Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Angel Moreno, Sabadell: Dimiteixo.-Tinc 41 anys. He votat a gaire bé totes les formacions polítiques catalanes; ja fos en eleccions locals, autonòmiques o generals. Sempre he defensat la necessitat d'exercir aquest dret, encara que fent-ho en blanc, informant-se a fons de les diferents propostes existents (llegint els programes). Fins i tot he participat de la conveniència de tenir un sistema de partits, i una administració de "lo públic".

Fins avui. Dimiteixo. No passo ni una més. Estic fart, emprenyat, decebut, i tots els adjectius que en aquesta línia vulgui relacionar E. Juliana.
Fart de la indulgència amb la que els polítics, tots, tracten fets tan sensibles com haver fallat estrepitosament en el control i la gestió dels nostres diners. I dic fallar perque si empro els verbs que em venen al cap, hauria d'acompanyar-los amb la paraula 'pressumptament', i no estic per romanços. Fart de veure com, de manera continuada, s'omplen la boca de grans paraules que, una vegada expulsades per un polític, queden buides de contingut. Fart de comprovar l'alegria amb la que generen despesa i malbaraten recursos públics, engreixant la bèstia administrativa molt per sobre de les necessitats reals, per desprès passar informes a tort i a dret sense cap més criteri que el del pessebrisme.
Emprenyat per veure permanentment traïda la confiança dipositada elecció rera elecció, a les que es presenten oferint les mateixes promeses que acaben d'incomplir. Emprenyat de veure que tracten a qui els paga el sou, i el beure, com si fóssim adolescents immadurs. Aixó sí, excepte els 15 emprenyadors dies de cada campanya electoral, durant les quals s'obliden totalment del ciutadà per mirar-se el melic i prendre'ns el pèl directament. Emprenyat per veure que la solució a tanta decepció és generar més normes i lleis, quan la netedat i transparència és inversament proporcional a la quantitat de lleis que tenen cura d'elles.
Decebut perquè m'han educat per a creure en un sistema que m'han venut com el menys dolent dels possibles, i jo m'ho he empassat tant temps. Decebut perquè em fan dubtar de l'educació i els valors que vull donar al meu fill de 3 anys. Decebut per veure que qui ens ha de protegir es dedica ara a perseguir-nos amb normes ridícules i sancions injustes que busquen només mantenir la maquinària funcionant, perquè no saben generar ingressos sense agredir la nostra butxaca. Decebut per constatar que la política és el que el gran Marx (Groucho) va avançar de manera clarivident fa tant temps: l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar desprès remeis equivocats.
Disculpin, polítics tots, per haver confiat en vostès, però és que no els coneixia prou. I no m'amenacin ara amb el risc del populisme i altres herbes, que ja he fet prou el imbècil.

Joan Josep Nuet, senador d’EUiA: Corruptors Invisibles.-Sovint es parla dels corruptes i hi ha interès de focalitzar la corrupció en la política, però i els corruptors, qui i on són? La corrupció que apareix aquests dies a Santa Coloma de Gramenet se suma a la llista que ve d’Andratx a Mallorca, de Gürtel a Madrid i València o de Marbella a Màlaga. En aquests cassos s’han vist implicats alcaldes i dirigents de partits polítics, simplement els peixos que han picat l’ham que van llençar empresaris i intermediaris sense escrúpols, que volien guanyar encara molt i molt més. El model de creixement especulatiu ha fomentat la corrupció i ja se sap que qui sembra vents recull tempestats.
Una societat que aplaudeix l’enriquir-se sense treballar es pot corrompre fàcilment. Uns ho fan a la Borsa especulant amb els diners aliens, d’altres amb informació privilegiada de sòl, comprant barat i venent car. I del negoci no s’escapa ni la terra, ni l’aigua i aviat ni l’aire que respirem. Un element indispensable per a l’ésser humà com el sòl que trepitgem es mercantilitza de forma grollera i, en general, les coses valen un preu que res té a veure amb el valor real que representa crear-les (com els pisos, que costen el doble o el triple del seu valor real).
S’ha traspassat la frontera raonable a l’hora de guanyar diners. El capitalisme financer s’està menjant al capitalisme productiu, és a dir, els especuladors arrasen no només amb els treballadors i les treballadores, també amb els botiguers, les empreses mitjanes i petites, els autònoms, amb tothom i tot allò que vol treballar per guanyar-se la vida i no participa de la cultura especulativa del neoliberalisme.
Qui porta els diners als paradisos fiscals sinó la pròpia banca espanyola? Qui presenta expedients de regulació d’ocupació sinó les pròpies multinacionals cercant majors beneficis, oblidant els territoris i les persones? Què son aquestes pràctiques legals sinó corrupció legal?
Així doncs, emprem el temps en desemmascarar i denunciar als corruptors, els veritables responsables de la crisi econòmica i de valors col.lectius.

Vall del Llierca, Argelaguer: Resclosa del Fluvià d´Argelaguer.-Ajuntament d´Argelaguer (Garrotxa Girona), Instancia Registre d´Entrada núm 646 de 12-11-2009. Alcalde-President:El Sr./a Eva Llansana i Benaiges amb DNI 4X0X0XXX-J major d´edat, amb domicili C/XXXX,26 (Argelaguer) provincia de Girona (Garrotxa).

EXPOSO:

Que en el prat “petitó” que hi ha a la resclosa del Fluvià -a prop del bosc de “can Morató” (?) i, on la companyia “Bassols” te una instal.lació- allà està ple d'escombraries (plàstics, llaunes, bosses, ampolles, etc...

DEMANO:

Que degut a la mala imatge del municipi d'Argelaguer, -que comporta tot aquest femer- es porti a terme la seva neteja. Proposo, per exemple, que sigui l'operari de “Bassols Energia SL” el que i va freqüentment, que sigui qui ho faci. Ja me assabentat que encara que els impostos són molt cars no hi ha diners a l'ajuntament, i que per tant, sigui aquest el qui ho netegi.

Julio Pérez Rodriguez, Olot (Garrotxa): Les preferències d´Olot TV.-Dissabte vaig assistir a un dels actes més emotius, suposo que per a tots els olotins, però especialment per a mi, que com a exregidor de l´equip de govern, he participat per aconseguir que finalment Olot tingui un nou hospital. Vaig compartir amb centenars de persones l´alegria de veure una il·lusió fer-se realitat, com molt bé va dir l´alcalde Lluís Sacrest que, sincerament, és el principal impulsor i l´ànima d´aquest nou hospital. Vaig escoltar els parlaments de les autoritats i també els comentaris del públic. Il·lusió i també emoció compartides per tots cantons. Recordo amb especial afecte les paraules de la consellera de salut Marina Geli que, deixant de banda els discursos ­oficials, va saber transmetre l´emoció del que significava aquell acte.
He pogut rememorar les seves paraules després, llegint la premsa i també escoltant-les de nou en la crònica de Ràdio Olot, però no les he pogut veure en el resum que Olot TV fa de l´acte. Per a Olot TV la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, la persona que ha cregut i ha donat suport amb més convenciment les nostres propostes no existeix.
Ara, sí que van trobar el temps i l´espai per fer sortir aquells que no tenien res ni important ni interessant a dir, com són el diputat Xuclà i el Sr. Corominas, tots dos representants de CiU, als quals es dedica la meitat del reportatge, perquè puguin explicar en pantalla les petiteses politiqueres i les manies persecutòries a les quals ens tenen acostumats.
Quina llàstima que hagin deslluït un acte tan important per a la ciutat.

Eva Llansana i Benaiges, Argelaguer (Garrotxa): Els pagans amb portes, finestres i boca tancades.-Ara que ja ha passat l´ 1 de novembre m´agradaria fer un apunt del devenir històric d´aquesta data i de les infortunades declaracions de la Conferència Episcopal Espanyola envers la mateixa.

Per començar, la vigília de l´1 de novembre és una de les festivitats més conegudes de la religió dels celtes, doncs era l´inici de l´any cèltic que estava dividit en un cicle de llum i un de foscor. La mitja part de fulgor començava durant la festivitat de Beltane, el primer de maig, i finalitzava al començar l´obscuritat en la festivitat de Samhaim, la nit del 31 d´octubre, relacionada amb el cicle agrícola tradicional on es celebrava la finalització de les collites amb l´encesa de grans fogueres i en cada llar el primer foc a terra de l´any. S´explica que és el final de l´estiu quan es senten créixer els poders subterranis de la terra i és en aquesta data concreta quan les seves portes s´obren i totes les forces són lliberades, tant les bones com les dolentes. Obviament, les “portes” que s´obren o fan amb l´antic fi pagà d´establir un nexe de connexió entre el món dels vius i dels morts. Els celtes creien que aquest dia els difunts podien tornar a la terra a celebrar i compartir amb els seus parents vius els fruits de la mare terra.

Tanmateix, el final de la religió celta començà amb la romanització i acabar per desapareixa amb la posterior cristianització. Amb l´invasió romana, a principis del segle I, la cultura celta es va mesclar amb la dels cèsars i la festivitat de Samhaim va ser assimilada amb la festivitat de Pomona, que celebravan els romans els últims dies d´octubre i primers de novembre, dedicada a la deessa de la fertilitat i dels arbres. I així la festa celta va poder sobreviure conservan gran part del seu esperit "ecologista".

Però, amb l´implantació del cristianisme aquesta vigilia va perdre totes les connotacions relacionades amb la mare terra, i en una radical transformació va ser instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts. El seu calendari litúrgic es remonta al segle VIII, quan el paganísme estava arrelat en el dia a dia del poble i l´esglèsia catòlica, entre els seus ardits per esborrar antigues creences, començà a suplantar les festivitats paganes. En aquest aspecte, va ser el Papa Gregori III (731-741) que va traslladar Tots Sants del 13 de maig al 1 de novembre. Per què aquest canvi? La resposta la tenim en la conversió al cristianísme dels pobles europeus de tradició pagana, que es negaven a abandonar les seves arrels. Els dirigents catòlics van pensar que instaurant festes noves, que coincidiren en data i de semblant aparença ritual amb les antigues o pròpies d´aquests pobles, els seria més fàcil anar esborrant la memòria col.lectiva. I així, la festivitat pagana rebatejade com "Tots Sants" va perdre el seu aspecte ancestral d´unió amb la natura per reduir-se a una trista rememorització d´aquells que han mort. Es manté, en essència, el record que existeix una connexió entre el món dels vius i dels morts, però l´evocació en la qual els que estaven a l´altre costat compartien la festa amb els que estem en aquest costat a quedat transformada en un record difús i dolorós. Més encara, lluny d´acceptar la mort com un procés natural, la converteixen en quelcom tenebrós i obscur.

Tanmateix, si el poble celebrava cristianament l´1 de novembre, continuava en la memòria pagana col.lectiva la “nit del 31 d´octubre”. I va ser el Papa Gregori IV, l´any 840, que va donar amb la solució promulgant que la festa de “Tots Sants”, com festa major, tingués la seva celebració vespertina en la “vigilia” per preparar la festa, el 31 d´octubre. Aquesta vigilia en la parla anglesa es va traduir com “All Hallow´s Eve” (Vigilia de Tots Sants).

Amb el devenir del temps a finals del segle XIX, una versió molt modernitzada de “All Hallow´s Eve” va passar d´Irlanda als Estats Units a través de l´onada d´emigrants irlandesos, i va acabar per pronunciar-se Halloween, degut a la costum americana de contreure els noms per una pronunciació més ràpida i directe. Una festa on s´intenta mantindre el to lúdic dels nostres ancestres pagans davant la mort, però on s´evidència el profund temor cristià a la mort, i el seu rebuig es presenta com una paròdia enfront d´unes antigues creences practicades des de fa més de 3000 anys per els pobles celtes que van poblar tota Europa.

El mite antic del retorn dels morts, s´ha convertit en una pantomima "Halloween" o en un acte lúgubre "Tots Sants", I ambdós perviu un desig inconscient d´exortitzar la por a la mort, per no considerar-la com a part d´un tot, i demostren no tidra cap afinitat, correlació o semblança amb la festa pagana de Samhaim.

Per l´exposat, considero irresponsable, desencertat i d´una greu miopia històrica les declaracions del Director del Secretari de la Comissió Episcopal de Litúrgia de la CEE, el claretià Joan Maria Canals, quan va explicar, que Halloween, "és la nit en que els celtes rendien culte al Deu de la mort i de les tenebres amb sacrificis animals i humans"(?). "No es una festa innocent perque és la nit de l´any nou dels bruixots"(?). I sense ruboritzar-se ens diu l´institució eclesiàstica que una tal Sra. Doreen Irving, bruixa renegada i posteriorment convertida al cristianisme "alerta als pares sobre aquesta festa on inclós els sacrificis de nens forman part del ritual festiu". Sens dubte hi ha per llogar-hi cadires. Però, el que hem resulta intolerable es que en aquesta discussió entre pro-cristians i pro-americans es parli de "paganísme" des de la Conferència Episcopal. Que aquesta festa de Halloween, ja a quedat prou clar, no es pagana, que no procedeix de la religió dels celtes, que procedeix de la pròpia esglèsia catòlica des de la instauració de la “Vigilia de Tots Sants” en el segle IX. I si aquesta festa s´ha convertit purament en un gran negoci consumista i molesta a l´esgèsia catòlica és ella qui ha fomentat durant molts segles aquesta societat abocada al materialisme.

Per últim, recorda a la Conferència Episcopal que els pagans ja fa segles que van aprendre a estar dins de casa seva amb portes, finestres i boca tancades, i si tenen alguna festa -aposto que si-, no serà patrocinada per grans magatzems comercials... ni per la Conferència Episcopal.

Vall del Llierca, Argelaguer: Muralla nord del castell de Montpalau d´Argelaguer.-Ajuntament d´Argelaguer, Instancia Registre d´Entrada núm 623 de 04-11-2009. Alcalde-President:El Sr./a Eva Llansana i Benaiges amb DNI 4X0X0XXX-J major d´edat, amb domicili C/XXXX,26 (Argelaguer) provincia de Girona (Garrotxa).

EXPOSO:

Que recentment s´han tallat heures de la muralla nord del castell de Montpalau d´Argelaguer, i les deixalles de matèria orgànica s´han abocat als marges del torrent Vinyot.

Per la qual cosa us

DEMANO:

Que, com abans millor, es facin retirar tota aquesta matèria orgànica i es gestionin correctament. El torrent no és un abocador.

Argelaguer, 4 de Novembre de 2009. Excm. Sr. Alcalde-President de l´Ajuntament d´Argelaguer

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa): Informació pública de l’avanç de planejament del Pla d’ordenació urbanística municipal d´Argelaguer (POUM).-Ajuntament d´Argelaguer, Núm 16082 BOP de Girona núm. 212 - 5 de novembre de 2009.

Edicte d’informació pública de l’avanç de planejament del pla d’ordenació urbanística municipal.

El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, en sessió extraordinària de data 29 d’octubre de 2009, va acordar:

Primer. APROVAR l’Avanç de planejament del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Argelaguer.

Segon. SOTMETRE a informació pública l’Avanç de planejament del Pla d’ordenació urbanística municipal pel termini de trenta dies a comptar des de l’última publicació obligatòria en el Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOP), a dos diaris de més divulgació en l’àmbit municipal, en el tauler d’anuncis de l’ajuntament.

Tercer. PUBLICAR aquest document de l’Avanç de planejament del Pla d’ordenació urbanística a la pàgina web municipal.

Quart. SOL·LICITAR, d’acord amb l’article 115.a del Reglament de la Llei d’urbanisme, al Departament de Medi Ambient i Habitatge el document de referència de l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar (OTAA).

El document de l’Avanç es pot consultar a les oficines de l’ajuntament d’Argelaguer, C/ Major, 91, de dilluns a divendres de 8 a 15 hores.

Argelaguer, 29 d’octubre de 2009 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa): Programa de participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del pla d’ordenació urbanística municipal d´Argelaguer (POUM).-Ajuntament d´Argelaguer, Núm 16081 BOP de Girona núm. 212 - 5 de novembre de 2009.

Edicte d’aprovació del programa de participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del pla d’ordenació urbanística municipal.

El Ple de l’ajuntament d’Argelaguer, en sessió extraordinària de data 29 d’octubre de 2009, va acordar:

Primer. APROVAR el Programa de participació ciutadana a aplicar durant el procés de tramitació del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Argelaguer, per tal de garantir els drets d’iniciativa, informació i participació ciutadana.

Segon. EXPOSAR el Programa de participació ciutadana en el BOP, al tauler d’anuncis i a la pàgina web municipal.

Contra aquest acord, que posa fi a la vida administrativa, procedeix interposar recurs contenciós-administratiu davant la sala Contenciosa i Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des de l’endemà de la seva publicació.

A continuació es procedeix a la publicació íntegra del Programa:

“PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL PROCÉS DE PLANEJAMENT. Índex:

1. Objectius i Finalitats del programa

2. Fases

3. Canals de participació

4. Període d’informació pública

5. Mecanismes d’informació

6. Valoració i seguiment del procés participatiu

7. Fase posterior al període d’informació pública Setembre 2009

Objectius i finalitats del programa:

L’objectiu d’aquest programa és la realització del Pla de Participació Ciutadana per a l’elaboració del POUM d’Argelaguer, en compliment d’allò que marca la nova regulació urbanística de Catalunya, que ha apostat per un model participatiu en el desenvolupament dels POUMS.

La nova llei d’urbanisme estipulada en el Decret 1/2005, de 26 de juliol, i el Reglament 305/2006, de 18 de juliol, estableixen tant el fet de donar publicitat als treballs i a les diverses fases de tramitació, com el d’elaborar un programa de participació ciutadana aplicat per l’Ajuntament, així com la seva anàlisi final.

Els objectius del programa de participació ciutadana del POUM d’Argelaguer són:

1. Fomentar i garantir els drets d’informació, iniciativa i participació ciutadana en tot el procés de planejament del municipi.

2. Facilitar la divulgació i la comprensió dels objectius i contingut dels treballs de planejament.

3. Obrir períodes d’al·legacions, suggeriment, propostes o alternatives al llarg de la preceptiva informació pública.

El model participatiu ha de prioritzar tant la informació sobre els treballs que es realitzin, com la participació activa en les diferents fases del procés per tal d’assolir un elevat nivell d’iniciativa i implicació en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Aquesta implicació ciutadana en el procéss s’articularà en base a diferents metodologies participatives, que van des d’una participació més individual a una altra més col·lectiva que s’adapten en cada cas a la fase del procés tècnic en la que s’inclou.

Fases:

a) Contingut en relació amb la fase prèvia al període d’informació pública:

Accions d’informació i comunicació, que difonguin l’acord d’iniciar el planejament i facilitin les dades necessàries per donar coneixement suficient del seu abast i característiques.

Canals de participació, on es defineixin els diferents instruments que es posaran a disposició de la ciutadania i les institucions per recollir les seves opinions, així com per facilitar el debat i la presentació de propostes.

Sistema de recollida i anàlisi de les aportacions realitzades i la presentació de l’informe de resultat d’aquest procés.

b) Contingut en relació amb el període d’informació pública:

Mecanismes d’informació sobre l’ordenació proposada per l’instrument aprovat inicialment.

Mecanismes d’informació per donar a conèixer l’obertura d’aquest període i els sistema de recollida d’al·legacions i propostes de manera que facilitat la seva presentació, habilitant els mitjans i els espais adients d’acord amb les característiques del territori.

c) Contingut en relació amb la fase posterior al període d’informació pública:

Realització d’un informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procediment d’elaboració.

Mecanismes de publicitat del contingut de l’informe de valoració.

Canals de participació:

COMISSIÓ PERMANENT

En l’àmbit intern de l’Ajuntament es crea una Comissió Permanent composada per l’alcalde, Josep Dorca i Serrat, el tinent d’alcalde i regidor d’hisenda, Enric Badosa i Portella, el regidor d’obres, Pere Puigbert i Planagumà i l’arquitecte municipal. Es reunirà inicialment en caràcter quinzenal els dimarts a les 19.00 hores a les dependències municipals i té per missió coordinar i seguir els treballs de redacció del POUM així com gestionar i incorporar al planejament els processos del present programa de participació ciutadana i de difusió en general.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT

Formada pels membres de l’equip de govern i per un regidor del grup d’ERC i la secretària de l’Ajuntament. Es reunirà en funció del progrés de redacció i en principi s’estipula la darrera setmana de cada mes per valorar els aspectes generals de planejament i avaluar el progrés del procés de redacció del POUM. Les apreciacions de la comissió seran transcrites i lliurades a la comissió permanent.

SESSIONS DE PARTICIPACIÓ O TALLERS DE TREBALL

Es proposa organitzar tallers de treball que permetin el debat de les diferents propostes sorgides de l’avanç, així com l’elaboració per part dels participants de visions de futur en positiu i en negatiu. El nombre de tallers a realitzar estarà determinat per l’avanç i les principals temàtiques i/o àmbits que en sorgeixin, a seleccionar entre l’equip redactor del pla i la comissió de seguiment.

Aquests tallers estaran oberts a la participació ciutadana en els quals es treballarà conjuntament els tècnics amb la població amb una invitació especial a participar a tots aquells grups o associacions del municipi que puguin tenir o mostrar un interès per al tema del taller (agricultors, caçadors, entitats culturals i educatives del municipi....), de manera que es faciliti una exhaustiva informació de totes les actuacions realitzades, o d’aquelles incidències que poden afectar al planejament i es puguin posar de manifest els seu suggeriments i les seves propostes.

Els tallers es realitzaran mitjançant la prèvia inscripció dels assistents per tal de garantir un bon funcionament dels mateixos.

L’objecte dels tallers és facilitar una participació oberta i plural i promoure la participació de la ciutadania. En els tallers s’impulsarà el debat i la reflexió, per tal que tots els habitants d’Argelaguer puguin posar de manifest els seus suggeriments i les seves propostes.

Període d’informació pública:

A partir de tots els treballs realitzats en la fase prèvia i realitzada l’aprovació inicial per part del Ple municipal, d’acord amb la Llei 1/2005, els documents del Pla romandran sotmesos a informació pública durant el termini de 45 dies (art. 115 c del Reglament de la Llei d'urbanisme) i serà en aquest moment quan s’iniciarà el termini d’al·legacions.

En aquest període es desenvoluparan les actuacions següents:

S’exposaran públicament els treballs que contenen els criteris generals del nou ordenament del municipi.

Es presentarà als mitjans de comunicació i es publicarà la informació relativa a l’obertura d’aquest període d’exposició pública.

Es mantindran els mitjans creats en la primera fase de participació per a fer la presentació de les propostes i suggeriments dels ciutadans (pàgina web i registre general).

Mecanismes d’informació:

Els elements d’informació ciutadana a utilitzar en la fase prèvia al període d’informació pública seran els següents:

1. Creació d’una marca que identifiqui les actuacions de comunicació, de participació, els treballs i les conclusions del POUM.

2. Elaboració i publicació de material informatiu i de difusió que expliqui de forma genèrica el POUM i el planejament vigent.

3. L’Ajuntament d’Argelaguer utilitzarà tots els mitjans de comunicació que té al seu abast per a difondre a tota la ciutadania la informació sobre el POUM (Pàgina web, revista municipal, fulls informatius i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general).

4. Realització d’un espai dins la pàgina web de l’Ajuntament per tal d’informar, recollir opinions i presentació de resultats del procés.

5. Es posaran a disposició dels ciutadans els mitjans per a la recollida de suggeriments i propostes a través del Registre General de l’Ajuntament o via internet a través del correu electrònic, que hauran de tenir el seu remitent degudament identificat sense que s’admeti l’anonimat.

Valoració i seguiment del procés participatiu:

Es realitzarà un informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les fases del procediment d’elaboració i de l’àmbit participatiu i es donarà publicitat del contingut de l’esmentat informe a través dels mitjans de comunicació detallats anteriorment (Pàgina web, revista municipal, fulls informatius i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general).

Fase posterior al període d’informació pública:

Quan finalitzi el període d’exposició pública es desenvoluparan les següents actuacions:

1. Es donarà resposta individualitzada a les al·legacions presentades a partir d’un informe tècnic elaborat per l’equip redactor, la resolució municipal i les modificacions derivades de l’al·legació, si s’escau. L’informe a les al·legacions i la resolució municipal s’inclouran com a document del pla, que serà públic i podrà ser consultat en al fase posterior a l’aprovació provisional.

2. L’Ajuntament informarà als ciutadans del municipi de l’aprovació provisional del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal utilitzant els mitjans abans citats: pàgina web, revista municipal, fulls informatius i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general.

3. Posteriorment a l’aprovació provisional, l’Ajuntament informarà de l’estat de tramitació del pla, així com, si s’escau, de les modificacions derivades de la tramitació, sempre que no constitueixin modificacions substancial que serien objecte d’una segona informació pública d’acord amb les determinacions de l’article 83 i 90.3 de la Llei d’urbanisme i l’article 5 del reglament.

Argelaguer, setembre 2009. Josep Dorca i Serrat Alcalde

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa): Ordenances fiscals d´Argelaguer per a l’exercici 2010.-Ajuntament d´Argelaguer, Núm 16080 BOP de Girona núm. 212 - 5 de novembre de 2009.

Edicte d’aprovació provisional de modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2010.

El Ple de l’Ajuntament d’Argelaguer, en sessió extraordinària celebrada el dia 29 d’octubre de 2009, va aprovar PROVISIONALMENT la modificació de les Ordenances Fiscals per l’exercici 2010.

Segons s’estableix a l’art. 17 del RDL 2/2004, de 5 de març de 2004, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s’exposa al públic l’expedient de la modificació de les ordenances pel termini de 30 dies. El que es fa públic mitjançant publicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, per tal de que els interessats puguin presentar-hi reclamacions i/o suggeriments. Si transcorregut el termini esmentat no s’han presentat reclamacions ni suggeriments, l’acord provisional quedarà definitivament aprovat, sense necessitat d’un nou acord.

Un cop elevat l’acord provisional a definitiu, aquest es publicarà en el BOP junt amb el text íntegre de les ordenances o de les seves modificacions.

Argelaguer, 29 d’octubre de 2009. Josep Dorca i Serrat Alcalde

Juan R. Lejarza, Argelaguer (Garrotxa):El ajuntament d´Argelaguer, han de ser transparent.-Informació, participació, comptes clars, exposició i debat públic, i alhora exercici del poder de decisió i d'execució sense deixar que les pressions i els interessos privats de Convergència i Unió (CiU) y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) condicionin els projectes urbanistits. El creixement del municipi d´Argelaguer o el model urbanístic no el poden dictar els constructors o les immobiliàries. Resistir les pressions externes entra en el sou de l'alcalde Josep Dorca i Serrat. I quan la pressió es fa insistent i reiterativa, cal saber formular la denúncia pública i/o presentar la dimissió.

És l'hora de la política. És la política la que ha de trobar la resposta democràtica als reptes d'una corrupció massa present en el món privat, massa escandalosa en l'àmbit públic del nostre poble.