Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont, Garrotxa (Girona): Empresaris Autònoms: no tindràn que fer cursets obligatoris.-El Ministeri de Treball va lliurar a les principals associacions d´empresaris autònoms -ATA, UPTA i CEAT- l'esborrany de l'avantprojecte de Llei que regularà la prestació per cessament d'activitat, en el qual es contempla que els empresaris autònoms cobrarán, i no serà menor a 580 euros € mensuals i no podràn superar els 1.300 euros €. A més, tindrà una durada de sis mesos i de nou en el cas dels més grans de 60 anys, i no tindrán que fer cursets obligatoris, al contrari que´ls treballadors dels 420 €.
Segons els càlculs de Treball, sent la prestació del 70% de la base de cotització, i aquesta de 900 euros de mitjana, els autònoms cobraran una mitjana de 630 euros €.
El colectivo de empresarios autónomos, integrado por tres millones de personas, sigue sin contar con representación oficial a pesar de que sus actividades generan el 20% de la crisis económica en España (PIB). Cuatro organizaciones (Cepyme, ATA, UPTA-UGT y OPA) se disputan el papel de interlocutor ante el gobierno. Y por ahora no hay un claro ganador.

Cualquier sombra es buena para protegerse de la inclemencias económicas. Al menos, esto es lo que debió de pensar el ministro de Trabajo tras la reunión que mantuvo con los interlocutores de los empresarios autónomos.

Asimismo, Corbacho anunció que, fruto del acuerdo alcanzado con las asociaciones de autónomos el pasado 5 de mayo de 2009, el Consejo de Ministros aprobará una bonificación del 50% en las cuotas a la Seguridad Social para aquellos empresarios autónomos que contraten al primer trabajador siempre que no esté cobrando los 420 € por desempleo (Increible, pero cierto). Girona comptava a finals de juny amb 63.579 empresaris afiliats al règim especial d'autònoms.

Josep Duran i Girona, Castrumvell del Mont, Garrotxa (Girona): Presurosos i preventius.-Per a poder-se protegir de les seves primeres amenaces Estats Units (USA) es va annexionar Texas en 1846 i, sempre per a defensar-se, va envair Xile en 1891 i Hawaii dos anys més tard. Per a defensar-se va intervenir a Nicaragua en 1894 i al mateix temps, buscant defensar-se, va intervenir també a Xina i a Corea. En 1895 va anar a defensar-se a Panamà, en 1896 es va defensar a Nicaragua. En 1898 va tornar a defensar-se a Xina, aprofitant l'oportunitat per a anar a la guerra preventiva a Filipines i intervenir a Cuba i Puerto Rico, en successives i múltiples defenses. Sempre per a defensar-se, Estats Units va intervenir en Guam en 1898, de nou a Nicaragua en el mateix any i en Samoa un any més tard. En 1901 va acudir a defensar-se a Panamà. En 1903 es va defensar a Hondures i en 1904 altra vegada a Corea, per a seguir defensant-se a Hondures en 1907 i a Nicaragua en 1910. L'any 1911 va veure als Estats Units defensant-se novament a Xina i en 1914 la legítima defensa va ser exercida a Mèxic i Haití. En 1916, República Dominicana va ser la seu de la defensa i en 1919 Honduras i Iugoslàvia. Turquia va a ser també blanc de la defensa dels Estats Units en 1922, compartint honors amb Xina, dos anys abans que Hondures tornés a ser motiu de defensa que, es va reeditar altra vegada a El Salvador en 1932. En 1948, Estats Units va acudir a defensar-se a Filipines, en 1950 a Puerto Rico, en 1951 a Corea i en 1953 a Iran. Guatemala va ser escenari d'una nova defensa nord-americana en 1954 abans que, enfront de tantes amenaces, Estats Units traslladés la seu bel·ligerant defensa al Líban en 1958. En 1961 es va defensar a Cuba, quan ja començava a defensar-se a Vietnam i quatre anys més tard va plantar la seva defensa a Indonèsia. En 1965, va ser República Dominicana la seleccionada perquè Estats Units pogués defensar-se, honor que, en 1965 va correspondre a Guatemala i en 1969 a Cambotja. En 1970 es va defensar a Oman, en 1971 va passar a defensar-se a Laos i en 1976 es va defensar a Angola. Des de 1980 i durant deu anys, Estats Units es va defensar de l'amenaça sandinista de Nicaragua des de les seves bases d'Hondures i Costa Rica. En 1982 es va defensar altra vegada a Líban, en 1983 va envair Granada para defensar-se i, per a millor defensar-se de l'amenaça sandinista, va minar les dues costes nicaragüenques en 1984. En 1989, sempre disposada a defensar-se, va envair Panamà. En 1991, Estats Units va exercir la seva defensa a l'Iraq; en 1994, va insistir en defensar-se a Haití, en 1996 va seguir defensant-se a Zaire i en 1998 va renovar la seva defensa a Sudan, un any abans de traslladar la seva defensa a Iugoslàvia. El canvi de segle va sorprendre als Estats Units defensant-se a Afganistan i, tot seguit, van envair l'Iraq, i ara es preparen per al 2010, per defensar-se de l´Iran amb el conte nuclear; novament, presurosos i preventius, sempre en legítima defensa i per a major glòria de la sobirania del món.

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Besalú: Conveni urbanístic per a l’obertura i cessió d’un pas públic per a vianants.-Ajuntament de Argelaguer, Núm. 11355 BOP de Girona núm. 143 - 28 de juliol de 2009: Edicte d’aprovació d’un conveni urbanístic. El Ple de l’ajuntament en sessió del dia 13 de juliol de 2009, va adoptar l’acord d’aprovar el Conveni urbanístic per a l’obertura i cessió d’un pas públic per a vianants entre la Crta. d’Olot i el carrer Major, entre la Sra. Francisca Masdeu i Portella i aquest ajuntament d’Argelaguer.

D’acord amb el que disposen els art. 25 i 26 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, s’exposa al públic, pel termini d’un mes, comptat des de la publicació del present edicte en el Butlletí Oficial de la Província, a l’objecte que els interessats formulin les al·legacions que considerin convenients.

Argelaguer, 14 de juliol de 2009 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà: Expedient de modificació de crèdits del pressupost per a 2009.-Ajuntament de Argelaguer, Núm. 11354 BOP de Girona núm. 143 - 28 de juliol de 2009: Edicte d’exposició pública d’un expedient de modificació de crèdits del pressupost per a 2009: El Ple de l’ajuntament de data 13 de juliol de 2009 va aprovar inicialment l’expedient número 1/2009 de modificació de crèdits en el Pressupost de 2009, el qual queda exposat al públic pel termini de quinze dies comptats des del següent al de la publicació d’aquest anunci al BOP de Girona. En l’esmentat termini els interessats podran presentar les reclamacions i/o els suggeriments que estimin convenients, d’acord amb allò que disposen els articles 169 i 177 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. En el supòsit de no presentar-se reclamacions ni suggeriments en l’esmentat termini, s’entendrà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar nou acord.

Argelaguer, 14 de juliol de 2009 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Francesc González, Barcelona (Catalunya): ¿Dónde están los verdes?.-Resulta escandaloso como se inhiben los llamados Iniciativa per Catalunya els Verds de los problemas reales de la gente, con su despistado secretario Joan Herrera a la cabeza. En Catalunya los abusos urbanísticos y las barbaridades de obras públicas no las para nadie. Ni siquiera se consulta a la población sobre algo que va a cambiar totalmente su forma de vida y alterar su entorno social.

En Bellaterra, por ejemplo, es un desastre natural el que va a provocar la construcción de la autopista y la puesta en marcha del parque empresarial de Sabadell con un monstruoso IKEA de 40.000 metros cuadrados. También el cuarto cinturón, es decir, la vergüenza del fracaso de los transportes públicos, destrozará todo tipo de zonas rústicas que encuentre a su paso.
Estos nuevos verdes son ejemplo del más puro estilo pantanero franquista. Te construyo un pedazo de pantano, (eso sí, ecopijo de última moda) y extermino todo lo que pille por medio: naturaleza, casas, familias e historia. Ni qué decir tiene como se han callado ante las construcciones al pie del Tibidabo en el parque natural de la Collserola, o como se dedican a la "ecopijería" cuando llega la navidad, mientras que con ese dinero podrían limpiar unos cuantos cauces malolientes y adecentar hogares y escuelas.
Es el colmo del hiperdesarrrollismo y el metacapitalismo salvaje que los verdes mismos sean cómplices de estas barbaridades. Se pasan el día en cueros circulando en bicicleta por la calle y con manifestaciones antitaurinas, se abren la cabeza peleándose con la policía ocupando fincas privadas, mientras se tiran petardos entre ellos contaminando la ciudad y enviándose mutuamente mutilados al hospital.
Ya no hay verdes como los de antes, de tomar la calle y encadenarse a donde haga falta. Ahora lo que tenemos es una banda de telepredicadores expertos en financiación y teorías del tres al cuarto en vez de activistas comprometidos con el medio ambiente. Sólo falta ver a Joan Herrera poniendo sus manos sobre el alquitrán fresco del cuarto cinturón diciendo "yo hice que fuera asfalto ecológico" y después verlo en una corrida de José Tomas, para "supervisar", mientras media Catalunya traga el polvo de sus bestialidades urbanísticas quedándose sin paisaje y entorno natural. Decadente, realmente decadente. Pero, sobre todo: indecente.

Albert Bramon, 1er Secretari del Partit Socialista de Cataluña (PSC) de la Garrotxa: Del 2 a 6 al finançament.-Si pogués fer com en Woody Allen que en una pel·lícula repassa les coses per les quals mereix viure’s la vida, una de les que posaria seria l’esmorzar del diumenge llegint pausadament els diaris.

Si, a més, s’hi afegeix llegir els comentaris de la premsa després d’una victòria del Barça, entro en èxtasis.

Després del 2 a 6 em pensava que tardaria en tornar-m’hi a trobar i, vet aquí, que diumenge passat, amb la notícia del pacte del finançament a sobre la taula vaig estar levitant ben bé 10 minuts.

Els de casa meva em preguntaven estranyats que hi feia allà dalt i si aquest finançament era bo o no per Catalunya. Quan vaig tornar a ran de terra, la meva resposta va ser la mateixa que he anat donant al llarg d’aquest últim any: No en tinc ni idea! No sé què signifiquen 2, 3, 4 o recontramolts milers de milions. Entenc perfectament que del que es tracta és que Catalunya sigui solidària però que, no per això, la seva posició relativa de renda per càpita canviï.

Però, com que no tinc coneixements per determinar si això es compleix o no, prefereixo encomanar-me a 3 persones que em mereixen confiança, el conseller Castells, el president Montilla i el president Zapatero.

Des que vaig començar a llegir diaris, llegia articles assenyats d’en Castells sobre les balances fiscals i comercials de les comunitats autònomes. És l’home més ben preparat en aquest camp que conec. Confio en ell perquè no parla d’expoli fiscal, de robatoris, ni de res d’això, parla de números i de les idees que s’han de sustentar en ells. Sempre he pensat que el pacte del Majestic que Convergència i Unió (CiU) va fer amb el president Aznar, va anar malament no per mala fe de les parts sinó perquè hi havia massa paraules i poc estudi seriós de tots els números.

Confio amb en Montilla, hi confio perquè és un xarnego català que parla poc i treballa molt, perquè no parla d’en Gifré el Pilós ni de drets històrics, parla dels catalans que saben com és el dia a dia i de com qui governa pot influir en ell. Una persona que va dir allò tan tendre de “T’estimem molt José Luís, però encara estimem més Catalunya”.

I confio també amb en Zapatero, perquè representa l’Espanya federalista i oberta que existeix enfront de l’Espanya centralista i casposa. Perquè lluny de les campanyes de premsa que el presenten com un estafador i que, a més, fomenten aquesta visió d’enfrontament permanent de Catalunya amb Espanya, existeix un munt de gent a tot Espanya que, com ell, pensen d’una altra manera. Tal com deia en Maragall abans de l’aprovació de l’Estatut, l’única forma que Catalunya sigui acceptada és a partir d’un compromís de fidelitat amb la resta d’Espanya.

Em neguiteja que el Barça encara no hagi fixat a cap jugador, i, com que això em deixava diumenge ben enganxat al terra. La meva família que ho sap, em preguntava: “Penses que anirem bé si no fitxem?” A la qual els responc el mateix que amb el finançament, “Nois, confio amb en Guardiola i en Beguiristain” Ells ja saben que no penso el mateix d’en Laporta. I sinó “al loro!” ( Artícle publicat al setmanari La Comarca d´Olot)

Vall del Llierca, Argelaguer/Palma de Mallorca: Dialogo Social “decepcionado y sorprendido”.-Zapatero (PSOE-PSC), se mostró "decepcionado y sorprendido" con la Patronal de la crisis (CEOE), a la que acusó de no haber puesto suficiente empeño y responsabilidad para llegar a un acuerdo con los sindicatos Comisiones Obreras (CC.OO) y UGT.

"Nos hubiera gustado el acuerdo, sin duda, pero los planes del Gobierno van a seguir tomándose, con diálogo pero con determinación", manifestó el presidente Zapatero, que insistió que exigía de la patronal de la crisis un "plus de responsabilidad".

El jefe socialista del PSOE-PSC subrayó que las propuestas que ha planteado la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) son “inasumibles” porque atentan contra el sistema de la Seguridad Social (SS) y el marco de relaciones laborales, y defendió la propuesta planteada por el Gobierno, que consideró “equilibrada” porque contiene medidas de apoyo para los desempleados. "No es una propuesta para el diálogo, es una propuesta para el fin del diálogo", añadió el jefe socialista del Gobierno, que apuntó que esto demuestra una "escasa voluntad" por parte de la CEOE para conseguir un acuerdo. El Gobierno socialista asume el compromiso de una nueva prestación por desemplao, en principio por seis meses, para aquellas personas que hayan dejado de percibir la prestación asistencial por desempleo, de 420 €.

José Luis Rodríguez Zapatero anunció además que el Gobierno está “pensando en medidas específicas” que ayuden a paliar el incremento del desempleo en los menores varones de 35 años, “que sufren manera prioritaria la destrucción de empleo“. El paro suma 4.137.500 desempleados en el mes julio de 2009.   Documento sindical: Grupo de Trabajo del Diálogo Social

Vall del Llierca: Argelaguer/Girona: Catalunya: consultes populars, i tràmits parlamentaris.-Davant les moltes mocions que diferents Ajuntaments de tot Catalunya estan aprovant en relació al Projecte de Llei de Consultes Populars, hem de dir que :

El govern de la Generalitat de Catalunya (PSC-PSOE, ICV-EUiA i ERC) va aprovar el projecte de Llei el dia 31 de març de 2009.El ple del Parlament

de Cataluña (Espanya), el passat 17 de juny, va realitzar el debat a la totalitat d’aquest projecte de llei i va rebutjar les esmenes a la totalitat presentades pel grup mixt i el PPC.

La mesa del Parlament ja va acordar la tramitació d’aquest projecte de Llei pel procediment d’urgència. Això comportarà la reducció a la meitat del temps necessari per a realitzar determinats tràmits.

La Comissió d’afers institucionals, el passat 13 de juliol, va aprovar la compareixença de 12 persones i/o entitats (acadèmics, entitats municipalistes, etc), que està previst que es realitzin el proper mes de setiembre de 2009. En el mateix sentit és molt probable que els treballs de la ponència i la definitiva aprovació de la Llei puguin tenir lloc abans de final d’any.

Hem de ser prudents a l’hora d’aixecar falses expectatives al voltant d’aquesta Llei, i tot i que compartim la necessitat de defensar el dret a decidir i el dret a l’autodeterminació, cal posar de manifest que aquest projecte de Llei de consultes populars es limita a les que es realitzin per via de Referèndum. El projecte de llei preveu una limitació en les consultes populars, que en cap cas, pot anar en detriment de les facultats reconegudes per la Constitució monàrquica i l’Estatut. Així doncs només podrà ésser objecte d’aquestes consultes “...aquelles qüestions polítiques de transcendència especial en l’àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, i queda clar que serà necessari trametre la corresponent “sol·licitud d’autorització al govern de Espanya per tal que, si s’escau, l’autoritzi.”

Tot plegat rebaixa el contingut i la importància d’aquest projecte de Llei que, cas que s’aprovi, no permetrà aprofundir en el desenvolupament de la participació ciutadana, ni incrementar la democràcica.

Antonio Fernández: La Vanguardia y los trabajadores.-La dirección de La Vanguardia y los trabajadores rompieron ayer las negociaciones que mantenían sobre el expediente de regulación de empleo (ERE) tras doce horas de reunión en la que las partes no pudieron acercar posturas. La empresa quiere deshacerse de 90 de los 131 trabajadores de administración y publicidad del rotativo. Desde las 10 de la mañana a las 10 de la noche, empresa y comité se intercambiaron distintas ofertas y contraofertas sin llegar a un entendimiento en una maratoniana jornada en la que estuvo presente un mediador de la consejería de Trabajo de la Generalitat.
“Va a ser muy difícil llegar a un acuerdo, aunque la empresa ha variado ligeramente su postura”, señaló a este diario un miembro del comité de empresa. La oferta que la dirección había puesto sobre la mesa la pasada semana, y que parecía insuficiente a los sindicatos, consistía en recolocar a 35 personas en distintas empresas del Grupo Godó y en prejubilar a otras 28. Los demás, serían despedidos con una indemnización de 45 días por año trabajado hasta un máximo de 36 mensualidades. Ayer, la última oferta, según confirmó a El Confidencial Enrique Herrero, representante de la UGT, se concretó en prejubilar a 31 personas, recolocar a 40 más en otras compañías y reducir los despidos a 15, lo que significa que “estamos muy lejanos en nuestras respectivas posiciones”.
Del mismo parecer es Xavier Argelaguer, representante de Comisiones Obreras (CCOO). “El grupo aprovecha la crisis para llevar el agua a su molino”, señaló a este diario. “En los últimos despidos, se ofrecían condiciones muy superiores, por lo que no entendemos la postura de la empresa”, añade otra fuente del comité. Los trabajadores se quejan también de que los recolocados perderían gran parte de sus privilegios laborales, ya que las condiciones de La Vanguardia Ediciones, editora del rotativo, son mejores que las de las restantes sociedades que componen el holding. Todos los intentos de este diario por obtener una valoración de la empresa resultaron inútiles.
De momento, pues, según manifestaron diversas fuentes a El Confidencial, las posturas están muy alejadas. Tanto que hoy mismo comenzarán movilizaciones y ya hay convocado un paro de 12 del mediodía a 3 de la tarde como medida de presión, además de una concentración a la 1 del mediodía en la plaza de Sant Jaume, sede de la Generalitat. Las posturas están enconadas y hoy se informará a todos los trabajadores del resultado de las negociaciones. Los sindicatos esperan también llevar adelante un calendario de movilizaciones para presionar al holding.
El pulso del Grupo Godó
Un miembro del comité señaló a este diario que “parece como si el grupo Godó nos quisiera echar un pulso, ya que su predisposición a negociar es nula. Si sigue así no nos dejará más remedio que radicalizar el conflicto”. Y añade: “Si con su postura quiere la paz social, lo tiene crudo”.
Para Enrique Herrero, la dirección “ha amenazado con que seguirá adelante con el plan, pero estamos estudiando las movilizaciones que hemos de hacer para que negocie, ya que las condiciones que ofrece son muy inferiores a las que pactó hace seis meses con las personas que salieron de la redacción”. Los empleados del rotativo del Conde de Godó se encuentran en una situación inédita en su grupo, ya que éste es el conflicto más grave al que se han enfrentado. Ello, para el representante ugetista, es un hándicap, pues “carecemos de cultura sindical para afrontar problemas como el actual”.
Durante el mes de julio, los trabajadores realizaron dos paros, aunque el rotativo siguió saliendo. Según el comité, “trabajaron algunos jefes y becarios, por lo que pudieron estar en la calle al día siguiente”. La semana pasada, los trabajadores también se movilizaron disfrazados de periódico e incluso llegaron a cortar el tráfico en la Avenida Diagonal durante unos minutos. “No queremos cuasar problemas a los ciudadanos, sólo dar a conocer nuestra situación”, señaló a El Confidencial una de las personas que se manifestaron.
Para justificar el expediente y los “despidos objetivos”, la empresa presentó al comité unos balances negativos de la sociedad: 12,74 millones de pérdidas en el 2008 frente a 12,6 millones de beneficios en el 2007. Según la compañía, los ingresos por publicidad se redujeron un 18,6% respecto al ejercicio anterior y este año el bajón puede llegar al 23,2%. A ello se le añade, según la dirección, la reducción de la difusiñon en un 43% en la última década. Los trabajadores no se creen los números que les presenta el grupo, ya que en ellos no se contabilizan los ingresos obtenidos, por ejemplo, por suplementos especiales encartados con La Vanguardia y que son facturados por otras empresas del grupo. Además, afirman que la difusión se ha mantenido estable la última década, aunque para ello sólo hace falta mirar las alegaciones del Grupo Godó cuando se hacen públicos del datos de la difusión de los periódicos.    La Vanguardia, órgano oficial del sionismo catalán     Marx tenía razón

Feliciano Pla-Xiberta: El cuento de una calle llamada Diagonal.-Erase una vez . . una calle ancha, muy ancha, larga muy larga, que sigue el caminar del sol, una calle localizada en una ciudad cara al mar, protegida del viento frío del norte, por la montaña, y situada entre ríos; una ciudad, por ello, con buen augurio, que merece lo mejor; . . . una calle bloqueada por 17 líneas de autobuses: unos, largos, muy largos, quizá demasiado, medio vacíos, y otros cortos, llenos, muy llenos, que se detienen de cuatro en cuatro, entre una parada y la siguiente, acompañados de coches y motos, ocupados sólo por su conductor, que se mueven al ritmo desesperante de la canción del “arranca y para”, que le marcan semáforos, obedeciendo un programa recalculado cien veces, que nunca resuelve nada, y consigue siempre el máximo consumo de carburante y oxígeno del aire que no pueden producir dos estrechos parterres de césped y cuatro líneas de palmeras y otras especies de árboles que malviven entre tanta polución. Esos son, los gases perjudiciales que respira quien pedalea bicicletas por la calzada, ocupando un carril más ancho que las bandas de césped; y por donde hay gente que anda con prisa, estresada por una mañana de problemas dejados sin resolver, gente que, ahora, sólo busca llegar cuanto antes a no se dónde, para encontrar a no se quién, y hacer no se qué; quizá tragar, tragar más, que masticar bien, un biftec con patatas fritas, acompañado de una cerveza, para llenar su estómago, después de tomar, tres cafés y tres colas, por si no estaba bastante despierto y excitado por la mañana.

Erase una vez . . . una calle que producía más enfermedades y malestar, que otras cien en la ciudad; una calle diseñada para, nadie nunca supo qué. Una calle que nunca cumplió bastante bien su cometido; donde se provó todo: El paseo dominical de gente bien; el desfile militar de legionarios con cabra, de marinos sin barco, de infantes sin armas, de artilleros sin cañones, de la Guardia Civil , cerrado por caballeros montados, y el paso de aviones pintando en el cielo los colores de la bandera nacional; el paso de los bólidos de la Peña Rhin ; el paso de gente puesta de rodillas, pidiendo perdón por un pasado malhacer, . . Esta calle que sirvió para tantas funciones, jamás alegró bastante la vida de los pájaros, jamás se fué a ver cómo crecía la verdura y las flores coloreaban los parterres; jamás fué una vía de paso libre, donde respirar el oxígeno de grandes árboles; jamás hizo feliz, a la gente que transitó por ella; jamás fué lugar donde encontrarse gente del norte y el sur; jamás lugar donde descansaran mayores y jugaran pequeños.

Esta calle quiere ser transformada en un lugar alegre, utilitario, multifuncional y “saludable”, donde los residentes, vivan felices, los mercaderes atiendan sus necesidades y las de sus visitantes, donde la gente pueda pasear con los amigos, en invierno bajo el sol, viendo una feria tranquila, instalada a su lado, en media calzada; donde la gente mayor, pueda descansar en bancos confortables, y las mamás, entretener a sus hijos, en la otra media; donde, por el paseo, en la sombra, puedan circular los ciclistas por su carril, sin molestar a los andarines que se muevan por el suyo respirando a placer, y usted y yo, que tenemos prisa, andar a nuestro ritmo, sin tropezar con adoquines medio levantados, ni bicis y motos y bancos donde nadie toma asiento. Esta calle puede ser algo imaginado bajo los árboles que lo cubran todo, produciendo tal superavit de oxígeno, que para si lo quisiera el hospital más próximo. Esta calle puede ser . . . un “Corredor Verde” que haga feliz a esta ciudad de buen augurio que merece lo mejor.

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: D’aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura.-Riudaura (Garrotxa). Plaça del Gambeto. Dissabte 25 de juliol. 22h.

El proper dissabte 25 de juliol de 2009 se celebrarà a la Plaça del Gambeto del Ajuntament de Riudaura a la Garrotxa, la quarta edició de la proposta de música tradicional i popular. “D’aquí estant veig una estrella”, cançons i tonades tradicionals a Riudaura. Aquest és, de fet, el títol del llibre de cançons i tonades procedents de Riudaura; (nomenada “Riodazarii” pel Comte del Contat de Besalú Sunifred, Bisbe de Girona l´any 850 que concedeix "celle ejusdem supramemorata Sancte Marie cum titulis suis videlizset Sancti Joannis et Sancti Petri in die ejus dedicationis decimas et primicias et oblationes fidelium de villulis et villaribus quorum nomina sunt haec: Riodazarii”), elaborat per Josep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa (Curbet Comunicació Gràfica Edicions, Girona 2006) que ara fa justament tres anys es va presentar a la mateixa Plaça del Gambeto.

Seguint el format de les edicions anteriors, el concert comptarà amb la participació de diverses formacions musicals, De Calaix, Xavi Molina i Músics de Riudaura, aquests darrers creats expressament per l’ocasió; a més d’intervencions d’una vintena de cantadors del poble, de Riutaca, els Timbalers de Riudaura i de projeccions audiovisuals, en el marc de la Plaça del Gambeto.

"D’aquí estant veig una estrella" procura cada any complir amb els dos propòsits que van portar a l’Ajuntament de Riudaura i al Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, del Marboleny, a tirar endavant el projecte de la publicació del llibre de cançons i tonades tradicionals originàries de Riudaura. D’una banda, pel que fa a la recerca i difusió del patrimoni tan musical, com literari, sociocultural, o històric- sorgit d’un treball de camp i culminat amb publicació del llibre d’en Josep Garcia. Però, per altra banda, també amb la decidida voluntat que aquests materials recuperin espais de difusió en la societat d’avui, molt diferent de la societat que els va veure sorgir i transmetre’s de generació en generació.

Una vegada més, les veus dels cantadors del poble de Riudaura sonaran a la Plaça del Gambeto, com també sonaran les versions pròpies i personals de les formacions musicals que integren el cartell del concert.

De Calaix:

És una formació creada el setembre del 2001 a l’Alt Empordà que es podréis de cançons extretes a viva veu, o bé de manuscrits i cançoners. Amb un esperit obert a la creació actual, De Calaix, atent als nous corrents musicals, incorpora influències de diversos gèneres i introdueix en les lletres d’algunes composicions referències a realitats socials candents, sempre amb un esperit crític. De Calaix transforma el seu repertori amb una polifonia a tres veus que acompanya sovint amb percussions. Al llarg de la seva trajectòria, poc a poc, han anat definint un estil propi que elles mateixes cataloguen com a “Nova Polifonia Tradicional Catalana“, tal i com es mostra en els cinc repertoris del grup: “Empordà a calaixos”; “De boca en boca”; “Escudella de nadales”; “Calaix de sastre” i “Fent safareig”. Actualment el grup té publicats tres treballs discogràfics: “Pantone 1505”; “Pantone 368” i “Escudella de nadales”. El darrer disc de grup, Escudella de nadales, ha constat dins els 10 millors discos de folc de l’any 2007, segons la revista Enderrock. L’any 2004 el grup va ser guardonat amb el Premi Altaveu per la millor trajectòria professional. I l’any 2003 va rebre el I Premi Enderrock amb el disc “Pantone 1505” com a millor disc de folc, segons la crítica. De Calaix són la Gemma Pla, la Mireia Mena i la Lurdes Rimalló.

Xavi Molina:

Realitzarà el toc d’inici del concert amb una versió amb tenora de la melodia del Ball del Gambeto o del Roser, de Riudaura. És tradicional que cada any obri el concert un músic diferent amb una versió del Ball del Roser. L’any passat el va realitzar l’Albert Dondarza, amb una versió a violí.

Músics de Riudaura:

Proposta creada expressament per l’ocasió i formada gairebé en la seva totalitat per joves músics de Riudaura. Com en les passades edicions, ens presentaran una actualització del cançoner popular i tradicional.

Cantadors de Riudaura:

Grup de cantadors del poble que ens interpretaran algunes de les cançons que ja havien cantat com a informadors, durant el treball de camp que va precedir la publicació del llibre de Josep Garcia, "D’aquí estant veig una estrella".

El concert comptarà també amb la presència de Riutaca, el grup de Timbalers de Riudaura.

Concert organitzat per l’Ajuntament de Riudaura amb el suport del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona. Per més informació contactar amb: Jordi Fosas info@lacaraba.cat Telèfon: 663817471

Riudaura mereix una visita

La vall de Riudaura mereix una visita detinguda per la bellesa del seu paisatge i el tipisme del poble. Ja sigui des d'Olot, pel camí de pla de Dalt, o bé des de la Pinya, els camins conflueixen a l'entrada de la vall i al terme de Riudaura, en els bonics paratges on trobarem l'Hostal de la Corda,el pont sobre la riera de Riudaura i la font de la Canova, caldrà, per accedir fins al pla, que ens enfilem, seguint la carretera, pel coll dels Morts.

La vall està formada per la riera de Riudaura, que li dona el nom, baixa des de el coll de Canes, a l'extrem més occidental , i passa pel mig del poble, escolant-se tot seguit pel pla estret i allargasat fins al paratge de l'hostal de la Corda, al terme d'Olot.

El vessant del solei d'aquesta vall és format per la serra de Sant Miquel del mont, presidit per la bella ermita romànica, el puig soleres (1.026m), el coll de Coubet, amb el seu Hostal de la Cantina, fins al coll de canes (1.118m), i pel cantó del bac, la serra de Santa Magdalena de Cambrils. Vindran a continuacióel puig de l'Ofrena i la serra que s'esmuny, pel pla de Passarelles, cap al puig de la Miranda i la Rauta, que la separen de la vall d'en Bas.

Només d'entrar a la vall de Riudaura , la serra de Sant Valentí del Mont, que la delimita pel cantó del solell, ja ens ofereix belles raconades. Venint d'Olot, ja podrem veure la gran façana de la masia de Bastons, per on passa la carretera d'olot a Sant Joan de les Abadesses. Des de la carretera esmentada, es pot gaudir d'una bonica panoràmica del pla de la Pinya a la vall de Bas. Gairabé arribant al poble de Riudaura, al mateix cantó de la muntanya, la masia del Roquer, dedicada al turismo rural, ofereix una bella estampa. Al damunt, hi podem veure el coll i l'antic Hostal de la Serrota, amb notable panoràmica ara sobre Riudaura. Tot seguit la riera, un trajecte recomanable és agafar el primer trencant a mà dreta, just en arribar al poble, a la cruïlla del carrer Tiradors. El camí pel solell, seguint el trajecte fluvial, ens portarà al Molí de la Plana, casa de turismo rural. Un caminet a mà dreta ens recorda l'antic de ferradura de Vallfogona a Riudaura, que s'enfila aquí cap al veïnat d'Artigues i al coll de Canes. Si seguim, però, la pista, aquesta ens durà ara fins als bells paratges del clt de la Plana, presidits per la Plana de Cruanyes, una de les pairalies més boniques del terme, als peus del puig dels Saiols.

Si des de Riudaura mateix, a l'inici del carrer de la Terrica, agafem el camí que travessa decidit la riera, ens enfilarem per una pista només practicable amb tot terreny, que ens portaria fins als Plans, ja al terme de Vidrà, als peus del puig de l'Ofrena (1357m). Aquest camí passa també per davant la pairalia de la Fajula. Un camí de bosc prop dels verals encara coneguts com el petroli, per les prospecccions que fa anys s'hi dugueren a terme, ens portaria fins als ombrívols paratges de la Font de Joan.
El topònim més antic de la contrada es refereix a “Riodazar“, d'etimologia encara discutida. Però el que si se sap, és que el 852 fou erigit el monestir de Santa Maria, pel comte Vifred de Besalu.
L'església és sens dubte una de les més antigues fundacions monàstiques de la Garrotxa. La vila de Riudaura, patí els estralls de diversos esdeveniments quan les guerres carlines, fins a la signatura de la pau de l'hostal de la Corda.
Ajuntament de Riudaura: Adreça: Pl. Gambeto, 1 Codi Postal: 17179 Comarca: Garrotxa Telèfon: 972 264 422 Fax: 972 272 025 Adreça electrònica: ajuntament@riudaura.org Horari d'atenció al públic: de dilluns a divendres de 10 a 14 h

Antoni Gutiérrez, Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca-Garrotxa: Senzillament... fora de lloc.-Sóc un entusiasta de les havaneres i podria dir que és el meu hobby: a vegada faig força quilòmetres durant l'any per poder-ne sentir bones cantades, tinc les estanteries de casa plenes de discos de vinil i CD... Aquest any, després de més de dotze, no he pogut assistir com a espectador a Calella de Palafrugell per uns problemes de salut que no m'han permès desplaçar-me i aguantar tot el que significa voler assistir com a espectador en aquesta cantada. Però després d'escoltar i veure la cantada per la televisió, la veritat és que no em sap greu no haver-hi anat. En comptes d'una cantada d'havaneres, semblava un espectacle de varietés. Esta bé que es busqui varietat i que hi hagi un artista convidat, però almenys que estigui relacionat amb l'havanera i no pel fet de ser de Cuba. Em pregunto què hi pintava la senyora Lucrecia cantant aquelles cançons? Crec que al nostre país hi ha altres artistes que podrien venir convidats a cantar havaneres. Estem parlant de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, i no d'un espectacle d'El Molino. D'altra banda, no és que vulgui malparlar dels grups, però crec amb tota sinceritat que n'hi ha de força millors i no tan lluny de casa. Senyors organitzadors de la cantada, caldria que es plantegessin si realment van pel bon camí. Jo crec que aquest any s'han equivocat de totes totes. Espero pel bé de l'havanera en general i de la cantada de Calella que canviïn el rumb, ja que la cosa va pel camí d'enfonsar-se i seria una llàstima després de tants anys!

Manel Serra, Olot (Garrotxa): S'ha acabat el pressupost?.-Pel que fa al tema de l'augment de la població a Anglès en els propers onze anys: amb tant d'augment de població a curt termini, com és que ningú no s'hagi plantejat arranjar la carretera que passa per dins la població...? I el més important: com és que no s'ha fet cap variant com la de la Cellera? Jo passo sovint per Anglès i crec que és un problema importantíssim que encara la carretera passi per dins el poble. Cap polític no s'ha plantejat aquesta opció?... És una llàstima, perquè en el tram de carretera que va d'Olot a Santa Coloma només falta arranjar aquesta part i un tros a Sant Feliu de Pallerols. Que potser amb el tema de Bracons ja s'ha acabat el pressupost?

Dolores Ibárruri Gómez “Pasionaria”: Los Comunistas en la lucha.-En 1933 triunfaron en nuestro país las derechas. Una política de incapacidad, de odios, de persecuciones sangrientas, de crimenes, hizo que el pueblo repudiase con asco a estas fuerzas, y el 16 de febrero de 1936, en una magnífica demostración de fe en la democracia y de entusiasmo republicano, dio el triunfo al Frente Popular, compuesto por todos los hombres de los partidos de izquierda que aman de veras a su pueblo, que quieren una España grande y feliz, una España de paz y de trabajo. Mas los triunfadores del 33 no se resignan a ser derrotados en febrero del 36, y violando sus juramentos y sus promesas de adhesión al régimen que el pueblo libremente se dio, se han alzado contra la República (18 de julio de 1936) con el propósito de ahogar en sangre los anhelos del pueblo, que no desea otra cosa que vivir una vida de libertad y de justicia.
Por eso. la lucha que en estos momentos se desarrolla en nuestro país es la lucha de la España democrática y republicana, frente a las fuerzas reaccionarias y fascistas que, buscando ayudas inconfesables, quieren implantar en nuestro país un régimen de terror y de sangre.
El Partido Comunista de España, consciente de su responsabilidad histórica, está con alma y vida dispuesto a defender la República, a defender la Democracia, a defender las libertades conseguidas a través de la lucha sangrienta contra la reacción, que en nuestro país fue una plaga endémica que retrasó su desarrollo cultural e industrial, haciendo que España marchase a la zaga de los demás países. Es la revolución democrática burguesa que en otros países, como Francia, se desarrolló ya hace más de un siglo, la que se está realizando en nuestro país. Y nosotros, comunistas, somos los luchadores de Vanguardia en esta lucha contra las fuerzas que representan el obscurantismo de tiempos pasados. Dejen, pues, los generales y jefes traidores de manejar el fantasma del comunismo como un medio de aislar al pueblo español en su lucha magnífica contra los que quieren hacer de él un país trágico, apegado al pasado, donde las castas militares, los curas y los caciques sean los dueños absolutos de vidas y haciendas. Nosotros, comunistas, defendemos un régimen de libertad y de democracia. Nosotros, al lado de los republicanos, de los socialistas y de los anarquistas, impediremos, cueste lo que cueste, que España camine hacia atrás, que marche de espaldas al progreso. No olvidamos que la Historia no camina a saltos, y adaptamos nuestra política a las necesidades del momento que vive nuestro pueblo.

¡Hermanos de la América latina, de Francia, de Bélgica, de Inglaterra, de todos los países, trabajadores de todo el mundo, intelectuales: en nuestro país no hay más hechos vandálicos que los realizados por los generales insurrectos (Franco, Mola, Queipo de Llano, Aranda...) que han arrasado los pueblos por donde han pasado, que han destruido los monumentos artísticos, patrimonio nacional conseguido a través de años de esfuerzos y de trabajos heroicos!
Las milicias, las fuerzas leales a la República, los comunistas, los socialistas, los anarquistas y los republicanos, respetan vidas y haciendas, protegen a los religiosos, imponen el verdadero orden, el orden de la paz y de la democracia. Mentira, la existencia del caos; mentira, la situación catastrófica de que hablan las noticias de los traidores a la República de España. En estas horas históricas, el Partido Comunista, fiel a sus principios revolucionarios, respetuoso con la voluntad del pueblo, se coloca al lado del Gobierno de la República, que es la expresión de esta voluntad; al lado de la República, al lado de la democracia. Ni infundios, ni calumnias, ni mentiras, servirán para hacernos cejar en nuestra lucha, en nuestra defensa del pueblo español frente a sus verdugos, frente a los criminales que han regado de sangre la tierra de nuestro país.
Nosotros sabemos que reaccionarios y fascistas de distintos países (Alemania, Italia, Portugal) están tramando algo que va contra la libertad de nuestro pueblo.
¡Hombres demócratas de Inglaterra, de Francia, de todos los países, impedid por todos los medios la intervención en nuestro país, si alguien intentase realizar este ataque a la Democracia y a la República! Nosotros nos bastamos, como lo demuestran las derrotas que hemos infligido a nuestros enemigos, para acabar con ellos.

La lucha del pueblo español es la lucha del pueblo que reacciona frente a los ataques criminales de las castas militares reaccionarias; es la lucha por la paz, es la lucha contra los promotores de la guerra. Ayudadnos. Que nadie levante sus manos contra España. La derrota definitiva que nosotros vamos a infligir al fascismo es un golpe de muerte para la reacción mundial. Ayudadnos a impedir que la Democracia sea aplastada, pues si esto ocurriese, podéis estar seguros de que ello traería como consecuencia la explosión de la guerra en Europa, que todos tenemos interés en evitar. Detened la mano de los intervencionistas. El Gobierno de España es un Gobierno legal, surgido del triunfo electoral del 16 de febrero y nosotros le apoyamos y defendemos, porque es la representacion legitima del pueblo, que lucha por la Democracia y la Libertad.
¡Viva España, grande y próspera, unida a todos los pueblos demócratas del mundo! ¡Viva España libre y feliz! ¡Viva la lucha del pueblo contra la reacción y el fascismo! ¡Viva la República democrática!   Las Alhajas del Tesoro de la Virgen del Pilar han "volado". 1936 España    República que gana el pueblo tiene que ser para el pueblo. Estamos ganando la República Española.    Augusto Vivero periodista repúblicano, Al fin, la Republica va a ser Republicana.¡La República para los republicanos!    La Republica Española, seis años después: “Continúa la heroica resistencia“. (14 de abril de 1937)    Crónicas de la República 1936-1939 (IV): “Que no queremos que haya Obreros sin trabajo ni Sueldos de 1,50 Pta.”, “luchamos por nuestra Libertad y la vuestra”    Oviedo:Los Mineros Asturianos toman por ASALTO los reductos,se repliegan Aranda y sus secuaces.1936 España     Discurso del Presidente de la República Española, D. Manuel Azaña: España, seis meses de Guerra Civil 1937    La toma del Cerro Rojo. España seis meses de Guerra Civil, situación militar, 1937    La "Noche Roja" la navidad de la República 1936    “Pasionaria” las ocho condiciones que el Partido Comunista de España considera necesarias para el triunfo del Antifascismo. 1937    Madrid: carretera de la Coruña, enero 1937 (España seis meses de Guerra Civil) (Argelaguer Vall del Llierca Lejarza)

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: Documento sindical: Grupo de Trabajo del Diálogo Social.-Confederación Sindical de Comisiones Obreras, Secretaria de Acción Sindical: Circular n° 25/09.
De: Secretaría confederal de Acción Sindical. A: Responsables de Acción Sindical de FF.EE., CC.NN., UU.RR.
Información sobre la reunión del Grupo de Trabajo del Diálogo Social, 13 de julio de 2009:
Asisten: Gobierno, CEOE, CEPYME, UGT y CCOO
El Gobierno ha presentado un nuevo documento en esta reunión del Grupo de Trabajo de Diálogo Social (se adjunta documento- Comentario 1).
El documento, aunque contiene algunos avances, peca de insuficiencia y falta de concreción y elude el papel de los sindicatos en la negociación de la reactivación de la economía y en las materias que tienen que ver con el diálogo social reforzado.
Además, deja para discutir de forma bilateral —Gobierno-CEOE y Gobierno-Sindicatos-, el tema de la reducción de las cotizaciones empresariales, pieza importante del acuerdo dadas las posiciones de la CEOE.
CAPITULO II
En la protección a las personas desempleadas en situación más vulnerable, siguen manteniendo que la prestación tenga una duración de seis meses, insuficiente desde nuestro punto de vista, avanzando que, en el marco del Diálogo social y teniendo en cuenta la evolución de los indicadores de actividad económica y empleo, se decidirá sobre la prórroga del Programa por un periodo adicional de 6 meses.
Se añade un apartado 2 al capítulo 2, que no existía en el anterior borrador, referido a la mejora de la empleabilidad para facilitar la inserción laboral de personas desempleadas durante 2009-2010.
En la recuperación de la actividad económica para mantener el empleo y crear nuevos puestos de trabajo, el Gobierno deja pendiente la reducción de cotizaciones empresariales; mantiene una posición favorable a los empresarios de las pequeñas empresas, con la reducción de 5 puntos en el Impuesto de Sociedades durante 3 años; se compromete a la mejora del funcionamiento de las líneas ICO y su extensión a 2010; olvida el tema de la morosidad en las AA.PP. y elude cualquier tipo de participación sindical.
Aparece la propuesta sindical de intensificar la inversión pública en infraestructuras y la reordenación en el sector de vivienda, sin recoger las de la participación sindical.
En la mejora de los Servicios Públicos de Empleo, amplía la redacción sobre el nuevo Portal tecnológico de los SPE, pero no alienta medidas que refuercen su papel.
No hace un análisis de situación, ni una propuesta clara sobre los centros especiales de empleo, en lo que se refiere a la cuantía de las subvenciones que reciben dichos centros en concepto del coste salarial que suponen los puestos ocupados por personas con discapacidad.
A destacar el punto 9, donde se ha conseguido separar el concepto de los procesos de incapacidad temporal del absentismo.
También el punto 10, sobre Prevención de Riesgos, donde se apuesta por fortalecer el papel de los interlocutores sociales en el Plan de Acción de la Estrategia española de Seguridad y Salud en el trabajo, para el periodo octubre 2008-junio 2010
En apartado III de actuaciones de carácter estratégico para el desarrollo de la economía sostenible, el Gobierno reitera el procedimiento de información y consulta en los ámbitos de Diálogo Social reforzado, frente a la propuesta de negociación que hacemos los sindicatos: crear Mesas de negociación en políticas industriales, energéticas y sociales (sectores industriales, servicios, I+D+i, dependencia, sanidad, educación, turismo, agroalimentaría, telecomunicaciones y sociedad de la información).
En los instrumentos financieros, falta un apartado sobre el FROB (Fondo Reestructuración para la Ordenación Bancaria), en lo referido a la información de la situación del sector y la participación sindical en la reestructuración del sector financiero. Se deben concretar las iniciativas de inversión y los sectores a los que van dirigidos los Fondos ICO de Financiación para la economía sostenible y el Fondo de Inversión Local 2010 (FEIL).
Se debe mejorar en lo que se refiere al tema de vivienda y todo lo que conlleva el desarrollo de las Reformas educativas y de Formación Profesional (apartados 1519) añadiendo el desarrollo normativo relacionado con la oferta formativa de Certificados de Profesionalidad, creación del Sistema Integrado de Información y Orientación Profesional y la Evaluación y Calidad de la FP.
Respecto al documento anterior de 2 de julio, en donde se ampliaba el ámbito de actuación de las empresas de trabajo temporal, se propone que el Gobierno presente a los interlocutores sociales, en el plazo de cuatro meses para su negociación, una propuesta para la transposición de la Directiva 2008/104/CE del Parlamento europeo y del Consejo que debe realizarse antes del 5 de diciembre de 2001, relativa al trabajo a través de empresas de trabajo temporal.
Significa un avance respecto al borrador anterior que legalizaba la actuación de las ETT´s en los ámbitos prohibidos por Ley y nos emplaza a la negociación del texto de la transposición.
Además, se refuerza el papel del Gobierno y de los interlocutores sociales para evitar prácticas ilegales y fraudulentas de las falsas empresas de servicios.
Se suprimen cuestiones del compromiso de los interlocutores sociales de reformar la Negociación Colectiva que sólo pertenecen al ámbito bilateral (flexibilidad interna a nivel de empresa, facilitar utilización de cláusulas de descuelgue).
En cuanto a la implicación de la Seguridad Social en la consolidación del nuevo modelo de crecimiento y de la economía sostenible, falta la redacción del Pacto de Toledo. CCOO propondríamos una redacción que suponga un reforzamiento de la mejora y sostenibilidad de la Seguridad Social., donde se estudien con detalle las nuevas tendencias de las pensiones y las características del mercado laboral, la evolución en éste de la tasa de actividad y de las bases de cotización; las jubilaciones contemplando las diferentes figuras y la reducción de la edad mínima para personas que trabajen en actividades penosas; la equiparación del Salario Mínimo Interprofesional (SMI) hasta situarse en el 60% del salario medio neto (SMN); el refuerzo del proceso de convergencia de regímenes, ....
En el capítulo IV, estando de acuerdo con el texto, hemos propuesto la necesidad de buscar la participación de los interlocutores sociales en la implementación de este acuerdo y, por tanto, en la coordinación del Diálogo Social a nivel de Estado.
El Documento-borrador de 13 de julio 2009, supone un cambio en algunas posiciones del Gobierno, aunque queda la reducción de las cotizaciones sociales como elemento clave a la hora de construir el acuerdo económico-social (AES).
Hoy, se puede decir que no se tiene la certeza de que vaya a haber acuerdo si la pieza clave de éste es la reducción de las cotizaciones empresariales. Según un estudio elaborado por el Gabinete Técnico confederal, el coste de cada punto de
cuotas sociales en 2008, fue equivalente al 0.35% del PIB, de manera que dos puntos reducirían la recaudación en 0.7% del PIB y cinco puntos en 1.70% del PIB, que repercutirían en un descenso de la remuneración de los asalariados por idéntico porcentaje dentro de la distribución factorial de la renta en términos de Contabilidad Nacional.
Una rebaja de dos puntos de la cuota por contingencias comunes, haría incurrir en déficit el sistema desde 2011 (-0.05%) y ampliaría la necesidad de financiación hasta el -4.42% del PIB en 2050
La bajada de cinco puntos hace aparecer inmediatamente el déficit (-0.86% en 2010) y lo eleva hasta el -5.42% en 2050.
Los datos que sostiene el estudio, dejan clara la importancia que tendría una reducción estructural de las cotizaciones sociales en la negociación del acuerdo para CC.OO.
Velar por el futuro de la Seguridad Social (SS) no significa reducir las cotizaciones, sino mantener un control permanente del sistema que permita fortalecerlo para pagar más y mejores pensiones.
Seguiremos informando. Un saludo, Ramón Górriz Secretario Confederal de Acción Sindical

Javier Parra, director de la República.es: Volar las fábricas.-“Los trabajadores de la empresa de componentes para automóviles New Fabris amenazan con volar la fábrica de Chatellerault, cerca de Poitiers, en la que trabajaban, si no reciben antes del 31 de julio las indemnizaciones que les deben PSA Peugeot-Citroën y Renault por sus despidos”. Nos sorprende gratamente la noticia a quienes, desde un país instalado en la mediocridad política, ideológica y sindical, observamos el ejemplo una vez más de los trabajadores franceses que le echan lo que parece que hace mucho que les arrancaron a la mayoría de los trabajadores de otros países, entre otros muchos el nuestro. No habrá, por supuesto, quien tache a los trabajadores franceses de terroristas, comparando sus actos con los de bandas como la etarra. A quienes esto aleguen no podremos tenerles más que una profunda lástima por la profunda estupidización de la que han sido víctimas y de la que quizá, algún día, cuando sufran en sus carnes la misma situación que están pasando los trabajadores de New Fabris, y sus familias, logren despertar.

New Fabris declaró suspensión de pagos en abril Renault y Peugeot-Citroën les deben aproximadamentelos 30.000 euros a cada uno de los 336 trabajadores de la fábrica. En esta situación, pocas opciones más que una ofensiva de estas características les queda a estos trabajadores, quienes tienen la legitimidad que les da la historia de la lucha de la clase obrera, para tomar en sus manos los medios de producción, que pasan a ser de su propiedad en ausencia del salario impagado, aunque sea para volarlos si lo consideran oportuno.

Veremos si cunde el ejemplo en el resto de Europa y si los trabajadores vuelven a tomar conciencia del inconmensurable poder que tienen en sus manos, si se organizan y unidos pasan a la ofensiva frente a quienes día tras día, y año tras año, si que ejercen un brutal terrorismo psicológico y económico contra millones y millones de trabajadores y trabajadoras.

Carme Pagès Jordà, Vilanant (Girona): Col·legi d'Arquitectes: antítesi de democràcia.-Si considerem la transparència en la informació i els comptes base de la democràcia, és evident que aquesta no ha arribat al COAC, ja que l'opacitat, el secretisme i el corporativisme en constitueixen les bases. Es nega a donar informació sobre les tarifes per visar un projecte a qualsevol ciutadà que no s'identifiqui prèviament com a arquitecte!
Si segons la Constitució tenim dret a l'habitatge i per a qualsevol obra de rehabilitació o millora cal demanar permís a l'ajuntament, el qual ens exigeix un projecte visat pel COAC, s'hauria de considerar que el gremi d'arquitectes exerceix un servei públic i hauria d'estar sotmès a un rigorós control.
Dins la nostra precària democràcia, disposem de sanitat pública, ensenyament públic... i si ens cal un advocat tenim dret a sol·licitar-ne un d'ofici; però no existeix l'arquitectura pública, ni tan sols es troba a disposició pública cap barem de prestacions amb les tarifes corresponents, la qual cosa provoca a la ciutadania una greu situació d'indefensió. Com que els honoraris són lliures i no estan sotmesos a cap mena de control, el pressupost per a un projecte visat pot ser superior al vuitanta per cent del preu de l'obra, fet que n'encareix notablement el preu final.
En temps de crisi com l'actual, caldria establir de manera urgent els mecanismes de control necessaris per garantir uns preus justos, en sortiria guanyant el sector de la construcció i, de retruc, l'economia del país.
Fins que no posem fi a la dictadura del gremi d'arquitectes i del seu Col·legi Professional, la nostra democràcia patirà una important mancança en un dels sectors més bàsics de l'economia.   El campanar “supramunicipal”de la Esglèsia de Argelaguer   Saber es... poder   Xerrada obres “restauració Esglesia”: Ajuntament de Argelaguer. Comentaris dels Veïns   Alcalde Mallarach: “Pavelló” és la paraula, i “polivalent“, l´adjectiu   Daniel Mallarach Arquitecte Municipal de Argelaguer, recull el premi “Ales a la Cultura”   Pla d´Ordenació Urbanística Municipal d´Argelaguer (POUM)   Els pisos d’en Dorca a la Plaça Generalitat, Enderroc Ja!

Carles Font i Planella, Club Skaphos Sub de Palamós: Illes Formigues: reserva o reservat.-La setmana passada el club Skaphos de Palamós va participar en el nacional de fotografia de peixos en apnea a la població de Sanxenxo (Pontevedra). En la seva XIX edició es va celebrar en les Illes Atlàntiques, concretament en el Parc Nacional de les Illes Atlàntiques, Illa d'Ons. Una reserva marina que segons diu el seu articulat: regula les principals activitats, el turisme i la pesca artesanal perquè no afectin negativament els ecosistemes.
Allà, per preparar la zona de competició vàrem topar amb força inconvenients i dificultats per poder capbussar-nos a pulmó lliure: cita prèvia, papers i unes hores limitades. Bé, tot el que nosaltres ens trobarem en la futura reserva marina d'interès pesquer de la Costa Brava i que restringirà molt les nostres activitats recreatives tradicionals, i algunes les prohibirà. Un malestar general entre la població que fa que deixin d'anar-hi.
Ara bé, el més sorprenent va ser trobar-nos dins de la zona marítima, armellades que varen dificultar la nostra activitat i algun dia fins i tot, tres, una al costat de l'altra. Després, vàrem comprovar la manca d'espècies pròpies d'una reserva marina integral. Hi havia més espècies en l'escullera del port que en la reserva!!!!!
Si tenim en compte que una unitat d'arts menors de pesca professional, si segueix la normativa vigent, pot posar fins a 4,5 km d'armellades i fins a 1.500 hams, és normal pensar que a causa de tanta armellada que captura tant peixos petits com grans, poguéssim comprovar visualment la manca d'espècies.
La indignació de tots els participants va ser molt gran i general. Per això, si una reserva marina d'interès pesquer només afavoreix el col·lectiu de la pesca professional, envers la majoria dels usuaris de les activitats recreatives, turístiques i tradicionals com pot passar a la nostra Costa Brava, fa pensar que aquest tipus de reserva, no solidària, no té cabuda a la nostra costa i en comptes de Reserva seria un Reservat.
En aquest sentit, és normal que hagi sortit en el Baix Emparda (Girona) la iniciativa de recollir firmes per defensar les nostres activitats tradicional (tradicions.costabrava@gmail.com) que hem practicat tota la nostra vida amb el màxim respecte al medi, que és de tots. (Foto. Vall del Llierca Argelaguer, Un nen a Illa d'Ons (Parc Nacional de les Illes Atlàntiques Galicia)

Pilar Crespo, Tarragona (Catalunya): Hi ha motiu per a l'optimisme?.-La cua de l'atur és aclaparadora, moltes famílies posen un plat a taula gràcies a Càritas i altres organitzacions humanitàries, els hospitals són plens de persones que sofreixen i d'acompanyants desesperats, alguns fills són una autèntica creu per als pares, uns caps fan impossible la vida a treballadors que àdhuc conserven el lloc de treball, milers d'immigrants vagabundegen pels carrers amb l'esperança que no els demanin papers...

Hi ha un lloc per a l'esperança quan sembla que de la vida només reps pals? Mirat de teules per baix, potser no. El motiu de l'optimisme únicament pot venir que estiguem convençuts que la vida és alguna cosa més que tenir treball o diners o fama o poder. Quines són les persones més felices? Per ventura els milionaris o els famosos? Pels seus fets els reconeixereu. No produeixen una certa enveja, les riallades despreocupades i alegres dels nens que juguen o dels joves en acabat d'un partit de futbol en el qual tant si han guanyat com si han perdut han passat una bona estona? Com se senten els voluntaris que han passat una tarda o una setmana o les vacances dedicant el seu temps a uns ancians als quals han volgut distreure, en ocasions simplement amb una conversa?

Raons per a l'optimisme?: l'home és més home quan és capaç de pensar en els altres desinteressadament, quan viu donant prioritat als valors espirituals per sobre de compensacions purament sexuals o materials. Quan, en definitiva, és conscient que una persona no és solament un ésser viu sinó un ens espiritual dotat d'ànima i cos, que té una missió i complir-la amb generositat proporciona una gran satisfacció.

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot: Esquerra Republicana de Catalunya rellevarà tres representants del Consell Comarcal de la Garrotxa.- ERC va pactar que canviaria tres consellers quan s'arribés a la meitat de l'exercici. Al ple de dijous vinent, ERC canviarà tres dels quatre consellers que té al Consell Comarcal de la Garrotxa, acabaran com a consellers: Jaume Minyana, del Ajuntament de Castellfollit de la Roca; Martí Collelldevall, Ajuntament de Santa Pau i Salvador Moreno, del Ajuntament de Maià de Montcal. Segons s´ha anunciat, entraran com a nous consellers Antonio Anaya Romero (Toni el del Bar El Casal) del Ajuntament d'Argelaguer (Vall del Llierca); Josep Garcia, Ajuntament de la Vall d'en Bas i Neus Casals, Ajuntament de Mieres.

Adolfo Osorio Mascaraque, Bruselas: "A bombo y platillo, del G8 al cielo...".-Ante la próxima reunión del G8 que se celebrará en Italia este próximo mes de julio, el gobierno de España, una vez más y en un nuevo ejercicio de auto propaganda y de hacernos aparecer ante la opinión pública como un país maravilloso, avanzadísimo y puntero en política internacional, nos marea con aquello de que seremos invitados y que es justo pensar que pronto seremos, si ya no lo somos, miembros de pleno derecho de ese selecto grupo de países con las economías más avanzadas. Pues bien, no tienen ustedes más que visitar la página web oficial dispuesta por el gobierno italiano, http://www.g8italia2009.it, para ver quiénes son los participantes y protagonistas de dicho evento. Mucho me temo que nuestro gobierno tendría que hacer de la humildad una virtud: en ninguna parte de la página oficial se dice que España es invitada a participar en la reunión, ni mucho menos miembro (ni de pleno derecho ni oficioso) del G8. No obstante, y en honor a la verdad, tengo entendido que se cursará una invitación a una sola de la reuniones menores (sobre seguridad alimentaria) y a la cena protocolaria ofrecida por el Presidente de la República Italiana, Sr. Napolitano. A ver si nos sientan a la mesa o nos llaman para servir a los comensales...

Reitero: convendría que el ejecutivo socialista español, con su presidente, Sr. Rodríguez Zapatero, a la cabeza, no confundiera a la opinión pública con giros y vericuetos de fantasía en temas de relaciones internacionales. No nos engañen, no somos una gran potencia, no somos miembros del G8. Más nos valdría ponernos a trabajar en dar solución a los problemas de casa, que son muchos, muy graves y acuciantes.

Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà: Pla especial de rehabilitació de la masia can Pastrané, al terme municipal de Argelaguer.-Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5408 – 26.6.2009 Pag. 51113-51114-51115. EDICTE d’11 de juny de 2009, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona referent al municipi d’Argelaguer.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en la sessió de 13 de maig de 2009, va adoptar, entre altres, l’acord següent:

Exp.: 2008 / 031779 / G

Pla especial de rehabilitació de la masia can Pastramé, al terme municipal de Argelaguer.

Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

—1 Aprovar definitivament el Pla especial de rehabilitació de la masia can Pastramé, promogut per Rústic Ormaz, SL i tramès per l’Ajuntament d’Argelaguer.

—2 Publicar aquest acord i les normes urbanístiques corresponents en el DOGC a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 100 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

—3 Comunicar-ho a l’Ajuntament, al promotor i als propietaris afectats.

Contra l’acord anterior, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al DOGC. El recurs s’entendrà desestimat si passen tres mesos sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.

L’expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 101 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, als locals de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, carrer Cristòfol Grober, número 2.

Girona, 11 de juny de 2009 SÒNIA BOFARULL I SERRAT Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona

Disposicions ANNEX:

Normes urbanístiques del Pla especial de rehabilitació de la masia can Pastramé, d’Argelaguer.

Normes urbanístiques del Pla especial de rehabilitació de la masia can Pastrané, al terme municipal d’Argelaguer.

1. Quadre de superfícies del Pla especial. Existent PEU can Pastrané.

Superfície de la parcel·la 171.389 m². Classificació del sòl No urbanitzable/agrícola. Superfície construïda (1) 585 m² 1.100 m². Can Canet 360 m² 360 m². Can Pastrané 225 m² 225 m². Ampliació can Canet 145 m². Restaurant 370 m². Ocupació 270 m² 810 m². Can Canet 147 m² 147 m² Can Pastrané 123 m² 123 m². Ampliació can Canet 120 m². Restaurant 420 m². Alçària edificis (2) PB+1 (7,31)/PB+2 (10,2 m). PB (noves edificacions) 4 m/PB+1 (escala) 7,5 m. Construccions auxiliars (3). Sí. Separació mín. a masia 15 m. Ús Hoteler, restauració i els admesos a la fitxa del catàleg de masies d’Argelaguer. Traçat de nous camins 420 metres lineals/amplada 4,2 m. Aparcament 560 m². (1) Superfície màxima per a les noves edificacions sobre rasant. Els porxos amb dues cares tancades compten el 50% de la superfície construïda. (2) Mesurada des de la cota d’accés fins al ràfec de Roberta. (3) Acomplint les condicions d’implantació de l’article 55.3 de la Llei d’urbanisme. Per construccions auxiliars s’entenen les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, així com pèrgoles i altres elements oberts a l’exterior. Aquests no compten com a superfície construïda.

2. Normativa del Pla especial. Article 1 Àmbit del Pla. Superfície delimitada per la poligonal convexa segons l’article 17.3 del Pla especial del catàleg de masies d’Argelaguer. Superfície 5.302 m². A l’interior de la parcel·la núm. 4 del polígon 5 del municipi d’Argelaguer.

Article 2 Emplaçament. La nova edificació del restaurant se situarà a una separació mínima de 15 m de l’edificació existent i a la mateixa cota superior de la terrassa natural per on s’accedeix a la masia actualment.

Les ampliacions de la masia es realitzaran respectant les façanes originals, segons els plànols d’ordenació d’aquest Pla especial.

Article 3 Usos. Referits a la masia existent i ampliació: hoteler. Referits a la nova edificació: restauració.

Article 4 Superfícies construïdes i d’ocupació. Segons el quadre de superfícies del Pla especial.

Article 5 Alçària reguladora màxima. Mesura vertical en el pla exterior de la façana que fixa l’alçària mínima del pla horitzontal des d’on arrenca la teulada mesurada des del nivell de planta baixa. Referits a la masia existent i ampliació: PB= 4,00, PB+1 (escala)= 7,5 m. Referits a la nova edificació: PB= 4,00 m

Article 6 Soterrani. Es limita la construcció de soterrani sota la projecció de l’ampliació de l’hotel. Tindrà la consideració de planta soterrània la que tingui el sostre per sota de la cota de la planta baixa de l’hotel. (09.162.107)    Argelaguer Edicte: relatiu al Pla especial de Can Pastramé

Josep Rua Borràs, Olot (Garrotxa): Si us plau: civisme!!!.-Sento xivarri a sota de casa meva... Miro el rellotge i veig que marca: les 5.30 A.M., de la matinada del diumenge... és gent que es diuen adéu... però ho fan a crits!!!. Al meu carrer, que està a les Tries, els dies que hi ha activitat a la discoteca Kratter´s d'Olot, quant arriba l'hora de tancar i anar cap a casa, com que sembla que a dins la discoteca no hi ha serveis públics, WC., wàters, ni lloc on parlar ni prendre una copa, els clients de la discoteca vénen a sota de casa a fer l'última copa, acomiadar-se, fer les seves necessitats, etc... tot al mig del carrer. Fa uns dies, comentant-ho amb coneguts, em van dir que al Pla de Dalt, a prop del local de La Corda, els passa el mateix, com també deu passar en altres locals nocturns del món. Per caminar pel carrer, a part de mirar a on poses els peus, per no trepitjar les cagarades dels gossos que deixen els seus amos, que tenen l´obligació de recollir-les , hem de mirar que els altres vianants no xoquin amb nosaltres encara que anen tos per una vorera prou ampla, si els volem ocupar-la tota, l´ocupen i tu t`has d´apartar , sinó, els altres et trepitgen i s´enfaden . Ja fa temps que escric cartes als mitjans de comunicació i els únics que estan d´acord amb mi i m´ho diuen són els meus coneguts i, per si fos poc, victimes del poc civisme de la gent. Aquí si que hi ha crisi, en els valors: avui en dia és tan cansat viure, anar a la feina, (qui en tingui) treballar tot el dia, seguir unes normes per evitar accidents que quan la gent surt al carrer, cansada de fer les coses d'una determinada manera, no miren res i ells i tots els altres ciutadans, des dels vianants, passant per tots els que condueixen vehicles, la gent gran, els minusvàlids, etc... tothom va a la seva... és el “campi qui pugui total“. Crec que si volem fer més cívica la ciutat d´Olot, l´Ajuntament ha de començar a donar exemple, fer-se notar més, que hi hagi agents de la policia municipal voltant pel carrer tot el dia, ja que sembla que els ciutadans d´Olot, la Garrotxa, Catalunya, Espanya, Europa, Món, necessitem tenir permanentment al nostre costat algú que ens corregeixi i ens digui com ens hem de comportar, o sinó, no sabem com fer-ho. En fi, seguéixo opinant que encara estem molt lluny de fer d´Olot una ciutat cívica, que sigui agradable per als ciutadans de la ciutat i els de fora.

Per cert , ara vics a les Tries, peró quan pugui me n´aniré a viure a un altre lloc més tranquil.

Atentament, un ciutadà molt indignat del barri de les Tries, Sant Miquel, d´Olot.

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: Nomenament dels càrrecs del Jutge de Pau titular i substitut d´Argelaguer.-Ajuntament d´Argelaguer Registre de Sortida Núm 215 Data (fecha) 11 de junio de 2009: Sr. Juan Rodriguéz Lejarza c/ Major, 17853 Argelaguer. Notificació:
El Ple de l´Ajuntament de data 26 de maig de 2009, per unanimitat dels seus membres, va acordar: “5.- PENDRE ACORD RELATIU AL NOMENAMENT DELS CÀRRECS DEL JUTGE DE PAU TITULAR I SUBSTITUT D´ARGELAGUER
Vist l´expedient instruït pel nomenament del càrrec de Jutge de Pau titular i substitut tramitat d'acord amb el Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau, i de conformitat amb els articles 99 i 103 de la Llei Orgánica 6/1985, d´1 de juliol,
Atès que la convocatòria pùblica pel nomenament dels càrrecs de Jutge de Pau titular i substitut s'ha publicat en el BOP núm. 65 de data 3 d´abril de 2009, i també s´ha publicat en el taulell d´anuncis i a la pàgina web de l´ajuntament,
Atès que en el termini d´exposició pùblica s´han presentat 5 sol.licituds:
Cognoms, Nom            DNI
Alvarez Gomez, Oscar      40.532.585F
Gasca Palomer, Anna       40.346.650G
Balateu Masó, Joan          40.271.036
Subirós Vergés, Jordi       77.892.287
Rodriguéz Lejarza, Juan   14.972.373
Atès que l´article 17 del Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels jutges de pau, estableix que els jutges de Pau han de residir en la població on hi hagi la seu del Jutjat de Pau; i entre les sol.licituds presentades n´hi han dos que no compleixen amb aquesta condició,
Una vegada estudiades i valorades les diferents sol.licituds, i atenent que entre les sol.licituds presentades hi han les del Jutge de Pau titular actual, Joan Balateu i Maso; i la del Jutge de Pau Substitut actual, Jordi Subirós i Verges, que acaben el seu mandant, i que han sol.licitat la renovació al càrrec,
Atès que les persones que han exercit el càrrec de Jutge de Pau titular i substitut l´han portat a terme amb una bona dedicació i voluntat al servei dels veïns del poble, a més de ser veïns del municipi coneixedors de la realitat del poble,
L´alcalde proposa al Ple:

Primer.- Proposar al Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC), la renovació per quatre anys més dels càrrecs següents: Jutge de Pau titular: Joan Balateu i Masó, Jutge de Pau substitut: Jordi Subirós i Vergés
Segon.- Traslladar aquest acord al Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) i al Jutjat de Primera Instància d´Instrucció d'Olot (Garrotxa).
Tercer.- Notificar aquest acord a les persones interessades.
El Ple ho aprova per unanimitat“.
Contra aquest acord que és immediatament executiu i posa fi a la via administrativa, es podran interposar els recursos següents:
A) El de reposició amb caràcter potestatiu davant l´órgan que hagi dictat l´acord recorregut en el termini d´un mes comptat a partir del dia següent al de la recepció d´aquesta notificació. Transcorregut el termini d´un mes, comptat des del dia següent al de la seva interposició, sense notificar.ne la seva resolució, el recurs de reposició potestatiu s´entendrà desestimat per silenci administratiu negatiu, acabada la via administrativa i expedita la via contenciosa administrativa. Si s´ha formulat el recurs de reposició potestativa, el recurs contenciós administratiu s´haurà d´interposar en el termini de dos mesos a comptar des de l´endemà de la recepció de la notificació de la desestimació, quan aquesta sigui formulada de forma expressa, o en el termini de sis mesos a comptar de l´endemà del dia en qué el referit recurs de reposició s´hagi d´entendre desestimat de forma presumpta. B) Directament al recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la recepció d´aquesta notificació. C) No obstant aixó, podreu interposar.ne qualsevol altre si ho considereu convenient.
Argelaguer, 5 de juny de 2009. La secretària
17853 Argelaguer - La Garrotxa C/ Major, 91 Tel. 972687137 Fax 972687821     Convocatòria jutge de pau de Argelaguer     Jutge de Pau del municipi d´Argelaguer

Feliciano Pla-Xiberta: La Unesco, la Sagrada Família, el AVE y la Diagonal.-En Sevilla, Don Luís Lafuente, subdirector general del Patrimonio Histórico, ha optado a ser incluido en el cuadro de “honor” de los que quieren contemplar el derribo del templo, antes de que se acabe de construir. No escucha a los que verdaderamente saben lo que hay, y lo que verdaderamente aguanta en pie el templo en construcción. Don Luís dijo:

1. “No hay un trazado alternativo”.

FALSO; los hay: Uno, pasando por el eje de la Diagonal desde la plaza de Les Glories hasta la de Francesc Macià y por Josep Tarradellas, hasta la estación de Sants.

2. “ . . . las medidas de prevención y control propuestas son satisfactorias. La primera con la construcción de una gran pantalla subterránea . . .”.

FALSO; la construcción de la pantalla es casi más peligrosa que el propio túnel.

3. “. . . con una amplia red de sensores que permitirán detectar cualquier movimiento del terreno . . .”.

FALSO; el tipo de construcción no es “convencional” y ya está sometida a dos túneles y a las vibraciones de dos metros en dos costados –Marina y Provenza-.

4. “. . . los ingenieros de Fomento han dado argumentos sólidos”.

FALSO; ¡ ¡ ¡ No serán esos ! ! !