades per aquest petit nucli es tractaran en la nova depuradora d'Argelaguer - Sant Jaume de Llierca (EDAR). Estructura energética. ESTRUCTURA ENERGÉTICA, PRODUCCIÓ, DISTRIBUCIÓ I CONSUM: El model de consum energétic a Argelaguer es correspon amb el model predominant a Catalunya, amb més predomini de les energies no renovables enfront de les renovables i produides en la seva práctica totalitat fora del municipi. Així doncs el balanç energétic del municipi és fortament negatiu (diferència entre l'energia produïda en el municipi i la produïda fora d'aquest). El consum mitjà d'energia al municipi d'Argelaguer és de 18,97 Tep/habitant-any, molt superior a la mitjana catalana, que és de 1,8 Tep/habitant-any. Aquesta xifra es deguda a l'elevat consum del sector industrial — que representa un 89% de l'energia total consumida —. Les fonts energétiques més utilitzades són el gas natural amb un 47% i el Coc de petroli amb un 38%. Sense comptabilitzar l'empresa Cales de Llierca SA, (Cycosa) el consum mitjà d'energia al municipi és de 3,27 Tep/habitant-any, essent els combustibles d'automoció amb un 30%, el gas natural amb un 28% i el gasoil amb un 26%, les fonts energétiques més utilitzades. EL CONSUM ENERGÉTIC MUNICIPAL: El consum energétic total de les dependències i serveis municipals equival a un 01% de l'energia total consumida al municipi. Aquest consum es dóna principalment en l'enllumenat públic, que representa un 51% del consum total d'energia de les dependéncies municipals. Una bona gestió de l'enllumenat públic pot optimitzar aquest servei. En aquest sentit cal considerar el Programa d'Energia que s'está duent a terme a nivell comarcal que, a més de crear aquest model de gestió, haurà d'aportar directrius en relació a l'eficiéncia energética i a la contaminació lumínica. Contaminació atmosférica. LES EMISSIONS: El principal focus emissor de contaminants atmosférics a Argelaguer és el Sector Industrial, seguit del Trànsit de vehicles. Les indùstries i els mitjans de transport són una de les fonts més importants de contaminants atmosférics, sobretot de CO2, que contribueix a l'escalfament global de la Terra per l'efecte hivernacle que origina. Donada la diferéncia existent entre les emissions per passatger d'un vehicle privat o d'un autocar i considerant que la major part dels automóbils que circulen per la Xarxa Viària del municipi són privats, és clar el benefici ambiental que suposaria el transport de viatgers en vehicles col-lectius. LA QUALITAT DE L'AIRE: Argelaguer no disposa de cap estació que mesuri les immissions de contaminants atmosférics i que permeti conéixer la qualitat de l'aire al municipi. En el conjunt de la comarca existeix una estació de control de la Xarxa de Vigiláncia i Prevenció de la Contaminació Atmosférica (XVPCA), que només mesura els nivells d'Ozó — tipus de contaminant secundari —. Per la seva ubicació — al terme municipal de Santa Pau — els valors obtinguts no reflecteixen la qualitat de l'aire a Argelaguer. Respecte a l'Ozó els nivells detectats són acceptables i el nombre de dies en qué es supera el valor límit fixat pel llindar d'informació és generalment baix. La inexistència d'un Control de Contaminants primaris a l'atmosfera comporta el desconeixement de la preséncia real de certs contaminants com el Dióxid de Sofre (SO2), partícules sólides totals (PSI), monóxid de nitrogen (NO) o monóxid de carboni (CO) que potencialment emeten els principals focus emissors del municipi. Sorolls. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I REGULACIÓ: Donat el carácter rural d'Argelaguer, les principals fonts de soroll són el Trànsit rodat de les Carreteres N-260 (Autovia A-26) i GI-P-523, les indústries ubicades al Polígon Industrial del Pla de Tapioles (riu Llierca, Cales de Llierca SA, Cales Yesos y Cementos de Olot SA Cycosa) i el proper al nucli urbà, i el Soroll generat per les explotacions agrícoles i/o ramaderes del municipi. Argelaguer, igual que la resta dels municipis de la Garrotxa, compta amb un Cadastre de Sorolls que defineix les diferents zones de sensibilitat acústica del municipi. Aquest document ha estat elaborat des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya com a base per una posterior Regulació de la Contaminació Acústica. Així mateix, la Generalitat de Catalunya ha redactat una Ordenanga municipal tipus per tal que cada ajuntament l'adeqüi a les particularitats i necessitats del seu municipi. L'Ajuntament no té cap Ordenança Reguladora de la Contaminació Acústica. A l'any 2002 s'ha registrat una queixa pels sorolls ocasionats per l'empresa Cárniques Brugués SA, ubicada al Polígon Industrial d'Argelaguer, per aquest motiu l'Ajuntament d'Argelaguer ha manifestat la seva intenció de dur a terme un Estudi Acústic de la zona. Alhora, un cop entri en funcionament l'autovia (A-26), es realitzará un Estudi Sonométric i es prendran les mesures adequades que se'n derivin, per tal de mitigar la possible Contaminació Acústica que pot afectar al municipi, especialment a la seva Escola. Residus. LA GENERACIÓ DE RESIDUS: En els últims anys es detecta un lleuger increment en la generació de residus, que es pot relacionar amb el model de societat de consum actual. Amb les dades existents peró, no es pot precisar si l'increment de producció es deu a les activitats económiques o a la població, fet que dificulta dur a terme actuacions de minimització i/o de valorització dels residus molt més ajustades. L'increment en la producció durant el periode 2001-2002 ha estat del 2,5%. Aquest increment de generació de residus requereix un major esforç de gestió, enfocat bàsicament a recollir-los i tractar-los de manera ordenada. En aquest sentit cal destacar la millora en la gestió i tractament dels residus als últims anys, que ha suposat la disposició controlada del rebuig a l'abocador comarcal de Beuda. També cal fer esment de la millora important en els punts d'abocament incontrolat, per una banda amb les campanyes de neteja d'aquests i per l'altra, amb la posta en marxa del servei de recollida de materials voluminosos — recollida porta a porta des del 1994 —. Els sistemes actuals de tractament i gestió tenen com a principal objectiu la disposició controlada i el reciclatge dels residus, però no es contempla com a objectiu prioritari el foment de la minimització dels residus, és a dir, no s'actua sobre la causa sinó directament sobre els seus efectes. Aquesta ha de ser la opció prioritària en el futur sobretot considerant el previst en el Programa de Gestió de Residus de Catalunya 2001-2006. La producció de residus per habitant i dia, durant l'any 2002 al municipi d'Argelaguer, s'ha situat a 1,10 kg/habitant-dia, inferior als 1,26 Kg/habitant-dia que recull el Programa de Residus de Catalunya. L'EFICACIA EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ: L'any 1989 la gestió dels residus a la comarca va ser delegada al Consell Comarcal de la Garrotxa, que ha redactat el Programa de Gestió de Residus Municipals de la Garrotxa com a marc de referéncia per als sistemes de gestió de les deixalles. Actualment aquest programa es troba en fase de revisió. La inexisténcia d'una ordenança reguladora dels residus, en l'ámbit doméstic, comercial i industrial, no permet un control eficaç del sistema. Així mateix, la manca d'una fiscalitat dels residus clara, que permeti bonificar les actuacions de minimització en la generació de deixalles i la correcta selecció i gestió dels mateixos, dificulta l'adopció d'hábits més sostenibles per part de la població. EL RENDIMENT DE LA RECOLLIDA SELECTIVA: Segons la composició mitjana dels residus doméstics, el percentatge de materials reciclables és de l'ordre del 88%. Tot i que en els darrers anys els nivells de recollida selectiva de deixalles augmenten en valors absoluts, el rendiment d'aquesta recollida a Argelaguer— materials recollits selectivament en el municipi en relació a la generació total de deixalles — és d'un 11,25%. La capacitat de recollida selectiva va estretament relacionada amb el nombre de contenidors i la seva ubicació — referida a la seva proximitat amb el ciutadà — dins el municipi. Tot i que el nombre de contenidors de recollida selectiva per habitant a Argelaguer s'estima suficient, les caracterìstiques rurals del municipi, i la quantitat de població dispersa fan difícil assolir el nombre d'árees d'aportació suficients per donar un servei de proximitat a la població. Tot i això a Argelaguer es donen uns rendiments de recollida per a les diferents fraccions similars als d'altres municipis de la comarca. En aquests moments Argelaguer no disposa de servei de Deixalleria Local, que actu'i com a punt de recollida dels residus especials i valoritzables per a la població i petits comerciants i industrials. Aixó comporta la impossibilitat de valorar el rendiment de la Recollida de Residus Especials que es pugui donar per part dels habitants del municipi. Per altra banda l'existéncia d´una Deixalleria comarcal al terme municipal d'Olot ofereix la possibilitat als professionals i comerciants del conjunt de la comarca de disposar ordenadament els seus residus especials i valoritzables. Está prevista la incorporació d'un servei de Deixalleria móbil a nivell comarcal amb l'objectiu de fomentar i millorar la correcta separació dels residus especials i valoritzables. El municipi d'Argelaguer, segons la Llei de residus vigent, no está obligat a realitzar la recollida selectiva de matéria orgànica, per ser una població inferior als 5.000 habitants. La propera construcció d´una Planta de Compostatge al municipi d'Olot, així com les previsions del al Programa de Gestió de Residus de la comarca — manifestant la voluntat de tots els municipis de desenvolupar la recollida orgánica —, han d'ajudar a la implantació d'aquesta recollida al municipi en un futur proper. ELS RESIDUS D'ORIGEN INDUSTRIAL: Segons la Llei de residus, la recollida i el tractament de les deixalles industrials no és un servei d'obligat compliment per l'Administració. En els darrers anys, s'ha procedit a la desconnexió dels industrials del servei municipal de recollida i tractament de residus, amb l'objectiu que els propis processos industrials internalitzin els costos associats a la generació de deixalles. Els residus que es disposen a l'abocador comarcal procedents de la indústria són tipificats com a residus no especials al Catáleg de Residus de Catalunya. Així mateix, totes les empreses fan declaració anual de residus i disposen de la fulla d'acceptació d'aquests a l'abocador comarcal. Segons la Junta de Residus, al municipi es van declarar l'any 2000 un total de 1.150 tones de residus industrials, la totalitat dels quals van seguir la via de valorització. LES DEJECCIONS RAMADERES: El sector agrícola i ramader pren un paper important al municipi d'Argelaguer. Segons el cens de la cabanya ramadera actual, d'acord amb el Programa de Gestió de Dejeccions Ramaderes elaborat recentment pels serveis de Medí Ambient del Consell Comarcal de la Garrotxa, en el municipi no es donen excedents de nitrogen, ni en la producció de dejeccions ramaderes actual ni considerant el nombre máxim de places permeses. Malgrat que no es disposa d'analítiques de la qualitat de les aigües subterránies, l'elevada activitat agropecuáries i la poca profunditat de l'aqüífer poden contribuir a la contaminació de les aigües per nitrats. Sostenibilitat económica. MERCAT DE TREBALL D'ARGELAGUER: Argelaguer registra una taxa d'activitat —relació entre la població activa i la població de 16 anys i més — del 46%, inferior a la de la Garrotxa (51,6%) i Catalunya (53,4%). En els darrers anys aquesta taxa ha sofert un lleuger descens, de la mateixa manera que a nivell comarcal. Aquest descens es deu, en gran mesura, a l'envelliment de la població —que genera una davallada de població activa—, afegit al retard de la incorporació en el mercat de treball dels més joves. La taxa d'ocupació específica d'Argelaguer — relació entre la població ocupada i la població de 16 a 64 anys — és del 64%, i es manté superior a la de la Garrotxa i Catalunya, amb uns baixos nivells d'atur. La masculinització de la població ocupada és evident (60%), seguint la tendéncia generalitzada al mercat laboral. El grau de població masculina ocupada és similar al de la Garrotxa i lleugerament superior al de Catalunya. La meitat de la població ocupada d'Argelaguer treballa en el sector secundari (industria). El sector serveis ha experimentat un creixement en els darrers anys, passant del 25% al 35% durant el període 1986-1996. En canvi, el sector primari ha patit un retrocés important, passant de 11% (1986) al 3,7% (1996). El 77% de la població d'Argelaguer treballa fora del municipi, majoritáriament en el sectors terciari i secundari. Durant els darrers anys s'ha observat un augment en l'exportació de treballadors, sobretot en el sector industrial. Alhora un 61% dels llocs de treball que ofereix el municipi estan ocupats per treballadors d'altres poblacions, sobretot en el secundari. La taxa d'atur d'Argelaguer és lleugerament superior a la mitja comarcal. Cal tenir present que a la Garrotxa, on treballen la gran majoria de ciutadans del municipi, l'atur és poc significatiu. Malgrat l'aspecte positiu que suposa registrar baixes taxes d'atur, paradoxalment pot ésser un símptoma d´una economia local i comarcal estancada. Diferents estudis i dades objectives mostren que els ámbits geográfics amb un important dinamisme económic solen registrar taxes d'atur més elevades que aquelles zones més deprimides i on la seva economia es mostra menys activa. L'ESTRUCTURA ECONÒMICA DEL MUNICIPI: Argelaguer és un municipi amb tradició histórica vinculada al món agrari. Actualment, però, el municipi ha apostat per una economia basada en el sector secundari, tot doblant el seu sól industrial. En els últims anys, el sector terciari ha experimentat un creixement, peró encara és molt inferior als nivells de la Garrotxa, comarques de Girona i Catalunya, on el terciari s'aproxima o supera al secundari. Durant el període 1991-1996, s'observa que les places laborals d'Argelaguer han augmentat en un 11%, passant de 127 a 141 llocs de treball, degut bàsicament a l'augment de places del sector terciari i, en menys mesura, del secundari. Durant l'etapa 1994-2000 el nombre d'establiments industrials ha passat de 10 a 14, i es preveu que continuï amb aquesta tendència, ja que s'ha aprovat un important creixement del Polígon Industrial. Aquest desenvolupament del sector industrial comporta, conseqüentment, un augment en el nombre de llocs de treball que ofereix Argelaguer, atraient cada vegada més treballadors residents en d'altres municipis. MOBILITAT LABORAL A ARGELAGUER ASSOCIADA A LA SEVA ÀREA URBANA: Dins l´àrea urbana funcional a qué pertany Argelaguer s'estableix un important flux de persones per raons de treball. A l'any 1996 el saldo de treballadors del sector secundari era positiu i, com a conseqüéncia de la progressiva instal-lació de noves empreses, tendeix a augmentar, convertint el municipi en un pol d'atracció de treballadors. Actualment el sector industrial es configura com el principal motor de l'economia local, fet que es reflecteix en l'elevat nombre de llocs de treball en aquest sector que ofereix el municipi. Al 1996 el 89% dels llocs de treball del sector són ocupats per població d'altres municipis, alhora que un gran nombre d'habitants d'Argelaguer es desplacen a treballar al sector industrial de Tortellà (Vall del Llierca), Besalú, Olot o Sant Joan les Fonts. La dependència observada en el começ q i els serveis, respecte l'àrea urbana queda reflectida en la mobilitat per raons de treball. El balanç de treballadors del sector terciari és clarament negatiu, amb un 74% de població ocupada en el sector serveis d'Argelaguer treballant fora del municipi. La mobilitat laboral —tan importadora com exportadora- ha augmentat en els darrérs anys a Argelaguer. Considerant l'absència d'un transport col-lectiu regular, es genera una clara dependència i un increment de l'ús del vehicle privat, amb totes les conseqüéncies ambientals i socials que això comporta. EL SECTOR PRIMARI: LA REGRESSIÓ DE L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA TRADICIONALS: A Argelaguer l'agricultura i la ramaderia tradicionals estan experimentant una tendència clarament regressiva, com succeeix a nivell català i comarcal. Les antigues explotacions eren de propietat privada, de petites dimensions, poc tecnificades, amb un baix valor afegit i que, actualment, suposen en una feble competitivitat del sector. En els darrers anys, el nombre d'explotacions i de treballadors dedicats a aquest sector ha disminuït de forma continuada, en canvi, s'esdevé tot el contrari en quant a l'arrendament de les terres, a la superfície cultivada i el nombre d'unitats ramaderes, que són sobretot del sector porcí i boví. També es constata una especialització en la ramaderia intensiva. Tot i aixó, l'envelliment de la població ocupada, així com la manca de recanvi generacional, dificulten la continuïtat i renovació del sector. Alhora, una part important de la superficie agrària del municipi s'ha destinat a usos industrials, demostrant la clara aposta del municipi pel sector secundari. EL DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR SECUNDARI: El sector industrial d'Argelaguer s'está consolidant com a principal sector del municipi en relació als llocs de treball (63%), fet que es pot reforçar en un futur amb l'ampliació prevista del Polígon Industrial. Aquest fenomen es diferencia de la tendéncia generalitzada a la Garrotxa i Catalunya, on el sector terciari supera o s'aproxima al secundari. L'aprovació de l'ampliació del Polígon Industrial, ha incrementat l'oferta de noves parcel-les per a la instal.lació de noves activitats industrials. Pel que fa la distribució per activitats, Argelaguer ha consolidat un model industrial diversificat, amb indústries de Química i Metalls, productes alimentaris, etc. Aquesta pluralitat d'activitats, des de la perspectiva de la sostenibilitat económica, cal interpretar-la positivament perquè no hipoteca el futur del sector secundari en funció del desenvolupament d'un sub-sector. Les empreses més grans del municipi són de carácter manufacturer, d'alt consum energétic i requereixen d'un gruix important de personal no qualificat. El sector secundari és el que més places de treball ofereix en l'actualitat a Argelaguer, peró ja al 1996 un 89% eren ocupades per treballadors residents en d'altres municipis. EL SECTOR TERCIARI: EL TURISME, PRESENT I FUTUR: En el sector terciari s'hi diferencien tres branques d'activitat: comerç, servei i turisme. La poca oferta comercial del municipi, formada per establiments de proximitat amb estructura i concepció tradicionals — bàsicament de productes alimentaris -, ha provocat que els habitants d'Argelaguer hagin de desplaçar-se a Olot, Banyoles, Figueres o Girona per satisfer la gran majoria de necessitats de consum. El nombre d'establiments de serveis s'ha mantingut més o menys estable en els darrers anys. No obstant, el municipi no disposa de serveis tecnológics o generadors de valors afegits que puguin atraure mà d'obra qualificada. El patrimoni històric d'Argelaguer es troba ben senyalitzat i en bon estat de conservació, peró no es potencien els valors naturals del municipi. L'oferta turística és poc significativa, amb un total de 38 places hoteleres distribuides en tres residéncies cases de pagés. Sostenibilitat social. EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC: EL MOVIMENT NATURAL I LA INCIDÈNCIA DEL PROCÉS IMMIGRATORI: Argelaguer assolí el seu máxim demográfic als anys 1920 (881 habitants) i a partir de llavors perdé lentament població fins l'any 1998 (333 habitants). En aquests últims anys però, s'observa una lleugera recuperació de població, amb 395 habitants a l'octubre de 2003. Les causes que expliquen aquest darrer creixement demográfic a Argelaguer són els processos migratoris, sobretot interns, que compensen un creixement vegetatiu negatiu. Si s'analitza el moviment natural de la població durant el període 1986-2001 s'observa que el saldo final és desfavorable, amb un registre total de 62 naixements 184 morts. L'existéncia d'unes taxes de natalitat baixes, fruit d'una práctica natalista més reduïda, i l'augment de les defuncions, a causa d'una estructura d'edats clarament envellida, generen un moviment natural negatiu que no garanteix el creixement ni el manteniment de la població. Tot i que aquest fenomen demogràfic és una de les principals causes del descens d'habitants, les poblacions no són estàtiques i constantment estan influides pels fluxos migratoris. Durant el període 1988-2001, el saldo d'immigració és positiu, grácies a la migració interna procedent sobretot de la Garrotxa i de la provincia de Barcelona. Aquest fenomen, que s'està convertint en una realitat tangible a les societats occidentals, permet en molts casos mitigar el descens natural de la població i, fins i tot, propiciar un creixement. A Argelaguer la immigració externa és un fenomen poc significatiu, ja que a l'octubre de 2003 hi havia 23 persones amb nacionalitats estrangeres. En definitiva, es pot dir que amb l´actual moviment natural de la població es fa difícil garantir el manteniment demogràfic i el rejoveniment de l'estructura d'edats. Així doncs, si es vol positivitzar aquesta tendència caldria assumir l'arribada de nova població en el municipi, davant la impossibilitat que a curt termini es produeixin canvis en els factors vegetatius. No obstant, aquest escenari requerirà unes respostes adequades als problemes associats de segregació i manca d'habitatge que facilitin el benestar dels nous vinguts i assegurin una bona cohesió social amb els ciutadans d'Argelaguer. L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ, UNA REALITAT: El pes específic de la població d'edat més avançada al municipi és superior als registres de Catalunya i de la Garrotxa. Si s'analitza l'estructura d'edats d'Argelaguer s'observa un evident envelliment de la seva població. La disminució dels riscos de defunció que s'ha produït en les darreres dècades ha propiciat una major esperança de vida, fet que queda clarament reflectit en l'elevada presència de contingents poblacionals de més edat. La gent gran és un col-lectiu que precisa de serveis concrets, que moltes vegades van més enllà dels merament tangibles. Al municipi d'Argelaguer el 25% de la població té més de 64 anys. Per altra banda, entre els anys 1986 i 2001 es constata un augment apreciable de la població jove (0-15 anys), amb un índex d'infáncia superior al comarcal i catalá. Tot i això, la població només creix aquells anys que es registren saldos migratoris positius. L'índex de recanvi generacional —relació percentual de la població entre 15-19 anys i la població entre 60-64 anys- és del 119%, un valor molt superior a la mitjana comarcal (114%). L'índex de dependéncia — relació percentual de la població de menys de 16 anys i de més de 64, respecte la població de 16 a 64 anys- és del 77,8%, un valor clarament superior al comarcal i catalá, la qual cosa corrobora el fet que el pes de la població jove i de la tercera edat és molt important al municipi. TIPOLOGIA DELS HABITATGES D'ARGELAGUER: El municipi s'estructura en dos nuclis poblacionals —nucli d'Argelaguer i Hostalnou de Llierca, amb un 75% i un 6% de la població, respectivament- i la població disseminada (19%), que es troba al Guilar, a Sant Sebastià, a Santa Magdalena i al Pla de Tapioles. La dispersió de la població en diferents nuclis, tot i no ser molt elevada, dificulta el manteniment de les infraestructures i dels serveis básics per a la població. El petit nucli d'Hostalnou de Llierca (barri del Pont) és limítrof amb el nucli de Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca), per la qual cosa fa ús de les infraestructures i serveis d'aquest municipi. Al 1996 el perfil de llar del municipi és familiar en un 78%, alhora que la dimensió mitjana és de 2,8 persones per cada llar. La majoria d'habitatges són de primera residència (68%) i de propietat (80%). En contrast amb altres municipis de la Garrotxa, la presència de segones residències no és molt rellevant (22%). L'escassa incidència de pisos de lloguer és una mostra de l'arrelament de la cultura de la propietat a la nostra societat. Els habitatges es situen en edificis força antics, ja que dues terceres parts es localitzen en construccions d'abans del 1941. Aquest fet suposa una clara diferenciació respecte a la realitat de la província de Girona i de tot Catalunya, on aquest tipus d'edificis tenen un pes específic del 22,3% i 22,7%, respectivament. Segons dades de l'Institut Català d'Estadística, durant el període 1992-2002, dels 22 habitatges de nova planta construïts i acabats a Argelaguer, cap ha estat de protecció oficial. La manca d'habitatges de protecció oficial i d'una oferta d'habitatges de lloguer són factors que dificulten la retenció de la població jove en el municipi i impedeix atreuré persones que fixen la seva residència a la comarca, preferint altres punts on l'oferta d'habitatges és major i amb millors condicions financeres. De totes maneres, es podrìa solventar aquest aspecte si s'aprova l'ampliació prevista de la zona residencial. SALUT I PROTECCIÓ SOCIAL: L'envelliment de la població és un dels principals reptes de la salut pùblica de les societats occidentals. Aquesta tendéncia demogràfica palpable a Argelaguer, es seguirá pronunciant en el futur, requerint un reforç dels recursos per afrontar les necessitats sanitàries i socials de la gent gran. Aquesta problemàtica social es pot veure agreujada pel creixent nombre de persones d'edat avançada que viuen soles, molt sovint en edificis antics i algunes vegades sense instal.lacions bàsiques. Conversacions mantingudes amb els assistents i educadors del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa han permés considerar la mancança d'ofertes lúdiques i/o culturals diversificades, adregades als joves del municipi. La mobilitat és un altre aspecte destacable dins la sostenibilitat social d'un municipi. El nucli d'Argelaguer disposa de línies diáries regulars que l'uneixen amb Olot, Girona, Figueres i Barcelona. Amb la nova autoría (A-26) la freqüéncia des servei es pot veure reduïda. OFERTA EDUCATIVA I NIVELES D'INSTRUCCIÓ: El nivell d'instrucció de la població d'Argelaguer és relativament baix, ja que només un 39,8% de la població de més de 16 anys del municipi té formació de segon grau (ESO, EGB i FP) i el 13,8% té Estudis Universitaris, tot i que entre els anys 1986 i 1996 hi hagué un augment important del nivell d'instrucció de la població. Aquest augment, es pot atribuir principalment a l'arribada de població procedent de la provincia de Barcelona amb elevats nivells de formació. Malgrat això, l'estructura económica del municipi precisa de mà d'obra no qualificada i no ofereix llocs de treball que requereixin nivelis elevats d'instrucció. L'escola CEIP Montpalau d'Argelaguer está ocupada en un 77% de la seva capacitat. Prácticament tots els nens i nenes del municipi assisteixen a l'escola, excepte els alumnes del Barri del Pont, que assisteixen a l'escola de Sant Jaume de Llierca. El municipi no disposa de llar d'infants i els pares porten els seus fills a la ludoteca de Montagut i Oix o a la guarderia de Besalú. La principal demanda dels pares de l'escola és d'un servei de guarderia per abans i després de l'horari escolar, que s'adeqüi a l'horari laboral dels pares. Entre els anys 1996-2001, s'observa un important descens de la pobiació que escriu el catalá, passant d'un 69% I'any 1991 a un 40% al 2001, que pot ser degut a l'afluéncia significativa d'immigrants no catalano-parlants. CULTURA I ASSOCIACIONISME A ARGELAGUER: Tenint en compte les dimensions demogràfiques d'Argelaguer, es pot considerar que el municipi té una vida cultural i associativa propia. Existeixen 4 associacions amb una oferta lúdica activa i diversa: gegants, música, teatre, futbol, caça, etc. Argelaguer disposa d'equipaments esportius — camp de futbol i pista poliesportiva- i del Casal, punt de trobada i de reunió de la població i de les entitats. Les variades opcions de lleure, juntament amb els actes culturals, esportius, lúdics i festius permeten que al llarg de l'any hi hagi una oferta cultural global àmplia i diversa. Aquesta intensa activitat queda reflectida en la revista Argelaga, que es publica cada sis mesos. La immigració interna dels darrers anys ha ampliat l'oferta lúdica del municipi, sobretot vinculada amb el món de la música, alhora que ha permés la reobertura de l'escola CEIP Montpalau d'Argelaguer. La Garrotxa, octubre de 2003. Plans d´Acció Local per a la Sostenibilitat de: VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres. ÁMBIT DE BESALÚ Cap Besalú: Beuda, Maia de Montcal, Sant Ferriol. CONCA ALTA DEL FLUVIÁ Cap Olot: Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau. Mes informació Agendes 21 Contacte: Judit Ferrer i Tubau, Cap d´Àrea d´Informació i Coneixament SIGMA-Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa. Carretera de Ridaura s/n.17800-Olot, Telf. 972.274871-Fax: 972.274.870 http://www.consorcisigma.org/ (apartat 5-Estudis i Treballs. Subvencionats per la Diputació de Girona Agenda 21. 8/12/2008
Contactar con la autora o autor | Archivo | ¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis