Argelaguer Vall del Llierca
Uniò Argelagense Informació Municipal

Besalú Comtat Pirinenc (VII): Miro I i la comtessa Avane.-A la mort d'en Guifred I, ocorreguda el dia 11 d'agost del any 897, en una topada amb el sarraí senyor de Lleida, va heretar el marquesat el seu fill Guifré, conegut també per Borrell I de Barcelona, el qual governà els nous estats reconquerits pel seu pare, junt amb el germà Sunyer (1); el Comtat d'Urgell passà a l'altre germà Sunifred, i els estats de Cerdanya-Conflent i alta Vall del Rosselló foren governats per en Miró I. Com a comte de Cerdanya, el 18 de febrer del any 904, en Miró va presidir un judici en el qual els homes Renald i Biatari van reconèixer a Hictor, mandatari de l'abadessa Emma, que les terres i cases que posseïen "in comitatu Cerdaniense, in valle Petrariense" (Vall de Ribes), "in villa que dicitur Stegale", pertanyien al monestir de Sant Joan de Ripoll (Ripolles) per escriptura de la monja Gurguria, "exceptis ipsa hereditatem de domna Winidilde, cometissa, condam (la difunta esposa d'en Guifred I), per ipsa domum, qui est in villa que dicitur Provença, et ipsos campos tres qui sunt de Recosindo" (2). En morir Rodolf, el seu nebot Miró I va unir a llurs estats el Comtat de Besalú-Vallespir. Borrell I, marquès i comte de Barcelona-Ausona-Girona, va traspassar (mort) l'any 912 sense deixar descendència, passant íntegres els seus honors i drets al seu germà Sunyer. És un fet que després de la mort d'en Borrell I el patrimoni comtal apareix dividit, passant a la categoria de "comte i marquès" dels seus estats en Miró I de Cerdanya-Besalú, com es pot comprovar en el reconeixement prestat el 1er. de juny del any 913 per diversos homes del monestir de Sant Joan de Ripoll a favor de l'abadessa Emma "in presencia Mirone et Suniario", "comites et marchiones" (3). Les conseqüències que va portar més endavant aquest fet les podrem apreciar en tractar de! comte Borrell II de Barcelona, fill del citat Sunyer i de la seva esposa Riquilda.
Oliba, fill del comte Rodolf (4), havia estat afavorit amb importants donacions pel rei franc Rodolf (923-936), successor de Carles "el Ximple", duc de Borgonya. El diploma on consten dites donacions és una còpia figurada del segle X, de data il.legible. Diu així: "lllorum fait petio et nostre libuit voluntati concessimus supra dicto Oliba in comitatu Bisuldunense (Besalú Garrotxa) tantum de alode cu... videtur in loco qui dicitur Sancta Pace (Santa Pau) ecclesias duas, una in onore Sancta Maria fundatam, altera vero in honore sancti... cum fines et adiacentias et terminationes earam. In alio loco Romaniano (Romanyà), cum omnibus terminis suis in comitatu ipso... cum fines et terminos earum. In comitatu Rosilione (Rossellò) alodum qui dicitur... drarias, cum fines ei adiacentias... In alio loco Calmicella (Sant Feliu de Calmella) et Carcasense, cum fines et adiacentias earum" (5). Les dues esglésies citades al lloc de Santa Pau no poden ésser altres que les de Santa Maria dels Arcs i Sant Vicenç de Sallent, posades sota la dependència del monestir de Sant Esteve de Banyoles (Pla d´Estany) pel rei Lluís "el Balb", segons precepte signat el 29 de maig del any 877 (6).
Miró I, quart fill dels comtes Guifred I í Guimidilda, apareix per primera vegada acompanyant els seus pares el dia 24 de juny de l'any 887 en el solemne acte de la consagració del temple de Sant Joan de Ripoll pel bisbe d´Ausona (Osona) Gotmar (7). De Avane o Ava, la seva esposa, senyora molt principal de la Cerdanya i del Rossellò, va haver quatre fills: Sunifred, Guifred, Oliba i Miró. Miró I va morir l'any 927, nomenant usufructuària del patrimoni comtal l'esposa, pel seu vivent, de no contreure nou matrimoni; després d´ella, deixa el Comtat "in potestate de filios meos legitimos", no assenyalant part determinada a quiscun d'ells, insínuant un indivís, com observa molt bé el senyor Ramon d'Abadal (8) . Realment, no féu altra cosa que continuar en els seus estats la consuetud de conservar unit el patrimoni que li va pertocar del seu avi Sunifred, separadament de les terres que en Guifré, el seu pare, va reconquerir pel seu esforç. Així, tots els fills van usar el títol de "comtes", portant la direcció primerament en Sunifred i, successivament, els altres fills.
Deshonora la figura pròcer d'en Miró I el fet de mantenir relacions il.lícites amb Virgilia (9), de la qual tingué un fill anomenat Giscafred i quatre filles: Guilindo, Chixilone, Goltregoto i Sesenanda, a tots els quals nomena i dota en el seu testament atorgat el 13 de juny del any 920 (10).
Ava (Avane) i els seus dos fills majors, Sunifred i Guifred, el 19 de juny del any 941, feren donació al monestir de Sant Miquel de Cuixà (al Conflent), per la remissíó de llurs pecats i per l'ànima de l'espós i pare difunt, d'un alou situat al raval d'Elna, "in villa Fuliano", que manifesten posseir per compra feta a un tal Andalicio (11). L'onze de febrer de l'any següent un tal Legarius i els seus fills Adalbertus, Guatfredus i Teodebertus venen a la Comtessa Avane (Ava) les vil.les de Palau, Molí Vell i Morranyà, i el bosc de Poliger (Politger actualment al terme municipal de Sant Jaume de Llierca), del terme de Montagut Oix (Vall del Llierca) i Comtat de Besalú (12).
El traspás de la Comtessa Avane degué ésser pel gener o febrer del any 962, car consta que el 30 de desembre de l'any anterior, encara féu donació la comtessa al monestir de Cuixà de la Vall de Balaguer (al Conflent), amb les vil.les i vilatges que diu posseir per "decimun senioris mei Domni Mironis Comitis, sive pro hominibus qui homicidium fecerunt de meos homines, sive per comparationem..." (13), i el 26 de febrer de l'any següent els marmessors d'Ava, difunta comtessa, lliuren al monestir de Rípoll un alou a Jou (Llocalou?), Comtat de Besalú (14), i al de Santa Eulàlia d'Elna, Comtat de Rosselló, diverses terres "in serra Sancti Petri" i a "Fenestredo" (15). A l'endemà els propis marmessors donen a Sant Miquel de Cuixà els alous de Prats i Balaguer, acomplint així una altra disposició testamentària de la malaguanyada comtessa (16).
Morta la Comtessa Ava, passà la direcció dels estats al fill major Sunifred, el qual es reservà el govern directo del Comtat de Cerdanya-Conflent i terres del Vallespir i del Rosselló, mentre Guifred passà a usufructuar el Comtat de Besalú. Els germans petits Oliba i Miró restaren de moment sota la tutela del primer.

NOTES

1.-El primer fill d'en Guifré i Guinidílda va seguir la carrera eclesiàstica. Es deia Rudolf, com el seu oncle el comte de Besalú.
2.-Arx. Cor. d'Aragó. Perg. 13 (duplicat) del comte Guifré I.
3.-Document desaparegut, que va ésser copiat en 1925 per Ramon d'Abadal i ha estat publicat per F. Udina Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX y X, págs. 442 i 443.
4.-Oliba -que no heretà el patrimoni comtal usufructuat pel seu pare-, es va casar amb Elo. Aquesta senyora, ja vídua i usant el títol de comtessa, va fer ofrena de la seva filla Enchilia al monestir de Sant Joan de Ripoll el 4 de novembre del any 955. (Arx. Cor. d'Aragó, perg. 43 del comte Sunifred).
5.-Perg. procedent de l'Arx. de la Casa de Cardona, n.° 189, avui a l'arx. dels Ducs de Medinaceli, a Madrid. = A. Paz i Melia: Archivo y Biblioteca de la Casa de Medinaceli, primera série, pág. 309. = F. Valls i Taberner: Notes per a la història de la familia comtal de Barcelona. El diploma del rei Raül en favor d'Oliba, en "Recull de documents i estudis", vol. I, págs. 193-195.
6.-Josep de la Canal: España Sagrada, vol. XLV, págs. 302-304.
7.-Arx. Cor. d'Aragó, perg. 4 del comte Guifré I.
8.-Ramon d'Abadal i de Vinyals: L'abat d'Oliba, Bisbe de Vic, i la seva época, pág. 35.
9.-Filla, segons diversos autors, dels comtes d'Empúries Deyla i Quintol i germana de Raulo o Raulona, abadessa estada de Sant Joan de Ripoll pels anys 956 al 961.

10.-Prósper de Bofarull: Los Condes de Barcelona vindicados, vol. I, págs. 88-90. (D'un pergamí de la pabordia d'Aja).
11.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. LXXVI, col. 853. (Del Cartulari de Sant Miquel de Cuixà).
12.-Francisco Monsalvatje i Fossas: Colección Diplomàtica del Condado de Besalú, vol XI (2on. de la Colección, págs. 167 i 168).
13.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. XCVII, cols. 879-880.
14.-Del desaparegut Arx. de Ripoll, segons en Monsalvatje. (Colección Diplomàtica del Condado de Besalú, vol. I, pág. 197). Aquesta donació apareix confirmada al monestir de Ripoll pel rei franc Lotari, el any 982. (Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. CXXXI cols. 929-931 ).
15.-Pere de Marca: Marca Hispanica, ap. XCVIII, col. 880.
16.-Id., id., id., ap. XCIX, col. 881. (Publicat per: Juan R. Lejarza) Pròxim capitol: La fi del comte Guifred II.

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot/Girona: Expropiación forzosa de las fincas afectadas por la ejecución del Proyecto: Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR).-Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5561 – 5.2.2010 Pag 7407. AGENCIA CATALANA DEL AGUA (ACA). ANUNCIO de información pública de los lugares, el día y las horas para la redacción de las actas previas a la ocupación de las fincas afectadas por la ejecución del Proyecto ejecutivo de conexión al afuente de la estación depuradora de aguas residuales de Tortellà al sistema de Sant Jaume de Llierca y Argelaguer, en los términos municipales de Tortellà y Argelaguer (Vall del Llierca).

Se someten a información pública los lugares, día y horas para la redacción de las actas previas a la ocupación de las fincas afectadas por la ejecución del Proyecto ejecutivo de conexión al afluente de la estación depuradora de aguas residuales de Tortellà al sistema de Sant Jaume de Llierca y Argelaguer, en los términos municipales de Tortellà y Argelaguer (Garrotxa).

La presente información pública se efectúa de conformidad con la Resolución de 27 de enero de 2010 de la Agencia Catalana del Agua del Departamento de Medio Ambiente y Vivienda, que textualmente dice:

“Dado que, de acuerdo con lo establecido en el artículo 56.2 del Reglamento de 26 de abril de 1957 de la Ley de expropiación forzosa de 16 de diciembre de 1954, el Consejo Comarcal de la Garrotxa sometió a información pública la relación de los bienes y derechos afectados por el Proyecto de referencia en el DOGC núm. 5030, de 17.12.2007, y en los diarios El Punt de 27.12.2007;

”Dado que ha sido declarada la urgencia de la ocupación por el Acuerdo del Gobierno de la Generalidad (Generalitat de Catalunya) de 19 de enero de 2010;

”De acuerdo con lo previsto en el artículo 52.2 y 3 de la Ley citada, he resuelto:

”Fijar los lugares, día y horas señalados en el anexo de esta Resolución para proceder a la redacción de las actas previas a la ocupación de los bienes y derechos que se expropian, y en su caso de las actas de ocupación definitiva, con la determinación del depósito previo y de los perjuicios por la rápida ocupación. La efectividad de dichas actas de ocupación quedará supeditada al pago o depósito de las referidas cantidades.

”Esta Resolución se notificará individualmente a las personas interesadas que hayan sido convocadas, que son las que figuran en la relación expuesta en el tablón de anuncios de los ayuntamientos afectados y de esta Agencia.

”Deben asistir al acto los titulares de los bienes y derechos afectados, personalmente o representados por una persona debidamente autorizada, y presentar los documentos acreditativos de su titularidad y el último recibo de la contribución que corresponda al bien afectado y, si lo creen oportuno, pueden ir acompañados, a su cargo, de peritos y notario.

”La reunión tendrá lugar en los ayuntamientos afectados. A continuación, los asistentes se trasladarán, si procede, a los terrenos afectados para proceder a la redacción de las actas.

”Esta publicación surtirá los efectos que se prevén en el artículo 59.5 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, modificada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, en relación con los titulares de fincas no identificados, desconocidos o con domicilio ignorado.”

Se hace público para conocimiento general y a los efectos oportunos. Barcelona, 29 de enero de 2010. ISABEL GANDULLO I SARRÓ Jefa del Departamento de Servicios Técnicos.

ANEXO Clave: S-AA-01343-E TÉRMINO MUNICIPAL DE TORTELLÀ NF: número de finca; PL: polígono; PR: parcela NF PL PR Persona afectada Día Hora.

TVB-02 2 13 Guino Ayats, Narciso y/o Herederos de Narciso Guino Ayats 03.03.2010 10.30 TVB-03 2 12 Herederos de Cosme Dilme Planas 03.03.2010 10.30 TVB-04 2 11 Magret Davesa, José y/o Blanch Nogue, Antonia 03.03.2010 11.15 TVB-05 2 10 José y/o Llorenç y/o Pedro Quer Badosa 03.03.2010 11.15 TVB-06 2 1 Bassagañas Espigul, Pere 03.03.2010 10.30

TÉRMINO MUNICIPAL DE ARGELAGUER: TVB-07 2 19 Espigol Sala, Jaume 03.03.2010 16.00 TVB-08 2 18 Herederos de Josep Ayats Juanola 03.03.2010 16.45 TVB-09 2 7 Herederos de Miguel Sacrest Ribas 03.03.2010 12.30 TVB-10 2 9004 Ayuntamiento de Argelaguer 03.03.2010 17.30 TVB-11 2 16 Herederos de Miguel Sacrest Ribas 03.03.2010 12.30 TVB-12 2 17 Colomer Julia, Margarida y/o Agusti Vila, Esteban 03.03.2010 13.15 TVB-13 2 22 Colomer Julia, Margarida y/o Agusti Vila, Esteban 03.03.2010 13.15 TVB-15 2 13 Torrent Sala, Carmen y/o Herederos de Narciso Guino Ayats 03.03.2010 16.45 TVB-16 2 11 YESOS IBERICOS, S.A. 03.03.2010 13.00 TVB-17 2 9001 Ministerio de Fomento y/o Ayuntamiento de Argelaguer 03.03.2010 17.30 TVB-18 A-26 Ministerio de Fomento 03.03.2010 17.30 TVB-19 3 12 Oliveras Portella, Pere 03.03.2010 17.30 TVB-20 Vial público Oliveras Portella, Pere y/o Ayuntamiento de Argelaguer 03.03.2010 17.30 TVB-21 3 7 Herederos de Erminia Conde Garriga 03.03.2010 16.00 TVB-22 3 9 Coll Figa, José Maria 03.03.2010 12.30 TVB-23 3 9011 Ayuntamiento de Argelaguer 03.03.2010 17.30 TVB-25 3 2 Vives Conde, Alfons y/o Herederos de Erminia Conde Garriga 03.03.2010 16.00 TVB-26 4 18 Coll Figa, José Maria 03.03.2010 12.30 (10.029.036)   Estació Depuradora d'Aigües Residuals d'Argelaguer (EDAR)

Vall del Llierca,Argelaguer/Besalú: Adscripción de centros educativos de la Garrotxa sostenidos con fondos públicos.-Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) Núm. 5556 – 29.1.2010 Pag. 5393.

RESOLUCIÓN: EDU/3873/2009, de 16 de diciembre, por la que se modiica la adscripción de centros educativos sostenidos con fondos públicos de los Servicios Territoriales en Girona, a los efectos del procedimiento de admisión del alumnado. La Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación, establece que en los procedimientos de admisión de alumnos en los centros sostenidos con fondos públicos, que imparten educación primaria o educación secundaria obligatoria o bachillerato, en el caso de que no haya plazas suficientes, tendrán prioridad aquellos alumnos que procedan de los centros que tengan adscritos.

La Ley 12/2009, del 10 de julio, de educación, establece en el artículo 47.5 que en los procesos de admisión de alumnos en un centro tienen que tener prioridad los alumnos que quieran cursar el primer curso de una etapa obligatoria y procedan de otro centro que imparta hasta la etapa obligatoria inmediatamente anterior a la que quieren iniciar y esté adscrito en el primero en los términos establecidos por esta Ley.

El artículo 76.1 de la Ley de educación, mencionada, establece que con la finalidad de ordenar el proceso de escolarización y facilitar la continuidad educativa, además de las agrupaciones de centros a los que hace referencia el artículo 72.3, se puede determinar la adscripción entre centros educativos cuando con carácter general pertenecen a una misma zona educativa, si comparten los objetivos del proyecto educativo.

El Decreto 75/2007, de 27 de marzo, por el que se establece el procedimiento de admisión del alumnado en los centros en las enseñanzas sufragadas con fondos públicos, dispone que la adscripción de centros que dispone la legislación vigente se puede establecer entre centros que imparten educación infantil y educación primaria, entre centros que imparten educación primaria y educación secundaria obligatoria y entre centros que imparten educación secundaria obligatoria y bachillerato, excluida la modalidad de artes, siempre que, en cada caso, ambas enseñanzas sean sufragadas con fondos públicos y que los centros a adscribir estén ubicados en el mismo municipio que el centro receptor, a menos que en el municipio de los centros a adscribir no haya oferta de las correspondientes enseñanzas.

La continua evolución de la escolarización aconseja revisar las adscripciones para adaptarlas a las nuevas necesidades.

En este sentido, acreditado que se cumplen los requisitos que establece la normativa vigente, RESUELVO:

Modificar la adscripción de los centros educativos que imparten educación primaria en los centros educativos públicos de educación secundaria obligatoria de la Generalidad de Cataluña, en los términos del anexo.

Contra esta Resolución, que no agota la vía administrativa, las personas interesadas pueden interponer recurso de alzada ante el consejero de Educación, en el plazo de un mes a contar del día siguiente al de su publicación al DOGC, según lo que disponen los artículos 114 y 115 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común.

Girona, 16 de diciembre de 2009 ANDREU OTERO TRIOLA Director de los Servicios Territoriales en Girona.

ANEXO: Modificación de la adscripción de educación primaria a educación secundaria obligatoria, COMARCA: GARROTXA. Adscripciones que se suprimen.

Escuela Salvador Vilarrasa (Besalú), código: 17000391 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Malagrida (Olot) código: 17002296 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Pla de Dalt (Olot), código: 17002314 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Sant Roc (Olot), código: 17002429 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Lluís Castells (Riudaura ), código: 17003082 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Les Escomes (Sant Jaume de Llierca), código: 17003461 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Joan Roura i Parella (Tortellà), código: 17003902 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Verntallat (La Vall d’en Bas), código: 17004001 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Montpalau (Argelaguer Vall del Llierca) , código: 17005261 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela de Lliurona (Beuda), código: 17006940 a Instituto Montsacopa (Olot), código: 17002387. Escuela Salvador Vilarrasa (Besalú), código: 17000391 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Castellroc (Castellfollit de la Roca), código: 17000861 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Finestres (Mieres), código: 17002201 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escola-Llar Lluís Maria Mestres i Martí (Olot), código: 17002302 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Volcà Bisaroques (Olot), código: 17002326 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Sant Roc (Olot), código: 17002429 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Joan Maragall (Santa Pau), código: 17003719 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Castanyer (Sant Joan les Fonts), código: 17003732 a Instituto La Garrotxa (Olot), código: 17002399. Escuela Verntallat (La Vall d’en Bas), código: 17004001 a Instituto La Garrotxa ( Olot), código: 17002399. Escuela El Morrot (Olot), código: 17008778 a Instituto La Garrotxa ( Olot), código: 17002399. Nuevas adscripciones. Escuela Salvador Vilarrasa (Besalú), código: 17000391 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Castellroc (Castellfollit de la Roca), código 17000861 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Finestres (Mieres), código: 17002201 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Mont-Cós (Montagut i Oix), código: 17002247 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Lluís Maria Mestres i Martí (Olot), código: 17002302 a Instituto Bosc de la Coma ( Olot), código: 17005893. Escuela Pla de Dalt (Olot), código: 17002314 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Volcà Bisaroques (Olot), código: 17002326 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Lluís Castells (Riudaura), código: 17003082 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Les Escomes (Sant Jaume de Llierca) código: 17003461 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Joan Maragall (Santa Pau), código: 17003719 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Castanyer (Sant Joan Les Fonts), código: 17003732 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela Joan Roura i Parella (Tortellà), código: 17003902 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), codigo: 17005893. Escuela Montpalau (Argelaguer Vall del Llierca), código: 17005261 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela de Lliurona (Beuda), código: 17006940 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893. Escuela El Morrot (Olot), código: 17008778 a Instituto Bosc de la Coma (Olot), código: 17005893.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!: Al Senyor Rafael Vidal i Ibars.-El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya.

Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya.

A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals.

L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori.

No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!!

Vall del Llierca, Argelaguer/Olot (Garrotxa): Futbol Club Argelaguer, pista poliesportiva.-Butlletì Oficial Provincia de Girona (BOP) Núm. 13 – 21 de gener de 2010 Núm. 602 Diputació de Girona SECRETARIA GENERAL.

Anunci sobre ajuts i subvencions corresponents al segon semestre de l’exercici de 2009.En execució del que estableix l

’article 20 de l’Ordenança General de Subvencions d’aquesta Diputació, es fa pública la relació d’ajuts i subvencions en les modalitats i períodes que s’indiquen a continuació, segons acords de la Junta de Govern i Ple de la Diputació de Girona corresponents al segon semestre de l’exercici de 2009.

Annex I. SUBVENCIONS. Període: 2n. semestre de 2009.

Expt. Ajuntament Concepte Subvenció:

EC/22834 Argelaguer Mobiliari sala lectura i estructura il·luminació 11.300,00 €

AC/9312 Argelaguer Dotació de material esportiu pel nou edifici polivalent 18.000,00 €. Junta de Govern 21-7-09

ES/11793 Futbol Club Argelaguer Club de futbol amb equips de futbol base i aficionats 1.450,00 €.

ES/11981 Argelaguer Equipament de mobiliari per vestidors pista poliesportiva 18.000,00 €.

Girona, 14 de gener de 2010 Juan Ignacio Soto Valle Secretari general

Vall del Llierca, Argelaguer/Besalú: Camins dels municipis d'Argelaguer, Maià de Montcal, Mieres, Olot, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.-Butlletì Oficial Provincia de Girona (BOP) Núm. 14 – 22 de gener de 2010 Núm. 517 CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA.

Edicte sobre aprovació definitiva d'un projecte d'obra: El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, mitjançant decrets de data 26 de maig de 2009, va acordar aprovar inicialment el projecte “Pla de Camins 2009”. L'esmentat projecte afecta a camins dels municipis d'Argelaguer (Vall del Llierca), Maià de Montcal, Mieres, Olot, Sant Jaume de Llierca i Tortellà.

L'esmentat projecte es va sotmetre a informació pública en el Butlletí Oficial de la Província de Girona de data 10.06.2009 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 12.06.2009, i es va notificar als ajuntaments respectius als efectes de presentació d'al·legacions per qualsevol interessat.

Durant el període d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació, i en conseqüència el projecte resta aprovat amb caràcter definitiu donant-se en aquest acte la publicitat preceptiva d'acord amb el que disposen els articles 37 i 38 del Decret 179/95, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'Obres, Activitats i Serveis dels ens locals. Olot, 12 de gener de 2010. Joan Espona i Agustín President

Vall del Llierca, Argelaguer/Girona: Diálogo Social, Negociación Interconfederal.-Confederación Sindical de Comisiones Obreras (CCOO): Circular nº 03/10 Secretaría Confederal de Acción Sindical. A: Responsables de Acción Sindical de FF.EE., CC.NN., UU.RR.

El lunes, 11 de enero de 2010, se celebró la 2ª reunión entre las organizaciones empresariales CEOE y CEPYME, y las confederaciones sindicales de CCOO y UGT.

A dicha reunión no asistió el S. General de la CEOE y presentaron como asesor de las dos confederaciones empresariales al abogado Antxon de los Mozos, de la consultora Analistas de Relaciones Industriales, S.A.

En esta reunión, CEOE y CEPYME debían presentar un documento sobre su posición en relación a la reforma de la negociación colectiva, pero en lugar de hacerlo se limitaron a exponer verbalmente un guión de sus propuestas sobre esta materia, considerando que la necesidad de la reforma viene exigida por cierta falta de utilidad de la negociación colectiva para las empresas y los trabajadores.

La representación sindical reclamó la presentación de las propuestas empresariales en un documento escrito como estaba comprometido, envío que no se ha producido hasta el mediodía del jueves, 14. Se adjunta el texto enviado por CEOE sobre “Reforma de la Negociación Colectiva”.

La representación sindical manifestó también que la reforma de la estructura de la negociación colectiva debe debatirse como mayor rigor del que se desprende de lo expuesto por los representantes empresariales, evitando introducir una regulación substantiva dentro de un tema de contenidos.

Por ello, la representación sindical manifestó que ya el pasado mes de julio, CCOO y UGT presentaron a CEOE y CEPYME un documento de propuesta para acordar una declaración conjunta, donde se fije un plazo de tiempo para analizar y debatir propuestas en torno a la reforma de la estructura y articulación de la negociación colectiva, sin que hasta la fecha se haya obtenido una respuesta de las confederaciones empresariales.

Por otra parte, se volvió a plantear por los sindicatos el seguimiento del desbloqueo de la negociación colectiva, y con referencia expresa a la situación de los siete convenios provinciales de la construcción en Andalucía y las declaraciones del presidente de la patronal andaluza de la construcción en contra del convenio sectorial estatal de la construcción, por lo que condenamos dichas manifestaciones y exigimos responsabilidades a las confederaciones empresariales por el incumplimiento del compromiso de actuación suscrito el 19 de noviembre de 2009. Para tratar estos temas de forma específica se acordó mantener el próximo 21 de enero una nueva reunión del grupo de trabajo establecido en su día para el seguimiento del compromiso de desbloqueo de los conflictos pendientes.

Ayer, día 14, se realizó una nueva reunión en la que la patronal presentó un documento sobre flexibilidad interna que adjuntamos a esta nota. El contenido del mismo y la presentación verbal que hizo la representación empresarial, provocó el rechazo contundente y unánime de ambos sindicatos, tanto por el contenido como por las formas, ya que la mayoría de las propuestas presentadas en esta materia como las del documento sobre reforma de la negociación colectiva se alejan totalmente del marco acordado para abrir esta negociación interconfederal.

Tras la fuerte discusión mantenida en torno a estos dos puntos, acordamos que en la próxima reunión, que se celebrará el martes 19 de enero, seguiremos debatiendo sobre la estructura y materias que debe contener el acuerdo interconfederal, así como cerrar el capítulo sobre el contexto económico y laboral que ha sido elaborado en la pasada semana en una comisión técnica de las organizaciones empresariales y sindicales.

Ambos sindicatos dejamos claro que las posiciones empresariales expuestas en estas dos últimas reuniones y que se reflejan en los dos documentos que adjuntamos, deben ser ampliamente reconducidas si se pretende hacer viable el objetivo que ambas partes nos habíamos marcado de lograr en un breve plazo de tiempo un acuerdo interconfederal para orientar la negociación colectiva de estos próximos años y, con ello, permitir también concentrarse en la reactivación del Diálogo Social tripartito.

Finalmente, y aprovechando esta circular, queremos señalar que, además de mantener activo el seguimiento de los conflictos pendientes de la negociación de 2009, es necesario prestar una atención especial a las revisiones salariales de 2010 de los convenios plurianuales de empresa o de sector, con vigencia para este año, y se nos comunique con urgencia cualquier situación de bloqueo o negativa a aplicar las condiciones pactadas. Ramón Górriz Vitalla Secretario de Acción Sindical de la CS de CCOO   Documento sindical: Grupo de Trabajo del Diálogo Social   Dialogo Social “decepcionado y sorprendido”   Los empresarios del paro   A Díaz Ferran se li acabarà la paciència

Joan Boada i Masoliver, ICV-EUiA: Ja hi som.-La setmana passada apareixia en el Diari de Girona un titular que em va preocupar molt: "L'alcalde de la Vall d'en Bas demana que li deixin ubicar un Decathlon en un polígon". Tot i saber que la llei del comerç prohibeix que els municipis de menys de 3.000 habitants acullin superfícies de més de 2.000 m2, l'alcalde convergent demana que la llei faci una excepció al seu municipi.
Qui necessita a la Vall d'en Bas que es construeixi un Decathlon? Les necessitats de la Vall en relació amb material esportiu no estan ateses amb les botigues de comerç tradicional d'Olot? A qui beneficia construir una gran superfície en un territori equilibrat entre la indústria, l'agricultura i els serveis com és la Vall?. L'alcalde de CiU està disposat a enfonsar el comerç d'Olot i d'altres pobles de la Garrotxa?. O és que la Vall ara vol competir amb Girona, Vic o Olot?.
Tot plegat una bestiesa. I que, per desgràcia, s'acosta al que vaig dir fa temps que passaria amb l'obertura de l'eix Vic-Olot per Bracons. Una vegada construïda començaria la pressió per ocupar uns espais ara agrícoles per convertir-los en urbanitzables, sota la fal·làcia del progrés i de la millora econòmica dels habitants de la Vall.
Diu l'alcalde que ho fa per lluitar contra l'atur i que, amb la construcció del Decathlon, quasi tots els 40 desocupats de la Vall trobarien feina en aquesta gran superfície i a més crearia més llocs indirectes ja que una corrua de cotxes i persones vindrien a la Vall a comprar material esportiu. I en canvi no parla de la destrucció de llocs de treball i de comerços que haurien de tancar les seves portes davant la competència del gegant francès.
És increïble. Ja hi ha un Decathlon a Girona i un altre a Vic, per què en volem un a la Vall d'En Bas?. L'eix Vic-Olot no servia per acostar-nos a aquestes poblacions i així aprofitar-nos dels avantatges d'estar propers a ciutats tan importants com Vic i Girona sense rebre els desavantatges de la massificació, el trànsit i l'ocupació del territori que pateixen aquestes?. Ara resulta que la bella i equilibrada Vall d'en Bas, segons la proposta del seu alcalde, també vol tenir grans superfícies com el Decathlon?. I per quan, Sr. Alcalde, el Bauhaus, per millorar el bricolatge de la Vall, o el Media Markt per potenciar la tecnologia a les llars de la Vall, o el Corte Inglés per acabar d'enfonsar tot el comerç tradicional i de proximitat de la Garrotxa?.
Les persones que ens visiten tenen una imatge agradable i bonica de la Vall, ara l'alcalde els vol canviar per una altra: sortirien del túnel i de seguida veurien un gran edifici, segur camuflat per una filera d'arbres, per allò del medi ambient, i que seria la primera parada i potser l'última dels visitants de la Vall. El resultat final seria més cotxes, més trànsit, i en conseqüència més necessitat de fer una autovia que travessi la Vall per connectar amb l'autovia d'Olot a Figueres i així crear més espai per fer més polígons, més benzineres, algun altre hotel, més restaurants, alguna altra urbanització "estil Can Trona" i així anar avançant per fer de la Vall un espai comercial i la seva destrucció definitiva.
Això sí, sempre ens quedaria el Decathlon i el trist record de tenir una gran superfície en el poble més petit. Segur que a l'alcalde i als seus acòlits se'ls acudirà algun eslògan com "Visita la Vall d'en Bas i ompliràs el cabàs". Tot pel progrés.
Des d'ICV posarem tot el nostre esforç i intel·ligència per evitar que a la llei del comerç hi hagi cap exempció que permeti una animalada com la que proposa l'alcalde convergent de la Vall d'en Bas.
I això, benvolgudes i benvolguts lectors, només és el començament si no ho evitem. Nosaltres estem disposats a fer-ho.

Lluis Bosch Marti: El nou crac del 2010?.-Els antics progres -com a crític en economia, J. Estefanía- retornen a parodiar en Marx i Engels i el seu famós Manifest: 160 anys després. Un fantasma corre pel món, el fantasma del deute. Totes les forces del planeta en Santa Croada, per assetjar el fantasma (el FMI) i les agències de qualificació de risc (Obama i Merkel), els governs i les empreses, els socialdemòcrates i els conservadors, la bombolla de l'endeutament públic i privat, unit en l'increment de l'atur i l'empobriment de les classes mitjanes, una crisi que afectarà les bases econòmiques, juntament amb el canvi climàtic, almenys una generació de ciutadans o diverses ho patiran. Tot aquest informe ens fa pensar si l'economia mundial no pot reproduir un crac com el de 1929? Si continua la crisi del capitalisme i la suspensió de pagament d'alguns països, com l'India, Grècia, etc, no es pot produir un efecte dominó?
Avui amic lector venim a parlar del llibre El Crash del 2010 (Tota la verdad de la crisis) d'en Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Aquesta sensacional obra, per cert gens apocalíptica, rigorosament documentada amb dades històriques i econòmiques dels processos productius sociològics reals, no és profètica, és clarivident per la informació amb què analitza l'evolució del capitalisme euroamericà, que s'inicià el 1820 després de la Revolució de les guerres napoleòniques i el Congrés de Viena dirigit pel canceller austríac Meternich. Les monarquies absolutes contrarevolucionàries, hauran d'acceptar ser constitucionalistes i les burgesies inicien les seves revolucions industrials. Santiago Niño ens parla que científicament en aquests 200 anys hi ha hagut 18 crisis sistèmiques i que la propera, l'any 2010, serà la dinovena. Aquest economista barceloní ja fa anys que està denunciant que arribem a la fi de l'era de les vaques grasses i que la crisi que va començar l'any 2007 a Amèrica amb l'escàndol de les subprime, és sols el principi, d'una crisi més profunda i sistèmica que conclourà amb un inevitable canvi perquè el capitalisme s'està esgotant.
Que la crisi econòmica avança és un fet quotidià; a pesar que les televisions, els polítics líders d'opinió i diaris no volen alarmar-nos que cada dia més fàbriques tanquin i més obrers quedin a l'atur, anem cap als 4 milions. Jo també des de fa temps penso que el crac serà el 2010 i un nou crac com el del 29 que ens obligarà a canviar de model.
Des de fa un any les principals publicacions de l'esquerra progressista i reformistes com Actualidad Económica -la portada d'un home obrint el paraigües sota un gran títol "Viene el Diluvio" -l'Aurora del PORE per la 4a Internacional- "La fi d'una època" i pàgines centrals "Torna Marx"-, a El Viejo Topo número extra de 160 pàgines "Todo lo que hay que saber de la crisis y un poco más", revista Viento del Sur-"Argumentos Anticapitalistas"-, Archipiélago 83-84, Estadio Crítico, articles de J. M. Naredo, J. Garcia Calvo, Alain Badian, S. Zizek, a El Ciervo la revista dels catòlics progressistes "La Economía nos supera"... Al prestigiós Le Monde Diplomatique cada mes els articles editorials del seu director Ignacio Ramonet, ens avisen que la crisi portarà un despertar de les classes mitjanes i treballadores a lluitar per un nou model de societat ja que entrem en el funeral del capitalisme -Vicente Verdú juga amb aquestes paraules en el títol del seu últim llibre.
Tornant a l'anàlisi de Santiago Niño, afirma que el futur crac econòmic del 2010 serà semblant al del 1929 però el nou serà previst a càmera lenta, fa tres anys estem a la precrisi, cada dia estan passant coses dolentes en el món economicolaboral i com deia Marx, tots els sistemes des que neixen porten dins el virus de la seva destrucció. Ens recorda que passàrem del feudalisme a les monarquies absolutes i dels senyors als vassalls, del mercantilisme al capitalisme amb els burgesos, ciutadans i treballadors. I del capitalisme industrial financer especulatiu global, dels obrers consumistes hiperhipotecats als aturats. En l'etapa de precrisi que marxem cap l'inevitable crac del 2010 ho serà perquè el món occidental ha malbaratat els seus recursos, és fals que tot anava bé gràcies a l'hiperconsum, als crèdits assegurats, als diners barats de deutes creixents del boom immobiliari, tots volien ser propietaris hipotecats de cotxes ultramoderns, anar a restaurants i bars sofisticats, a apartaments de vacances vora el mar i viatges a llocs exòtics, de capricis de tota mena, de telèfons mòbils, televisors, ordinadors, etc., que cada any passaven de moda, calia canviar. Els anys de l'hiperconsum i de l'especulació de tot per fer diners ràpids i consum depredador, foren per a milions d'il·lusos anys per somiar. Ara en la precrisi ve el despertar del fals somni americà de l'American Way of life que des de tants anys nosaltres denunciàvem, que amb la caiguda del socialisme irreal de l'URSS i el triomf dels neoliberals Thatcher i Busch, s'estan minant els avenços de l'Estat del Benestar inspirat per Keynes en la postguerra mundial. I per por els avenços del comunisme. Uns vint anys després de la caiguda del mur estem veient la caiguda del capitalisme, la gent no vol veure que això està passant cada dia i el lúcid Santiago Niño Becerra en el seu llibre, ens prepara dient: "Anar a més és molt fàcil, el que és dur és retrocedir, empitjorar l'estàndard de vida". Decréixer, aquesta serà la paraula crítica de la nova societat, empitjorar, i això és el que passarà, perquè la manera de créixer durant aquests anys passats és insostenible i la seva insostenibilitat ha portat el sistema a l'esgotament.
En el futur es dirà que a mitjans del 2010 va començar veritablement la crisi, que es va començar a gestar molt abans del 1991. I amics lectors, recordin el que aconsella un nat a la postguerra civil espanyola, educat en la carestia, racionament i l'economia de sobreviure o sigui en l'ajuda mútua i la reutilització, ara se'n diu reciclar, sostenibilitat. I en definitiva no oblidin que només el necessari és important.

Albert Bramon, Primer Secretari de l'Agrupació de la Garrotxa del PSC: Catalanisme federalista.-Els referèndums. Durant aquests últim mes el referèndum sobre la independència de Catalunya és motiu de debat. Contràriament al que algunes vegades es diu, aquests referèndums no són un plebiscit sobre el dret a decidir, sinó que són una campanya per promoure la independència. Una campanya totalment legítima, però, en definitiva una campanya d’una part de la població. Com que no sóc independentista no penso anar a votar. Tots els vots, siguin a favor o en contra, es sumen al percentatge de participació, és a dir, van a favor de la independència. No aniré a una festa a on no em sento convidat. Tot i això crec que és important fer saber la meva opinió perquè no pugui semblar que actuo en funció només de si una opció ens dóna més o menys vots.

Catalanisme federalista. Sóc catalanista i partidari d’una evolució d’Espanya en la direcció federal, és a dir, de mantenir la unió amb Espanya i que cadascuna de les nacions o comunitats que la formen decideixi en quin grau vol autogovernar-se. Federalisme vol dir mantenir un únic Estat i, a la vegada, que cada comunitat o nació que el formi disposi, d’un parlament propi, amb capacitat de legislar dins del marc de la Constitució, d’un govern que pugui dirigir i administrar, de recursos suficients i d’una capacitat de recaptar impostos que ens faci més autònoms i a la vegada ens mantingui solidaris amb la resta de pobles. Crec que aquesta manera d’entendre la relació de Catalunya amb Espanya és la que dóna més convivència i pau i, a la vegada, la que satisfà el desig d’autogovern del poble de Catalunya.

Les meves raons. Si dono un cop d’ull al meu voltant veig que a tots el llocs on hi ha conflicte nacional hi ha oscil·lacions però el resultat final és sempre el mateix, un empat tècnic. Un empat que provoca conflicte, enroca les postures i desvia les forces creatives dels pobles cap a conflictes eterns d’identitat. Aquests són els exemples que veig a Irlanda del Nord, al País Basc, al Quebec i a Bèlgica. És la idea que l’Ernest Lluch va explicar fa temps en relació a València, per cada catalanista que es feia, se’n feien 4 de radicals en contra. Ara passa el mateix a Catalunya, per cada independentista nou, surt un espanyolista radical. Si miro més a prop i penso en els veïns del meu barri veig que vivim en pau i crec, en canvi, que si tirés endavant l’opció independentista, probablement això provocaria disputes.
Si miro les empreses d’Olot, veig que venen productes a la resta d’Espanya i que, en cas d’independència, probablement haurien de refer el seu mercat. Evidentment no conec l’abast d’aquests problemes, però les avantatges de la independència no compensen el risc que comporten. No és honest explicar els presumptes beneficis sense advertir les seves dificultats i riscos.

Les campanyes en contra de Catalunya. Pateixo i sento dolor per les campanyes de la dreta i la ultradreta en contra de Catalunya, així com també d’una part del mateix PSOE, però tinc el convenciment d’un model a seguir i un partit, el PSOE, on hi ha persones que creuen en un model diferent d’Estat. No crec en les posicions que alternen la depressió i l’eufòria, sóc optimista basant-me en la raó.

Catalanisme atractiu per a la immensa majoria. Aquesta és la segona idea que porta el federalisme, el catalanisme només podrà prevaldre si és capaç de fabricar “catalanistes”. Ha de ser atractiu per a la immensa majoria de persones que viuen a Catalunya i ha de convertir-se en un sentiment cívic amplament compartit.
Radicalitzant una minoria no mobilitzarem la majoria. Contràriament al que alguns pensen, no es tracta de convertir als catalanistes en soberanistes o independentistes sinó d’arribar de forma amable al màxim de gent. Un dels mèrits del catalanisme ha estat històricament el seu caràcter integrador, la seva capacitat de convertir en catalanista a gent no nascuda a Catalunya.
En una societat que en pocs anys ha passat de ser 6 a 7 milions i mig, penso que aquest valor és clau per al nostre futur com a nació.
A la vegada penso que la gent apreciarà l’autogovern si aquest s’associa a bon govern. Si és vist com una via de progrés, tothom el defensarà.
Fa falta convèncer a tothom de la necessitat imperiosa de fomentar el coneixement i la difusió de la nostra llengua sense imposicions contraproduents. Si el català apareix com una simple imposició administrativa, desapareixerà. Si és un instrument de comunicació útil i prestigiat, es mantindrà i creixerà.

En quina direcció hem d’anar? El futur de l’autogovern de Catalunya passa per la defensa i el desplegament de l’Estatut votat pels catalans l’any 2006, per la defensa del potencial de la Constitució de 1978 i per seguir treballant pel reconeixement i la plena assumpció de la pluriculturalitat i el plurilingüisme a Espanya.
Això vol dir a la pràctica seguir el decàleg que va presentar el 14 de febrer a Madrid el President de la Generalitat.
1- Un nou sistema de finançament.
2- La creació del Consorci tributari Estat Generalitat.
3- Impulsar els traspassos de competències que fixa l’Estatut.
4- L’aplicació rigorosa de les inversions de l’Estat a Catalunya .
5- El traspàs del servei de rodalies junt amb l’aplicació de les inversions que comporta.
6- Aconseguir un nou model de gestió per a l’aeroport de Barcelona.
7- La participació de les comunitats autònomes en la definició de polítiques sectorials (sanitat, educació, immigració,...).
8- La reforma del Senat per aconseguir que sigui una cambra de representació de les comunitats autònomes.
9- La reforma de la Llei Orgànica del poder judicial per aconseguir tenir autonomia judicial.
10- La defensa per part de l’Estat de totes les llengües espanyoles.
Aquest guió de treball implica també el treball tenaç i amable per tal que la resta d’espanyols entengui quina és la nostra postura, i, al mateix temps, exigeix un compromís d’estabilitat i lleialtat amb la resta d’espanyols. El respecte només existeix si és en les dues direccions.

La Constitució espanyola i la necessitat de recordar la història. Els catalans tenim una cultura i una història comuna que ens fa més forts perquè ens uneix. I és bo preservar aquesta memòria i fer-la arribar a tothom. Com també és imprescindible recordar la història recent. Recordar que hem tingut un llarg període de dictadura, que hi va haver molts catalans en els dos bàndols i que vàrem aconseguir sortir d’ella sense violència gràcies a la capacitat de pacte i de cessió de totes les parts que es va materialitzar en la Constitució de 1978. És per això que cal defensar-la.

La sentència del Tribunal Constitucional. El sistema democràtic se sustenta en el respecte a les lleis i en l’acatament de les sentències. Cal acatar la sentència del Tribunal Constitucional, sigui quin sigui el seu resultat. Una sentència negativa requerirà una reacció contundent, intel·ligent i mesurada, amb seny i amb la ferma voluntat de recuperar els elements d’autogovern que s’hagin pogut perdre o veure’s disminuïts, per mitjà d’altres mecanismes legals i de negociació amb el Govern d’Espanya. La millor arma que tenim és la unió, el pitjor risc són les lluites entre nosaltres.  (Article confeccionat, en part, amb idees d’en Miquel Iceta)