Administra tu Blog

¡Crea tu Blog Ya! Fácil y Gratis

Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

El Blog de Leningrad Garrotxa Olot: Argelaguer - Tortellà - Montagut i Oix - Sales de Llierca - Sant Jaume de Llierca

Archivo: Septiembre 2009

30/09/2009 GMT 1

Aviació militar de la II República

lejarza @ 06:22

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà: Aviació militar de la II República.-En Record del Camp de l¨Aviació Republicana a Tapioles (1937-1939). Tortellà, 3 i 4 dOctubre 2009. L'any 1938 una de les planes agrícoles més emblemátiques de la Vall del Llierca (Garrotxa) esdevingué definitivament camp d'aviació militar de la II República.

En el marc de la Guerra Civil (1936-1939), de trista i infausta memòria, el camp d'aviació de Tapioles de Argelaguer/Tortellà es converteix en una peça més de l'estructura militar i logística de l'aviació republicana “La Gloriosa“. 70è aniversari del camp d´aviació de Tapioles, la celebració de l'esdeveniment tindrà lloc els dies 3 i 4 d'octubre. Existeix la possibilitat que un avió d'època faci maniobres de vol; de l'antic camp es conserven les entradesAviación militar de la II República Avión de fabricación sovietica I-16 Tapioles Argelaguer/Tortellà Vall del Llierca (Garrotxa) 70è aniversari (Lejarza) de dos refugis, el camp va ser construït amb participació de la gent del poble i va ser operatiu fins a al febrer del 1939. El camp de Tapioles i el de les Preses havien de donar suport a l'aerodrom de Celrà, tambè estava prevista l'habilitació del taller mecànic de la fàbrica tèxtil Brutau, com a taller de reparacions d'avions, quan els franquistes van entrar van trobar a l'església 39 motors del famós avió de fabricació sovietica I-16, al qual els republicans anomenaven “Mosca”. Camp i material mostren com el conflicte afectà plenament el territori de la Vall del Llierca. Setanta anys després volem recordar uns fets que tenen un component historiogràfic de primer ordre. Donem les gràcies a les institucions, empreses i particulars que amb el seu suport fan possible aquests actes commemoratius :

Dissabte 3 d´octubre, 7 de la tarda:

Xerrada col-loqui: L'aeròdrom de Tapioles: origen i context històric, a càrrec del professor Sr. Julio Clavijo, doctor en Història. Lliurament a l'Ajuntament de Tortellà de la documentació del camp existent a l´Arxiu de l'Exèrcit de l´Aire. Exposició de material bèl.lic. En acabar, s'oferirà un piscolabis amb productes locals.

Diumenge 4 d'octubre, a partir de les 9 h. al Pla de Tapioles:

Arribada de cotxes i vehicles d'època, organitzada per Motor Antic Garrotxa. Visita de l'exposició conmemorativa, organitzada per Associació Tapioles de Vol. Visita a 1'antic refugi del camp. Romandrà obert de 10 a 1 del matí. Pujada en globus captiu. Salts en paracaigudes. Descobriment placa commemorativa.

Notes: Hi haurà servei de bar: begudes, esmorzar, cafè... Arrossada popular (arròs, pollastre, postres, pa, vi, aigua, cafè). Preu: 12 €. Els tiquets es podran adquirir a la fleca Ca la Maua de Tortellà o fer la reserva a les oficines municipals (972 68 70 80) fins el dia 1/10/09.

Organitza: Ajuntament de Tortellà, Tapioles de Vol i Motor Antic Garrotxa.

Col.laboren: Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d´Argelaguer, Ajuntament de Montagut i Oix, Ajuntament de Sales de Llierca, Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, Societat Cultural Recreativa “El Casino”, Comissió de festes, Archivo del Ejercito del Aire, Exposició “La Retirada” (Camprodón), Vols de Colom (Santa Pau), Skydive (Empurìabrava).

29/09/2009 GMT 1

Veïna contributiva dels impostos del municipi d´Argelaguer

lejarza @ 21:11

Vall del Llierca, Argelaguer: Veïna contributiva dels impostos del municipi d´Argelaguer.-Ajuntament d´Argelaguer, Instancia Registre d´Entrada núm 635 de 25-09-2009. Alcalde-President:El Sr./a Eva Llansana i Benaiges amb DNI 4X0X0XXX-J major d´edat, amb domicili C/XXXX,26 (Argelaguer) provincia de Girona (Garrotxa).

15 de Agosto: Festividad de la Diosa, un largo viaje hacia la noche del invierno...  Eva Llansana i Benaiges Bruixa d´Akelarre i veïna d´Argelaguer Garrotxa Girona Catalunya (foto:LejarzaEXPOSO:

Assabentada de que en la partida nº 399.02 de l´Expedient de modificació de crédit.-Núm. 428 Ajuntament de Argelaguer, BOP de Girona núm. 12 - 20 de gener de 2009, son aportats uns ingressos de fons per l´Aportació sala Bekett Obrador d´Estiu d´Argelaguer per 37.120,00 €, en el pressupost municipal de l´any 2009.

DEMANO:

Que com a veïna contributiva dels impostos del municipi d´Argelaguer, al constatar que aquesta activitat cultural no s´ha fet durant aquest estiu 2009 a Argelaguer, prego saber a quina partida es destinarà o ja s´ha destinat l´indicat pressupost de 37.120,00 €.

Demano que la resposta sigui per escrit, donçs el Sr. Alcalde no permet que aquestes qüestions veinals siguin exposades als Plenaris Públics, dins la Participació Ciutadana, en l´apartat de Precs i Preguntes. És més no hi ha Precs i Preguntes, pels veïns de l´Ajuntament d´Argelaguer. Atentament. Eva Llansana i Benaiges.

28/09/2009 GMT 1

Una nova classe social

lejarza @ 21:00

Àngel Moliner i Solanes (Garrotxa): Una nova classe social.-Ha nascut una nova classe social, producte de la nova monarquia, residu de la vella burgesia, de la noblesa decadent i ara no tan decadent, de la política i dels expolítics, de persones que exploten la seva posició mediàtica. Una nova classe molt ben retribuïda, que viu de càrrecs de caràcter representatiu i honorífic. Empreses públiques i no tan públiques, bancs, caixes, fundacions etc., entitats de les quals moltes vegades formem part i de les quals ignorem els seus entrellats directius. Princeses, infantes i el seu entorn familiar, nobles, polítics i expolítics, burgesos, persones mediàtiques que per tenir un nom conegut o un capital reconegut, aprofiten el moment per viure de renda, pel fet de ser qui són o de ser qui han estat. Consells d'administració, càrrecs de confiança, relacions públiques etc., són llocs que aquests personatges ocupen valent-se del seu estatus social i de la poca claredat dels consells directius de moltes entitats. Persones de l´alta burgesia com el Sr. Fèlix Millet, cognom gloriós i patriòtic en el seu temps, el trobem en el recent escàndol del Palau de la Música i ens assabentem que forma part de Consell d'administració d'altres conegudes entitats. Polítics oportunistes i multiús com en Narcís Serra, l'Anna Balletbó o l'Arcadi Calçada, han trobat un modus vivendi molt ben retribuït, a tots els consells d'administració. càrrecs i fundacions hagudes i per haver, que s'han posat al seu abast. Membres de la casa reial com 1'Infanta Cristina ocupen càrrecs directius a la Fundació "La Caixa", treball que actualment poden exercir fins i tot a llarga distancia, des dels EUA, país on el seu marit ha estat nomenat representant de la Telefònica. Familiars de la princesa Letícia com la seva germana Telma Ortiz, ha estat designada a dit pel Sr. Hereu, alcalde de Barcelona, per cuidar-se de les relacions de la ciutat amb els països asiàtics. Són alguns exemples de personal directiu d'aquests tipus. Aquestes entitats es nodreixen, moltes vegades, de subvencions estatals, comunitàries o municipals, i fins i tot de donacions empresarials i particulars en el cas de les fundacions. Això s'ha d'acabar, aquesta disbauxa de càrrecs honorífics no pot continuar, no és propi d'un país modern com volem ser. És necessari donar a la llum pública, noms i cognoms del personal directiu d'aquestes entitats, s'ha de controlar i posar límit a càrrecs, sous i altres remuneracions. El govern, per ser part interessada, no pot aclucar els ulls davant tota aquesta corrupció. S'ha d'evitar de totes les maneres que aquest sistema de guanys fàcils s'escampi arreu de totes les institucions del país, i sigui exemple a seguir, com a mal menor de la nostra societat.

Príncipe de Girona y/o Príncep de Girona

lejarza @ 12:10

Vall del Llierca, Argelaguer: Príncipe de Girona y/o Príncep de Girona.-Boletín Oficial del Estado (BOE), Núm. 232 Viernes 25 de septiembre de 2009 Sec. III. Pág. 81194. Ministerio de Cultura. núm 15246: Orden CUL/2567/2009, de 3 de agosto, por la que se inscribe en el Registro de Fundaciones la Fundación Príncipe de Girona y/o Príncep de Girona.

Examinado el expediente incoado para la inscripción de la Fundación Príncipe de Girona y/o Príncep de Girona en el Registro de Fundaciones del Ministerio de Cultura, según lo dispuesto en la Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de Fundaciones, en el Reglamento de Fundaciones de Competencia Estatal, aprobado por el Real Decreto 1337/2005, de 11 de noviembre y en el Reglamento del Registro de Fundaciones de Competencia Estatal, aprobado por el Real Decreto 1611/2007, de 7 de diciembre,

Antecedentes de hecho:

Primero. Constitución de la Fundación.–La Fundación anteriormente citada fue constituida por la «Cámara Oficial dePrincipe Argelaguer mas gambas pal principe que corra el champan Comercio, Industria y Navegación de Girona», representada por Don Doménec Espadalé Vergés; la «Fundación Gala-Salvador Dalí», representada por Don Ramón Boixadós Malé; la «Caixa d´Estalvis de Girona», representada por Don Arcadi Calzada Salavedra; y la «Caixa d´Estalvis i Pensions de Barcelona», representada por Don Isidro Fainé Casas, en Girona, el 26 de junio de 2009, según consta en la escritura pública número mil seiscientos sesenta y ocho, otorgada ante el notario del Ilustre Colegio de Cataluña Don Enrique Brancós Núñez, complementada por la escritura número mil ochocientos cincuenta y cuatro, otorgada ante el mismo notario, de fecha 16 de julio de 2009.

Segundo. Domicilio y ámbito de la Fundación.–El domicilio de la Fundación quedó establecido en Girona en la calle Gran Vía de Jaume I, número 46 - 4ª planta, código postal 17001 y su ámbito de actuación se desarrollará principalmente en todo el territorio nacional.

Tercero. Dotación.–Se estableció como dotación de la Fundación la cantidad de sesenta mil euros (60.000 euros). La dotación ha sido desembolsada en su totalidad, mediante la aportación, por cada uno de los fundadores, de quince mil euros (15.000 euros €), tal y como consta en las certificaciones bancarias.

Cuarto. Fines de la Fundación.–En los Estatutos que han de regir la Fundación, incorporados a la escritura de constitución a que se refiere el antecedente de hecho primero, figuran como fines de la Fundación los siguientes: Promoción, participación, desarrollo y fomento de proyectos de carácter social, en su más amplio sentido, la formación de la juventud, para facilitar su mejor acceso al mercado de trabajo, en los campos de su actividad profesional, académica y de investigación y, así mismo, el fomento de la cultura en sus diversas manifestaciones. También la promoción, participación, desarrollo y fomento de proyectos de investigación, innovación y desarrollo tecnológico, y constituirse en foro de reflexión sobre los grandes problemas del Siglo XXI, en una sociedad globalizada.

Quinto. Patronato.–El gobierno, representación y administración de la Fundación se encomienda a un Patronato, cuyos miembros ejercerán sus cargos de patrono gratuitamente y que se obliga a la rendición de cuentas al Protectorado.

Inicialmente, el Patronato queda constituido por: Presidente de Honor: S.A.R. el Príncipe de Asturias y Girona. Vice-Presidente de Honor: M.H. Presidente de la Generalitat de Catalunya. Presidente: Don Antoni Esteve Cruella. Vocales: la «Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Girona», representada por Don Doménec Espadalè Vergés; la «Fundación Gala-Salvador Dalí», representada por Don Ramón Boixadós Malé; la «Caixa d´Estalvis de Girona», representada por Don Arcadi Calzada Salavedra; la «Caixa d´Estalvis i Pensions de Barcelona», representada por Don Isidro Fainé Casas; Don Leopoldo Rodés Castañé y Don Arcadi Calzada Salavedra. El Patronato nombra como Secretario no Patrono a Don Enrique Brancós Núñez.

Asimismo, el Patronato nombra, en la escritura de constitución, a Don Arcadi Calzada Salavedra, que ostenta el cargo de Vocal del Patronato, como Director de la Fundación.

En la escritura de constitución consta la aceptación de los cargos indicados por parte de las personas anteriormente señaladas.

Fundamentos jurídicos:

Primero.–Resultan de aplicación para la resolución del expediente:

El artículo 34 de la Constitución Española, que reconoce el derecho a fundar para fines de interés general.

La Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de Fundaciones.

El Reglamento de Fundaciones de Competencia Estatal, aprobado por el Real Decreto 1337/2005, de 11 de noviembre.

El Reglamento del Registro de Fundaciones de Competencia Estatal, aprobado por el Real Decreto 1611/2007, de 7 de diciembre.

La Orden CUL/2591/2004, de 22 de julio y la Orden CUL/3348/2008, de 14 de noviembre, en virtud de los cuales se delegan en el titular de la Dirección General de Política e Industrias Culturales, las competencias relativas al Protectorado y Registro de Fundaciones atribuidas a la Ministra.

El regalo de los Reyes Falange Española FE JONSSegundo.–Según los artículos 35.1 de la Ley 50/2002 y 43 b) del Reglamento de Fundaciones de Competencia Estatal, la inscripción de las Fundaciones requerirá el informe favorable del Protectorado en cuanto a la idoneidad de los fines y en cuanto a la adecuación y suficiencia dotacional, procediendo, en este caso, un pronunciamiento favorable al respecto.

Tercero.–Según las Disposiciones Transitorias cuarta de la Ley de Fundaciones y primera del Real Decreto 1611/2007, hasta tanto no entre en funcionamiento el Registro de Fundaciones de competencia estatal, subsistirán los actualmente existentes, por lo que procede la inscripción de la Fundación Príncipe de Girona y/o Príncep de Girona en el Registro de Fundaciones del Ministerio de Cultura.

Por todo lo cual, resuelvo:

Inscribir en el Registro de Fundaciones del Departamento la denominada Fundación Príncipe de Girona y/o Príncep de Girona, de ámbito estatal, con domicilio en Girona, en la calle Gran Vía de Jaume I, número 46 - 4ª planta, código postal 17001, así como el Patronato cuya composición figura en el quinto de los antecedentes de hecho.

Notifíquese a los interesados a los efectos previstos en el artículo 58.2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero.

Madrid, 3 de agosto de 2009.–La Ministra de Cultura, P. D. (Orden CUL/2591/2004, de 22 de julio, modificada por Orden CUL/3348/2008, de 14 de noviembre), el Director General de Política e Industrias Culturales del Ministerio de Cultura, Guillermo Corral van Damme. http://www.boe.es BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X    Fundación Príncipe de Girona: “una manera de lavar la cara a la monarquía“   Fundació Príncep de Girona, segur?   Borboneo: He vist el Rei, ves quin remei!   El Rei Joan Carles I borboneará la Nit de l’empresari de la FOEG-Patronal a Girona   El príncep

 

25/09/2009 GMT 1

Els Millet i els Fernández

lejarza @ 08:13

Jordi Serrano Blanquer: Els Millet i els Fernández.-Estic xocat per l'afer del Palau de la Música Catalana i després de rumiar una estona he decidit escriure el que segueix. Molta gent i sobretot molts articulistes i opinadors no es cansen de dir que al nostre país li falten emprenedors. Tenen raó. Ara bé, hi ha moltes raons que fan que tinguem una de les pitjors classes empresarials del món. Explorem-les.
Al nostre país quasi mai ningú s'ha fet ric per haver inventat alguna cosa o per haver tingut una idea. Potser l'invent més important de Catalunya ha estat el caramel amb pal. Una gran innovació d'I+D! Les grans fortunes catalanes es van fer o bé amb el tràfic d'esclaus (cas d'Antonio Lòpez el marquès de Comillas) o explotant esclaus a Amèrica, els indianos. O com us penseu que es fa una fortuna amb pocs anys?
L'altra gran manera de fer-se ric a Catalunya ha estat l'especulació del sol. L'eixample d'Ildefons, una idea del socialisme utòpic, va ser destruït edificant totes les zones verdes projectades en cadascuna una de les illes. Fins i tot van estar a punt d'edificar al bell mig del passeig de Gràcia. L'especulació urbanística ha estat el gran sector econòmic de Catalunya, molt per sobre del moviment econòmic que va suposar la revolució industrial.
Finalment, la burgesia actual es deu a l'espoli dels triomfadors de la Guerra Civil: a la gent de Burgos. Per ser empresari en la postguerra no calia tenir gaires coneixements, portant una camisa blava i saludant a la romana n'hi havia prou. Era l'única forma de tenir accés a les importacions de maquinària o de matèries primeres, a més tampoc calia tenir coneixements de polítiques de recursos humans, empatia empresarial o dinàmiques de grup, quan hi havia un conflicte laboral avisant la Guàrdia Civil i la Policia Nacional n'hi havia prou. Els líders obrers, a la presó.
Ara, a poc a poc, anem entenent per què tants burgesos recelaven i recelen que una persona d'extracció obrera com José Montilla sigui president de la Generalitat. Es van adonant que es van acabant les zones d'impunitat que la burgesia catalana tenia. El comentari més sentit aquests dies de la gent i de les institucions que envoltaven el Palau de la Música és: "Home, qui no hauria confiat en una persona amb el cognom Millet!". És a dir, si en comptes de dir-se Millet el president de la fundació es digués Serrano, Fernández o Martínez, els patrons, els auditors, les institucions, els espònsors, etc. s'haurien fixat en els grans decisions econòmiques, i haurien fet preguntes, per exemple haurien preguntat quant valien les obres, ara no saben -no sabem- si les obres van costar 12 o 24 milions d'euros, una petita diferència de 2.000 milions de pessetes!
Com us penseu que fan els diners els rics? Treballant?  
Carta a Fèlix Millet

24/09/2009 GMT 1

Salvem l´Empordà sempre present....

lejarza @ 20:49

Lídia Domingo i Bonilla, Girona: Salvem l´Empordà sempre present....-Davant diferents opinions que han sortit les darreres setmanes, respecte a la posició de la Plataforma Salvem l´Empordà, penso que opinar des de la cadira de casa, davant la televisió, pot ser molt fàcil i còmode. Davant una gent que, durant més de sis anys, setmana rere setmana, es reuneix per intentar defensar el territori davant moltes i diverses agressions, només cal treure´s el barret. Es paguen la benzina, treuen el temps del seu temps lliure, treballen altruistament ja fa anys, perdonin, això és envejable!
Diuen que una societat civilitzada, és aquella en la qual els ciutadans inverteixen part del seu temps i diners a defensar allò que no és de la seva propietat sinó de tots: un paisatge, una riera, un bosc etc.
Fan accions mediàtiques, recursos legals -han invertit ja mésAl.legacions a la MAT, línia elèctrica de 400 kV, doble circuit, Bescanó –Ramis – Santa Llogaia i les subestacions elèctriques Ramis i Santa Llogaia (Exp.: 14.469/2008-AT; 14.478/2008-AT; 14.474/2008-AT) Generalitat de Catalunya Departament d´Economia i F de 36.000 € en despeses- i sense rebre subvencions. Amb aportacions voluntàries, concerts per recaptar diners, donació de quadres d´artistes, fires de segona mà... i tot per seguir lluitant i no deixar-se tapar la boca, amb quatre sous per dir amén a les proclamacions del polític «professional» de torn.
Són aquesta gent l´única veu lliure en un Empordà esquitxat d´asfalt. Fan estremir els ponts de ciment de la C-31, la MAT, el TGV, els molins de vent gegants de 184 metres d´altura, quina terra que deixarem? Aquesta terra que fenicis, grecs, romans... ens varen deixar tan equilibrada; ací, en pocs anys -i molts d´aquests en democràcia- s´han destrossat per sempre racons preciosos, pel benefici de ben pocs.
Aquest estiu, uns estrangers han comptat de Portbou a Tossa, a menys de 500 metres de la costa -zona que en teoria hauria d´estar protegida- més de 100 grues construint! En un lloc on teoricament està prohibit fer-ho. I Salvem l´Empordà té massa temes i feines com per estar sempre donant explicacions a quatre «intel·lectuals», amagats darrere del seu ordinador o d´un càrrec oficial. Que no es desanimin tots els que lluiten pel territori: sou l´ànima de l´Empordà. Heu fet escola i pedagogia. Però encara hi ha molta boira i cal seguir caminant... No defalliu, davant els gànsters oficials. Davant l´amnèsia col·lectiva, la indiferència i la hipocresia de molta gent, vosaltres sempre esteu al peu del canó.

23/09/2009 GMT 1

Carta a Fèlix Millet

lejarza @ 08:33

Monserrat Tolosa, Barcelona: Carta a Fèlix Millet.-La meva vinculació amb l'Orfeó Català va des dels 6 als 36 anys: vaig entrar a cantar amb 6 anys als cors infantils, després vaig passar a cantar a l'Orfeó (el meu pare hi va cantar més de 40 anys, i el meu germà, més de 15), em vaig casar amb un cantaire de l'Orfeó i, finalment, vaig treballar al Palau més de 18 anys.

L'any 1995 vaig plegar de treballar. Els últims anys van ser un estira i arronsa constant, dins d'un entrellat d'ambicions, enveges i gelosies que em van superar. La humiliació que vaig patir per no combregar amb els teus interessos va ser devastadora. O estàs amb mi o contra mi, aquest ha estat sempre el teu lema (no és qüestió de fe cega, com diuen alguns...), o claudiques dels teus ideals o ho pagues car. Durant molt de temps vaig quedar afectada emocionalment. No has tolerat mai la independència de les persones. Molts em van recriminar que no denunciés el que ja començava a ser evident, però sempre vaig tenir clar que sabies moure els fils convenientment. Ara, però, els meus sentiments són contradictoris: em dol per l'Orfeó, però celebro que se sàpiga, d'una vegada, el que s'ha permès al llarg de tants anys.

Quan vaig marxar, et vaig dir que et desitjava tota la sort que et mereixies. Doncs ja la tens.

18/09/2009 GMT 1

Jacetania

lejarza @ 09:43

Vall del Llierca, Argelaguer: Jacetania.-La Val d'Echo, el mayor término municipal de la Comarca de la Jacetania después de Jaca (Huesca), comprende los pueblos de Embún, Urdués, Siresa y Echo; una población de casi mil habitantes que hace que las imponentes chimeneas de sus casonas de piedra humeen durante todo el año. Y a su abrigo viven gentes que dotan al valle de cierta singularidad, al conservar sus tradiciones pero sin dejar de vivir en el siglo XXI.

Así, al adentrarnos en la Val, penetramos ya en un museo vivo, con pastores atendiendo sus rebaños, huertos que en primavera y verano aprovisionan las despensas o las mesas de los restaurantes, niños jugando por las calles y caminos, y vecinos conversando en cheso. Pasear por las calles, contemplar las casas, nos enseñará mucho de la vida en los Pirineos, pero si además queremos conocer los tiempos ancestrales y entender el por qué, en la ruta etnológica a través del Museo de lo Palotiau y La Farrería de Embún, Casa Mazo en Echo y Lo Furno en Siresa, encontraremos muchas respuestas.

Jacetania Val d'Echo Jaca (Huesca) comprende los pueblos de Embún, Urdués, Siresa y Echo (Vall del Llierca Argelaguer Garrotxa Girona LejarzaCuando llegamos a Siresa, la iglesia del que fuera monasterio medieval nos hará pensar, por su imponente tamaño, que el motivo por el que se levantó allí tuvo que ser importante. Vestigios de todas las épocas abundan en el territorio: monumentos megalíticos, la Vía Romana Caesaraugusta-Beneharnum, restos carolingios.., y la iglesia-monasterio de San Pedro de Siresa, el lugar donde se educaron reyes, y se dio custodia al Santo Grial (la copa en que bebió Jesucristo en su última cena), se atendieron peregrinos que se dirigían a Santiago y se albergaba la biblioteca que fue denominada Luz de Occidente. Aquí nació el Condado de Aragón. Para conocer mejor esta historia apasionante, el Centro de Interpretación del Megalitismo y de la Val d'Echo, en el km 8 de la carretera de Oza, nos abre sus puertas. Y gracias a las rutas culturales que desde allí se organizan, podremos recorrer los mismos caminos y las huellas que dejaron aquellos antepasados.

Pero la historia y la tradición no quedan solo en el pasado, en las leyendas o en los museos. El descenso de navatas que se celebra en mayo, la jornada sobre lengua chesa denominada Vivindo'n cheso, que se celebrá el mismo mes o la actuación del grupo folclórico Val d'Echo el día 15 de agosto, nos acerca el pasado con sonidos de hoy, haciéndonos sentir parte de la historia.

El pulso de la Val d'Echo late con fuerza en el nuevo milenio, lo notamos en cuanto nos internamos en los pueblos: varias asociaciones culturales y deportivas, una revista local, actividades de distinta índole programadas durante todo el año, telecentro, biblioteca, cine y teatro conviven con las fiestas patronales, carnavales y romerías, haciendo que casi cada mes los vecinos puedan disfrutar, e invitar a disfrutar, de diversos actos. Y entre ellos, nos sorprenden algunas muestras de arte y exposiciones que se organizan en el entorno del museo de Arte Contemporáneo y Escultura al Aire Libre, museo fruto de la celebración del Symposium de Escultura y Arte del Valle de d´Echo.

Con distintas figuras de protección ambiental desde hace años (Reserva Nacional de Caza, Zona de Especial Protección de Aves (ZEPA), Parque Natural) el valle cuenta con un entorno natural silvestre y salvaje bien cuidado, gracias a que los ancestros lo mimaron a la hora de aprovechar sus recursos. Los bosques de Oza y Gabardito, los prados y bordas en torno a Santana, los pastos de alta montaña, las cumbres rocosas de Acher, Peñaforça, Agüerri o Bisaurín... (nombres de origén vasco) caminos y sendas para todos los gustos y todas las posibilidades.

El Club de Montaña Asamún, cada fin de semana organiza una salida y, el día 20 de abril, la Travesía de la Sierra de los Ríos, dentro del programa de Andadas Populares. Si preferimos competir, la carrera de montaña Boca del Infierno, La Senda de Camille, travesía circular en torno a los refugios de montaña, o un parque de arborismo en la Selva de Oza.

Pero no todo es aire libre; Echo cuenta con un frontón (trinquete) cubierto, que permite jugar a pala, a pelota mano o a frontenis durante todo el año. La naturaleza también ofrece otras posibilidades basadas en la contemplación y el estudio de la fauna y la flora: la observación de aves atrae, cada primavera, a visitantes del norte de Europa y de América. Las Jornadas de Plantas Medicinales que se celebrán en junio o las Micológicas de otoño nos ayudarán a conocer el uso científico y práctico de los productos naturales.

Dormir en el valle está al alcance de todos, ya que hay una abundante y variada oferta que incluye hoteles, hostales, albergues, refugios, campings y casas de turismo rural. La gastronomía es un valor cultural en alza. Si bien no se han establecido baremos, podríamos aventurarnos a decir que Echo cuenta con la mayor concentración de cocineros profesionales por habitante. La zona exporta jefes de cocina, pero algunos de ellos se han quedado en casa y nos ofrecen su buen hacer en los fogones. Además de los sabores más tradicionales, migas y carnes a la brasa, encontraremos cocina elaborada y de vanguardia, menús del día, raciones, tapas, bocadillos, platos combinados... gran variedad y, sobre todo, calidad.

16/09/2009 GMT 1

Val la pena celebrar festes majors?

lejarza @ 17:15

Pilar Domènech, Olot (Garrotxa: Val la pena celebrar festes majors?.-Sóc una veïna de la Plaça, Amèrica d'Olot i vull "agrair" a l'organització el respecte que transmet als nostres joves duent a terme un "espectacle" com el que va tenir lloc el passat cap de setmana a la zona del pavelló. Grups de jovent que durant tota la nit anaven i venien cridant exageradament circulant amb els cotxes i accelerant per tal de fer-se sentir; la música que fins ben entrada la matinada no va tenir un volum acceptable; el camp de batalla de la zona al voltant de les pistes amb deixalles per tot arreu... tot plegat em fa pensar que ben poc "esport" es deuria practicar en aquelles circumstàcies.
Estem fomentant i, això mateix ens ho demostra, unes formes de diversió entre la gent jove basades a divertir-se de nit i dormir de dia i moltes vegades acompanyades d'exagerat consum d'alcohol (i/o drogues).
Lluitar contra aquests muntatges i, a més, com a mareFestes del Tura Olot Garrotxa. Imagen i Altar de la Virgen del Tura en la Iglesia de Nuestra Ntra. Señora Sra.  de la Esperanza de Barcelona Catalunya. Argelaguer Vall del Llierca Lejarza d'adolescents que sóc, em fa sentir impotent. L'angoixa que tot això ens provoca als pares només la saben els qui la pateixen; fa la sensació que anem contra corrent i al cap i a la fi només intentem orientar els nostres fills en el sentit comú, el respecte i també en la llibertat, encara que per algú no ho pugui semblar. Per què aquesta societat nostra no inverteix en aquesta tendència? Qui ha de fer el primer pas? I des de les escoles? I des dels ajuntaments? I molt des de casa però... senyors.
I ara que han passat més dies hauré d'afegir... el resultat de les Festes del Tura: una "violació", dos petits incendis, un arbre arrencat, papereres destrossades, baralles, vomitades pels carrers i moltíssimes assistències mèdiques per intoxicacions etíliques. I encara una de més grossa: la destrossa de la imatge de la Mare de Déu del Tura que hi ha a la façana de l'església; l'han tirat a terra, està esquerdada amb un braç trencat i la banya del bou mig desfeta.
Si algú gosa parlar de respecte que m'ho digui; potser que ens plantegem entre tots si val la pena celebrar festes majors d'aquesta manera; és una llàstima.

15/09/2009 GMT 1

Una Diada Crítica

lejarza @ 07:38

Carlos Arbó: Una Diada Crítica.-Que una de les notícies destacades de l'onze de setembre hagi estat l'escridassada als partits polítics per part dels acomiadats de Nissan i Roca hauria de fer reflexionar aquells que, immersos en polèmiques sobre les essències de Catalunya, sovint obliden que el cost de la crisi recau sobre les espatlles dels treballadors.
Sembla com si les forces polítiques estiguessin més preocupades per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut o per una simbòlica consulta popular a Arenys de Munt que pel degoteig incessant d'expedients de regulació d'ocupació de grans empreses, per les rescissions a dojo, en el sector serveis, de contractes temporals i pels tancaments de negocis bastits sobre castells de cartes. "Menys banderes i més feina", resava una pancarta.
Empresaris catalans, convertits en devots d'un estat propi,La crisi dels banquers i empresaris Foto: Els treballadors de Nissan i Roca es manifesten en contra dels polítics durant l'ofrena floral al monument de Rafael Casanovas. toni garriga/efe Vall del Llierca Argelaguer Garrotxa Girona són els que foten la gent al carrer, exigeixen flexibilitat laboral i rebaixes en les cotitzacions socials. També són els que demanen a l'estat i a l'Estat i a Generalitat que no s'endeutin ni apugin impostos però que els ajudin a superar la crisi amb crèdits tous i ajudes a fons perdut.
Aquesta coherència ideològica és compartida pels partits conservadors (nacionalistes o no) i contrasta amb l'actitud dels anomenats partits progressistes que juguen a la cerimònia de la confusió. L'esquerra independentista, que d'esquerra només en té el nom, situa la denúncia de l'opressió nacional per damunt de les reivindicacions laborals. Ara bé, és difícil entendre que Catalunya estigui oprimida per Andalusia o per Extremadura. On s'ha vist que el pobre oprimeixi el ric? És que els interessos dels treballadors catalans són diferents dels que tenen els altres territoris? Per què es calla que, històricament, l'empresariat català ha estat sempre un fidel aliat de l'espanyol?
Més vergonyós, però, és el discurs dels dirigents socialistes i comunistes (camuflats d'ecologistes) partidaris del catalanisme progressista. En el seu afany per fer-se perdonar la seva històrica vinculació amb el moviment obrer han de demostrar que són tan nacionalistes com qualsevol. De fet, és una esquerra que ha perdut el nord i ja no és un referent del combat per a la igualtat social.
Davant aquest panorama, cal enfortir els moviments a l'esquerra de l'actual esquerra que encapçalen la lluita per un món més lliure, just i solidari. I Catalunya? Doncs, integrada a la Unió de Repúbliques Socialistes Ibèriques, assolida una societat sense classes.
Tot plegat és fer volar coloms? Doncs, sí. Què hi farem! Entre utopies, sempre hi ha disputes.

14/09/2009 GMT 1

Arrels Profundes: Fragments del passat prehistòric a les Comarques gironines

lejarza @ 19:16

Vall del Llierca, Argelaguer: Arrels Profundes: Fragments del passat prehistòric a les Comarques gironines.-Arrels profundes és la compilació en un sol llibre de 38 articles d'opinió publicats per Joan Abad i Albert Aulines al Diari de Girona entre els anys 2000 i 2007 sobre un temàtica ben específica: la prehistòria i el patrimoni arqueològic a les comarques gironines (Girona). Cada un dels articles fa referència a la motivació pròpia del període concret en què van ser redactats a la premsa (a raò del descobriment d'un jaciment arqueològic, d'una exposició de prehistòria, d'una reflexió sobre un determinat element del nostre patrimoni). Joan Abad i Arbussé (Barcelona, 1955) i Albert Aulines i Valentí (Olot, Garrotxa 1977) Arrels Profundes: Fragments del passat prehistòric a les Comarques gironines (Girona) LejarzaSón articles en què s'opina, s'informa, es critica o es reflexiona d'unà manera concreta, fragmentària i detallada entorn l'arqueologia i el patrimoni històric a casa nostra. Són, en definitiva, un recull de fragments que donen a conèixer aspectes variats del passat prehistòric a les comarques gironines.
La redacció dels articles que formen aquest llibre s'emmarca en la línia de col-laboració que Joan Abad i Albert Aulines han dut a terme a partir de l'any 1998 fent ús de l´Associació Arqueològica de Girona (AAG) com a plataforma de treball. Localització i excavació de nous jaciments arqueològics (Domeny, Can Gombis, Pla de la Jueria, Balma de la Xemeneia, El Terme, Sords, Turó de la Bateria o Mas Vicenç), demostracions de prehistòria (encesa de foc prehistòric i fabricació d'eines de pedra a Lliurona, Tortellà (Vall del Llierca), Amer, Sant Martí Sapresa, Riudellots de la Selva o Santa Cristina d'Aro), tallers de prehistòria (a escoles i museus), exposicions, visites guiades en jaciments arqueològics o reflexions a l'entorn d'un determinat element patrimonial (protecció, conservació i divulgació del patrimoni històric) són algunes de les activitats que han anat realitzat a partir d'aquell moment fins avui i que han estat el material de treball de referència per publicar els articles d'opinió al Diari de Girona (DdG).

Els autors:

Joan Abad i Arbussé (Barcelona, 1955). És el vice-president de l'Associació Arqueològica de Girona (AAG), entitat a la qual pertany des de principis del anys vuitanta del segle passat.
En el camp de la investigació arqueològica, destaca el seu infatigable treball de camp, el qual ha comportat la localització de nous jaciments paleolítics a les comarques gironines, tant en superfície com en estratigrafia: bona part dels jaciments axelians descoberts a la depressió de La Selva i els jaciments Santa Elena IV-XII (cingles de Sant Roc d'Amer) a principis dels vuitanta, La Torre i Roca Foradada (Fontcoberta), l'any 1982 la Balma de la Xemeneia (Amer) l'any 1983, la pelvis d'Incarcal (Crespià) i Mas Sureda (Ravòs de Terri) l'any 1984, Can Puig de la Bella-casa (Banyoles) l'any 1988, el poblat neolític de La Draga (Banyoles) l'any 1990, Llac 1 (Porqueres) l'any 1992, Cruilla d'Incarcal (Maià de Montcal Garrotxa) l'any 1995), Can Gombis (Sant Julià de Ramis) i Domeny (Girona) l'any 1999, el Pla de Jueria (Sant Gregori) l'any 2002 i Mas Vicenç (Pontòs) l'any 2007, entre d'altres jaciments sense context estratigràfic (especialment a la comarca del Pla de l'Estany i de La Selva).
Ha difòs les seves recerques en més d'una trentena d'articlesArrels Profundes: Fragments del passat prehistòric a les Comarques gironines (Llibre per Joan Abad Arbussé i Albert Aulines) Vall del Llierca Argelaguer Lejarza en revistes especialitzades i d'àmbit comarcal. I també a la premsa escrita. És autor del llibre jaciment arqueològic. Balma de la Xemeneia. Localització i intervencions arqueològiques (1983-2005) publicat l'any 2007 per l'Associació Arqueològica de Girona i ha col-laborat en el llibre Catalunya Paleolítica (1989) de Josep Canal i Eudald Carbonell.
A nivell social, ha posat en pràctica demostracions i tallers de prehistòria (encesa de foc amb mètodes tradicionals i fabricació d'eines) destinats a divulgar la prehistòria a escolars i al conjunt de la societat civil.

Albert Aulines i Valentí (Olot, 1977). És llicenciat en Història per la Universitat de Girona (2000) i en grau per la Universitat Rovira i VirgiIi de Tarragona (2005) amb la tesi de llicenciatura “Els cingles de Sant Roc d'Amer al paleolìtic“: aportacions d'ordre cientìfic i social al patrimoni arqueològic de Catalunya (1981-2004). Des de l'any 1999 col-labora amb l'àrea de prehistória de Tarragona, actualment IPHES.
L'any 1998 s'incorpora a l'Associació Arqueològica de Girona i, a partir d'aquest moment, els seus treballs es centren en l'estudi de l'origen i desenvolupament biològic i cultural de l'espècie humana a les comarques de Girona des d'una doble vessant: la científica i la social.
En el camp de la investigació ha participat en el descobriment i denùncia de nous jaciments paleolìtics a les comarques gironines (Domeny, Pla de la Jueria, Pla den Serra, El Terme, Sords i El Turó de la Bateria) i ha estat el responsable de les excavacions arqueològiques al jaciment paleolític Balma de la Xemeneia (Amer) durant els anys 2001-2004.
Ha publicat les seves investigacions en més de trenta articles en diferents mitjans de comunicació (en revistes especialitzades i d'àmbit comarcal, en congressos i en la premsa escrita). És autor del llibre jaciment arqueológic, Balma de la Xemeneia. Localització i intervencions arqueològiques (1983-2005).
En el camp de la divulgació ha desenvolupat tallers de prehistòria a escoles, instituts i museus (encesa de foc amb métodes tradicionals i fabricació d'eines) i visites guiades a diferents jaciments arqueològics de les comarques gironines.

Editat per l´Associació Arqueològica de Girona, h´an el patrocini de la Generalitat de Catalunya, i el Patronat Francesc Eiximenis (Diputació de Girona)

12/09/2009 GMT 1

Les mentides de la crisi

lejarza @ 17:00

Núria Fernádez, Figueres (Girona): Les mentides de la crisi.-Fa temps que parlem de crisi, i cal reflexionar un xic. N'hi ha que fa poc encara negaven la crisi estructural i el model de societat consumista: economia del totxo, turisme de borratxera i sexual, segones residencies destrossant la costa, etc. Tot això avalat amb diners públics dels governs d'esquerres? Resultat: un naufragi immens. Per solucionar-ho inverteixen més diners públics a bancs i caixes (com si aquests fossin els més perjudicats per la "crisi"), en grans infraestructures (es desdoblen carreteres que només s'embussen en períodes estivals), asfalten camps de conreu, destrueixen paisatges (l'Empordà actual ja sembla un "escalestric") i executen les obres les mateixes empreses a tot arreu. Així el benefici sempre es pels mateixos!?

I el curiós del cas és que els que ens han posat en la "crisi" són també els mateixos que decideixen a on van a parar els nostres diners, per ells cap risc. No veig que vagin a cap jutjat, ni que cap fiscalia els investigui. Els poders es protegeixen entre ells. Quatre anys per un miserable Estatut i quatre més per una enganyós finançament que no reconèix el constant espoli fiscal. I encara parlen de patriotisme!? Aquests si que pateixin una profunda "crisi".
Quan els partits polítics aceptin debats de debó, amb llistes obertes on la gent pugui triar a qui votar (i no les imposades pel partit), quan es conegui qui finança els partits (parlem, del 3%?) fins llavors no hi haurà autèntica democràcia. La filosofia de créixer cada dia més, guanyar més, etc. s"ha d"acabar: no es pot consumir indefinidament el petroli, l'electricitat i els recursos naturals, etc. El món vist d'aquesta manera no té futur. Per això està en "crisi".
Cal canviar d'estratègia. Per aturar la crisi cal seguir entregant els nostres diners a caixes i bancs!? Cal seguir votant a partits que ignoren el seu territori i els seus ciutadans!?
Cada cop hi ha més gent que sap que això no funciona, però està atrapada per les hipoteques i les despeses del món occidental i els hi queden forces per fer un front comú contra els que de veritat han provocat la "crisi"!? Aviat entrarem en l'any prelectoral català del 2010. Ni uns ni els altres han defensat el territori i els ciutadans: aquí tenim l'exemple de la MAT. Cal ser crític contra les mentides d'uns i d'altres: cal llegir les notícies que et volen fer creure els mitjans d'intoxicació diària i no parlem de la crisi que des de fa anys viu el 80% de la població mundial; les empreses i governs occidentals espolíen sense escrúpols els recursos naturals dels més desfavorits (urani, diamants, venda d'armes, etc). Cal tenir memòria o estarem perduts en un desert etern. Una crisi ha de ser el motor per un canvi. Què esperem?

La crisi dels banquers i empresaris

lejarza @ 08:09

Vall del Llierca, Argelaguer: La crisi dels banquers i empresaris.-La crisi dels banquers i empresaris catalans va marcar aquest Onze de Setembre l'ofrena a Rafael Casanova. Els crits i xiulets dels d'extreballadors de Nissan i Roca afectats per expedients de regulación (ERO). Pancartes com "A Roca no sobra ningú" i "Nissan extorsiona amb el tancament i la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) paga els acomiadaments" van formar part de la de l'ofrena floral.

Amb el que probablement no comptaven els polítics és que laLa crisi dels banquers i empresaris Foto: Els treballadors de Nissan i Roca es manifesten en contra dels polítics durant l'ofrena floral al monument de Rafael Casanovas. toni garriga/efe Vall del Llierca Argelaguer Garrotxa Girona vertadera realitat social, la del drama de l'atur originat per la crisi econòmica, estaria present en un dels actes més tradicionals de l'Onze de Setembre: l'ofrena floral a Rafael Casanova.

"On estan, Comissions i UGT?", "Menys banderes i més feina" o "Menys atur i més prestacions" són alguns dels crits que es van sentir des de les nou del matí a la Ronda de Sant Pere de Barcelona, a l'alçada del monument a Rafael Casanova. Qui cridava eren els treballadors acomiadats de Nissan i Roca que es van concentrar en aquest punt per fer sentir la seva veu i escridassar el Govern català i les formacions polítiques. Els manifestants van desplegar una pancarta en què van criticar l'ajuda estatal de 420 euros € per a aturats sense prestacions. L'Assemblea d'Aturats va trencar el cordó de seguretat habilitat pels Mossos d'Esquadra de la patronal, i es van situar just davant dels treballadors acomiadats, a qui van mostrar el seu suport.
Els secretaris generals d'UGT i CCOO a Catalunya, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego, van criticar, en declaracions als mitjans després de la tradicional ofrena floral, la "covardia" i "traïció" del sindicat CGT, en protestar durant l'ofrena floral a Rafael Casanovas.  
Foto: Els treballadors de Nissan i Roca es manifesten en contra dels polítics durant l'ofrena floral al monument de Rafael Casanovas.
toni garriga/efe

11/09/2009 GMT 1

Historia del 11 de septiembre de 1714

lejarza @ 12:56

El Guerrillero de la Interfaz: Historia del 11 de septiembre de 1714.-Alrededor del 11-S, los nacionalistas han construido una gran mentira, un mito. Muchas personas no celebramos la Diada ya que no queremos ayudar con nuestra participación a perpetuar una vulgar mentira.

La construcción de una gran mentira: Desde 1980 cada 11 de septiembre se celebra la Diada de Cataluña. Con ella se conmemora y recuerda la rendición de Barcelona a las tropas borbónicas al mando del Duque de Berwick durante el transcurso de la Guerra de Sucesión Española el 11 de septiembre de 1714. Pero ya antes, a finales del siglo XIX, esta fecha era conmemorada por un incipiente nacionalismo político catalán que le daba una lectura alejada de la realidad histórica, utilizándola para justificar su proyecto político. Así, de lo histórico pasaron a lo místico, y de la realidad a la ficción. Una de sus liturgias rituales fue realizar una ofrenda floral conmemorativa al conseller en cap Rafael Casanova, presentándolo como mártir de la caída de Barcelona cuando en realidad había muerto veintinueve años más tarde (en 1743) en su domicilio en Sant Boi tras recibir el perdón real. Esta manipulación la historia se ha prolongado hasta nuestros días convirtiéndose en una descarada mentira al servicio de la “construcción nacional”.

Por ello en muchas personas no celebramos la Diada ya que no queremos ayudar con nuestra participación a perpetuar una vulgar mentira. La manipulación que han llevado a cabo los independentistas del significado histórico del 11 de septiembre de 1714 convierte la conmemoración de este día en la diada nacionalista de Cataluña y no en la fiesta cívica de todos los ciudadanos catalanes.

La elección del 11 de septiembre como la fiesta “nacional” de Cataluña fue una muestra más del carácter beligerante y naíf del nacionalismo catalán. Escoger el día de la derrota de una supuesta Catalunya independiente significa que no se acepta el fin de las hostilidades, que la lucha continua y continuará hasta que esta imaginaria Cataluña vuelva a renacer de sus cenizas. Para ellos, la guerra sólo acabará con la derrota de esos descendientes políticos de los soldados borbónicos que asediaron Barcelona en 1714. Celebrar el 11-S sólo tiene una lectura: aquello se cerró en falso, la partida no ha terminado.

Irónicamente fueron las autoridades catalanas las que traicionaron los pactos firmados con Felipe V, aliándose con una potencia enemiga, Inglaterra, trayendo la Guerra y la destrucción a Cataluña. Una oligarquía arrogante, provinciana, ambiciosa e ignorante entró en guerra jugándose lo que más preciaban, sus constituciones, por supuestas ventajas comerciales y territoriales. Entraron en guerra sin ejército, dejando que fueran los aliados quienes pusieran la carne de cañón, y los catalanes su hacienda y su honra. Cataluña fue saqueada por ejércitos de media Europa durante 10 años porque sus políticos decidieron convertirla en un campo de batalla con la esperanza de recoger las migajas de la victoria que los aliados quisieran arrojarles. El resultado fue el 11 de septiembre, el acto final de la locura de una clase política que empujó a su pueblo a sucumbir en una carnicería que acabó con la vida de 16.000 personas entre los dos bandos con la falsa esperanza de la victoria imposible que enmendaría su error. ¿Ese tremendo error ha de ser el día de fiesta de los catalanes?

La mayoría de los catalanes no se sienten identificados con esa celebración nacionalista y decide celebrarlo disfrutando de los últimos días del verano. Sin embargo, en muchas personas creemos que esta pasividad da alas a las ambiciones y manipulaciones nacionalistas. Su mentira no puede convertirse en verdad solo por ser repetida por los iluminados habituales abrigados al amparo de la indiferencia y el hastío que provoca en la ciudadanía esta celebración. No aceptamos que la manipulación nacionalista del pasado deba ser jaleada y apoyada por una ciudadanía democrática y libre.

Digámoslo en voz alta: las reiteradas querellas del pasado sólo sirven a quienes las utilizan como coartada para reclamar beneficios políticos en el presente, desviando la atención de los problemas reales de los ciudadanos. Para los nacionalistas, la historia sirve únicamente como instrumento político de adoctrinamiento y manipulación. Más ahora que se ha aprobado la nueva Ley de Educación de Cataluña.

11 de septiembre de 1714: ¿sabías que…? :

1) El 11 de septiembre se conmemora la rendición de la ciudad de Barcelona en 1714 a las tropas borbónicas, en una de las acciones bélicas de la Guerra de Sucesión Española. La guerra no fue de secesión, como los nacionalistas venden, sino de sucesión. En dicho guerra dos pretendientes se jugaban el acceso al trono de la Corona de España tras la muerte sin descendencia del Rey de España Carlos II: por un lado Felipe D’Anjou, francés, y por otro el Archiduque Carlos de Habsburgo, austriaco, en lo que fue una auténtica guerra europea. Es decir, ésta fue una guerra civil española entre partidarios de dos pretendientes a suceder en la corona de España a un rey muerto sin descendencia.

2) Felipe V reinó sin oposición interna entre 1700 y 1705. Tras ser coronado, se desplazó a Barcelona donde residió 6 meses, jurando el 4 de octubre de 1701sus leyes y constituciones, otorgando nuevos privilegios a las instituciones catalanas, los más generosos en 100 años.

3) Fueron Antoni Peguera y Domènec Parera, en representación de la Diputación de Barcelona, quienes rompieron los pactos institucionales unilateralmente y declararon la guerra. Los gobernantes catalanes pactaron en secreto con Inglaterra declarando la guerra a Felipe D’Anjou, dejando entrar tropas extranjeras en el Principado y anulando los pactos constitucionales. En el pacto de Génova, según el cual Cataluña entraba en guerra junto a los aliados, se indica hasta en ocho ocasiones que el objetivo es que Carlos III de Austria se convierta en rey de TODOS los dominios que entonces conformaban España.

4) La facción en Cataluña favorable al pretendiente Carlos no partió de una rebelión espontánea ni popular. En realidad, expresaba los intereses políticos de la clase dirigente barcelonesa que quería potenciar su presencia comercial en América, de tal forma que sus privilegios forales no estaban en juego, ya que el pretendiente Borbón en ningún momento los cuestionó.

5) Los seguidores de Carlos de Habsburgo en Cataluña defendían la unidad de España. Trataban de imponer su candidato al conjunto de todo el país recelosos de la influencia francesa; lejos, pues, de cualquier aspiración secesionista o desmembradora. Los soldados que fueron derrotados el 11 de septiembre de 1714 frente a las tropas de Felipe V estaban mandados por el general Antonio de Villarroel, que en su última arenga les recordó: “estáis luchando por nosotros y por toda la nación española”.

6) El denominado decreto de Nueva Planta, llamada en realidad Cédula Real de Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña, organizaba las instituciones judiciales en Cataluña, respetando las Constituciones y prácticas previas, estableciendo que los letrados fuesen expertos en legislación y lengua catalana. Fijaba el castellano meramente como lengua jurídica y eliminaba los privilegios por nacimiento en un territorio determinado.

7) El final de la guerra supuso el final de tres siglos de decadencia de Cataluña y el inicio de su resurgimiento económico. El siglo XVIII, lejos de ser un periodo de declive en Cataluña, resultó ser una etapa de particular esplendor y auge demográfico, agrícola, comercial e industrial, beneficiado por el proteccionismo de la Corona.

8) Rafael Casanova El día del asalto final de las tropas borbónicas, Casanova estaba durmiendo y tras ser avisado se presentó en la muralla con el estandarte de Santa Eulalia para dar ánimos a los defensores. Herido de poca gravedad por una bala en el muslo. Casanova fue trasladado al colegio de la Merced donde se le practicó una primera cura. Tras caer la ciudad en manos de las fuerzas borbónicas, quemó los archivos, se hizo pasar por muerto y delegó la rendición en otro consejero. Huyó de la ciudad disfrazado de fraile y se escondió en una finca de su hijo en Sant Boi de Llobregat. En 1719 fue amnistiado y volvió a ejercer como abogado hasta retirarse en 1737. Murió en Sant Boi de Llobregat en el año 1743. Treinta y dos años después de la rendición de Barcelona. Un verdadero “héroe”no fue un mártir.
La verdadera historia del 11 de septiembre: Los catalanes que intentamos mantener la dignidad y la honradez intelectual, los que creemos que la nación es un conjunto de leyes que nos iguala a todos en derechos y deberes, los que no estamos dispuestos a inventarnos el pasado, también conmemoramos el 11 de septiembre. Pero por distintos motivos.
Conmemoramos que el 11 de septiembre de 1714: Los catalanes se levantaron en armas en nombre de España para defender la libertad de todos los españoles. No hubo enfrentamiento entre regiones. No hubo el menor asomo de cantonalismo, ni intento de segregación de ningún género. Ningún ejército español (o castellano) tomó Barcelona. Los vencedores no intentaron destruir una supuesta “identidad nacional catalana”. No se prohibió la lengua catalana. No despertó la menor reacción “nacional” catalana como respuesta a una inexistente agresión españolista. Supuso el fin de una estructura estatal arcaica y el inicio del despegue económico de Cataluña. No convirtió en mártir a nadie.

Los catalanes se levantaron en armas en nombre de España: Los habitantes de algunas ciudades catalanas se levantaron en armas contra una oligarquía comercial barcelonesa que imponía sus intereses y en nombre de la libertad de España y de todos los españoles. Ferrán Soldevila, historiador nacionalista catalán: “Hasta el último momento de la lucha los objetivos habían sido los que se hacían constar en el documento dirigido al pueblo: salvar la libertad del Principado y de toda España; evitar la esclavitud que espera a los catalanes y al resto de españoles bajo el dominio francés; derramar la sangre gloriosamente por su rey, por su honor, por la patria y por la libertad de toda España” (F. Soldevila, Moments crucials de la Història de Catalunya).

¿Por qué los nacionalistas de hoy han tergiversado los hechos que los nacionalistas de ayer reconocían como ciertos? ¿Por qué historiadores radicalmente nacionalistas como Soldevila coinciden en su explicación de los hechos de 1714 con historiadores no nacionalistas, mientras hoy difieren totalmente e inventan unos hechos que no sucedieron?
No hubo enfrentamiento entre regiones: Al revés de lo que inventan hoy los nacionalistas, la guerra de Secesión no supuso el enfrentamiento entre Cataluña- Austria y España (o Castilla)-Francia. Ciudades y comarcas pertenecientes al antiguo reino de Aragón como Castellón, Alicante, el valle de Arán, el interior de las provincias de Barcelona y Valencia, Calatayud o Tarazona, fueron partidarias de Felipe V, el rey Borbón. Y lugares como Madrid, Alcalá o Toledo se declararon fieles al aspirante austriaco, el archiduque Carlos. El enfrentamiento interterritorial de 1714 es otra patraña más inventada por el nacionalismo para negar el carácter de guerra civil que tuvo aquella sucesión al trono.
Ningún ejército español tomó Barcelona: Las fuerzas que integraban el ejército de Felipe V estaban formadas por soldados procedentes de varias regiones españolas y aun de países europeos. De él formaban parte varios miles de soldados nacidos en Cataluña. En cuanto al bando supuestamente catalán, los soldados que se enfrentaron a Felipe V y fueron derrotados el 11 de septiembre de 1714 estaban mandados por un general, Antonio de Villarroel, que en su última arenga recordó a las fuerzas bajo sus órdenes que estaban luchando “por nosotros y por toda la nación española”.
Los vencedores no destruyeron la identidad nacional de nadie: El fin del arcaico sistema foral que había estado vigente hasta 1714 fue abolido sin que en tal medida existiera la menor voluntad de acabar con una “identidad nacional” que solo se inventaría doscientos años después con personajes como Prat de la Riba. Es otra muestra más de supina ignorancia histórica, cuando no de mala fe y de manipulación, sostener que semejantes argumentos podían encajar en la mentalidad y las estructuras políticas y jurídicas del siglo XVIII.
Felipe V juró en 1702 fidelidad a las leyes de Cataluña, cosa que no siempre habían hecho sus predecesores. Pero los sublevados de 1714 cometieron un delito de lesa majestad. Habían traicionado su juramento de fidelidad y eran culpables del peor de los pecados políticos de la época. No hay aquí relación jurídica entre estados (solo existía uno) sino una traición a la lealtad debida expresada a través de compromisos personales y colectivos con la dinastía. De modo que los privilegios de las zonas derrotadas fueron abolidos como castigo a la traición dinástica, en modo alguno como procedimiento para destruir una nación que no existía. Nadie persiguió la lengua catalana: Los decretos de Nueva Planta, a través de los cuales se articuló el Estado adaptándolo a los mismos criterios modernizadores que se estaban aplicando en otros países y que se consideraban esenciales para organizar con mayor eficacia el único país que existía, es decir, España, en ningún momento prohibieron el uso de la lengua catalana. Los nacionalistas no pueden mencionar ni una sola línea de aquel texto en que se prohiba el uso del catalán. Por la sencilla razón de que no era esa la intención de los decretos. Además el catalán no se utilizaba en la documentación administrativa, jurídica, etc., de las instituciones catalanas. La lengua de la administración, en Cataluña como en toda España, era el latín. Mal podía pues prohibirse el catalán.
Lo único que legislan en este sentido los decretos de Nueva Planta es que los documentos de la Audiencia de Barcelona debían abandonar el latín para usar el castellano. Y esa norma se adoptó en toda España. Se puede argumentar que fue una medida injusta. Pero eso también será falsear la realidad porque supone juzgar con criterios actuales los códigos que regían hace 300 años.
No hubo una reacción “nacional” catalana porque no hubo agresión españolista.
Tras el 11 de septiembre de 1714 nadie en Cataluña lamentó los hechos en el sentido en que se plantea hoy. No hubo una reacción de carácter nacionalista, catalanista, frente a la toma de Barcelona. No existe un solo documento, del tipo que sea, que recoja la queja de un pueblo agredido, de una nación vejada y sometida, o la lamentación por la supuesta prohibición del catalán. Resulta un poco extraño.

Si 1714 fue una derrota de la “nación” catalana frente a España, ¿por qué ningún contemporáneo lo proclama? ¿Tal vez el miedo, la represión? Pero tampoco lo proclaman los hijos de los derrotados. Ni sus nietos. Durante 150 años nadie se queja del episodio del 11 de septiembre. De hecho no existe la menor protesta hasta que llegan los inventores del nacionalismo, a finales del siglo XIX. La fiesta del 11 de septiembre no se establece hasta 1901, es decir, cuando cuatro extraviados que defienden los intereses económicos de las clases dirigentes catalanas se han inventado ya lo de que Cataluña es una nación. ¿Dos siglos sin sentirse agraviados como nación? ¿No será que no hubo agresión nacional?
1714 supuso el despegue económico de Cataluña: Con el desmantelamiento de los últimos residuos feudalizantes de la arcaica sociedad española de la época gracias a leyes importadas de Europa como los decretos de Nueva Planta, la economía catalana quedó lista para iniciar su despegue y pudo convertir el Principado en la región más próspera de España. Las medidas políticas del rey Borbón sentaron las bases del desarrollo económico catalán de los siglos XVIII y XIX. Sin el fin de los arcaicos privilegios de la monarquía austriaca tanto en Cataluña, como en el País Vasco, como en el resto del país, España hubiera permanecido anclada quién sabe cuánto tiempo más en el pasado.
No hubo mártires en 1714: La represión que siguió a la toma de Barcelona fue del mismo tipo y alcanzó la misma intensidad que la desatada en cualquier otro episodio de guerra civil, con independencia de la región que lo viviera. La brutalidad de las represalias resulta espantosa contemplada desde nuestro actual punto de vista, pero no fue más sanguinaria por estar dirigida a los sublevados de Barcelona.
Ni siquiera su supuesto líder, Rafael Casanova, se comportó como el héroe y mártir que hoy nos presenta el nacionalismo. Casanova, que no quería resistir frente al ejército de Felipe V sino negociar la entrada de las tropas en la ciudad, no mostró el menor ardor patriótico y falsificó el certificado de su propia defunción para huir de la ciudad disfrazado de fraile. Se instaló a pocos kilómetros, en Sant Boi de Llobregat, y ejerció tranquilamente su profesión de abogado. No perdió ninguno de sus bienes y a los pocos años fue perdonado públicamente por el rey Felipe V.
Este es el héroe de la sin igual resistencia frente al ejército invasor castellano que acabó con la independencia de Cataluña tal día como hoy, 11 de septiembre, en 1714. Esta es la historia que se han inventado los nacionalistas que hoy se reúnen en Barcelona para conmemorar una patraña de este calibre.
Pues bien, los catalanes que no hemos perdido la dignidad también conmemoramos el 11 de septiembre. Celebramos que todo lo que nos contaron era mentira. Nos regocijamos al comprobar que nos hemos podido librar de la losa del pensamiento único nacionalista, falsificador y mentiroso, para descubrir que los hechos que de verdad sucedieron tenían que ver con los intereses económicos de la oligarquía comercial de la época y no con los intereses de la mayoría de la población, mucho menos con una suerte de guerra interterritorial.

09/09/2009 GMT 1

Nada nos impedirá hacer el ridículo en 2010

lejarza @ 21:21

Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont, Garrotxa (Girona): Nada nos impedirá hacer el ridículo en 2010.-Según un estudio de la publicación especializada Magisterio, el nivel de formación de los jóvenes se ha reducido al 60%. Con esta tendencia podríamos llegar a ser los últimos el año 2010 de los 27 países de la Unión Europea. Los objetivos de Lisboa deberían cumplirse en dos años, sin embargo España se encuentra en niveles similares a los obtenidos en 1995, el estudio de Magisnet concluye afirmando que “nada nos impedirá hacer el ridículo en 2010”.

En Catalunya, un total de 1.204.040 alumnos se darán cita en las aulas para el curso 2009-2010, los “profesores”, “maestros”, “docentes“, ó como se llamen, serán 62.875, y les corresponden 19 alumnos por funcionario, plaza fija, trabajo fijo; no obstante, el fracaso escolar de Catalunya es el segundo más alto de España, sólo superado por Canarias.

Los profesores son los grandes ausentes en el debate educativo, a pesar de que son multitud.

El profesorado juega un papel protagonista en el fracaso y abandono escolar.

El problema se da más en la pública (38,9% de fracaso) que en la privada (18,2%). ¿Por qué?

El fracaso escolar confirma argumentos esgrimidos por muchos informes precedentes: que los hijos de los ricos con mayor nivel socioeconómico, no fracasán nunca y tienen, menores dificultades académicas, ¡aprueban siempre!.

Que España, y Catalunya en particular, tienen un grave problema con la calidad de la enseñanza se refleja cada vez que se conoce cualquier estudio mínimamente serio. Y, lo que resulta más preocupante, estamos hoy peor que hace siete años.

Los hijos de los trabajadores catalanes son muy buenos escolares de primaria, pero luego se estropeán en la ESO, el nivel de exigencia de los maestros deja mucho que desear, el fracaso escolar que hoy conocemos es, ante todo, un fracaso del profesor, y un fracaso del sistema educativo capitalista.

Quieren gente aborregada e inculta, sin criterio ni pizca de autonomía. Quieren ciudadanos domesticados en los preceptos del consumismo más descarado, y que no den ningún problema. Los políticos quieren esclavos, esa es la pura verdad.

El fracaso no afecta a una minoría, sino que se acerca al 50%, y no es atribuible a las características de los hijos de los trabajadores que no tienen éxito, sino al sistema y a sus responsables, que no han sabido adecuar su trabajo.

En Catalunya, existe una diferencia muy sustancial entre el rendimiento académico de los alumnos castellanohablantes y catalanohablantes. Sus tasas de fracaso escolar son notablemente distintas: 42.62% y 18.58%, respectivamente.

Estos datos colocan a Cataluña en el grupo de cola de España y también de Europa en el terreno educativo.   PromoCaixa, del grup La Caixa

06/09/2009 GMT 1

PromoCaixa, del grup La Caixa

lejarza @ 17:58

Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont, Garrotxa (Girona): PromoCaixa, del grup La Caixa.-La Generalitat de Catalunya pagarà la meitat del cost dels ordinadors portàtils a la Caixa que adquiriran les famílies dels alumnes involucrats en el pla de digitalització que ha impulsat i que s'aplicarà aquest curs com a prova pilot no només a secundària, com estava previst, sinó també a primària.

La Pirámide Financiera: Juan Hortalá Arau, Gaesco, Inmobiliaria Colonial, Banco de Santander, La Caixa (ilustració: fundació El projecte, que la Generalitat de Cataluña (PSC-PSOE ICV-EUiA ERC) es presenta com la versió a Catalunya del que llança el Govern "socialista" de Zapatero, preveu que fins a 33.000 alumnes de 325 centres educatius disposin el gener del 2010 d'un ordinador portàtil, que costarà 300 euros -dels quals les famílies pagaran 150 euros-, com a manera d'estendre l'ús de les tecnologies en l'educació.

L'Administració catalana costejarà 30 euros de la compra de les llicències d'ús dels llibres de text en forma digital. El model d'ordinador homologat que es preveu generalitzar és el Toshiba NB200, amb boot dual de Linkat i Windows XP Pro, versió en català, amb el programari ofimàtic Open Office i Microsoft Office 2007. El Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya ha confiat a la l'empresa PromoCaixa, del grup La Caixa de les hipoteques inmobiliaries, com canal de compra i subministrament dels equips, mentre que seran els centres els que realitzaran la selecció de les editorials i la compra de les llicències de manera autònoma. Els alumnes i les famílies seran els responsables del manteniment dels ordinadors, que disposaran d'un control antirobatori.

En arrencar el curs, el 14 de setembre, 6.000 alumnes del primer cicle de secundària comptaran amb ordinadors portàtils de PromoCaixa, del grup La Caixa , 1.800.000 € = 298.800.000 milions Pta.

La segona fase, tindrà lloc el gener del 2010, 27.000 alumnes més comptaran també amb un ordenador de PromoCaixa, 27000 x 300 = 8.100.000 € ( 1.344.600.000 milions Pta).

“ERE, vamo pallá”

lejarza @ 09:29

Carles Llagostera, Tarragona: “ERE, vamo pallá”.-Fa gràcia..., maleïda gràcia la de la cançoneta, més val “riure” que plorar...

I és que s'han posat molt de moda els eres, eros en català; Eros, déu grec de l'amor i que gens té a veure en tot plegat.

Empresa que passa angúnies econòmiques, financeres, o simplement és engolida per la crisi que tot ho envolta agradi o no, doncs ERO “que te crió“, sense cap impediment, sense cap oposició, que ja se sap..., “que el 90% d'ERO són aprovats per l'administració (Departament de Treball) amb la gorra“, ja se sap no?; però, per si de cas, i per tenir-ho tot lligat i ben lligat, comitès d'empresa enganyen gran part del personal i organitzen assemblees per no res que no sigui presumir dalt d'un púlpit. Per acabar-ho d'adobar i després de fer veure que han “negociat” presenten el mal menor, donar cinc cèntims amb una mà mentre amb l'altra et foten igualment el moneder; ah!, i ho sotmeten a votació, quina poca vergonya!, per semblar més demòcrates i no fer més que amagar-se les vergonyes de la pròpia impotència i manca d'iniciativa.

Així és com esdevenen els comitès d'empresa, en no més que portaveus i transmissors de la voluntat i plans de l'empresa, encara que siguin obscens i tèrbols, esperant que algun dia tot torni a anar com la seda i lliguin gossos amb llonganisses; mentrestant... “ERE, vamo pallá...”

04/09/2009 GMT 1

Reformar les organitzacions empresarials

lejarza @ 17:16

Jordi Serrano Blanquer: Reformar les organitzacions empresarials.-La patronal CEOE mai ha analitzat com és que en aquest país tenim més atur que enlloc. Potser és que tenim els emprenedors més cutres d'Europa? Potser podrien estudiar la manera de formar una nova generació d'empresaris espanyols que siguin capaços de crear i innovar en algun camp tot fent negoci i canviar l'axioma espanyol on es fa ric aquell espavilat (Díaz Ferran, Pizarro, Villalonga, etc) que està a prop del poder.
Ara proposen, un cop més, fer una reforma laboral. Es pensen aquesta gent que tots els catalans som lluscs? Fa bé el president del Govern espanyol d'engegar a dida el tal Díaz Ferran, implicat en escàndols vinculats al PP. Cal reconèixer que Zapatero és molt millor que Felipe González, aquest hauria firmat la rebaixa de cotitzacions socials i hauria fet dues reformes laborals.
Per reduir l'atur el que cal és major responsabilitat social de les empreses i sinó fer com al País Basc, fomentar les cooperatives com la de Mondragón, que és la primera empresa del País Basc i la setena d'Espanya! I a fer punyetes els beneficis empresarials que no es necessiten per a res. A més aconseguiríem treure diners als ludòpates que s'ho gasten en derivats als mercats financers i ens compliquen la vida a tots.
Potser la diferència entre els països amb menys atur i el nostre és que tenen empresaris més decents, més emprenedors i millor formats que nosaltres. El Pocero de Seseña és l'exemple d'empresari espanyol dels darrers 20 anys, per exemple.
Vam tenir un president de la CEOE, José Maria Cuevas, durant vint anys que mai va tenir cap empresa. I ara el segon de l'equip directiu Juan Jiménez Aguilar l'han acomiadat amb 1,9 milions d'euros, és a dir, 315 milions de pessetes. Es veu que la clau de volta de l'acord és que en comptes d'un "cese" és va acordar un acomiadament. I aquesta és la mateixa gent que voldrien l'acomiadament més barat. Penso que podríem fer una reforma laboral i donar aquests drets del tal Jiménez a tots els treballadors.
Amb aquestes organitzacions empresarials sempre serem un país de tercera, potser que facin l'esforç que van fer els sindicats fa anys i es modernitzin una mica. Proposo que posin de nou president de la CEOE el Ferran Adrià, aquest ha demostrat ser un bon emprenedor, ha muntat mil negocis perquè és un geni. A més és bona persona.

“Bus-Escoba” en Barcelona -Red eficiente de autobuses urbanos

lejarza @ 06:24

Felicià Pla i Xiberta: “Bus-Escoba” en Barcelona -Red eficiente de autobuses urbanos.-Uno sueña -y otros también- en una Barcelona, ciudad tranquila y saludable –como en un mes de agosto SIN OBRAS- cuando en el Ensanche se establezca la red “Bus-Escoba” –un sistema de racionalización del transporte urbano de superficie en ciudades cuadriculadas- como es el caso, donde . . .: 1. La red pasa exclusivamente por las “calles-linde” de un Ensanche de MACROislas peatonales -de 3 x 3 islas convencionales-; 2. La red puede extenderse por la misma calle hasta el límite de la ciudad, entre río y río –un sentido- y entre mar y montaña –otro sentido-; 3. Las paradas –siempre comunes para ambos sentidos- pueden establecerse en los cuatro cruces-vértice de las MACROislas, o sea, cada 400 m; 4. Cada bus que pasa te lleva, o acerca, a tu destino -de eso, el nombre vulgar “Bus-Escoba”-; 5. Basta un solo trasbordo para llegar a cualquier parte; 6. Ningún bus necesita número ni nombre –va por una calle y regresa por otra, sin más cambio de dirección-; 7. La frecuencia de paso en horas punta es mínima –“Las paradas son para esperar; no para ver pasar autobuses medio vacíos”-; 8. Las líneas-extrarradio no entran en la “cuadrícula” servida por la red; conectan “gratis” con ella en el límite de la misma. –Dejar entrar vehículos innecesarios, es llenar la ciudad de “chatarra”, polución del aire, ruído, . . , y un “frenesí” evitables-.

Así, es posible: a. Cubrir el servicio, en todo el territorio del Ensanche por un igual –ampliable, hasta los lindes de la ciudad-; b. Reducir la flota-bus en movimiento: mucho, en “horas valle”, menos, “en horas punta”; c. Reducir a menos de un 50% la cantidad de paradas –todas comunes para ambos sentidos-; d. Reducir y rentabilizar los recorridos; e. Reducir la ocupación de las calles; f. Hacer más fluido el tránsito a todas horas; g. Reducir el consumo de carburante, neumáticos y mantenimiento por km recorrido, de todos los vehículos que transitan por la ciudad; h. Reducir la polución del aire y el ruido en un 70% -menos vehículos, menos cruces con semáforos y ni una parada fuera de ellos-; i. Liberar de red semafórica el interior de las MACROislas y el 66% de los cruces del territorio servido; j. Regular la circulación semafórica de acuerdo la fluidez del tránsito; k. Reducir el estrés de los conductores y ciudadanos; l. Reducir los tiempos perdidos en esperas y desplazamientos excesivos de los usuarios; m. Establecer conexiones con líneas-extrarradio al borde del Ensanche o lindes de la ciudad.

La implantación de esta propuesta lógica es tan simple, que se amortiza en menos de un mes de funcionamiento, con el “ahorro global” que supone. Si los autobuses fueran vehículos “electro-solares”, los beneficios globales serían mayores todavía. ¡Calcúlelo todo, quien pueda hacerlo, y verá!

–De esto ya traté el 29.06.09, en “ La redBUS Cerdá ”; antes, en 22.03.09, en “TRANSbordeo” –redBUS Ensanche-; y antes en 11.02.09 “El bus-Barcelona; aquí he tratado de concretar más todavía.

03/09/2009 GMT 1

Argelaguer, primera modificació de crèdit del pressupost 2009

lejarza @ 20:57

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa)/Girona: Argelaguer, primera modificació de crèdit del pressupost 2009.-Ajuntament d´Argelaguer, Núm 12975 BOP de Girona núm. 169 - 2 de setembre de 2009. Edicte d’aprovació definitiva d’un expedient de modificació de crèdits.

No havent-se presentat reclamacions contra l’acord de Ple de data 13 de juliol de 2009, d’aprovació inicial de la primera modificació de crèdit del pressupost 2009, la qual es va exposar al públic mitjançant edicte publicat en el BOP núm. 143, de 28 de juliol de 2009, i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu. En compliment de l’article 177.2 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei estatal 39/1988, reguladora de les hisendes locals, es publiquen la modificació:

INGRESSOS

ORIGEN DE FONS: Majors ingressos:

Partida Denominació Consig. Inicial Modificació Consig. Definitiva

El Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), no crea puestos de trabajo Ajuntament d´Argelaguer Garrotxa Girona (foto: Lejarza720.00 FEIL. Dotació cultural sala 0 27.217,13 27.217,13

720.01 FEIL. Condic. superfícies 0 19.103,51 19.103,51

720.02 FEIL. Nova equipació sala 0 28.427,89 28.427,89

755.02 Generalitat. Protecció civil 0 1.200,00 1.200,00

TOTAL 0 75.948,53 75.948,53€

Romanent de Tresoreria:

Partida Denominació Consig. Inicial Modificació Consig.Definitiva

870.01 Crèdits suplementar partides 0 6.000,00 6.000,00

870.02 Crèdits finançament afectat 0 43.418,87 43.418,87

TOTAL 0 49.418,87 49.418,87€ TOTAL D’INGRESSOS 0 125.367,40 125.367,40€

DESPESES

APLICACIÓ DEL FONS:

Per suplementar les partides següents:

Partida Denominació Consig.Inicial Import Consig.Definitiva

12.220.03 Material conservació i mant. 1.500.00 1.500,00 3.000,00

42.221.01 Combustibles 4.000,00 2.000,00 6.000,00

45.489.00 APA Argelaguer (menjador) 1.000,00 2.000,00Vall del Llierca, Argelaguer/Olot/Besalú/Garrotxa: Els pisos d’en Dorca a la Plaça Generalitat, Enderroc Ja! Ajuntament d´Argelaguer CiU Dimissió Consell Comarcal de la Garrotxa Lejarza 3.000,00

43.227.01 Treballs tècnics 15.000,00 1.700,00 16.700,00

43.601.12 Dotació cultural sala polivalet. 0,00 27.217,13 27.217,13

43.601.13 Condicionament superfícies 0,00 19.103,51 19.103,51

43.601.14 Nova equipació sala esportiva. 0,00 28.427,89 28.427,89

43.601.04 Obra construcció local poliva. 0,00 22.326,24 22.326,24

43.601.03 Obra construcció vestidors 0,00 21.092,63 21.092,63

TOTAL 21.500,00 125.367,40 146.867,40€

Contra aquest acord, que esgota la via administrativa, els interessats poden interposar recurs en via Contenciosa i Administrativa davant el Jutjat Contenciós-administratiu de Girona, dins el termini de dos mesos, comptats a partir de l’endemà d’aquesta publicació. Argelaguer, 18 d’agost de 2009 Josep Dorca i Serrat Alcalde    Alegaciones al Fondo Estatal de Inversión Local, municipio de Argelaguer    El Fondo Estatal de Inversión Local (FEIL), no crea puestos de trabajo    Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL): contracte del subministrament Decoresport, SA

Argelaguer, comptes generals corresponents a l’any 2008

lejarza @ 19:20

Josep Dorca Serrat CiU Els sous dels alcaldes VALL DEL LLIERCA Ajuntament Argelaguer Sales de Llierca Sant Jaume de Llierca Montagut Oix Tortellà Planes d'Hostoles Sant Feliu de Pallerols Sant Aniol de Finestres Besalú Beuda Maià de Montcal Sant Ferriol CVall del Llierca, Argelaguer/Olot: Argelaguer, comptes generals corresponents a l’any 2008.- Ajuntament d´Argelaguer, Núm 12974 BOP de Girona núm. 169 - 2 de setembre de 2009. Edicte d’exposició pública del compte general 2008: Formulats els comptes generals d’aquest ajuntament corresponents a l’any 2008, s’exposen al públic junt amb els seus justificants i els informes de la Comissió de Comptes durant el termini de quinze dies i vuit més, als efectes del seu examen i presentació de reclamacions i observacions que es considerin adients contra els esmentats comptes de conformitat amb l’article 212 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Argelaguer, 17 d’agost de 2009 Josep Dorca i Serrat Alcalde

02/09/2009 GMT 1

Los empresarios del paro

lejarza @ 15:41

Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont, Garrotxa (Girona): Los empresarios del paro.-Los empresarios del paro, de la CEOE calificán de “graves” los datos del mes de agosto y reiterán que es “imprescindible” que los trabajadoresCarlos Marx IU 2.0, Queridas compañeras, Queridos compañeros: La campaña de Izquierda Unida Europa VALL DEL LLIERCA Cap Argelaguer: Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà. VALL D'HOSTOLES Cap Les Planes d'Hostoles: Sant Feliu de les saquen de la crisis abordando reformas del mercado de trabajo, bajadas de salarios y derechos sociales de carácter permanente y no meramente coyuntural.

En este sentido, la patronal de los empresarios considerán “esencial” que entre esas medidas se incluya una reforma del mercado de trabajo, para lo cual expresó su disponibilidad e interés en alcanzar puntos de acuerdo en el marco del diálogo social, para que la crisis la paguen los trabajadores.

En opinión de la organización del paro empresarial, sólo una parte del repunte del paro en agosto puede explicarse por el fin de la temporada turística, dado que es el peor dato de desempleo empresarial registrado en este mes en los últimos diez años, exceptuando el del año pasado.

La subida del desempleo, la caída de la contratación, el menor peso de la contratación fija y el descenso de la afiliación durante el mes de agosto son, para la CEOE, datos “negativos” que se presentan en un panorama donde las expectativas, una vez finalizados los efectos del Fondo de Inversión Local de los Ayuntamientos (FEIL) y de la temporada turística, resultan “poco halagüeñas“.